2000-2001 - bcnroc - Ajuntament de Barcelona

Transcripción

L’escolarització a
la ciutat de Barcelona.
Curs 2000-2001
2
e
Documents
Núm 1 / 2002
DOCUMENTS
Sumari
BARCELONA EDUCACIÓ
Presentació
3
Notes i aspectes metodològics
4
La població escolar de Barcelona
5
L’escolarització a la ciutat
6
D O C U M E N TS
Consell editorial
Marina Subirats
Regidora presidenta de la Comissió
d’Educació i Cultura de l’Ajuntament
Manel Blasco
Gerent de l’Institut d’Educació
Teresa Eulàlia Calzada
Directora de Planificació Educativa
i Coordinació Territorial
Daniel Resines
Director de Formació Professional
i Transició al Món del Treball
Ignasi García de la Barrera
Director adjunt de Planificació
Educativa i Coordinació Territorial
Manel Vila
Director de Serveis Educatius
Josep M. Rius
Director de Recursos i Serveis Generals
Casimir Macià
Director de Centres Educatius Municipals
Carme Turró
Secretària del Consell Escolar Municipal
Pilar Figueras
Secretària de
l’Associació Internacional
de Ciutats Educadores
Edició: Programa de Publicacions
de l’Institut d’Educació
Disseny: Critèria
Impressió: Gramagraf
Primera edició: juliol del 2002
D.L. B-35633-2002
© Institut d’Educació
de l’Ajuntament de Barcelona.
L’escolarització per nivells educatius
13
L’escola als districtes
17
Conclusions
38
Annex estadístic
39
Versió en castellà
45
Núm 1 / 2002
L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001
e
3
Presentació
L'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut d'Educació, realitza un seguiment constant de l'escolarització a la ciutat. Així es fa
possible l'anàlisi de la globalitat del territori i, de manera contrastada, l'anàlisi també de cadascun dels districtes i, encara, dels
barris de Barcelona. I és a partir d'aquesta anàlisi que podem arribar a planificar els creixements, els suports, els canvis d'orientació, les vinculacions i, en general, totes les iniciatives que conformen l'acció educativa municipal.
Tanmateix, pensem que el conjunt d'informacions de què disposa
aquesta institució ha de poder servir també a la comunitat educativa,
acadèmica i científica de la ciutat. Sens dubte, és una base de treball
única que permet la comprensió de l'entorn, l'elaboració de discursos i la projecció de propostes de cara al futur. El disseny de les polítiques educatives esdevé cada vegada més complex: els nous grans
reptes plantejats per la LOGSE, els canvis sociodemogràfics més
recents i les reformes educatives promogudes pel Govern estatal són
elements que hi influeixen en gran manera, i per això són importants
les eines que ens ajuden a conèixer, analitzar i planificar.
És per aquest motiu que presentem L'escolarització a la ciutat de
Barcelona. Curs 2000-2001 que, més enllà de recollir les estadístiques de matriculació referents al curs 2000-2001, pretén fer també
una anàlisi bàsica dels aspectes més rellevants de la planificació
escolar i de l'escolarització de la població.
El nostre objectiu és poder convertir aquest primer document en
una publicació periòdica que ens ajudi a definir les tendències que
mouen l'educació a Barcelona curs a curs. Pensem que és una responsabilitat com a institució, tant pel paper que podem fer en la configuració de l'educació a la ciutat com per l'oportunitat de compensar
totes les persones que cada dia fan possible que Barcelona sigui una
bona escola.
Marina Subirats i Martori
Regidora d’Educació i presidenta
de l’Institut Municipal d’Educació
4
e
Documents
Notes i aspectes metodològics
* Les dades sobre matriculació procedeixen del Departament d’Ensenyament. Malgrat que hi manquen les xifres d’alumnat matriculat en
centres estrangers i d’algun centre privat no concertat, el conjunt de la
informació és suficient per conèixer l’estat de l’escolarització a la ciutat.
En funció del moment de la recollida de la informació o del moment
en què es disposen les dades poden haver-hi diferències respecte a les
xifres publicades per altres organismes i, fins i tot, pel Departament
d’Ensenyament. Les diferències, en general, són poc significatives.
La creació d’una base de dades única per a la ciutat de Barcelona dins
del marc del Consorci pot superar els possibles desajustaments actuals.
* L’Institut Municipal d’Educació disposa d’una base de dades pròpia
que ha permès l’elaboració de l’Informe. Aquest Servei estadístic està
dins de la Direcció de Planificació i Coordinació Territorial de l’IMEB.
El banc de dades de l’Institut s’alimenta de la informació procedent
del Departament d’Ensenyament, del seguiment sistemàtic que es fa
del Diari Oficial de la Generalitat, de la documentació elaborada per
les diverses àrees municipals i dels propis centres docents, especialment del sector públic.També es compta amb la informació procedent
dels districtes municipals.
Les dades demogràfiques i les corresponens a la població estrangera s’han obtingut del cens municipal i de l’ Observatori de la Inmigració de l’Ajuntament de Barcelona.
* El banc de dades de l‘Institut disposa d’informació relacionada
amb els següents aspectes: la denominació i localització dels centres,
la seva composició quant a oferta d’ensenyaments, autoritzacions i
funcionament, nombre d’unitats i alumnat matriculat, sistema i característiques del finançament públic; així com aspectes relacionats amb
projectes específics de cada centre que es van incorporant de forma
progressiva. També es fa el registre de les modificacions que es produeixen al llarg del temps.
Aquestes fonts d‘Informació han permès, entre altres aspectes, l’elaboració de la cartografia de l’Informe.
* L’Informe dóna les dades generals de la ciutat i per districtes.
La presentació de les dades per districtes pretén aproximar les
estadístiques a realitats més properes.Tanmateix, cal tenir en compte
que l’organització politicoadministrativa del municipi no trenca la
continuïtat del territori i, per tant, en les zones frontereres l’alumnat
matriculat en un centre pot procedir d’altres districtes limítrofes.
* Quan un centre docent té alumnat en més d’un edifici, la xifra de la
matrícula s’adjudica al districte on està ubicat l’edifici principal
segons publica el Diari Oficial de la Generalitat.
* La publicació dels annexos permet disposar de la informació
desagregada i poder contrastar les dades, fins i tot per millorar-les en
cas de detectar-hi algunes insuficiències o errors.
Núm 1 / 2002
Núm 1 / 2002
Alumnat escolaritzat a la ciutat
La població escolar no universitària de Barcelona comprèn els nois i noies
dels 0 als 20 anys matriculats en algun dels centres de la ciutat que
imparteixen els ensenyaments de règim general establerts per la LOGSE. 1
L'alumnat de la ciutat escolaritzat en els diversos nivells educatius, des
de les etapes d'educació infantil fins a la formació professional de grau
superior, es distribueix com mostra la taula 1B.
Taula 1. Estructura dels ensenyaments de règim general
establerts per la LOGSE
Nivells educatius
Primer cicle d’educació infantil (0-3 anys)
Segon cicle d’educació infantil (3-6 anys)
Educació
bàsica
Educació primària
Educació secundària obligatòria
Batxillerat
Educació
obligatòria
Educació
secundària
Formació prof. de grau mitjà
Formació prof. de grau superior
Educació
postobligatòria
Taula 1B. Distribució de l’alumnat per nivells educatius
Formació professional de grau mitjà (a partir de 16 anys)
Formació professional de grau superior (a partir de 18 anys)
Total:
Per tenir una visió més completa, però també més complexa, de la
població escolar a la ciutat cal disposar de la taxa d'escolarització.
La taxa d'escolarització indica el nombre d'infants escolaritzats en
relació amb el total de la població censada corresponent a aquests
grups d'edat.
Pel que fa a l'etapa d'educació infantil (0-3 anys), la taxa d'escolarització és del 33%. En l'ensenyament bàsic i obligatori les taxes
d'escolarització són superiors al 100% i això és degut, precisament,
a l'alumnat escolaritzat a la ciutat però censat en altres poblacions
(taula 2). L'existència d'alumnes repetidors d'edats superiors a les
que corresponen a les etapes educatives és, també, un factor que fa
incrementar la taxa d'escolarització.
Taula 2. Taxa d’escolarització per nivells educatius
Educació infantil
Parvulari
Educació primària (6-12 anys)
Educació secundària obligatòria (12-16 anys)
Batxillerat (16-18 anys)
5
Les taxes d'escolarització
La població escolar
de Barcelona
Nivells educatius
Primer cicle d’educació infantil (0-3 anys)
Segon cicle d’educació infantil (3-6 anys)
e
Alumnat2
12.513
35.280
72.668
55.128
28.950
6.859
12.567
223.965
Tenint en compte que la població total d'aquestes edats censada a
la ciutat és de 266.790 persones, s'observa que la xifra de població
escolaritzada és inferior. Aquesta diferència és deguda a diversos factors: a partir dels 16 anys, hi ha una part de la població que surt del
sistema educatiu per incorporar-se al mercat laboral o a altres circuits
formatius; d'altra banda, la formació professional de grau superior
que comença cap als 17-18 anys coincideix amb l'inici de l'ensenyament universitari, l'alumnat del qual no està inclòs en la taula. Un
altre factor que cal considerar en relació amb el total de l'alumnat
escolaritzat a la ciutat és l'atracció que Barcelona exerceix sobre la
població jove censada en altres municipis. El moviment de població
censada a Barcelona que va a escoles d'altres municipis és poc significativa pel que fa a l'escolarització bàsica i obligatòria.
Taxa d’escolarització
33%
103%
Educació primària (6-12 anys)
Educació secundària obligatòria (12-16 anys)
107%
113%
Canvis en la població escolar de la ciutat
La població escolar de Barcelona ha anat variant els darrers anys,
tant pel que fa al perfil i les característiques de l'alumnat com,
també, en relació amb el seu nombre. Aquests canvis responen tant
a factors interns del propi sistema escolar com a l'ampliació de l'edat escolar obligatòria, i també a factors externs com ara els moviments demogràfics i l'augment de la immigració estrangera.
L'ampliació de l'edat escolar obligatòria
Amb l'ampliació de l'ensenyament obligatori fins als 16 anys, s'incorporen al sistema educatiu joves i adolescents que anteriorment en
quedaven fora o que se situaven en una zona marginal del sistema.
Avui, pràcticament tota la població entre els 14 i els 16 anys és dins
del sistema escolar, incrementant d'aquesta manera el nombre d'alumnes escolaritzats. Aquesta decisió també ha tingut altres efectes,
com ara els canvis de comportaments i d'actituds dins dels centres,
tant per part de l'alumnat com per part dels docents.
Els alts i baixos de la natalitat
La davallada del nombre de naixements fins ara ha afectat fonamentalment l'ensenyament infantil i el primari. Actualment, les generacions menys nombroses són les que tenen entre 6 i 8 anys, ja que el
nombre de naixements assoleix els seus nivells més baixos en els primers anys de la dècada de 1990, tal com es pot veure al gràfic 1 i, de
manera més general, a la piràmide d'edats (gràfic 2). Actualment, ja
s'està notant una certa recuperació de la natalitat.
El descens demogràfic i altres factors com ara la pressió social i les
noves necessitats familiars han facilitat i accelerat l'escolarització
dels infants en l'etapa del parvulari, a partir dels 3 anys. A Barcelona,
pràcticament el 100% de la població de 3 a 16 anys està escolaritzada.
1 Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre (RCL 1990/2045), d’ordenació general del sistema educatiu.
2 En aquesta taula, així com al llarg de l’informe, només es fa referència als alumnes dels ensenyaments de règim general
explicitats. Per tant, no hi són inclosos els alumnes dels ensenyaments de règim especial –ensenyaments artístics i d’idiomes–,
ni els dels centres d’educació especial.
e
6
Documents
Núm 1 / 2002
Gràfic 3. Població estrangera per subcontinents. Nens i nenes
Gràfic 1. Evolució de la taxa de natalitat 1980-2000
de 0 a 14 anys. Barcelona, gener del 2001
12
11,1
10
8,6
8
Europa central i oriental 5%
8,3
7,5
6
Orient mitjà 1%
7,5
Àsia central 11%
Resta de països 15%
4
2
Sudest asiàtic 6%
0
Amèrica del sud 34%
1980
1985
1990
1995
Àfrica del nord i Magrib 15%
2000
Àfrica subsahariana 2%
Gràfic 2. Piràmide d’edads segons el padró d’habitants (31-12-2000)
Àfrica central i meridional 0%
Amèrica central 11%
Noies
Nois
20 anys
15 anys
10 anys
5 anys
L'escolarització
a la ciutat
0 anys
10.000
5.000
0
5.000
10.000
Tant l'allargament de l'escolarització obligatòria com la incorporació
dels infants a parvulari ha compensat, en part, la pèrdua d'alumnat que
la davallada de la natalitat hauria produït en el conjunt del sistema.
L'augment de la immigració estrangera
La població estrangera de 0 a 14 anys resident a la ciutat era, el gener
de 2001, de 9.707 persones. En els darrers anys, la incorporació d'alumnat estranger al sistema educatiu barceloní està augmentant, tant
pel que fa al seu nombre com pel que fa a la diversitat de les procedències. Aquest creixement afecta els districtes de manera molt
desigual, i dóna lloc fins i tot a diferències molt significatives entre
les escoles d'una mateixa zona.
Concretament, les escoles públiques i algunes escoles privades concertades de Ciutat Vella treballen amb un elevat percentatge d'alumnes
d'origen estranger a les seves aules. En una situació en què hi ha una
alta proporció d'alumnes d'origen immigrant respecte del nombre total
d'alumnes de l'escola diem que es dóna el fenomen de concentració. En
aquests casos, les escoles han d'establir mecanismes específics per dur
a terme una tasca educativa satisfactòria per a tot l'alumnat.
Tanmateix, quan en una mateixa zona tots els alumnes de la minoria de diferent origen sociocultural s'agrupen en una sola escola
mentre que en les altres no es veu cap presència d'aquest col·lectiu,
ens trobem davant del fenomen de segregació o guetització. En
aquest cas, cal una intervenció i una acció decidida de l'Administració per assegurar que el conjunt de les escoles de la zona acullen i
atenen de manera compartida la població immigrada que viu al
territori. Tot i la diversitat de procedències, entre els estrangers no
comunitaris predominen els alumnes d'origen llatinoamericà, amb
els quals, per raons lingüístiques i de proximitat cultural, és més
fàcil dur a terme la tasca educativa.
La doble xarxa escolar
A Barcelona, 741 centres escolars imparteixen ensenyaments de règim
general; 283 són de titularitat pública (amb el 35% de l'alumnat) i 458
són de titularitat privada (amb el 65% de l’alumnat).
La LODE 3 classifica els centres escolars segons la titularitat: els centres públics tenen com a titular una administració pública, els centres privats tenen com a titular una persona física o jurídica de caràcter privat, i
els centres concertats són centres privats sostinguts amb fons públics.
La distribució de l'alumnat segons la titularitat del centre varia segons
els nivells educatius, per bé que al llarg de l'educació obligatòria, és a dir,
dels 6 als 16 anys, el percentatge és bastant similar (taula 3).
Els dos sectors, el públic i el privat, funcionen amb dinàmiques molt
diferenciades que són resultat dels seus orígens i el seu desenvolupament, però que també estan molt marcades pel tractament normatiu i
funcional que regula els centres públics, els centres privats i, fins i tot, els
centres privats concertats. Existeix, per tant, una doble xarxa escolar en
què resulta difícil trobar i mantenir punts comuns per respondre d'una
manera conjunta als reptes i les necessitats de la ciutat.
