09.façanes

LA FAÇANA
TIPUS DE FAÇANES
MONOFULLA
MULTIFULLA
PESADA
AÏLLAMENT
INTERIOR
SENSE
CAMBRA
D’AIRE
AMB
CAMBRA
D’AIRE
LLEUGERA
AÏLLAMENT
INTERMIG
AÏLLAMENT
EXTERIOR
TIPUS DE FAÇANES
MONOFULLA
MULTIFULLA
PESADA
AÏLLAMENT
INTERIOR
SENSE
CAMBRA
D’AIRE
AMB
CAMBRA
D’AIRE
LLEUGERA
AÏLLAMENT
INTERMIG
AÏLLAMENT
EXTERIOR
FAÇANA MONOFULLA. Intercanvi d’energia
aïllament
Depèn de la  (lambda) del material i del gruix del mur e
P incrementar
Per
i
t l'l'aïllament
ïll
t podem
d
millorar
ill
ell material
t i lo
augmentar el gruix.
inèrcia
Depèn del calor específic del material Ce i de la massa del
tancament, que depèn de densitat i del gruix e, i de la l
(lambda) que influirà en la velocitat de pas del calor dins de la
seva massa
FAÇANA MONOFULLA. Intercanvi d’aigua
precipitacions
En murs sense revestiment a protecció front a les
precipitacions
i it i
d
dependrà
dàd
de lla permeabilitat
bilit t a l’l’aigua
i
d
dell
material i del gruix del mur; a la resta de casos el revestiment
exterior és el responsable d’aquesta protecció.
capil·laritat
La protecció front a l’aigua ascendent dependrà de la
porositat del material i de l'existència
l existència continua d’aigua
d aigua al sòl.
sòl
Els sistemes de protecció inclouen la col·locació de barreres a
l'ascensió d’aigua capil·lar.
condensació
Depèn de les condicions ambientals interiors i exteriors
(temperatura i humitat) així com de la permeabilitat al vapor
del tancament i dels seus revestiments.
FAÇANA MONOFULLA. MATERIALS
Malgrat que tots els materials de tipus mineral poden
utilitzar-se en façanes monofulla, la necessitat de
garantir un aïllament adequat amb gruixos raonables fa
que calgui considerar els de major  . (A Catalunya, per
a façanes exposades, els valors mínims estan entre els
1,39 i els 0,70 W/m2 ºC, en funció de la seva situació
geogràfica.)
PEDRA
CERÀMICA
Les condicions dels revestiments exteriors són:
- Resistència mecànica
- Estabilitat als UVA
- Estanqueïtat a l’aigua
- Permeabilitat al vapor d’aigua (transpirabilitat)
Poden utilitzar-se morrters tradicionals de calç, de
ciment,
i
t mixtos,
i t
o bé morters
t
monocapa.
FORMIGÓ
FUSTA
Als revestiments interiors s’ha de considerar:
- Resistència mecànica
- Permeabilitat al vapor d’aigua (transpirabilitat)
Es poden utilitzar revestiments de guix
guix, cartró guix
guix,
aplacats de fusta, etc
TERRA
PALLA
MATERIALS: PEDRA
MATERIAL POC AÏLLANT (PER GRUIX)
MOLTA INÈRCIA
ESTANQUEITAT PER GRUIX
Església romànica, Boí Taüll (s.XII)
MATERIALS: CERÀMICA
MATERIAL POC AÏLLANT (PER GRUIX)
MOLTA INÈRCIA
ESTANQUEITAT PER GRUIX
Galeria d’art a Marktoberdorf. Alemania 2002. Bearth & Deplazes
MATERIALS: CERÀMICA (REVOCADA)
AÏLLAMENT PER GRUIX
MOLTA INÈRCIA
MILLORA DE LA ESTANQUEITAT PER REVESTIMENT
Habitatge unifamiliar. 1961-65. J.A.Coderch
Edifici característic de la construcció de l’Eixample
MATERIALS: CERÀMICA LLEUGERA (TERMOARCILLA)
AÏLLAMENT PER MATERIAL
MOLTA INÈRCIA
NECESSITA REVESTIR PER ESTANQ.