En el camp de la planificació, les diferències en l'aplicació de criteris
són molt importants i afecten aspectes com ara l'obertura o el tancament
d'un centre, l'ampliació o la reducció d'aules en un curs, l'estructura del
centre, la continuïtat entre els nivells d'ensenyament, etc.
El tractament diferenciat per part de l'Administració de les dues xarxes
finançades amb recursos públics, juntament amb altres factors com ara
la davallada d'alumnat per la disminució de la població, no ha facilitat
l'entesa entre els sectors.
En termes de proporció entre el sector públic i el sector privat concertat, Barcelona és una excepció en el conjunt de municipis catalans, en
què la major part de l'alumnat està escolaritzat en el sector públic. El
dèficit històric que arrossega l'escola pública a Barcelona és avui un
repte per a les polítiques educatives de la ciutat.
3 Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació.
Núm 1 / 2002
Taula 3. Distribució de l’alumnat segons la titularitat del centre
Nivells
educatius
Primer cicle
Segon cicle
Sector
Sector privat
Sector privat
12.513
públic
2.563
concertat
867
no concertat
9.083
20%
7%
73%
13.962
16.755
4.563
40%
47%
13%
72.668
26.870
44.457
1.341
55.128
37%
17.665
61%
36.358
2%
1.105
32%
66%
2%
28.950
10.784
37%
7.687
27%
10.479
36%
6.859
2.561
37%
3.462
51%
836
12%
12.567
4.365
35%
6.531
52%
1.671
13%
223.965
78.770
34%
116.117
44%
29.078
22%
35.280
d'educació
infantil
Educació
primària
Educació
secundària
obligatòria
Batxillerat
Formació
professional
de grau mitjà
Formació
professional
de grau superior
TOTAL
7
Gràfic 5. Pes percentual dels sectors segons alumnat matriculat
Alumnat
d'educació
infantil
e
Barcelona
(curs 2000-2001)
Sector privat 65%
Sector públic 35%
Catalunya
(curs 1999-2000)
Sector privat 42%
Sector públic 58%
Nota: Aproximadament el 95% del sector privat és concertat.
Gràfic 4. Distribució de l’alumnat segons la titularitat del centre
L'ensenyament públic: les escoles i els instituts
Pel que fa als ensenyaments de règim general, l'escola pública, a Barcelona, compta amb un total de 283 centres. Està gestionada majoritàriament per la Generalitat de Catalunya, tot i que també hi ha escoles gestionades per la Diputació de Barcelona (3) i per l'Ajuntament (63).
Característiques
L'escola pública és numèricament minoritària; i tot i tenir presència
en tot el territori, està implantada de manera desigual.
Segon cicle
Els centres docents públics acullen i atenen el conjunt de la
d'educació infantil
població en edat escolar, és a dir, incorporen la diversitat de perfils
socials existents sense cap mena de discriminació. En la mesura en
Educació primària
què l'alumnat de cada centre representi la població de la zona o del
barri, l'escola pot fer d'una manera satisfactòria una funció de
Educació secundària
cohesió social.
obligatòria
La proximitat entre l'habitatge i l'escola, especialment en l'ensenyament bàsic i obligatori, permet que l'alumnat es vinculi més estretaBatxillerat
ment amb les iniciatives culturals i amb els recursos del territori.
També evita desplaçaments innecessaris als escolars de la ciutat.
Formació professional
El dèficit d'escoles de primària d'alguns districtes, com ara l'Eixamde grau mitjà
ple
i Sarrià, té caràcter històric. Malgrat la incorporació a la xarxa pública
de
les
antigues escoles del CEPEPC (Col·lectiu d'Escoles per l'Escola
de grau superior
Pública Catalana) i la construcció de nous centres en els darrers anys,
l'oferta de places públiques continua essent insuficient per respon0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
dre a la demanda en algunes zones de la ciutat. Aquest fet arriba a
l'extrem d'obligar els alumnes a desplaçar-se a altres zones o bé a
Sector públic
Sector privat
Sector privat no concertat
matricular-se en centres privats concertats perquè no poden ser escolaritzats a la mateixa zona on viuen. En aquest context, la rigidesa de
l'oferta pública, juntament amb la manca persistent d'una resposta
Primer cicle
d'educació infantil
8
e
Documents
Núm 1 / 2002
satisfactòria a les necessitats expressades, ha provocat la contenció
de la demanda en el sector públic.
A l'Eixample, per exemple, el nombre de preinscripcions per al parvulari (P-3) als centres públics sol ser superior a l'oferta inicial de places. El curs 2000-2001, el 20% de les sol·licituds no ha pogut entrar
en el centre sol·licitat en primera opció.
El desajust entre la demanda i l'oferta també es fa molt evident en
el primer cicle de l'educació infantil (0-3 anys).
Els instituts de secundària, amb una oferta acadèmica molt satisfactòria, s'han anat adaptant a les noves funcions i exigències tant del
sistema escolar com dels canvis socioculturals. Tanmateix, la ubicació
física dels instituts de secundària respon a criteris ja superats com ara la
separació d'alumnat segons el sexe. És per aquest motiu que en més
d'una ocasió trobem dos instituts a tocar. La distribució actual també és
el resultat d'haver construït allà on es disposava d'un solar públic.
L'encaix entre la rigidesa del parc escolar (amb concentració d'equipaments en zones amb escassa població escolar), els nous fenòmens sociodemogràfics que afecten la població de la ciutat i la
implantació de l'actual sistema educatiu s'està duent a terme amb
alguns desajustos, com ara la inadequació, en algunes zones, de l'oferta i la demanda, o les dificultats existents en les vinculacions entre
les escoles de primària i els instituts.
Mapa 1. Ràtio mitjana alumnes/unitat per zones estadístiques. Parvulari i
educació primària en centres públics (CEIP). Curs 2001-2002
Gràfic 6. Sol·licituds no ateses en la primera opció. Evolució 1997-2001
Ràtio alumnes/unitat
2.000
Demanda no
atesa a P-3
1.500
1.000
Demanda no
Notes: En el CEIP Ferran Sunyer, en
implantació a la zona de Sant Antoni,
la ràtio es refereix a P-3. Les dades de
les zones de Poble Sec i Montjuïc es
consideren com a zona única.
22 a 25 (58 centres en aquestes zones)
sense centres
atesa a escola
bressol
500
0
1997 - 1998
1998 - 1999
1999 - 2000
2000 - 20001
Grau d'ocupació
El grau d'ocupació dels centres públics varia segons els districtes
(mapa 1).
En districtes com ara l'Eixample, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, i
algunes zones de Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí,
la ràtio alumnes-aula està majoritàriament entre 22 i 25 alumnes,
és a dir, el grau d'ocupació és a prop del màxim establert per la
normativa.
D'altra banda, en algunes zones dels districtes de Nou Barris, de
Sant Andreu i a la Zona Franca, al districte de Sants-Montjuïc, hi ha
centres amb una baixa ocupació que, de ben segur, representen
l'única possibilitat que té l'alumnat de la zona de ser escolaritzat.
Quan incorporem aquesta situació com una dada més del conjunt
de la ciutat, sense fer-ne l'anàlisi corresponent, es provoca una
imatge distorsionada de l'oferta global, que sembla excessiva. La
paradoxa rau en què hi ha places vacants, però per la seva ubicació
–necessària– no poden ser utilitzades per la població de les zones
on hi ha mancances de places.
Els serveis i els equipaments de les escoles públiques
Els centres educatius, per tal d'adaptar-se a les noves necessitats
escolars i respondre als canvis en les formes i les organitzacions familiars, han anat incorporant nous serveis. El servei de menjador, el servei d'atenció abans i després de l'horari estrictament escolar o les
activitats extraescolars requereixen un esforç i una organització cada
vegada més potents i més complexos. El que inicialment era una resposta a situacions individuals es va convertint en un servei cada vegada més generalitzat i utilitzat pel conjunt de l'alumnat.
L'oferta de serveis per part de les escoles i els instituts és molt
elevada, tal com recull la taula 4.
La majoria de centres també estan dotats d'equipaments destinats al reforç pedagògic de l'alumnat en àrees del coneixement i el
desenvolupament de la persona que complementen la tasca docent
a l'aula (taula 5).
Quan acaba l'horari lectiu, el 80% dels centres d'educació infantil i primària segueixen oberts, cedint els espais (exteriors, en gran
part) a activitats majoritàriament esportives però també culturals i
de lleure adreçades a la població infantil i juvenil de tot el barri.
Són activitats gestionades per entitats del barri: clubs esportius,
esplais o casals, centres culturals, etc., que estableixen un acord o
conveni amb l'escola i el Districte.
Núm 1 / 2002
Taula 4. Oferta de serveis per part de les escoles i els instituts
Serveis oferts
Servei de menjador (CEIP i IES)
Núm. centres
217 92%
Activitats extraescolars (CEIP i IES)
194 82%
Servei d'acollida fora de l'horari escolar (CEIP)
117 74%
e
9
servei públic de l'educació, fan l'ensenyament bàsic i reuneixen els
requisits previstos en les lleis:
- la participació de les famílies, professorat i alumnat,
- la gratuïtat dels ensenyaments objecte del concert,
- el dret a definir el caràcter propi,
- el ple respecte a la llibertat de consciència,
- el caràcter voluntari de la pràctica confessional,
- el fet que les activitats escolars complementàries, extraescolars i de
serveis no poden tenir caràcter lucratiu.
Taula 5. Equipaments de reforç a les escoles i els instituts
Equipaments als CEIP i IES
Núm. centres
% sobre el
total dels centres
Equipaments esportius
Aula multimèdia
226
230
73%
74%
Aula de música
Aula de plàstica
Biblioteca
165
63
208
53%
20%
67%
Laboratori
196
63%
La participació en la gestió dels centres
La presència i el funcionament dels consells escolars de centre permeten disposar d'un espai de participació en què conflueixen els
diversos actors de la comunitat educativa: el professorat i el personal
de gestió del centre, els pares i les mares, el conjunt de l'alumnat i els
representants del titular del centre. És un òrgan de participació en el
govern del centre dedicat a la programació, el seguiment i l’avaluació
de les seves activitats i basat en el principi de corresponsabilitat.
Les entitats de la ciutat, a l'escola
A Barcelona, un gran nombre d'entitats i organitzacions es coordinen
a través de l'Institut d'Educació per tal d'oferir a infants i joves activitats i serveis educatius que complementen i reforcen els aprenentatges escolars, al mateix temps que donen a conèixer la diversitat d'equipaments de la ciutat.
L'acció municipal
L'acció de l'Ajuntament en matèria escolar depassa l'àmbit estrictament competencial. En aquest sentit, és remarcable la col·laboració
d'escoles i instituts amb els Districtes, especialment amb l'Àrea de
Serveis Personals. Aquesta col·laboració inclou diversos àmbits, des
de la participació en les iniciatives del territori fins al treball conjunt
en relació amb la població escolar que es troba en una situació més
desafavorida: beques de menjador, fer front a l'absentisme escolar,
seguiment de l'escolaritat.
Els centres privats: els concerts escolars
A Barcelona, el sector privat concertat gestiona dues terceres parts
dels centres escolars del tram de l'ensenyament bàsic i obligatori.
Els requeriments, els criteris i els procediments per a l'atorgament de concerts estan establerts per la LODE i la LOPAGC 4 Es
poden acollir al règim de concerts els centres privats que presten el
4 Llei orgànica RD 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l’avaluació i el govern dels centres docents.
Els centres privats concertats responen a tipologies, orígens i tradicions diferents. Per tant, presenten una certa diversitat tant pel que fa
als nivells d'ensenyament que ofereixen com a les formes d'organització i les característiques dels titulars.
El nombre de places escolars mantingudes amb fons públics a través de concerts o subvencions ha anat creixent a causa, en part, de la
implantació de la reforma i de l'increment de grups que ha suposat
l'allargament de les edats de l'ensenyament obligatori. Però també hi
ha influït la manera en què s'han aplicat els criteris de finançament a
l'ensenyament no obligatori: pràcticament totes les aules de parvulari dels centres privats concertats que fan ensenyament obligatori
estan subvencionades.
En algunes zones de la ciutat hi ha un excés d'oferta de places. Tanmateix, el sector privat s'ha anat adaptant millor als fluxos de la demanda,
tancant centres en unes zones i obrint més aules en altres centres.
En l'ensenyament bàsic i obligatori (3-16 anys) gairebé totes les
places ofertes pels centres privats gaudeixen del finançament de
l'Administració. El sistema de concerts també és present en l'ensenyament no obligatori, de manera especialment notòria en la formació
professional (més del 50%).
Gràfic 7. Evolució de les places concertades i de l’alumnat escolarizat en
centres privats
Places
concertades
14.0000
13.0000
Alumnat
escolarizat en
centres privat
12.0000
11.0000
10.0000
1997 - 1998
1998 - 1999
1999 - 2000
La dinàmica territorial
Els serveis que ofereixen els centres escolars d'un territori solen ser
utilitzats majoritàriament per la població del propi territori, de manera que l'escola s'erigeix com a servei de proximitat tot prenent un
paper important en la vida del barri.
Conjuntament amb aquesta dinàmica de proximitat territorial es dóna
també una dinàmica de mobilitat provocada per la forta atracció que exer-
10
e
Documents
Núm 1 / 2002
ceixen els centres privats dels districtes de Les Corts i, especialment, de
Sarrià-Sant Gervasi.
Aquesta atracció es basa en la tradició de zona escolar, en la voluntat
de promoció personal de les famílies i, sobretot, en l'elevada oferta privada que hi ha. Els efectes negatius d'aquesta situació es concreten en l'increment del temps de desplaçament a què està sotmès l'alumnat i en el
caos circulatori quotidià que es genera a l'inici i al final de l'horari escolar.
L'alumnat procedent d'altres poblacions de l'àrea metropolitana també
accedeix a aquests districtes on la concentració d'oferta escolar és desproporcionada en relació amb la població escolar real.
Mapa 2. Moviment de la població escolar en el territori.
Educació bàsica (3-16 anys)
Taula 6. Relació entre població infantil censada i alumnat matriculat,
per districtes
Població de 3 a 15 anys
censada al districte
7.342
Alumnat matriculat
a les escoles del districte
7.227
L'Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
23.309
17.135
9.112
22.852
13.952
13.459
Sarrià-St. Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
15.922
10.386
16.066
28.310
10.675
18.128
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
15.707
14.154
21.819
14.858
14.183
19.432
Barcelona
150.952
163.076
Ciutat Vella
L'estructura dels centres i la continuïtat entre nivells
educatius
La LOGSE defineix les característiques i els objectius dels diversos nivells
d'ensenyament. Igualment, estableix les condicions i els requisits indispensables per a l'exercici de la docència. Aquest conjunt d'elements
determina l'estructura global del sistema escolar que s'aplica als centres
docents i estableix de manera molt precisa les tipologies dels centres
docents i els nivells educatius que han d'impartir.
L'estructura dels centres docents segons el tipus d'ensenyament
La variabilitat de l'estructura dels centres depèn, en primer lloc, del tipus
de titularitat (taula 7).
El sector públic organitza els centres segons la normativa vigent: les
escoles bressol imparteixen el primer cicle de l'educació infantil, dels 0
als 3 anys; els centres d'educació infantil i primària (CEIP) imparteixen el
segon cicle de l'educació infantil i l'educació primària, dels 3 als 12 anys;
i els instituts d'educació secundària (IES) imparteixen l'educació
secundària obligatòria a partir dels 12 anys i, opcionalment, els batxillerats i la formació professional, a partir dels 16 anys.