Edifici d’habitatges a Manresa (2000). Sabaté-Espeche / Enric Massip
MATERIALS: FORMIGÓ
POC AÏLLAMENT
MOLTA INÈRCIA
È
ESTANQUEITAT PER MATERIAL
Peter Märkli, la congiunta. Suiza 1990-1992
MATERIALS: TERRA
AÏLLAMENT PER GRUIX
MOLTA INÈRCIA
ESTANQUEITAT PER GRUIX
Estudi propi. Arizona1998. Rick Joy
MATERIALS: PALLA
AÏLLAMENT PER MATERIAL
INÈRCIA PER GRUIX
ESTANQUEITAT PER REVESTIMENT
Centre de vacances Mauritzberg. Suiza 1991. Sverre Fehn
TIPUS DE FAÇANES
MONOFULLA
MULTIFULLA
PESADA
AÏLLAMENT
INTERIOR
SENSE
CAMBRA
D’AIRE
AMB
CAMBRA
D’AIRE
LLEUGERA
AÏLLAMENT
INTERMIG
AÏLLAMENT
EXTERIOR
3.1. FAÇANA MULTIFULLA PESADA AMB AÏLLAMENT A L’INTERIOR. Intercanvi d’energia
aïllament
Depèn de la  dels materials del full interior l’aïllament i del seus
gruixos e
Per incrementar l'aïllament podem millorar el material o
augmentar el gruix.
inèrcia
D è d
Depèn
dell calor
l específic
ífi d
dell material
t i lC
Ce i d
de lla massa d
dell
tancament, que depèn de densitat i del gruix e, i de la l (lambda)
que influirà en la velocitat de pas del calor dins de la seva massa
3.1. FAÇANA MULTIFULLA PESADA AMB AÏLLAMENT A L’INTERIOR. Intercanvi d’aigua
precipitacions
Possible entrada de gotes d’aigua dins la cambra d’aire. S’ha
d’impedir que aquestes gotes arribin al full interior en els punts
de contacte entre els dos fulls.
Cambra ventilada que afavoreix l'eliminació de la humitat.
Preveure drenatges.
capil·laritat
il l it t
La protecció front a l’aigua ascendent dependrà de la porositat
del material i de l'existència continua d’aigua al sòl. Els sistemes
de protecció inclouen la col·locació de barreres a l'ascensió
d’aigua capil·lar.
condensació
Depèn de les condicions ambientals interiors i exteriors
(temperatura i humitat) així com de la permeabilitat al vapor del
tancament i dels seus revestiments.
EVOLUCIÓ DE LA FAÇANA “CONVENCIONAL”
PUNTS SINGULARS DE LA FAÇANA “CONVENCIONAL”
Suport i brancals interferència de l’estructura a la façana. Ponts tèrmics. Traba rígida dels dos fulls. Moviments.
.
CONSERVACIO DE LA IMATGE TRADICIONAL DEL MUR DE CÀRREGA
EL CANTELL DEL FORJAT
ALGUNES MILLORES EN LA FAÇANA “CONVENCIONAL”
Garantir recolzament. Minimitzar pont tèrmic. Allunyar condensacions. Arrebossar cambra.
MURS DE FORMIGÓ VIST (TRASDOSATS INTERIORMENT)
3.2. FAÇANA MULTIFULLA PESADA AMB AÏLLAMENT INTERMIG. Intercanvi d’energia
aïllament
Depèn de la  dels materials del full interior l’aïllament i del seus
gruixos e
Per incrementar l'aïllament podem millorar el material o
augmentar el gruix.
inèrcia
D è d
Depèn
dell calor
l específic
ífi d
dell material
t i lC
Ce i d
de lla massa d
dell
tancament, que depèn de densitat i del gruix e, i de la l (lambda)
que influirà en la velocitat de pas del calor dins de la seva massa
radiació
3.2. FAÇANA MULTIFULLA PESADA AMB AÏLLAMENT INTERMIG. Intercanvi d’aigua
precipitacions
Possible entrada de gotes d’aigua dins la cambra d’aire. S’ha
d’impedir que aquestes gotes arribin al full interior en els punts
de contacte entre els dos fulls.