El sector privat, en canvi, es caracteritza per una gran diversitat segons
com agrupi cada centre els nivells d'ensenyament que ofereix, fet que
contrasta amb la rigidesa del sector públic. La laxitud i flexibilitat que se li
permet a aquest sector pot arribar a posar en perill l'organització escolar i
ser poc respectuosa amb els criteris educatius actuals.
Rangs de les taxes d’escolarització
151% a 180%
116% a 150%
101% a 115%
95% a 100%
80% a 94%
Taula 7. Estructura dels centres segons el tipus d'ensenyament
(sobre el 95% dels centres)
Sector públic - 2 models
a) Parvulari i primària (3-12 anys)
b) ESO, batxillerat i, en alguns casos, formació professional
(a partir de 12 anys)
Sector privat - 6 models
a) Infantil i primària
b) Infantil, primària i secundària obligatòria
c) Infantil, primària i secundària obligatòria i formació professional
d) Secundària obligatòria, batxillerat i formació professional
e) Batxillerat i formació professional
f) Formació professional
Aquesta excessiva flexibilització fa possible que un 30% dels centres privats concertats tinguin una sola línia d'ESO, mentre que en el
sector públic el percentatge és només del 17%. Cal tenir en compte
que quan en un centre de secundària hi ha un baix nombre d'alumnes, i, per tant, de grups, es fa difícil l'organització per a la diversificació d'assignatures i crèdits.
e
Núm 1 / 2002
Els 12 centres públics que tenen una sola línia d'ESO no responen a
un model establert, sinó que s'hi veuen forçats per dues causes: l'atenció a necessitats específiques d'escolarització en un territori (Zona
Franca i Bon Pastor) i perquè, de manera circumstancial, no han tingut
matrícules per omplir més d'un grup. En canvi, la majoria dels 50 centres privats concertats que ofereixen una sola línia ho fan perquè això
respon al seu propi model de centre (taula 8).
Taula 8. Centres publics i privats amb una sola línia d’ESO, per districtes.
11
Gràfic 8. Contrast entre la diversitat dels centres públics i la
dels privats concertats
Centres públics (total 283)
Centres privats (total 458)
250
194
200
157
150
Curs 2000 - 2001
100
4
3
50
0
5
4
formació professional
2
1
12
1 4
batxillerat, formació
professional
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
6
8
batxillerat
3
6
7
7
2
17
ESO, formació
professional
1
3
2
5
0
13
ESO, batxillerat,
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
1
0
ESO, batxillerat
2
3
2
11
32
ESO
1
50
37
a partir de P3, primària,
ESO, postobligatoris
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-St. Gervasi
68
44
50
a partir de P3,
primària, ESO
4
7
a partir de P3,
primària
Ciutat Vella
Eixample
86
Centres privats concertats
només educació
infantil
Centres públics
De la mateixa manera, els centres privats concertats flexibilitzen la
seva estructura per tenir aules d'infants de fins a 2 anys. D'aquesta
manera poden obrir la matrícula amb un any d'antelació i afavorir la
captació d'alumnes (taula 9).
Si les adscripcions d'escoles a un institut són massa nombroses és
més difícil garantir la continuïtat pedagògica. Actualment, 48 instituts
públics (el 74% del total) reben alumnat de fins a 4 escoles de primària, i no n'hi ha cap que en rebi de més de 8.
Taula 9. Centres privats de primària amb matrícula d’infants de menys d’1
any, d’1 any i de 2 anys
Gràfic 9. Comportament real de les adscripcions de CEIP a IES
IES
Alumnat
1.168
Centres
33
% de centres sobre el total
de centres de primària
17%
18
16
14
12
En el gràfic 8 es mostra el contrast entre la diversitat dels centres
públics i la dels privats concertats.
La continuïtat entre nivells educatius (primària-secundària)
Per regular el pas de primària a secundària la normativa estableix vincles entre els centres. En el cas del sector públic, un o més IES es vinculen amb un conjunt de CEIP, de manera que l'alumnat de primària té
garantida la plaça en algun dels instituts als quals el seu centre està
adscrit, on podrà cursar la secundària obligatòria i continuar amb el
batxillerat i/o els cicles de formació professional.
L'organització dels itineraris entre l'escola de primària i l'institut és
un dels aspectes de la planificació que té més conseqüències educatives per a l'alumnat, ja que permet garantir, si es fa bé, la continuïtat
pedagògica des dels 3 fins als 18 anys, tot respectant les característiques i el desenvolupament dels adolescents i els joves.
10
8
6
4
2
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
Nombre de CEIP inscrits
12
e
Documents
Núm 1 / 2002
El mapa escolar, a revisió
El mapa escolar és l'eina principal per a la planificació i l'ordenació
escolars en un territori, és a dir, per a la distribució d'escoles a la
ciutat. Els objectius del mapa escolar són: la qualitat de l'ensenyament, la igualtat d'oportunitats en l'accés al saber, la universalització de l'ensenyament secundari, l'equilibri territorial i l'adequació
de l'oferta de formació professional a la demanda socioeconòmica
del país.
El mapa escolar actual, que data del 1995, està encara avui en
procés d'aplicació. Tot i l'èxit d'ocupació dels centres recentment
inaugurats i la previsió d'increment de demanda dels que s'estan
construint, les actuacions programades per a noves construccions
són encara incompletes o van endarrerides.
D'altra banda, s'han consolidat algunes de les reduccions de
grups realitzades en el sector públic per respondre a situacions
conjunturals, fet que, en la pràctica, ha anat modificant el mapa
escolar sense respondre a un plantejament rigorós i complet.
La reducció d'unitats i de centres per manca de matrícula no s'ha
fet amb els mateixos criteris a ambdós sectors. En el sector públic,
en general, s'ha fet de manera més radical i sovint amb manca de
previsió. En canvi, la baixa matrícula en centres privats no ha comportat la reducció proporcional dels concerts. Fins i tot, en alguns
casos s'han autoritzat i subvencionat unitats privades en zones on
hi havia places escolars suficients. Aquestes decisions han afectat
negativament tant els centres privats com els centres públics de les
zones en qüestió.
Mapa 3. Construccions escolars previstes. Mapa escolar 1995
13
8
14
24 10
7
23
16
22
21
11
9
15
3
19
2
4
12
1
6
20
5
17
18
A més de la desigual oferta pública i privada, els canvis demogràfics,
tant pel que fa a la natalitat com a les migracions, i les noves intervencions urbanístiques, sobretot als districtes de Sant Andreu i de Sant
Martí, porten a una necessària revisió del mapa escolar de la ciutat que
tingui en compte, entre altres aspectes, la utilització racional dels recursos públics, l'estructuració i l'organització adequades dels centres, l'escolarització de l'alumnat estranger evitant la segregació, l'acompliment
dels objectius de cada etapa, l'increment de l'oferta pública en zones on
hi ha demanda potencial, etc.
En definitiva, cal una revisió que, més enllà d'avaluar el nombre de
places necessàries, impliqui una reorganització del servei escolar
que, en igualtat de condicions, garanteixi l'èxit a tota la població
escolar de la ciutat.
Solars cedits 1996-1998
1
IES XXV Olimpíada (inici curs 2000-2001)
2
3
4
5
IES Lluís Domènech i Montaner (inici curs 2000-2001)
IES Secretari Coloma (inici curs 2000-2001)
IES Salvador Espriu (inici curs 2000-2001)
CEIP Vila Olímpica (inici curs 1998-1999)
6
7
8
CEIP Ferran Sunyer (inici curs 2000-2001)
CEIP Barrufet (inici curs 2000-2001)
CEP Tàber (inici curs 2000-2001)
9
10
11
CEIP Pit Roig (inici curs 2000-2001)
CEIP Lavínia (compra del solar de l’edifici actual, 1998-1999)
CEIP Miquel Batllori (substitució. Inici curs 2002-2003)
12
CEIP Les Glòries Catalanes
13
CEIP Costa i Llobera (ampliació)
Solars cedits 1999
14
CEIP Orlandai (substiutució)
15
CEIP Pompeu Fabra (substitució)
16
IES Pere Bosch i Gimpera (en edifici provisional)
17
CEIP Front Marítim (nova inclusió al mapa escolar)
18
IES Front Marítim (nova inclusió al mapa escolar)
En procés de cessió:
19
IES Angeleta Ferrer i Sensat
20
CEIP Baixeres (substitució)
21
CEIP Comptes d’Urgell-Mallorca (substitució)
Solars pendents de cessió
22
CEIP Fructuós Gelabert
23
IES Ferran Soldevila
24
CEIP Adrià Gual
Pendents de localització:
25
CEIP Tresfonts (substitució)
26
CEIP Arquímedes
27
IES Ferdinand de Lesseps
28
IES Ildefons Cerdà
Previsió de noves construccions
e
Núm 1 / 2002
L'escolarització per
nivells educatius
Mapa 4. Centres de primer cicle d’educació infantil i noves construccions
Centres existents
1
2
Educació infantil (0-3 anys)
L'educació infantil comprèn dos cicles: el primer cicle o escola bressol (dels 0 als 3 anys) i el segon cicle o parvulari (dels 3 als 6 anys).
La seva finalitat és contribuir al desenvolupament físic, intel·lectual,
afectiu, social i moral dels infants.
Segons estableix la LOGSE, els centres d'educació infantil poden
impartir el primer cicle, el segon o ambdós. Els centres de titularitat
pública només fan el primer cicle (0-3 anys). Entre els centres privats
l'oferta és diversa: alguns només tenen alumnat fins als 3 anys, però
la gran majoria en tenen fins als 5 anys.
La taula 10 presenta l'alumnat de 0 a 3 anys escolaritzat a la ciutat.
Taula 10. Alumnat de 0 a 3 anys escolarizat a la ciutat
Edat
Població
<1 any
13.744
Alumnat
Sector
públic
238
1 any
2 anys
Total
12.152
11.647
37.543
869
1.456
2.563
13
Sector
privat
802
Total
1.040
Taxa
escolarització
8%
3.310
5.838
9.950
4.179
7.294
12.513
34%
63%
33%
EBM L’Arboç
EBM Albí
3
EBM Xarlot
4
5
EBM Tris-Tras
EBM Bip
6
7
EBM Xiroi
EBM La Fontana
8
EBM El Vent
9
10
EBM La Muntanya
El Castell
11
EBM Llar d’Infants
12
13
14
EBM L’Argimon
EBM Pla de Fornells
EBM Trinitat Nova
15
16
17
EBM El Cargol
EBM El Tren
EBM Palomar
18
19
EBM Montserrat
EBM Barrufets
20
21
22
EBM Guinbó
EBM Pau
EBM L’Esquirol
23
24
25
EBM El Roure
EBM Roure Clot
EBM Esquitx
26
27
28
EBM Canigó
EBM Forestier
EBM Niu d’Infants
29
EBM Collserola
30
EBM Cadí
31
32
EBM Puigmal
EBM Chavorrillos
33
EBM La Mar
Centres existents. Trasllat a nou
edifici, després any 2000
34
EBM Valldaura
35
36
EBM Nenes i nens
EBM Ralet
37
EBM Bambi
38
39
EBM Bellmunt
EBM Mont Tabèr
Nous centres (curs 2002 - 2003)
40
EBM L’Oreneta
41
EBM L’Arquet
42
43
44
EBM Ciutat de Mallorca
EBM El Caminet de Besòs
EBM Els Tres Tombs
45
46
EBM Portal Nou
EBM El Xalet de la Paperera
47
EBM La Mar Xica
Nou centres (previsió setembre 2003)
48
CEIP Rius i Taulet
49
50
51
Illa Bacardi
CEIP Pràctiques I
CEIP Mallorca
52
53
54
Parc Pegaso
CEIP Ramón Menéndez Pidal
Illa Fort Pienc
La taxa d'escolaritat global de 0 a 3 anys és del 33%, una xifra força
elevada. L'increment més important es dóna als 2 anys, en què la taxa
d'escolaritat arriba fins al 63%. Possiblement aquesta dada expressa,
entre altres aspectes, l'alt nivell d'ocupació de les dones.
La presència del sector privat és majoritària, amb el 80% de l'alumnat.
Dins del sector públic, l'Ajuntament gestiona 39 centres i el Departament
d'Ensenyament en gestiona 5.
Taula 11. Distribució de l’alumnat del primer cicle d’educació infantil,
per centres
1
34
9
41
8 35
40
2
Alumnat 0 -3
Centres
Total
%
Sector Departament 365
5
públic Ensenyament
2.563 20%
Ajuntament
Sector
privat
2.198
5
Total %
44 17%
50
39
9.950 80% Subven- Autoritzats
cionats no subv.
18
12.513
190
44
29
208 83%
252
27
52
19
51
23
38
28
17
18
7
20 21
22
32
Total
37
6
11
15
48
49
3
4
10
12 13 14
42 36
16
26
39
30
53
24
25
54
45
31
33
46
47
43
14
e
Documents
Núm 1 / 2002
Taula 12. Distribució de l’alumnat de 0 a 3 anys, per districtes
Taula 13. Distribució de l'alumnat segons la titularitat dels centres,
per nivells educatius
Sector públic
Sector privat
Total
Parvulari
Primària
Secundària
Total 3-16
13.962
26.870
obligatòria
17.665
58.497
Sector privat
concertat
16.755
44.457
36.358
97.570
60%
Ciutat Vella
293
294
587
Eixample
Sants-Montjuïc
111
488
2.020
836
2.131
1.324
Sector
Les Corts
122
697
819
públic
Sarrià-St. Gervasi
Gràcia
31
33
2.108
814
2.139
847
36%
Horta-Guinardó
457
907
1.364
Sector privat
4.563
1.341
1.105
7.009
Nou Barris
Sant Andreu
584
200
420
597
1.004
797
Total
35.280
72.668
55.128
4%
163.076
Sant Martí
244
1.257
1.501
Barcelona
2.563
9.950
12.513
Taula 14. Distribució de l'alumnat segons la titularitat dels centres,
per districtes
Mapa 5. Taxa d’escolarització per districtes municipals. Educació infantil
de primer cicle
Educació bàsica i
obligatòria 3-16 anys
Sector públic
Sector privat
Total
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
3.629
5.170
7.308
3.598 50%
17.682 77%
6.644 48%
7.227
22.852
13.952
Les Corts
Sarrià-St. Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
3.233 24%
3.814 13%
4.090 38%
7.365 41%
7.157 48%
10.226
24.496
6.585
10.763
7.701
76%
87%
62%
59%
52%
13.459
28.310
10.675
18.128
14.858
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
6.063 43%
10.668 54%
58.497 36%
8.120 57%
8.764 46%
104.579 64%
14.183
19.432
163.076
50%
23%
52%
Educació bàsica i obligatòria
Rangs de les taxes d’escolarització
46% a 52%
39% a 45%
32% a 38%
25% a 31%
La demanda de places del sector públic és molt elevada, i l'oferta
és tan insuficient que no hi pot respondre satisfactòriament. La
demanda no atesa als centres públics corresponent a la preinscripció per al curs 2000-2001 va ser del 56%, amb 3.434 sol·licituds per
a una oferta de 1.517 places. Per al curs 2002-2003 està previst
incrementar l'oferta municipal amb unes 500 places.
La LOGSE considera educació bàsica el tram que comprèn el segon
cicle d'educació infantil (3 a 6 anys), l'educació primària (6 a 12
anys) i l'educació secundària obligatòria (12 a 16 anys). L'ensenyament obligatori cobreix dels 6 als 16 anys i es concreta en dues etapes: l'educació primària i l'educació secundària obligatòria.
En les etapes de primària i de secundària obligatòria, el sector públic
té una presència minoritària, amb el 36% de l'alumnat (taula 13). El sector privat està concertat pràcticament en la seva totalitat. Els centres no
concertats o subvencionats es concentren en l'etapa de parvulari i la
majoria no ofereixen continuïtat cap a l'educació primària.
Per districtes, la distribució de l'alumnat segons la titularitat és força
desigual (taula 14). Tanmateix, els districtes que mostren baixa matrícula en el sector públic (com ara l'Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia)
coincideixen amb els que, en els darrers anys, han tingut una demanda
no atesa molt significativa. La simple manca d'oferta pública en aquestes zones ha dificultat l'augment d'alumnat en aquest sector.
Núm 1 / 2002
Educació postobligatòria
Els ensenyaments postobligatoris agrupen l'alumnat que ha obtingut el graduat d'ensenyament obligatori i que ha optat entre el batxillerat i la formació professional de grau mitjà. A la formació professional de grau superior s'hi accedeix amb la titulació de
batxillerat; tanmateix, s'està experimentant l'accés al grau superior des de la formació professional de grau mitjà. També és possible accedir als ensenyaments de formació professional a través de
les proves quan es compleixen uns requisits d'edat i d'experiència
laboral determinats.
A pràcticament tots els 71 instituts hi ha alumnes matriculats en
els batxillerats de ciències de la naturalesa i de la salut, humanitats i ciències socials i tecnologia. També hi ha 121 centres privats
que fan batxillerat d'aquestes modalitats.
La formació professional de grau mitjà s'imparteix en 19 instituts
i en 50 centres privats. La formació professional de grau superior
s'ofereix en 20 instituts i en 57 centres privats.
Taula 15. Distribució de l'alumnat d’educació postoblogatòria segons la
titularitat dels centres
Alumnat
Sector
públic
Sector
concertat
Sector privat
no concertat
Batxillerat
28.950
7.687
26%
10.479
36%
Formació
6.859
10.784
38%
2.561
professional
de grau mitjà
Formació
professional
de grau superior
12.567
4.298
37%
63%
4.365
35%
8.202
65%
Taula 16. Alumnat matriculat a 4t d’ESO i 2n de batxillerat, per districtes.
Curs 2000-2001
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-St. Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
4t ESO
2n batxillerat
708
2.254
1.236
1.250
2.673
862
1.659
1.458
1.442
1.734
15.276
910
2.693
896
1.171
2.826
598
1.219
1.036
1.006
1.239
13.594
e
15
Els centres no tenen la mateixa oferta quant a les diverses etapes, modalitats i cicles que imparteixen.
El batxillerat, amb uns 30.000 alumnes, té una matrícula molt
superior a la de la formació professional de grau mitjà, que no arriba als 7.000 alumnes. Tanmateix, cal tenir en compte que s'està
implantant de forma generalitzada el nou sistema, en què l'ensenyament professional ha sofert un canvi molt important respecte del
sistema anterior. Possiblement encara no s'han modificat les percepcions i els comportaments d'èpoques passades.
La distribució de l'alumnat d'educació postobligatòria segons la
titularitat dels centres queda reflectida en la taula 15.
La taula 15 també ens aporta informació sobre el grau de concertació dels centres privats. Encara que es tracta d'un ensenyament
postobligatori, el nombre de concerts és molt alt, especialment pel
que fa a la formació professional, en què és superior al 50% en les
dues etapes.
Possiblement, s'ha fet una extensió de la política de concerts
aplicada en el sistema anterior, quan la formació professional de
primer grau incorporava alumnat a partir dels 14 anys que, generalment, no disposava del graduat escolar.
L'alumnat matriculat a 4t d'ESO i a 2n de batxillerat durant el
curs 2000-2001 forma els grups base per a l'accés als ensenyaments posteriors: batxillerats i cicles formatius de grau mitjà, en el
primer cas, i universitat i cicles formatius de grau superior en el cas
de l'alumnat que acaba satisfactòriament el batxillerat (taula 16).
Dins del conjunt de les etapes educatives no universitàries, els
ensenyaments professionals són, de manera especial, la porta
d'entrada al mercat de treball. Per tant, l'oferta formativa hauria de
preveure de manera més precisa les necessitats i les característiques del mercat laboral. Val a dir, però, que els informes i els estudis existents sobre aquesta qüestió en general són parcials i afecten només algunes famílies o àmbits productius sectorials.
Les taules següents mostren l'oferta inicial de la preinscripció feta
l'any 2001. Per a cada un dels cicles formatius es dóna la xifra de les
sol·licituds presentades per l'alumnat per accedir a les places.
Segons aquestes dades, en el sistema escolar es produeix un
desajust entre l'oferta i la demanda, fins i tot més marcada en el
sector públic que en el privat.
En el sector públic, dels 24 cicles de formació professional de
grau mitjà, el 62% tenen més demanda que oferta; en la formació
professional de grau superior, aquest desajust es produeix en el
65% dels 49 cicles que s'ofereixen a la ciutat.
En el sector privat el desajust es redueix al 44% dels cicles de
formació professional de grau mitjà i el 12% dels cicles de formació
professional de grau superior.
Cal tenir en compte que en alguns casos la preinscripció per als
cicles formatius de grau superior coincideix amb la preinscripció a
la universitat i, en la mesura que no són incompatibles, es produeixen duplicitats.
16
e
Documents
Núm 1 / 2002
Taula 17. Cicles de formació professional de grau mitjà amb una demanda superior a l’oferta • Preinscripció curs 2001/2002
Centres públics 15 cicles
Centres concertats 7 cicles
Oferta
de places
Sol·licituds
Pendents
d’assignació
Oferta
de places
Sol·licituds
Pendents
d’assignació
CGM Gestió administrativa
321
400
90
CGM Preimpressió en arts gràfiques
25
84
51
CGM Preimpressió en arts gràfiques
CGM Eletromecànica de vehicles
48
147
156
228
83
71
CGM Eletromecànica de vehicles
CGM Carroceria
250
54
333
61
77
0
CGM Carroceria
79
121
32
CGM Equips inst. electrotècniques
111
171
68
CGM Comerç
CGM Equips inst. electrotècniques
84
142
100
170
16
38
CGM Equips electrònics de consum
CGM Mecanització
241
57
322
74
74
14
CGM Equips electrònics de consum
197
273
79
CGM Muntatge i manteniment
CGM Laboratori d’imatge
CGM Soldadura i caldereria
44
27
250
40
168
10
d’intal·lacions de fred, climatització
i producció de calor
30
47
15
CGM Mecanització
CGM Laboratori
CGM Cures auxiliars d’infermeria
141
47
146
144
87
215
24
25
63
En total els centres concertats ofereixen 16 cicles de grau mitjà
CGM Estètica personal decorativa
57
CGM Caracterització
28
CGM Instal·lació i manteniment eletrome-
116
119
55
80
cànic de maquinària i conducció de línies 17
21
En total els centres públics ofereixen 24 cicles de grau mitjà
2
Taula 18. Cicles de formació professional de grau superior amb una demanda superior a l’oferta • Preinscripció curs 2001/2002
Centres públics 32 cicles
Oferta
de places
CGS Animació d’activitats físiques i esp.
110
CGS Administració i finances
135
CGS Disseny i producció editorial
28
Sol.licituds
No
188
246
73
ateses
94
77
32
CGS Gestió comercial i màrqueting
CGS Comerç Internacional
CGS Desenvolupament i aplicació de
64
58
76
66
17
7
projectes de construció
CGS Desenvolupament i aplicació de
projectes urbanístics i op. topogràfiques
80
96
24
134
227
2
83
83
53
43
46
94
134
336
364
144
7
30
298
285
85
50
336
284
51
57
6
CGS Sistemes de telecomunicacions
i informàtics
CGS Agències de viatges
CGS Informació i com. turístiques
CGS Imatge
CGS So
CGS Producció d’audiovisuals, ràdio
i espetactacles
CGS Desenvolupament de projectes
mecànics
Oferta
de places
Sol·licituds
No
ateses
CGS La fabricació de productes
farmacèutics i afins
CGS Anàlisis i control
CGS Química ambiental
30
89
27
61
131
120
29
35
53
CGS Dietètica
CGS Higiene bucodental
CGS Anatomia patològica i citologia
32
59
33
42
119
138
9
53
94
CGS Pròtesi dental
61
136
CGS Imatge per al diagnòstic
34
65
CGS Educació infantil
28
121
CGS Integració social
32
58
CGS Interp. del llenguatge dels signes
30
104
CGS Asessoria d’imatge personal
50
173
CGS Estètica
31
55
CGS Producció d’audiovisuals, ràdio
60
61
CGS Administració de sistemes informàtics 164
235
CGS Desenv. d’aplicacions informàtiques 191
308
En total els centres públics ofereixen 49 cicles de grau superior
60
29
75
22
59
99
19
6
74
93
Centres concertats 32 cicles
Oferta
de places
Sol·licituds
CGS Realizació d’audiovisuals, ràdio
i espectacles
30
91
CGS Imatge
20
50
CGS So
30
82
CGS Prod. d’audiovisuals, ràdio i esp.
30
44
En total els centres públics ofereixen 49 cicles de grau superior
No
ateses
54
25
42
12
Núm 1 / 2002
e
17
En aquest capítol es pretén donar una informació bàsica de la situació
a cadascun dels districtes de la ciutat. Hem considerat que les dades
principals que s'han de tenir en compte a l'hora de dibuixar aquesta
estructura són les següents:
L'escola als districtes
- Taxa d'escolarització segons els grups d'edats.
- Distribució de l'alumnat per sectors segons el nivell educatiu.
- Distribució proporcional segons els sectors dels centres educatius, i comparació amb el conjunt de la ciutat.
- Distribució de l'alumnat per sectors segons els nivells educatius.
- Nombre de centres segons la tipologia de l'oferta educativa i la
titularitat (taula i mapa).
Cada apartat va acompanyat d'un breu comentari amb alguns dels
aspectes que han ajudat a configurar el perfil que trobem en cadascun dels districtes o bé amb determinats elements que cal considerar
a l'hora d'entendre la planificació.
Sarrià
St. Gervasi
Les Corts
Horta
Guinardó
Sant Andreu
Gràcia
L'Eixample
Sants-Montjuïc
Ciutat Vella
Nou Barris
Sant Martí
18
e
Documents
Núm 1 / 2002
Taula 19. Taxa d'escolarització de Ciutat Vella segons els grups d'edats de
Ciutat Vella
cada nivell educatiu
Aquests darrers anys el districte de Ciutat Vella ha viscut molts canvis
que han afectat la composició de l'alumnat de les escoles. Els factors
de canvi més destacats han estat, d'una banda, la immigració, que ha
crescut tant en nombre de persones com en diversitat de procedències, i, de l'altra, les remodelacions urbanístiques realitzades, que
han atret població de classe mitjana, la qual cosa ha donat lloc a una
certa heterogeneïtat socioeconòmica. A partir d'aquests elements,
l'àmplia diversitat de cultures que es troba actualment a les aules de
les escoles de Ciutat Vella no es veu en altres zones de la ciutat.
Ateses les característiques socioeconòmiques de la població, Ciutat Vella ha estat i és escenari de polítiques de col·laboració entre les
diferents administracions, i d'aquestes amb les associacions, i d'iniciatives de caire social del mateix districte amb l'objectiu de treballar
en projectes comuns per al desenvolupament de la zona.
Població
Bressol (0-2 anys)
2.202
1.776
1.570
88,4%
Primària (6-11 anys)
ESO (12-15 anys)
3.268
2.298
3.051
2.606
93,3%
113,4%
≠9.544
7.814
82%
Total (0-16 anys)
1
18
22
12
2
20
11
16
7
3
21
13
4
17
24
5
Taxa
d'escolarització
587
26,7%
Parvulari (3-5 anys)
Mapa 6. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Ciutat Vella
19
Alumnat
6
15
25
10
23
14
9
8
e
Núm 1 / 2002
19
Gràfic 10 . Distribució de l’alumnat de Ciutat Vella, per sectors i nivells
Gràfic 11. Centres de Ciutat Vella, segons l’oferta per als diferents nivells
educatius
educatius
500
293
294
4.651
4.852
8
48,9% 51,1%
6
4
5
5
4
ESO
Batxillerat
Total
Sector privat
a partir de P3,
primària
Sector públic
Parvulari Primària
1
1
0
Bressol
2
2
2
0
5
4
0
0
1
1
0
0
0 0
0
1
1
0
960
746
professional
729
824
11
10
batxillerat
1.392
12
ESO, formació
professional
1.214
9.503
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
ESO, batxillerat,
1.460
1.500
1.000
1.689
ESO, batxillerat
1.591
2.606
ESO
3.051
1.570
a partir de P3,
primària, ESO
587
només educació
infantil
Alumnes
2.000
Taula 21. Centres de Ciutat Vella, segons l’oferta per als diferents nivells
educatius
1
2
CEIP Castella - Primària - Pública
CEIP Milà i Fontanals - Primària - Pública
3
4
5
CEIP Rubén Darío - Primària - Pública
CEIP Collaso i Gil - Primària - Pública
CEIP Drassanes - Primària - Pública
6
7
8
CEIP Baixeras - Primària - Pública
CEIP Cervantes - Primària - Pública
CEIP Mediterrània - Primària - Pública
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
CEIP Alexandre Galí - Primària - Pública
CEIP Parc de la Ciutadella - Primària - Pública
CEIP Pere Vila - Primària - Pública
IES Miquel Tarradell - Secundària - Pública
IES Milà i Fontanals - Secundària - Pública
IES Joan Salvat i Papasseït - Secundària - Pública
IES Verdaguer - Secundària - Pública
IES Pau Clarís - Secundària - Pública
Sagrada Família - Primària - Privada
Laboure - Primària i secundària - Privada
Vedruna - Primària i secundària - Privada
Escola Pia Sant Antoni - Primària i secundària - Privada
Sant Felip Neri - Primària i secundària - Privada
La Salle Comtal - Primària i secundària - Privada
Sant Joan Baptista - Primària i secundària - Privada
Cintra - Secundària - Privada
Calassanci i Escola Pia - Secundària - Privada
Només educació infantil
Total centres d'educació infantil
A partir de P3, primària
Total centres de primària
A partir de P3, primària, ESO
A partir de P3, primària, ESO, postobligatoris
Total centres de primària i secundària
ESO
ESO, batxillerat
ESO, batxillerat, formació professional
ESO, formació professional
Batxillerat
Batxillerat, formació professional
Total centres de secundària
Total
Centres
públics
5
5
Centres
privats
4
4
11
11
1
1
5
0
1
6
1
5
1
2
1
8
24
1
4
2
9
20
Gràfic 12. Distribuició de l’alumnat de Ciutat Vella, per sectors
70%
60%
60%
50% 49%
Sector públic
50%
40%
36%
Sector privat concertat
30%
Sector privat
20%
10%
4%
1%
Ciutat Vella
Barcelona
20
e
Documents
Núm 1 / 2002
L'Eixample
Taula 22. Taxa d'escolarització a l’Eixample, segons els grups d'edats de cada
nivell educatiu
L'Eixample és un districte que s'ha caracteritzat històricament per
tenir un dèficit important d'escoles públiques, tot i que es va reduir
amb la incorporació, en el seu moment, d'un nombre important de
centres del CEPEPC. Aquest dèficit genera un alt nivell de demanda
no atesa en aquest sector (escola pública). La demanda no atesa ha
significat la pèrdua de 500 matrícules en total al llarg dels darrers
quatre cursos (taula 22). Aquest dèficit d'escola pública nodreix l'elevada oferta privada existent, especialment la privada concertada.