Cambra ventilada que afavoreix l'eliminació de la humitat.
Preveure drenatges.
capil·laritat
il l it t
La protecció front a l’aigua ascendent dependrà de la porositat
del material i de l'existència continua d’aigua al sòl. Els sistemes
de protecció inclouen la col·locació de barreres a l'ascensió
d’aigua capil·lar.
condensació
Depèn de les condicions ambientals interiors i exteriors
(temperatura i humitat) així com de la permeabilitat al vapor del
tancament i dels seus revestiments.
FAÇANA MULTIFULLA – PESADA. “CAVITY WALL”
CAMBRA VENTILADA. ESQUEMES DE FUNCIONAMENT TÈRMIC. TEMPS CÀLID
La radiació solar (llum i IR d’ona curta)
i id i all full
incideix
f ll exterior.
t i
P t de
Part
d la
l
radiació es reflexa, en funció del color
del full exterior. Part de la radiació
l’absorbeix el full exterior, que
s’escalfa, i torna a emetre l’energia (ara
en forma d’IR d’ona llarga) tan cap a
dins com cap a fora.
L’aire de la cambra ventilada
s’escalfa, baixa de densitat, i
ascendeix, iniciant-se així el moviment
convectiu dins la cambra. Aquest aire
calent, en moure’s, també s’endú amb
ell part de la càrrega tèrmica.
L’aïllament tèrmic dificulta el pas de
l’energia restant al seu través, fins al
full interior.
El full interior
interior, amb la seva inèrcia
acaba d’atenuar les oscilacions de
temperatura.
CAMBRA VENTILADA. ESQUEMES DE FUNCIONAMENT TÈRMIC. TEMPS FRED
L’energia tèrmica de l’espai interior
escalfa
lf ell ffullll iinterior
t i pesant.
t
El full interior funciona com a
acumulador d’energia amb la seva
inèrcia tèrmica, i va radiant
constantment al seu voltant.
L’aïllament tèrmic situat a la cara
exterior del full interior dificulta el
pas de l’energia al seu través fins
la cambra ventilada. Això fa que la
cessió d’energia del full interior es
decanti cap a l’espai interior.
Dins la cambra d’aire, si bé hi ha
una certa ventilació, no hi ha el
vent que hi pot haver a l’exterior
obert, i per tant també aquí
s’alenteix una mica el
trasvassament d’energia
d energia.
CAMBRA VENTILADA. ESQUEMES DE FUNCIONAMENT TÈRMIC. AÏLLAMENT I PONTS TÈRMICS
L’energia tèrmica de l’espai
i t i escalfa
interior
lf ttambé
bé els
l
elements estructurals (p.ex.
els sostres i els pilars
inserits a la façana) que
normalment son de
materials molt més
conductors que el full
interior de la façana.
Si aquests elements més
conductors no estiguessin
ben aïllats tèrmicament
respecte l’espai exterior
serien punts de fuita
massiva d’energia tèrmica,
anomenats ponts tèrmics.
Hi trobariem també
condensacions.
L aïllament tèrmic que
L’aïllament
envolta totalment aquests
elements resol aquest
problema.
PUNTS SINGULARS EN LA FAÇANA VENTILADA
CONTINUÏTAT DEL FULL
EXTERIOR PER DAVANT DE
L’ESTRUCTURA
L
ESTRUCTURA
CONTINUÏTAT DE L’AÏLLANT
SUPORTS DELS DOS FULLS
INDEPENDENTS
FULL EXTERIOR ESTABILITZAT
LLIGANT-LO AL FULL INTERIOR
DOS FULLS AMB MOVIMENTS
TÈRMICS DIFERENCIALS
UNIÓ COHERCITIVA
EN LA PERPENDICULAR ALS
FULLS I PERMISSIVA EN LES
ALTRES DUES DIRECCIONS
FIXACIONS AMB
TRENCAAIGÜES
FAÇANA MULTIFULLA – PESADA. MATERIALS
Per a les fulles els materials habituals son les obres de fàbrica
( à i o bl
(ceràmica
bloc d
de fformigó)
i ó) i o d
de fformigó
i ó ((armatt o panells
ll
prefabricats), amb gruixos de entre 10 i 20 cm cada fulla segons el
material.