Taula 21. Demanda no atesa a P-3, a l’Eixample. Evolució 1997 - 2001
1997-98
151 sol·licituds
1998-99
128 sol·licituds
1999-2000
163 sol·licituds
2000-2001
102 sol·licituds
Població
Alumnat
Taxa
d'escolarització
2.131
35,5%
Bressol (0-2 anys)
6.011
5.528
4.588
83,0%
ESO (12-15 anys)
10.401
7.380
10.347
7.917
99,5%
107,3%
Total (0-16 anys)
29.320
24.983
85,2%
Gràfic 13. Distribució de l’alumnat de l’Eixample, per sectors
80%
73%
70%
60%
60%
Sector públic
50%
40%
36%
30%
Sector privat
23%
20%
10%
4%
4%
L’Eixample
Barcelona
Mapa 7. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Eixample
21
22
23
24
34
30
11
1 25
28
29
43
2
12
40
36
7
31
13
32
9
15 26
3
8
4
44
16
17
27
37
33
38
42
39
41 14
18
6
19
20
10
35
5
Núm 1 / 2002
Gràfic 14. Distribució de l’alumnat de l’Eixample, per sectors i nivell educatius
e
21
Gràfic 15. Centres de l’Eixample, segons l’oferta per als diferents nivells
educatius
80%
6.000
70%
5.000
60%
4.000
50%
3.359
40%
3.000
2.453
30%
2.020
2.000
1.488
1.622
6.903
22,5%
16
15
11
9
6
5
només educació
infantil
4.054
0
0
0 0
3 2
1 0
0 0
0 2
3
3
0
23.756
77,5%
professional
6.429
44
batxillerat
90%
7.000
50
45
40
35
30
25
2o
15
10
5
0
ESO, formació
professional
100%
7.894
ESO, batxillerat,
30.659
ESO, batxillerat
5.676
ESO
7.917
10.347
a partir de P3,
primària, ESO
4.588
a partir de P3,
primària
Alumnes 2.131
8.000
20%
1.229
1.000
10%
111
0
Bressol
Sector públic
Parvulari Primària
ESO
Batxillerat
Total
Taula 23. Centres de l’Eixample, segons l’oferta per als diferents nivells
educatius
Centres
Centres
Sector privat
1
2
CEIP Auró - Primària - Pública
CEIP Els Llorers - Primària - Pública
3
4
5
6
CEIP Joan Miró - Primària - Pública
CEIP Diputació - Primària - Pública
CEIP Mallorca - Primària - Pública
CEIP Ferran Sunyer - Primària - Pública
7
8
9
CEIP Escola de la Concepció - Primària - Pública
CEIP Carlit - Primària - Pública
CEIP Ramon Llull - Primària - Pública
10
CEIP Tàbor - Primària - Pública
11
IES Maragall - Secundària - Pública
12
IES Parc de l’Escorxador - Secundària - Pública
13
IES Jaume Balmes - Secundària - Pública
14
IES Fort Pius - Secundària - Pública
15
Sant Josep Oriol - Primària - Privada
16
San Francisco de Asís - Primària - Privada
17
Maria Auxiliadora - Primària - Privada
18
Griselda - Primària - Privada
19
Verge Aldama - Primària - Privada
20
Sagrat Cor - Primària - Privada
21
Sagrada Família - Primària i secundària - Privada
22 Institución Pedagógico Social Educativa - Primària i secundària - Privada
23
Sant Miquel - Primària i secundària - Privada
24
Sant Isidor - Primària i secundària - Privada
25
Urgell - Primària i secundària - Privada
26
Mare de Déu del Roser - Primària i secundària - Privada
27
Salesià De Sant Josep - Primària i secundària - Privada
28
Shalom - Primària i secundària - Privada
29
Inmaculada Concepción - Primària i secundària - Privada
30
La Merced - Primària i secundària - Privada
públics
2
2
9
privats
44
44
6
9
6
5
15
ESO
ESO, batxillerat
0
26
3
1
2
Batxillerat
3
2
3
TotaL
1
7
18
16
23
99
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
Lestonnac - Primària i secundària - Privada
Mare de Déu de les Escoles Pies- Primària i secundària - Privada
Casp-Sagrat Cor de Jesús - Primària i secundària - Privada
Patronato Social Escolar de Obreras - Primària i secundària - Privada
Nuestra Señora del Rosario - Primària i secundària - Privada
Maristes La Immaculada - Primària i secundària - Privada
Santa Anna-Eixample - Primària i secundària - Privada
Sagrado Corazón - Primària i secundària - Privada
Mare del Diví Pastor - Primària i secundària - Privada
La Inmaculada - Primària i secundària - Privada
Mireia - Primària i secundària - Privada
Cesc - Secundària - Privada
Escola Pia de Nostra Senyora - Secundària - Privada
22
e
Documents
Núm 1 / 2002
Sants-Montjuïc
Gràfic 16. Centres de Sants-Montjuïc, segons l’oferta per als diferents
nivells educatius
Taula 24: Centres de Sants-Montjuïc, segons l’oferta per als diferents
nivells educatius
ESO
ESO, batxillerat
Batxillerat
Total
Centres
públics
9
9
23
23
0
2
6
1
1
Centres
privats
20
20
8
8
2
5
7
25
23
20
20
15
9
10
8
6
5
2
2
2
professional
Taula 25. Taxa d'escolarització a Sants-Montjuïc, segons els grups d'edats de
Població
Alumnat
Taxa
d'escolarització
1.324
32,2%
Bressol (0-2 anys)
4.109
ESO (12-15 anys)
3.699
7.765
5.671
3.370
6.006
4.576
91,1%
77,3%
80,7%
Total (0-16 anys)
21.244
15.276
71,9%
Gràfic 17. Distribució de Sants-Monjuïc, per sectors i nivell educatius
Alumnes 1.324
3.500
3.370
6.006
4.576
2.000
17.276
100%
3.307
90%
3.000
80%
2.699
2.500
70%
2.329 2.247
60%
2.000
1.672
50%
1.698
1.500
1
2
1
0 0
ESO, formació
professional
ESO
1 1
0
batxillerat
0
ESO, batxillerat
0
ESO, batxillerat,
0
partir de P3, primària,
a partir de P3,
primària
0
a partir de P3,
primària, ESO
1
0
5
només educació
infantil
Al districte de Sants-Montjuïc, per la seva extensió, es donen dinàmiques molt diverses segon la zona o del barri de què es tracti. A la
Zona Franca, per exemple, la dinàmica és de desplaçament cap a
zones més cèntriques del mateix districte, de manera que l'alumnat
que es queda als centres públics d'aquesta àrea és molt homogeni i
pertany a un nivell socioeconòmic molt baix. Aquest fet genera una
concentració de places vacants al sector públic a la Zona Franca, on
les escoles fan una funció social vital per al territori: la de prestar l'atenció necessària en el tram de l'educació bàsica.
Al barri de Sants, l'escola pública té molta tradició i està molt consolidada. Pel que fa a l'escola concertada, els centres més petits han
anat tancant mentre que altres s'han reforçat.
Quant al Poble Sec, s'hi està començant a donar un fenomen de
concentració de població immigrant, fet que demanarà un seguiment
acurat durant els propers anys.
Pel que fa a Hostafrancs, hi ha una concentració de població gitana
amb pràctiques d'escolarització diferents de les de la resta de la
població de la zona. Aquí, l'absentisme escolar i el rebuig per part
dels veïns tenen un pes rellevant.
Sants-Montjuïc és un dels districtes on l'escola municipal té una
presència més significativa. Dels 13 CEIP municipals que hi ha a Barcelona, 5 estan situats en aquest districte.
8.757
8.519
50,7%
49,3%
40%
1.000
961
836
1.039
30%
20%
1
1
12
44
2
2
5
40
500
488
10%
0
Bressol
Sector públic
Parvulari Primària
Sector privat
ESO
Batxillerat
Total
Núm 1 / 2002
e
23
Mapa 8. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Sants-Montjuïc
46
31
39
23
3
2
1
4 24
32
5
40
6
33
8
7
42
41
43
34
12
26
11
27
13
37
14
9
36
10
15
44
45
16
29
20
17
18
28
19
21
38
CEIP Barrufet - Primària - Pública
CEIP Pràctiques-1 - Primària - Pública
4
CEIP Pràctiques-2 - Primària - Pública
5
6
CEIP Cavall Bernat - Primària - Pública
CEIP Perú - Primària - Pública
7
CEIP Gayarre - Primària - Pública
8
9
CEIP Miquel Bleach - Primària - Pública
CEIP Francesc Macià - Primària - Pública
10
11
CEIP M Pau Vila - Primària - Pública
CEIP La Muntanyeta - Primària - Pública
12
CEIP Ramon Casas - Primària - Pública
16
17
18
CEIP Enrique Granados - Primària - Pública
CEIP Can Clos - Primària - Pública
CEIP M Bàrkeno - Primària - Pública
19
20
21
CEIP M Tres Prins - Primària - Pública
CEIP M Esc. de Bosc de Montjuïc
Primària - Pública
CEIP Carles I - Primària - Pública
22
23
24
CEIP M Avillar Chavorros - Primària - Pública
IES Lluís Vives - Secundària - Pública
IES Emperador Carles - Secundària - Pública
25
IES Joan Coromines - Secundària - Pública
IES Lluís Domènech i Móntaner
Secundària - Pública
26
30
27
28
29
22
Gràfic 18. Distribució de l’alumnat de Sants-Montjuïc, per sectors
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
CEIP Lluís Vives - Primària - Pública
13
CEIP El Polvorí - Primària - Pública
14
CEIP Seat - Primària - Pública
15 CEIP Mos. Jacint Verdaguer - Primària - Pública
35
25
1
2
3
60%
53%
Sector públic
44%
36%
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
Sector privat
3%
Sants-Montjuïc
4%
Barcelona
44
45
46
IES XXV Olimpíada - Secundària - Pública
IES Montjuïc - Secundària - Pública
IES M Esc. de Bosc de Montjuïc
IES Consell de Cent - Secundària - Pública
Ntra. Señora del Carmen - Primària - Privada
Lloret - Primària - Privada
Sagrada Família - Primària - Privada
Garbiñe - Primària - Privada
San Vicente de Paul - Primària - Privada
Magòria - Primària - Privada
Alfageme - Primària - Privada
Sant Pere Claver - Primària - Privada
Josep Tous - Primària i secundària - Privada
Montserrat - Primària i secundària - Privada
Joan Pelegrí - Primària i secundària - Privada
Sant Medir - Primària i secundària - Privada
Proa - Primària i secundària - Privada
San Francisco Javier
Primària i secundària - Privada
Anna Ravell - Primària i secundària - Privada
Escuela de FP Oscus - Secundària - Privada
24
e
Documents
Núm 1 / 2002
Les Corts
Taula 26. Taxa d'escolarització de Les Corts, segons els grups d'edats de cada
nivell educatiu
El districte de Les Corts està clarament dividit per la Diagonal: per
sobre, Pedralbes, i per sota, Les Corts. La distribució d'escoles públiques és molt desigual entre ambdues zones: els CEIP es concentren a
les Corts i els IES a Pedralbes. Aquesta situació ha provocat que 2 IES
tinguin fins a 15 CEIP adscrits. Per aquesta raó, es fa molt important el
treball d'itineraris entre els centres de primària i els de secundària.
La mala distribució territorial dels centres del sector públic i la conseqüent dificultat per garantir la continuïtat de primària a secundària,
amb l'element afegit d'una àmplia oferta privada que té resolta
aquesta problemàtica, decanten molt la demanda cap al sector privat
i fan molt difícil incrementar la demanda d'escola pública. L'oferta del
sector privat concertat és de les més àmplies, després de la de SarriàSant Gervasi.
Població
Bressol (0-2 anys)
1.913
1.953
4.012
5.823
145%
ESO (12-15 anys)
Total (0-16 anys)
3.147
11.025
4.843
14.278
154%
130%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
Sector públic
36%
24%
Sector privat
16%
4%
Barcelona
12
13
21
1
15
16
2
10
17
43%
143%
60%
60%
14
9
819
2.793
Gràfic 19. Distribució de l’alumnat de Les Corts, per sectors
Mapa 6. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Les Corts
8
Taxa
d'escolarització
Les Corts
11
Alumnat
4
3
18
6
5
20
22
7
19
e
Núm 1 / 2002
25
Gràfic 20. Centres de Les Corts, segons l’oferta per als diferents nivells
Taula 27. Centres de Les Corts, segons l’oferta per als diferents nivells
educatius
educatius
16
15
14
12
10
8
7
7
Centres
públics
privats
2
2
15
15
7
1
7
1
7
0
14
7
6
4
7
2
2
ESO, formació
professional
ESO, batxillerat,
ESO, batxillerat
ESO
1
0 0
0
1
0
1
0
1 1
0 0
professional
1
0
a partir de P3,
primària
només educació
infantil
0
0
batxillerat
1
a partir de P3,
primària, ESO
2
Centres
ESO
ESO, batxillerat
2
1
1
1
Batxillerat
1
1
1
3
12
TotaL
5
35
Gràfic 21. Distribució de l’alumnat de Les Corts, per sectors i nivell educatius
1
2
CEIP Pau Romeva - Primària - Pública
CEIP Les Corts - Primària - Pública
3
4
5
CEIP Ausiàs March - Primària - Pública
CEIP Ítaca - Primària - Pública
CEIP Lavínia - Primària - Pública
6
7
8
CEIP Duran i Bas - Primària - Pública
CEIP Barcelona - Primària - Pública
IES Ausiàs March - Secundària - Pública
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
IES Joan Boscà - Secundària - Pública
IES Les Corts - Secundària - Pública
Sant Pau - Primària i secundària - Privada
Loreto-Abad Oliba - Primària i secundària - Privada
Solc - Primària i secundària - Privada
Thau - Primària i secundària - Privada
Sant Ramon Nonat-Sagrat Cor - Primària i secundària - Privada
Sant Ramon Nonat - Primària i secundària - Privada
Liceu Sant Jordi - Primària i secundària - Privada
Santa Teresa de Lisieux - Primària i secundària - Privada
Maristes Sants-Les Corts - Primària i secundària - Privada
Pare Manyanet - Primària i secundària - Privada
Santíssima Trinitat - Secundària - Privada
Súnnion - Secundària - Privada
Alumnes
4.500
819
2.793
5.823
4.843
2.555
16.833
100%
4346
4.000
90%
3928
80%
12.706
3.500
75,5%
70%
3.000
60%
2.500
50%
2.000
1952
1783
40%
1477
1.500
30%
4.127
24,5%
915
1.000
772
841
20%
697
500
10%
122
0
Bressol
Sector públic
Parvulari Primària
Sector privat
ESO
Batxillerat
Total
26
e
Documents
Núm 1 / 2002
Sarrià-Sant Gervasi
Gràfic 23. Distribució de l’alumnat de Sarrià-Sant Gervasi, per sectors i nivell
educatius
El tret més característic de l'escolarització al districte de Sarrià-Sant
Gervasi és l'extensa oferta de places en escoles privades concertades
de diferents tipus i condicions i, a causa d'aquesta concentració, l'atracció d'alumnes que s'hi desplacen des de la resta de la ciutat i
també des d'altres municipis. En el sector privat hi ha un percentatge
elevat de centres de dimensions grans (més de 1.500 alumnes).