L'aïllament més adequat es el poliestirè extrusionat però també es
poden fer servir llanes minerals. Cal preveure que l’humitat no
afecti la seva eficàcia.
Pel que fa als possibles revestiments caldrà diferenciar l’exterior,
que pot contribuir en l’estanqueïtat, de l’interior, simplement
d’acabat.
Les condicions dels revestiments exteriors són les mateixes que
es demanen a les façanes monofulla: Resistència mecànica /
dilatacions, estabilitat als UVA. Poden utilitzar-se morters
tradicionals de calç, de ciment, mixtos, monocapa,etc...
Els revestiments interiors han de tenir: Resistència mecànica,
Permeabilitat al vapor d’aigua i poden utilitzar-se: Guix,
Revestiments com el cartró guix
guix, o els aplacats de fusta.
fusta
exemples
exemples
3.3. FAÇANA MULTIFULLA PESADA AMB AÏLLAMENT A L’EXTERIOR. Intercanvi d’energia
Façana composada d’un full interior pesat que suporta un aïllament i
un full
f ll exterior
t i ((o revestiment)
ti
t) lllleuger.
El full interior té una massa important, amb força inèrcia tèrmica, i
capaç d’absorbir empentes horitzontals.
L’aïllament esta fixat sobre la cara exterior del full interior.
El full exterior no és autoportant i va penjat d’una subestructura,
fixada al full interior, o directament als cantells dels sostres.
Funciona com un umbracle, protegint les capes interior de la
incidència directa dels rajos solars.
Es produeixen variacions molt importants de la temperatura del full
exterior, que comporten moviments molt importants d’aquest. La
protecció a la radiació que dona el full exterior depèn de la seva
transparència-opacitat, absorció i reflectivitat (color) del material, i
de la possibilitat de graduació (lames mòbils, elements vegetals, etc)
Sovint (i sobre tot al nostre clima) hi ha una ventilació molt important
de la cambra d’aire
d aire.
Comportament acústic
Depen principalment de la massa (m) i de les diferències d’elasticitat
(E) dels diferents materials.
3.3. FAÇANA MULTIFULLA PESADA AMB AÏLLAMENT A L’EXTERIOR. Intercanvi d’aigua
Precipitacions
El ffullll exterior
t i é
és ell garantt d
de l’l’estanquitat
t
it t a l’l’aigua.
i
Q
Quan hi h
ha
cambra ventilada, si bé el full exterior s’emporta l’impacte directe
de les gotes de pluja, i en condueix gran part, és possible entrada
de gotes d’aigua dins la cambra, per l’abundància de junts oberts.
La cambra ventilada permet una bona escorrentia, i afavoreix
ll'eliminació
eliminació de la humitat. Cal preveure drenatges.
Si no protegim l’aïllant tèrmic, aquest ha de suportar estar en
presència d’aigua per no perdre la seva capacitat aïllant.
El revestiment exterior del full interior és el que ha d’acabar de
garantir l’estanquitat a l’aigua de pluja.
Condensacions
Davant de la presència de vapor d’aigua a l’ambient interior podem
afrontar-ho de dues maneres:
1. Deixar que aquest pugui travessar el full interior i l’aïllant, per
arribar a la cambra ventilada i allà poder dissipar
dissipar-se.
se
2. L’altre opció és evitar aquesta transpiració, col·locant una
barrera de vapor, preferentment a la cara interior del full interior.
Aquesta serà una via a considerar si a l’interior hi tenim un us amb
un ambient molt humit i/o calent.
FAÇANA MULTIFULLA AMB INERCIA (PESADA) / SISTEMES DE FIXACIÓ
Donat que tota la subestructura està exposada a l’ambient exterior,
i degut a la dificultat per revisar-la després de la seva construcció,
una opció és fer-la íntegrament d’acer inoxidable.
Els sistemes de fixació, amb fixacions individuals per cada peça o
guia de suport de varies peces correguda ha de garantir la
continuïtat de la cambra d’aire en vertical.
ENVÀ PLUVIAL
FAÇANA MULTIFULLA AMB INERCIA (PESADA) / EXEMPLES
Residència i centre de dia (Campdevànol, 1994). J.L. Mateo i J. Avellaneda.
FAÇANA MULTIFULLA AMB INERCIA (PESADA) / EXEMPLES
Caruso St. John , Galeria d’art (Walsall, Regne Unit)
TIPUS DE FAÇANES
MONOFULLA
MULTIFULLA
PESADA
AÏLLAMENT
INTERIOR
SENSE
CAMBRA
D’AIRE
AMB
CAMBRA
D’AIRE
LLEUGERA
AÏLLAMENT
INTERMIG
AÏLLAMENT
EXTERIOR
FAÇANA MULTIFULLA – LLEUGERA
Façana composada per diverses capes, de materials lleugers i
especialitzats.
i lit t Pot
P t tenir
t i cambra
b d’aire
d’ i o no.
Poden ser construïdes “in situ” a partir del muntatge en sec dels
diferents materials individuals, o bé prefabricades en forma de
panells, que arriben com a elements ja acabats i només cal fixar
al suport.
L'estructura de suport de la façana pot ser un entramat metàl·lic o
de fusta. Pot ser l’estructura principal de l’edifici (balloon frame,
plattform frame)
FAÇANA MULTIFULLA – Intercanvi d’energia
inèrcia
T moltlt poca inèrcia,
Te
i è i d
degutt a que tte poca massa, jja que els
l
materials que s'utilitzen son poc densos, o bé els apliquem en
gruixos molt petits.
aïllament
La capacitat tèrmica de l'aïllament determina la del tancament, ja
que la resta de materials pràcticament no col·laboren
col laboren (excepte la
fusta).En cas de càmera no estanca, s’ha de poder mullar.
radiació
El full exterior funciona com un umbracle, protegint les capes
interior de la incidència directa dels rajos solars. La protecció a la
radiació que dona el full exterior depèn del material, de la seva
transparència i de la reflectivitat (color), així som de la possibilitat
de graduació (lames mòbils, elements vegetals, etc)
Es produeixen variacions molt importants de la temperatura del
full exterior, que comporten moviments molt importants d’aquest.
aillament acústic
En no tenir massa, l’aïllament acústic que dona aquest tipus de
façana es molt baix. Es pot millorar introduint materials de diferent
elasticitat.
FAÇANA MULTIFULLA – Intercanvi d’aigua
precipitacions
E pott plantejar
Es
l t j la
l ffulla
ll exterior
t i estanca,
t
a partir
ti d
de materials
t i l
impermeables que assegurin la estanquitat, o bé per geometria
(solapament).
Si la fulla exterior no és estanca i té els junts oberts (càmera
ventilada) hem de garantir que la cara exterior del full interior és
estanca. De totes maneres la cambra ventilada ha de permetre
una bona ventilació i escorrentia per tal d’afavorir l'eliminació de
l’humitat. Cal preveure drenatges a la càmera per evacuar l’aigua.
Si pot entrar aigua a la càmera, l’aïllant s’ha de poder mullar,
sense perdre les seves propietats.
condensacións
Es pot deixar que el vapor d’aigua travessi el full interior i l’aïllant,
fins arribar a la cambra ventilada on es pot dissipar.
L’altre opció és evitar aquesta transpiració, col·locant una barrera
de vapor, preferentment a la cara interior del full interior. Aquesta
serà una via a considerar si a l’interior
l interior hi tenim un us amb un
ambient molt humit i/o calent.
FAÇANA LLEUGERA – FUSTA (BALLOON FRAME)
L’estructura de suport del “balloon frame” és també l’estructura
principal de la construcció.