Alumnes 2.139
11.000
5.997
12.519
9.794
5.995
36.444
100%
10.951
10.000
9.000
80%
8.346
Taula 28. Taxa d'escolarització a Sarrià-Sant Gervasi, segons els grups d'edats
31.300
85,9%
90%
8.000
70%
de cada nivell educatiu
7.000
Població
Alumnat
Taxa
d'escolarització
2.139
51,2%
60%
6.000
Bressol (0-2 anys)
4.174
ESO (12-15 anys)
3.988
7.395
4.539
5.997
12.519
9.794
150,4%
169,3%
215,8%
5.000
Total (0-16 anys)
20.096
30.449
151,5%
4.000
50%
5.199
4.696
40%
30%
3.000
Gràfic 22. Distribució de l’alumnat de Sàrria-Sant Gervasi, per sectors
20%
14,1%
1.448
1.299
80%
1.000
60%
Sector públic
36%
0
10%
7.98
31
Bressol
Sector privat
Parvulari Primària
Sector públic
13%
Batxillerat
Total
Barcelona
Gràfic 24. Centres de Sarrià-Sant Gervasi , segons l’oferta per als diferents
nivells educatius
30
28
27
25
20
15
10
9
8
7
4
1
0
0
1
1
1
2
3
1 1
professional
2
batxillerat
0
ESO, formació
professional
0
ESO, batxillerat
0
0
1
ESO
1
ESO, batxillerat,
5
Taula 29. Centres de Sarrià-Sant Gervasi, segons l’oferta per als diferents
nivells educatius
Centres
Centres
públics
privats
1
28
1
28
7
9
7
9
8
27
0
35
ESO
1
ESO, batxillerat
4
2
1
1
1
Batxillerat
1
1
3
1
2
8
10
Total
16
82
a partir de P3,
primària, ESO
Sàrria-Sant Gervasi
ESO
Sector privat
4%
a partir de P3,
primària
7%
5.144
1.568
només educació
infantil
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
2.108
2.000
e
Núm 1 / 2002
27
Mapa 7. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Sarrià-Sant Gervasi
1
CEIP Els Xiprers - Primària - Pública
2
3
CEIP Nabí - Primària - Pública
CEIP Costa i Llobera - Primària - Pública
13
1
CEIP Dolors Monserdà-Santapau
4
5
CEIP Tàber - Primària - Pública
6
7
CEIP Orlandai - Primària - Pública
CEIP Poeta Foix - Primària - Pública
8
IES Costa i Llobera - Secundària - Pública
9
IES Montserrat - Secundària - Pública
IES M Josep Serrat i Bonastre
10
2
11 IES Menéndez y Pelayo - Secundària - Pública
12
IES Gal.la Placídia - Secundària - Pública
Mare de Déu del Roser-Les Planes
13
14
15
Primària - Privada
Peter Pan - Primària - Privada
Decroly - Primària - Privada
16
17
Lys - Primària - Privada
Nausica - Primària - Privada
18
19
Nuestra Señora de Lourdes
Primària - Privada
Montserrat - Prim. i sec. - Privada
20
21
22
Sant Gregori - Prim. i sec. - Privada
Sagrat Cors - Prim. i sec. - Privada
Betània-Patmos - Prim. i sec. - Privada
23
24
25
Sagrat Cor-Sarrià - Prim. i sec. - Privada
Sants Ignasi - Prim. i sec. - Privada
Sant Marc de Sarrià - Prim. i sec. - Privada
26
27
Escola Pia de Sarrià-Calassanç
Prim. i sec. - Privada
John Talabot - Prim. i sec. - Privada
28
29
30
Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia
Stel.la - Prim. i sec. - Privada
Jesús i Maria - Prim. i sec. - Privada
31
32
33
Canigó - Prim. i sec. - Privada
Sil - Prim. i sec. - Privada
La Salle Bonanova - Prim. i sec. - Privada
34
35
36
Projecte - Prim. i sec. - Privada
Lleó XIII - Prim. i sec. - Privada
Sagrado Corazón - Prim. i sec. - Privada
Reial Monestir de Sta. Isabel
L’Horitzó - Prim. i sec. - Privada
Sant Ot - Prim. i sec. - Privada
Santa Dorotea - Prim. i sec. - Privada
Compañía de Santa Teresa de Jesús
Siervas de San José - Prim. i sec. - Privada
Bienaventurada Virgen María
Augusta - Prim. i sec. - Privada
37
38
39
40
41
42
43
44
19
4
3 8
20
21
5
28
23
22
14
26
27
24
25
29
32
31
30
34 35
15
33
38
6
36
37
42
39
48
41
16
40
49
43
10
9
7
44
12
17
18
46
47
45
46
47
48
49
Madres Concepcionistas de la Enseñanza
Infant Jesús - Prim. i sec. - Privada
Escola Pia Balmes - Prim. i sec. - Privada
Santo Ángel - Secundària - Privada
Els Arcs - Secundària - Privada
45
11
e
28
Documents
Núm 1 / 2002
Gràcia
Gràfic 26. Centres de Gràcia , segons l’oferta per als diferents nivells educatius
Al districte de Gràcia hi ha diferències significatives entre la zona alta
i la baixa. A la zona baixa es dóna una elevada demanda no atesa a
l'escola pública, amb especial èmfasi a l'escola bressol i a l'educació
primària. La manca d'espais per a noves construccions en dificulta
especialment la solució.
Els CEIP del districte estan vinculats a IES de tres districtes diferents (Gràcia, Horta-Guinardó i Sarrià-Sant Gervasi), la qual cosa provoca una elevada mobilitat de l'alumnat de secundària.
20
18
18
16
14
13
12
10
8
1
0
0 0
0
0
2.125
68,8%
70%
2.000
1
0 0
0
professional
80%
2.364
2.219
0
batxillerat
90%
2.500
1
1
0
ESO, formació
professional
100%
2.888
1
0
ESO, batxillerat,
3.087
ESO, batxillerat
1.363
ESO
3.118
5.107
a partir de P3,
primària
2.450
només educació
infantil
847
3
2
a partir de P3,
primària, ESO
2
Alumnes
3.000
4
4
Gràfic 25. Distribució de l’alumnat de Gràcia, per sectors i nivell educatius
6
6
6
60%
50%
1.500
1.117
1.000
1.333
814
1.030
30%
754
500
40%
333
962
31,2%
20%
10%
33
0
Bressol
Sector públic
Parvulari Primària
ESO
Batxillerat
Total
Sector privat
Taula 30. Centres de Gràcia, segons l’oferta per als diferents nivells
educatius
Centres
Centres
públics
privats
1
18
1
18
13
2
13
2
4
6
0
10
ESO
1
ESO, batxillerat
3
1
1
Batxillerat
1
6
4
9
Total
18
39
Gràfic 27. Distribució de l’alumnat de Gràcia, per sectors
70%
61%
60%
60%
Sector públic
50%
38%
40%
36%
30%
Sector privat
20%
10%
4%
1%
Gràcia
Barcelona
Taula 31. Taxa d'escolarització a Gràcia, segons els grups d'edats de cada nivell
educatiu
Població
Bressol (0-2 anys)
ESO (12-15 anys)
Total (0-16 anys)
2.704
2.347
4.827
3.212
13.090
Alumnat
Taxa
d'escolarització
847
31,3%
2450
104,4%
5107
105,8%
3118
97,1%
11.522
88,0%
Núm 1 / 2002
e
29
Mapa 8. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Gràcia
CEIP Josep Maria de Sagarra
1
2
CEIP Pare Poveda - Primària - Pública
CEIP La Farigola de Vallcarca
20
21
1
2
22
4
14
3
3
4
CEIP Montseny - Primària - Pública
5
6
CEIP Baldiri Reixac - Primària - Pública
CEIP Turó del Cargol - Primària - Pública
7
CEIP Rius i Taulet - Primària - Pública
8
9
CEIP M Reina Violante - Primària - Pública
CEIP Pau Casals-Gràcia - Primària - Pública
10
CEIP Josep Maria Jujol - Primària - Pública
11 CEIP M Patronat Domenèch - Primària - Pública
12
CEIP La Sedeta - Primària - Pública
13
CEIP Sagrada Família - Primària - Pública
14IES Pere Bosch i Gimpera - Secundària - Pública
15
IES Secretari Coloma - Secundària - Pública
16
IES Vila de Gràcia - Secundària - Pública
5
18
6
23
7
19
17
18
IES La Sedeta - Secundària - Pública
Reina Elisenda - Primària - Privada
19
20
21
Cor de Maria - Primària - Privada
Sadako - Prim. i sec. - Privada
Gravi - Prim. i sec. - Privada
22
23
Mare de Déu del Coll - Prim. i sec. - Privada
St. Estanislau de Kostka-SEK
9
24
25
26
Vedruna-Gràcia - Prim. i sec. - Privada
Sant Josep - Prim. i sec. - Privada
Patufet - Prim. i sec. - Privada
15
27
28
29
Sant Josep Teresianes - Prim. i sec. - Privada
Claret - Prim. i sec. - Privada
Al.leluia - Prim. i sec. - Privada
30
La Salle-Gràcia - Secundària - Privada
24
30
8
25
26
16
10
27
11
28
17
12
29
13
30
e
Documents
Núm 1 / 2002
Horta-Guinardó
Gràfic 29. Centres d’Horta-Guinardó, segons l’oferta per als diferents
nivells educatius
Al districte d'Horta-Guinardó, tant l'escola pública com l'escola privada d'ordes religiosos tenen una llarga tradició i una bona valoració
per part de la població. Això fa que totes les places ofertes estiguin
força demanades.
L'oferta pública del districte forma un conjunt ben consolidat i amb
un pes específic, constituït per les escoles de la Generalitat (amb un
bon nombre de centres procedents del CEPEPC) i les de l'Ajuntament.
30
26
25
22
20
15
11
10
8
7
5
Bressol (0-2 anys)
3.902
ESO (12-15 anys)
3.643
7.236
5.187
3.851
8.337
5.940
105,7%
115,2%
114,5%
Total (0-16 anys)
19.968
19.492
97,6%
Taula 33. Centres d’Horta-Guinardó, segons l’oferta per als diferents
nivells educatius
ESO
ESO, batxillerat
Batxillerat
Total
Centres
públics
8
Centres
privats
26
8
22
22
26
1
1
0
7
11
18
1
1
2
47
Alumnes 1.364
5.000
3.851
8.337
5.940
Barcelona
1
professional
0
22.018
100%
90%
4.500
4.000
80%
3.867
70%
3.350
3.000
60%
2.500
50%
2.000
1.942
40%
1.909
30%
1.000
500
12.967
58,9%
9.051
41,1%
2.073
1.229
Horta-Guinardó
0
2.526
4.987
1.500
Gràfic 28. Distribució de l’alumnat d’Horta-Guinardó, per sectors
70%
60%
56%
60%
Sector públic
50%
41%
40%
36%
30%
Sector privat
20%
10%
4%
3%
1
0 0
batxillerat
0 0
ESO, formació
professional
ESO
0
ESO, batxillerat,
0
0 0
Gràfic 30. Distribució de l’alumnat d’Horta-Guinardó, per sectors i
nivell educatius
3.500
5
4
9
39
0
4
ESO, batxillerat
Alumnat
Taxa
d'escolarització
1.364
35,0%
0
Població
a partir de P3,
primària
0
només educació
infantil
Taula 32. Taxa d'escolarització a Horta-Guinardó, segons els grups d'edats de
1
a partir de P3,
primària, ESO
5
1.297
20%
907
10%
457
0
Bressol
Sector públic
Parvulari Primària
Sector privat
ESO
Batxillerat
Total
Núm 1 / 2002
e
31
Mapa 9. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Horta-Guinardó
23
1
2
24
34
3
25
33
5
35
4
26
36
27
37
6
39
7
40
41
8
43
9
42
11
10
12
13
28
14
44
15
29
16
32
30
17
18 19
22
31
49
48
CEIP Baloo - Primària - Pública
CEIP Els Pins - Primària - Pública
CEIP Mare de Déu de Montserrat
3
4
5
CEIP Pau Casals - Primària - Pública
CEIP Mare Nostrum - Primària - Pública
6
7
CEIP Taxonera - Primària - Pública
CEIP El Carmel - Primària - Pública
8
CEIP Coves d’en Cimany - Primària - Pública
9
10
CEIP Heura - Primària - Pública
CEIP Graziel.la - Primària - Pública
11
CEIP Arrel - Primària - Pública
12
13
14
CEIP Àngels Garriga - Primària - Pública
CEIP Font d’en Fargas - Primària - Pública
CEIP M Arc Iris - Primària - Pública
15
CEIP Pit-Roig - Primària - Pública
16 CEIP M Parc del Guinardó - Primària - Pública
17
CEIP M Escola del Mar - Primària - Pública
18
19
CEIP Torrent d’en Melis - Primària - Pública
CEIP Estel-Guinardó - Primària - Pública
20
21
22
CEIP Mas Casanovas - Primària - Pública
CEIP Tresfonts - Primària - Pública
CEIP Jovellanos - Primària - Pública
23
24
IES Llars Anna Gironella de Mundet
IES Narcís Monturiol - Secundària - Pública
25
26
27
IES Collserola - Secundària - Pública
IES Carles Riba - Secundària - Pública
IES Patronat Ribas - Secundària - Pública
28
29
30
IES M Ferran Tallada - Secundària - Pública
IES Francisco de Goya - Secundària - Pública
IES Joan Brossa - Secundària - Pública
31
32
33
34
IES Príncep de Girona - Secundària - Pública
Estel - Primària - Privada
Menédez Pidal - Prim. i sec. - Privada
Sant Joan Bosco - Prim. i sec. - Privada
Providencia del Corazón de Jesús
35
36 Santa Caterina de Siena - Prim. i sec. - Privada
45
20
38
1
2
21
46
47
37
Regina Carmell - Prim. i sec. - Privada
38
La Salle Horta - Prim. i sec. - Privada
39
Piaget - Prim. i sec. - Privada
40 Santa Teresa de Jesús - Prim. i sec. - Privada
41 Immaculada Concepció - Prim. i sec. - Privada
42
Virolai - Prim. i sec. - Privada
43 Sagrada Família-Horta - Prim. i sec. - Privada
44
Acis-Artur Martorell - Prim. i sec. - Privada
45
Cardenal Spínola - Prim. i sec. - Privada
46
Castro de La Peña - Prim. i sec. - Privada
47
Guinardó - Prim. i sec. - Privada
48
Palcam - Prim. i sec. - Privada
49
Roig Tesalia - Prim. i sec. - Privada
32
e
Documents
Núm 1 / 2002
Nou Barris
Gràfic 32. Distribució de l’alumnat de Nou Barris, per sectors i nivell educatius
Alumnes 1.004
3.500
Durant les dècades de 1960 i 1970 el districte de Nou Barris va ser escenari d'un atapeït pla de construcció d'escoles, a causa de la pressió
demogràfica que exercia la immigració i la disponibilitat de solars aptes
per ubicar-hi nous equipaments educatius. La major part dels centres de
Nou Barris daten d'aquesta època.
En canvi, l'actual desajust entre l'oferta de places per part del sector
públic i la població en edat d'escolarització és el que explica l'existència
d'un nombre elevat de places no cobertes.
Una altra característica d'aquest territori és que mentre l'escola pública incorpora un ventall de perfils de població molt divers, la privada es
concentra sovint en només una part d'aquest ventall.