FAÇANA LLEUGERA – FUSTA (BALLOON FRAME)
Solució multicapa amb cada element
especialitzat
i lit t segons una necessitat.
it t
-Tauler interior d’acabat
-Barrera vapor
-estructura amb aïllament
-tauler estructural
Paper kraft, transpirant, tallavents…
-Paper
Cambra d’aire ventilada
-Revestimient exterior
Parvulari. Basilea (Suïssa) 1989. Morger & Degelo Architekten
FAÇANA LLEUGERA – XAPA GRECADA
Casa Ball. Eastaway. Sidney (Australia) 1980-83. Glenn Murcutt
FAÇANA LLEUGERA – TAULER FUSTA + RESINES
Club de Campo Zuasti (Navarra). F.J. Mangado
FAÇANA LLEUGERA
Habitatges de protecció pública. Can Roca.Terrassa. 2002. RGA Arquitectes
PANELLS
Façana lleugera a base de panells autoportants, que es fixen
directament als cantells dels sostres de l’estructura principal de
l’edifici. En aquest cas el propi panell incorpora la seva estructura de
suport. Cal tenir en compte les limitacions de mesures de cara al
transport i el muntatge.
Les unions entre plaques tenen formes i materials que garanteixen
l’estanquitat de cara a l’aigua de pluja.
La posició de les fixacions també es protegeix per que no siguin un
punt d’entrada d’aigua.
PANELLS
Jutjats de Saragossa. Alejandro de la Sota
PANELLS
Jutjats de Saragossa. Alejandro de la Sota
RELACIÓ FAÇANA - SUPORT. MURARIA vs. PORTICADA
ESTRUCTURA MURARIA. DOBLE FULLA CERÀMICA
Habitatges a Baden (Suïssa). Urs Burkard Adrian Meyer & Partner
Habitatges a Baden (Suïssa). Urs Burkard Adrian Meyer & Partner
ESTRUCTURA MURARIA. DOBLE FULLA CERÀMICA
Brick House. Londres 2001-05. Caruso & St. John
Caruso & St. John, Brick House
ESTRUCTURA MURARIA. DOBLE FULLA FORMIGÓ
Escola a Paspels, (Suïssa) 1996-9. Valerio Olgiati
Escola a Paspels, (Suïssa) 1996-9. Valerio Olgiati
RELACIÓ FAÇANA -SUPORT EN L’ESTRUCTURA PORTICADA
Preveure diferents deformabilitats:
1- Estratègia permissiva: preveure juntes
2- Estratègia coercitiva: tancament resistent
3- Disminuir deformació forjat
RELACIÓ FAÇANA -SUPORT. ESTRUCTURA PORTICADA
ESTRUCTURA
EXTERIOR
COPLANARIS
ESTRUCTURA
INTERIOR
ESTRUCTURA ENTRE
DOBLE TANCAMENT
ESTRUCTURA EXTERIOR
Edifici FECSA. Barcelona 1991-1993. RGA Arquitectes
ESTRUCTURA COPLANARIA
Yale Center for British Art. Connecticut (EEUU) 1969-74. Louis I. Kahn.
ESTRUCTURA COPLANARIA
Auditori de Barcelona. 1987-99. Rafael Moneo.
ESTRUCTURA COPLANARIA
Poliesportiu de la Universitat Jaume I. Basilio Tobias
Poliesportiu de la Universitat Jaume I. Basilio Tobias,
ESTRUCTURA INTERIOR
Ville Savoye, Poissy (France) 1929-1931. Le Corbusier
ESTRUCTURA INTERIOR
Willis Faber & Dumas Head Office. Ipswich (Anglaterra) 1975. Norman Foster
Willis Faber & Dumas Head Office.. .Ipswich (Anglaterra) 1975. Norman Foster
ESTRUCTURA ENTRE DOBLE TANCAMENT
Kursaal. San Sebastián. 1990-1999. Rafael Moneo
ESTRUCTURA ENTRE DOBLE TANCAMENT
Dmag. Hannover (Alemanya) 1997-1999. Thomas Herrzog
BIBLIOGRAFIA
- Diccionari visual de la construcció (ITEC)
- La construcció de l’arquitectura. 2 Els elements. Ignacio Paricio. Ed. ITEC
- La fachada. Ventilada y Ligera. Cristina Pardal – Ignacio paricio. Ed. bisagra
- La Arquitectura como técnica (1). Tectónica. Ramón Araujo. A.T.C. Ediciones S.L.
- Construction Architecture. Materials-Procresses-Structures. Andrea Deplazes. Birkhäuser.
- Revista Tectònica. nº1. Fachadas ligeras. / nº15 Cerramientos