3.069
6.489
2.116
5.300
3.353
3.136
90%
3.000
80%
2.762
2.538
70%
2.500
60%
2.000
8.970
50%
1.586
1.483
1.500
887
10%
0
Bressol
Parvulari Primària
Sector públic
ESO
Batxillerat
Sector privat
1
2
37
38
3
25
5
6
7
8
26
12
10
40
28
51
46
29
19
21
22
45
31
47
23
32
33
48
34
24
49
50
14
15 27
16
18
44
41
13
36
35
42
43
30%
420
Mapa 10. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Nou Barris
11
50,1%
20%
584
500
Barcelona
9
9.008
40%
1.000
39
49,9%
1.229
Gràfic 21. Distribució de l’alumnat de Nou Barris, per sectors
70%
60%
60%
48% 51%
Sector públic
50%
40%
36%
30%
Sector privat
20%
10%
4%
1%
Nou Barris
17.978
100%
30
17
20
4
Total
Núm 1 / 2002
e
33
Taula 34. Centres de Nou Barris, segons l’oferta per als diferents nivells
Gràfic 33. Centres de Nou Barris, segons l’oferta per als diferents nivell
educatius
educatius
23
1
2
9
5
1
14
ESO
9 9
9
5
2
1
1
1
1
12
45
3
28
Batxillerat
a partir de P3,
primària
2
només educació
infantil
9
9
5
0
ESO, batxillerat
Total
10
1
2
0 0
0
0
1
0 0
0 0
1 1
0
1
15
professional
2
batxillerat
23
23
20
ESO, formació
professional
25
ESO, batxillerat,
9
9
ESO, batxillerat
privats
9
9
ESO
públics
Centres
a partir de P3,
primària, ESO
Centres
Taula 35. Taxa d'escolarització de Nou Barris segons els grups d'edats de cada
nivell educatiu
Població
1
2
CEIP Mestre Morera - Primària - Pública
CEIP Ferrer i Guàrdia - Primària - Pública
3
4
5
CEIP Elisenda de Montcada - Primària - Pública
CIEP Ciutat Comtal - Primària - Pública
CEIP Tomàs Moro - Primària - Pública
6
7
8
CEIP Gaudí - Primària - Pública
CEIP Sant Antoni Maria Claret - Primària - Pública
CEIP Antaviana - Primària - Pública
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
CEIP Marinada - Primària - Pública
CEIP Àgora - Primària - Pública
CEIP Oriol Martorell - Primària - Pública
CEIP Sant Josep Oriol - Primària - Pública
CEIP Aiguamarina - Primària - Pública
CEIP Sant Jordi - Primària - Pública
CIEP Prosperitat - Primària - Pública
CEIP Víctor Català - Primària - Pública
CEIP Mercè Rodorera - Primària - Pública
CEIP Calderón de la Barca - Primària - Pública
CEIP Santiago Rusiñol - Primària - Pública
CEIP Tibidabo - Primària - Pública
CEIP El Turó - Primària - Pública
CEIP Splai - Primària - Pública
CEIP Palma de Mallorca - Primària - Pública
CEIP Timbaler del Bruc - Primària - Pública
IES Pablo Ruiz Picasso - Secundària - Pública
IES La Guineueta - Secundària - Pública
27
28
29
IES Galileu Galilei - Secundària - Pública
IES Josep Pla - Secundària - Pública
IES Sant Andreu - Secundària - Pública
30
IES Roger de Flor - Secundària - Pública
Alumnat
Taxa
d'escolarització
Bressol (0-2 anys)
3.878
3.376
7.074
1.004
3.069
6.489
25,9%
90,9%
91,7%
ESO (12-15 anys)
Total (0-16 anys)
5.257
19.585
5.300
15.862
100,8%
81,0%
31
32
IES Francesc Flos i Calcat - Secundària - Pública
IES Barcelona Congrés - Secundària - Pública
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
IES Manuel Carrasco i Formiguera - Secundària - Pública
Grey - Primària - Privada
Prínceps 23 d’Abril - Primària - Privada
Mare Alfonsa Cavín - Primària i secundària - Privada
Ciudad Meridiana - Primària i secundària - Privada
Jesús Maria - Primària i secundària - Privada
Sant Ferran - Primària i secundària - Privada
Luz Casanova - Primària i secundària - Privada
Valldaura - Primària i secundària - Privada
Sant Lluís - Primària i secundària - Privada
Sant Jordi - Primària i secundària - Privada
Amor de Dios - Primària i secundària - Privada
Cor de Maria-Sabastida - Primària i secundària - Privada
Mare de Deu del Roser-Amílcar - Primària i secundària - Privada
Aloma - Primària i secundària - Privada
Closa - Primària i secundària - Privada
Camí II - Primària i secundària - Privada
Molina - Secundària - Privada
IES Valldemossa - Secundària - Pública
34
e
Documents
Núm 1 / 2002
Sant Andreu
Taula 36. Taxa d'escolarització de Sant Andreu segons els grups d'edats de
L'escolarització al districte de Sant Andreu es caracteritza per l'equilibri entre l'oferta de places i la matrícula, tant pel que fa al sector públic
com al privat concertat.
En les zones més aïllades urbanísticament la distribució territorial de
centres públics i privats no és equilibrada. Ateses les dinàmiques d'escolarització que s'hi han establert, els centres públics cobreixen l'escolarització d'una franja de la població que no accediria a altres centres.
Població
Bressol (0-2 anys)
3.248
3.041
6.303
Alumnat
Taxa
d'escolarització
797
24,5%
3.008
6.294
98,9%
99,9%
ESO (12-15 anys)
4.810
4.881
101,5%
Total (0-16 anys)
17.402
14.980
86,1%
Gràfic 35. Distribució de l’alumnat de Sant Andreu, per sectors
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
60%
56,5%
Sector públic
43%
36%
Sector crivat concertat
Sector privat
4%
0,5%
Sant Andreu
Barcelona
Mapa 11. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Sant Andreu
1
25
2 17
18
26
3
4
27
5
28
6
19
29
7
23
8
9
20
31
30
32
11
10
33
21
13
36
12
24
14
22
15
16
34
37
35
e
Núm 1 / 2002
35
Taula 37. Centres de Sant Andreu, segons l’oferta per als diferents nivells
Gràfic 36. Centres de Sant Andreu, segons l’oferta per als diferents nivell
educatius
educatius
2
2
6
5
11
ESO, batxillerat
5
1
2
Batxillerat
1
3
2
2
2
2
1
0
1
7
26
5
5
4
a partir de P3,
primària
Total
6
6
8
5
28
0
0
2
10
10
a partir de P3,
primària, ESO
ESO
12
només educació
infantil
14
1
0
0
1
0
0 0
0
0 0
16
16
16
16
professional
18
batxillerat
10
10
ESO, formació
professional
privats
3
3
ESO, batxillerat,
públics
ESO, batxillerat
Centres
ESO
Centres
1
2
CEIP Ramón y Cajal - Primària - Pública
CEIP Ramon Berenguer III - Primària - Pública
31
32
Mare de Déu de la Mercè - Primària i secundària - Privada
Jesús, Maria i Josep - Primària i secundària - Privada
3
4
5
6
CEIP M Ignasi Iglesias - Primària - Pública
CIEP Sant Pere Nolasc - Primària - Pública
CEIP Baró de Viver - Primària - Pública
CEIP Mestre Enric Gilbert i Camins - Primària - Pública
33
34
35
36
Ramon LLull - Primària i secundària - Privada
Bon Pastor - Primària i secundària - Privada
Nuestra Señora de los Ángeles - Primària i secundària - Privada
Roca - Secundària - Privada
7
8
9
CEIP Doctor Ferran i Clua - Primària - Pública
CEIP Pompeu Fabra - Primària - Pública
CEIP Pegaso - Primària - Pública
37
Monlau - Secundària - Privada
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
CEIP M Turó Blau - Primària - Pública
CEIP Bernat de Boil - Primària - Pública
CEIP Emili Juncadella - Primària - Pública
CEIP Joan XXIII - Primària - Pública
CEIP El Sagrer - Primària - Pública
CIEP L’Estel - Primària - Pública
CEIP Octavio Paz - Primària - Pública
SES Josep Comas i Solà - Secundària - Pública
IES Dr. Puigvert - Secundària - Pública
IES L’Alzina - Secundària - Pública
IES Príncep de Viana - Secundària - Pública
SES Cristòfol Colom - Secundària - Pública
IES Joan Fuster - Secundària - Pública
Mare de Déu de la Soledad - Primària - Privada
Joan Roca - Primària - Privada
Santísima Trinidad - Primària i secundària - Privada
Sagrada Família - Primària i secundària - Privada
L’Esperança - Primària i secundària - Privada
Jesús Maria - Primària i secundària - Privada
Arrels - Primària i secundària - Privada
Laia - Primària i secundària - Privada
Gràfic 37. Distribució de l’alumnat de Sant Andreu, per sectors i nivell educatius
Alumnes
3.500
797
3.008
6.294
4.881
2.325
17.305
100%
3.361
3.213
90%
2.933
3.000
80%
70%
2.500
10.392
60%
60%
2.000
1.675
1.668
1.546
1.500
50%
6.913
1.462
40%
40%
30%
1.000
650
597
20%
500
10%
200
0
Bressol
Sector públic
Parvulari Primària
Sector privat
ESO
Batxillerat
Total
36
e
Documents
Núm 1 / 2002
Sant Martí
Gràfic 38. Centres de Sant Martí, segons l’oferta per als diferents nivells educatius
30
Sant Martí és el districte que gaudeix del percentatge més elevat d'alumnat escolaritzat en centres públics.
De tota manera, caldrà adaptar la distribució territorial dels centres per
respondre a les demandes emergents, resultat de les remodelacions
urbanístiques fetes al Poble Nou i al Front Marítim.
26
25
20
20
15
9
10
8
9.684
7.092
27.221
8.695
6.153
20.933
89,8%
86,8%
76,9%
Gràfic 39. Distribució de l’alumnat de Sant Martí, per sectors
70%
60%
60%
55%
Sector públic
50%
43%
40%
36%
30%
Sector privat
20%
10%
4%
2%
Sant Martí
Barcelona
Mapa 12. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Sant Martí
27
2
1
38
43
29
28
5
3
4
45
9
31 32
47
8
48
11
10
46
40
41
7
33
6
30
39
44
13
12
15
14
17
16
49
18
50
19
42
52
51
21
24
54
25
37
26
34
55
20
35
22
23
36
1 1
formació
professional
ESO (12-15 anys)
Total (0-16 anys)
0 0
batxillerat,
formació
professional
27,8%
90,9%
d'escolarització
0 0
batxillerat
1.501
4.584
0 0
ESO, formació
professional
5.402
5.043
1
ESO, batxillerat,
formació
professional
Bressol (0-2 anys)
3
0
0 0
a partir de P3,
primària, ESO,
postobligatoris
Taxa
només educació
infantil
Alumnat
a partir de P3,
primària
0
Població
4
0
0
ESO, batxillerat
4
ESO
5
nivell educatiu
5
a partir de P3,
primària, ESO
Taula 38. Taxa d'escolarització de Sant Martí segons els grups d'edats de cada
53
Núm 1 / 2002
Taula 39. Centres de Sant Martí, segons l’oferta per als diferents nivells
e
37
Gràfic 40. Distribució de l’alumnat de Sant Martí, per sectors i nivell educatius
educatius
Centres
Centres
públics
privats
4
4
20
20
26
26
5
5
9
4
13
Alumnes 1.501
5.000
4.584
8.695
2.606
4.836
90%
4.500
80%
3.859
4.000
70%
3.500
3.238
2.915
ESO, batxillerat
8
3
60%
3.000
12.773
54,3%
1
2.594
2.500
Batxillerat
2.000
23.539
100%
ESO
Total
6.153
1
1
12
42
2
40
50%
1.990
10.766
45,7%
40%
1.861
30%
1.500
1.257
1.000
745
20%
10%
500
244
0
Bressol Parvulari Primària
Sector públic
Sector privat
ESO
Batxillerat
Total
1
2
CEIP Sant Josep de Calassanç - Primària - Pública
CEIP Antoni Balmanya - Primària - Pública
3
4
5
CEIP Dovella - Primària - Pública
CIEP Emilia Pardo Bazán - Primària - Pública
CEIP Ramón Menéndez Pidal - Primària - Pública
30
31
IES Bernat Metge - Secundària - Pública
IES Joan d’Àustria - Secundària - Pública
6
7
8
CEIP Els Horts - Primària - Pública
CEIP Sant Joan de Ribera - Primària - Pública
CEIP La Palmera - Primària - Pública
32
33
34
IES Infanta Isabel d’Aragó - Secundària - Pública
IES Salvador Espriu - Secundària - Pública
IES Rambla Prim - Secundària - Pública
CEIP La Pau - Primària - Pública
CEIP La Farigola del Clot - Primària - Pública
CEIP Joan Antoni Parera - Primària - Pública
CEIP M Escola Casas - Primària - Pública
CEIP La Caixa - Primària - Pública
CEIP Provençals- Primària - Pública
CIEP Virrei Amat - Primària - Pública
CEIP Catalònia - Primària - Pública
CEIP Brasil - Primària - Pública
CEIP General Prim - Primària - Pública
CEIP Eduard Marquina - Primària - Pública
CEIP Concepción Arenal - Primària - Pública
CEIP Lope de Vega - Primària - Pública
CEIP Joaquim Ruyra - Primària - Pública
CEIP Antoni Brusi - Primària - Pública
CEIP Bogatell - Primària - Pública
CEIP La Mar Bella - Primària - Pública
CEIP Vila Olímpica - Primària - Pública
IES Sant Josep de Calassanç - Secundària - Pública
IES M Joan Manuel Zafra - Secundària - Pública
IES Sant Martí de Provençais - Secundària - Pública
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
IES Barri Besòs - Secundària - Pública
IES Icària - Secundària - Pública
IES Poblenou - Secundària - Pública
Montseny-Verneda - Primària - Privada
San Rafael - Primària - Privada
Verns - Primària - Privada
Joan Roca Guipúzcoa - Primària - Privada
Miró - Primària - Privada
Calassanç - Primària i secundària - Privada
Mare de Déu de Núria - Primària i secundària - Privada
Clot - Primària i secundària - Privada
Lux - Primària i secundària - Privada
Adela de Trenquelleón - Primària i secundària - Privada
San Francisco - Primària i secundària - Privada
Santa Maria dels Apòstols - Primària i secundària - Privada
Sant Gabriel - Primària i secundària - Privada
Asunción de Nuestra Señora - Primària i secundària - Privada
Montseny-Poblenou - Primària i secundària - Privada
Voramar - Primària i secundària - Privada
Grèvol - Primària i secundària - Privada
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
38
e
Documents
Núm 1 / 2002
Consideracions finals
En la complexa trama educativa de la ciutat, garantir una escolarització del més alt nivell i un servei educatiu que compensi les desigualtats socials són els objectius que han de prevaler en l'acció
política educativa.
Això significa, d'una banda, dotar de capital cultural tot l'alumnat
més enllà de les diferències d'origen social, cultural i de gènere, i que
aquest capital contribueixi a suavitzar o eliminar els obstacles d'accés al mercat laboral.
També comporta avançar cap a l'escola de l'èxit, un model d'escola
en què no tingui cabuda el fracàs i que, ben al contrari, promocioni el
desenvolupament de l'alumnat en les diferents àrees en què se l'educa: coneixements i conceptes, actituds, valors i normes, habilitats i
procediments, assegurant l'aprenentatge d'un conjunt de continguts
bàsics per a tothom.
Significa avançar cap al concepte d'institució escolar, un model de
servei escolar que mantingui una continuïtat pedagògica des de l'inici
de l'ensenyament fins al final de l'educació postobligatòria, que treballi un projecte pedagògic realitzable i coherent, amb autonomia
però també en cooperació amb altres institucions.
I, en darrer lloc, implica avançar cap a l'escola de proximitat, un
model de relació de l'escola amb el seu entorn que no es limiti únicament a una oferta de places pròximes al domicili de l'alumne, sinó que
impliqui una escola propera a la vida de la comunitat, que contribueixi
a la dinamització de la població del barri; que ofereixi els seus espais
més enllà de l'horari escolar per a altres usos, que, en definitiva, es
vinculi a la societat, als seus problemes i a les seves dinàmiques.
Els canvis en l'estructura dels ensenyaments, les noves finalitats
educatives atribuïdes a l'escola, la incorporació de nens i nenes
d'origen estranger, la inclusió d'un perfil d'adolescents que abans
quedava fora de l'educació obligatòria, els efectes de la disminució
de la natalitat, en primer lloc, i del recent augment, amb el conseqüent increment de la demanda de places d'escola bressol, entre
altres condicionants, fan que l'oferta de serveis escolars de la ciutat hagi d'anar canviant i adaptant-se per donar resposta a les
noves necessitats de la població.
En un context com l'actual, la importància de defensar aquest
model és cabdal per combatre les tendències liberals que, en el procés imparable de globalització, porten l'educació a esdevenir un
agent de desigualtats, classisme i segregació sociocultural. En efecte,
la mercantilització de l'educació, ja molt visible en el tercer cicle universitari, en els ensenyaments de règim especial –d'idiomes i artístics–, i en l'oferta d'escola bressol, posa seriosos obstacles a la universalització del dret a l'educació.
A més, ara que tot just comença a estar del tot aplicada la LOGSE
(el curs 2000-2001 és el primer, després de deu anys de coexistència dels dos sistemes, en què ja no hi ha hagut cap alumne subjecte
al sistema antic), ja ens trobem a les portes d'haver d'estrenar una
nova normativa (l'anomenada Llei de qualitat) que comporta no
poques contradiccions amb el sistema vigent.
L'Ajuntament de Barcelona, a més de gestionar i dirigir 70 centres docents com a titular, té el compromís de fer una educació de
qualitat i compensadora de desigualtats per a tots els ciutadans i
ciutadanes en edat escolar.
És el moment, doncs, de refer el mapa escolar, de repensar-lo i
de planificar-lo sense perdre de vista aquest model de servei
escolar de ciutat, ans al contrari, tenint-lo com a referent.
e
Núm 1 / 2002
39
Annex estadístic
La població en edat escolar, per districtes. Curs 2000/2001
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant. Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
1r cicle ed. infantil
2n cicle ed. infantil
Primària
ESO
0 a 2 anys
3 a 5 anys
6 a 11 anys
12 a 15 anys
2.202
6.011
6%
15%
1.776
5.528
5%
16%
3.268
10.401
5%
15%
2.298
7.380
5%
15%
4.109
11%
3.699
11%
7.765
11%
5.671
12%
1.913
4.174
6%
10%
1.953
3.988
6%
12%
4.012
7.395
6%
11%
3.147
4.539
6%
9%
2.704
7%
2.347
7%
4.827
7%
3.212
7%
3.902
3.878
3.248
5.402
10%
10%
9%
14%
3.643
3.376
3.041
5.043
11%
10%
9%
15%
7.236
7.074
6.303
9.684
11%
10%
9%
14%
5.187
5.257
4.810
7.092
11%
11%
10%
15%
37.543
34.394
67.965
48.593
Batxillerat o CFGM
16 a 17 anys
1.326
5%
4.211
3.352
15%
12%
1.682
6%
2.491
1.958
9%
7%
2.985
3.018
2.828
11%
11%
10%
4.069
27.920
15%
Total
Total 0 a 17 anys
10.870
5%
33.531
15%
24.596
12.707
22.587
11%
6%
10%
15.048
22.953
22.603
20.230
7%
11%
10%
9%
31.290
216.415
14%
Font: Padró d’habitants a 31/12/2000
Alumnat d'educació infantil de primer cicle (0-3). Sector privat
Alumnat d'educació infantil de primer cicle (0-3). Sector públic
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
Centres no subvencionats
‹1 any
33
1 anys
101
2 anys
159
Total
293
7
48
18
40
167
40
64
273
64
111
488
122
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
3
7
52
12
10
169
16
16
236
31
33
457
4. Les Corts
6. Gràcia
36
14
20
238
192
60
78
869
356
126
146
1.456
584
200
244
2.563
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
‹1 any
11
1 anys
47
2 anys
61
Total
119
159
114
58
638
272
216
1.068
450
423
1.865
836
697
105
79
58
594
274
262
1.315
439
404
2.014
792
724
27
73
59
743
123
197
356
2.979
188
327
686
5.361
338
597
1.101
9.083
Centres subvencionats
Total sector privat
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
‹1 any
9
6
0
0
9
0
13
8
0
14
59
1 anys
66
64
0
0
36
0
79
34
0
52
331
2 anys Total EINF1C
100
175
85
155
0
0
0
0
49
94
22
22
91
183
40
82
0
0
90
156
477
867
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
‹1 any
20
165
114
58
114
79
71
35
73
73
802
1 anys
113
702
272
216
630
274
341
157
197
408
3.310
2 anys
161
1.153
450
423
1.364
461
495
228
327
776
5.838
Total
294
2.020
836
697
2.108
814
907
420
597
1.257
9.950
40
e
Documents
Núm 1 / 2002
Alumnat d'educació infantil de segon cicle (3-6). Sector públic
Alumnat d'educació infantil de segon cicle (3-6). Sector privat
Centres no subvencionats/concertats
3 anys
4 anys
5 anys
Total
1. Ciutat Vella
292
284
248
824
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
401
553
418
552
410
567
1.229
1.672
2. L'Eixample
271
286
284
841
254
375
277
371
267
371
798
1.117
645
512
651
476
646
495
1.942
1.483
482
484
496
1.462
869
4.654
858
4.657
867
4.651
2.594
13.962
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
5 anys
Total
14
262
11
231
60
775
165
155
166
486
268
496
254
358
267
454
789
1.308
51
40
20
111
159
59
133
46
130
47
422
152
21
11
24
56
162
1.698
117
1.390
125
1.475
404
4.563
Total sector privat
Centres subvencionats/concertats
4. Les Corts
6. Gràcia
4 anys
35
282
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
3 anys
3 anys
232
4 anys
236
5 anys
218
Total
686
871
423
404
860
394
371
853
395
388
2.584
1.212
1.163
1.292
392
502
1.298
405
486
1.301
425
499
3.891
1.222
1.487
504
515
553
5.688
473
496
522
5.541
457
479
511
5.526
1.434
1.490
1.586
16.755
3 anys
267
4 anys
250
5 anys
229
Total
746
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
1.153
588
672
1.122
549
625
1.084
561
655
3.359
1.698
1.952
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
1.788
443
661
1.656
445
619
1.755
445
629
5.199
1.333
1.909
563
536
715
7.386
519
507
639
6.931
504
503
636
7.001
1.586
1.546
1.990
21.318
1. Ciutat Vella
10. Sant Martí
Barcelona
Alumnat d'educació primària (6-12). Sector públic
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
1r curs
274
413
570
265
266
2n curs
266
440
601
270
260
3r curs
242
409
516
255
282
4t curs
251
397
533
240
269
5è curs
264
396
538
235
239
382
591
538
380
558
533
366
577
532
364
550
508
374
520
522
504
850
4.653
472
782
4.562
476
819
4.474
500
797
4.409
481
783
4.352
6è curs
294
398
549
212
252
353
554
503
500
805
4.420
Total
1.591
2.453
3.307
1.477
1.568
2.219
3.350
3.136
2.933
4.836
26.870
Núm 1 / 2002
e
41
Alumnat d'educació primària (6-12). Sector privat
Centres concertats
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
1r curs
2n curs
3r curs
4t curs
5è curs
6è curs
Total
227
1.242
234
1.261
243
1.316
240
1.292
252
1.326
264
1.370
1.460
7.807
451
449
453
439
438
469
2.699
563
1.705
526
1.822
589
1.858
573
1.745
592
1.718
600
1.847
3.443
10.695
457
486
487
473
480
505
2.888
777
504
762
555
840
558
821
570
837
586
855
580
4.892
3.353
524
554
561
567
561
594
3.361
617
7.067
632
7.281
647
7.552
644
7.364
648
7.438
671
7.755
3.859
44.457
1r curs
0
2n curs
0
3r curs
0
4t curs
0
5è curs
0
6è curs
0
Total
0
18
0
161
14
0
142
12
0
157
16
0
152
13
0
135
14
0
156
87
0
903
41
0
17
49
0
20
38
0
20
42
0
17
44
0
12
42
0
9
256
0
95
0
0
0
237
0
0
0
225
0
0
0
227
0
0
0
227
0
0
0
204
0
0
0
221
0
0
0
1.341
1r curs
227
1.260
451
724
1.746
457
794
504
524
617
7.304
2n curs
234
1.275
449
668
1.871
486
782
555
554
632
7.506
3r curs
243
1.328
453
746
1.896
487
860
558
561
647
7.779
4t curs
240
1.308
439
725
1.787
473
838
570
567
644
7.591
5è curs
252
1.339
438
727
1.762
480
849
586
561
648
7.642
6è curs
264
1.384
469
756
1.889
505
864
580
594
671
7.976
Total
1.460
7.894
2.699
4.346
10.951
2.888
4.987
3.353
3.361
3.859
45.798
Centres no concertats
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
Total sector privat
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
42
e
Documents
Núm 1 / 2002
Alumnat d'educació secundària obligatòria (12-16). Sector privat
Alumnat d'educació secundària obligatòria (12-16). Sector públic
Total sector privat
1r curs
2n curs
3r curs
4t curs
Total
1. Ciutat Vella
275
295
320
324
1.214
2. L'Eixample
321
514
329
617
378
553
460
645
1.488
2.329
213
239
212
251
915
322
186
370
206
392
177
364
185
1.448
754
424
579
463
594
511
653
675
712
2.073
2.538
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
6. Gràcia
367
418
376
507
1.668
9. Sant Andreu
767
3.968
687
4.218
796
4.368
988
5.111
3.238
17.665
10. Sant Martí
Barcelona
1r curs
2n curs
3r curs
4t curs
Total
306
353
349
384
1.452
546
1.587
548
1.596
562
1.794
591
1.392
6.429
968
1.002
959
999
1.931
513
2.034
551
2.072
623
2.309
677
955
654
1.002
688
926
674
984
746
712
782
784
935
3.213
705
8.742
747
9.294
717
9.262
746
10.165
2.915
37.463
2.247
3.928
8.346
2.364
3.867
2.762
Alumnat de batxillerat (16-18). Sector públic
Centres concertats
1r curs
2n curs
3r curs
4t curs
306
1.431
353
1.570
349
1.569
384
1.718
3. Sants-Montjuïc
546
4. Les Corts
836
5. Sarrià-Sant. Gervasi 1.850
6. Gràcia
513
7. Horta-Guinardó
942
8. Nou Barris
654
9. Sant Andreu
712
548
873
1.947
562
852
1.959
591
897
2.137
551
989
688
623
911
674
677
984
746
782
747
9.048
784
717
9.000
935
746
9.815
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
10. Sant Martí
Barcelona
705
8.495
Total
1.392
6.288
2.247
3.458
7.893
2.364
3.826
2.762
3.213
2.915
36.358
2n curs
Total
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
351
951
378
671
539
412
684
422
360
615
729
1.622
961
772
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
157
719
594
176
609
635
343
957
5.707
307
904
5.077
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
1.299
333
1.328
1.229
650
1.861
10.784
Alumnat de Batxillerat (16-18). Sector privat
Centres concertats
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
1r curs
1. Ciutat Vella
1r curs
2n curs
3r curs
4t curs
0
21
0
132
81
0
13
0
0
0
247
0
17
0
129
87
0
13
0
0
0
246
0
27
0
107
113
0
15
0
0
0
262
0
76
0
102
172
0
0
0
0
0
350
Total
0
141
0
470
453
0
41
0
0
0
1.105
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
1r curs
2n curs
428
534
519
198
379
201
199
425
870
384
4.137
532
482
437
135
333
170
186
364
596
315
3.550
Total
960
1.016
956
333
712
371
385
789
1.466
699
7.687
Núm 1 / 2002
e
43
Alumnat de formació professional de grau mitjà (a partir de 16 anys).
Alumnat de batxillerat (16-18). Sector privat
Sector privat
1r curs
2n curs
Total
0
3.038
0
0
1.498
46
1.540
37
774
676
2.106
407
1.878
252
7. Horta-Guinardó
488
424
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
61
106
37
103
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
6. Gràcia
10. Sant Martí
Barcelona
26
20
5.512
4.967
83
1.450
3.984
659
912
98
209
46
10.479
Total sector privat
4. Les Corts
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
Família
02. Administració
04. Arts gràfiques
05. Manteniment de vehicles autopropulsats
06. Comerç i màrqueting
08. Electricitat i electrònica
09. Fusta i moble
10. Hoteleria i turisme
14. Fabricació mecànica
16. Sanitat
18. Imatge personal
19. Manteniment i serveis a la producció
Total
Alumnat de batxillerat (16-18). Sector privat
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
Centres concertats
1r curs
2n curs
Total
428
2.032
532
2.022
565
972
2.485
474
811
2.211
960
4.054
1.039
1.783
608
687
486
422
610
401
976
410
9.649
699
335
8.517
4.696
1.030
1.297
887
1.675
745
18.166
1r curs
2n curs
Total
697
60
28
697
88
402
269
671
196
424
355
196
779
47
60
29
23
76
83
59
58
117
614
17
58
12
54
614
29
112
2.634
828
3.462
Sector privat
Família
02. Administració
12. Comunicació, imatge i so
16. Sanitat
18. Imatge personal
Total
1r curs
47
2n curs
Total
47
10
197
20
10
480
69
49
15
115
28
7
16
15
122
44
586
250
836
283
69
29
Alumnat de formació professional de grau mitjà (a partir de 16 anys). Sector públic
Família
02. Administració
1r curs
282
03. Activitats agràries
81
04. Arts gràfiques
54
152
85
299
09. Fusta i moble
51
11. Indústries alimentàries
12
70
154
15. Química
91
16. Sanitat
325
18. Imatge personal
169
105
20. Tèxtil, confecció i pell
14
Total
1.944
2n curs
68
44
115
165
36
63
70
56
617
Total
282
149
98
267
85
464
87
12
70
217
91
325
239
161
14
2.561
Sector privat
Total sector privat
1r curs
Família
744
02. Administració
60
04. Arts gràfiques
402
196
424
47
09. Fusta i moble
343
69
88
629
16. Sanitat
132
18. Imatge personal
86
3.220
Total
2n curs
28
279
355
29
220
78
19
70
1.078
Total
744
88
681
196
779
76
563
69
166
629
151
156
4.298
44
e
Documents
Núm 1 / 2002
Alumnat de formació professional de grau superior (a partir de 18 anys).
Sector públic
Sector privat
Família
01. Activitats físiques i esportives
02. Administració
04. Arts gràfiques
07. Edificació i obra civil
09. Fusta i moble
11. Indústries alimentàries
2n curs
Total
106
322
93
139
199
461
32
27
59
79
113
51
38
130
151
152
127
279
284
20
216
11
500
31
16. Sanitat
17. Serveis socioculturals i a la comunitat
226
18. Imatge personal
22. Informàtica
Total
226
34
303
21
176
55
479
15. Química
16. Sanitat
141
183
384
94
76
145
235
259
529
18. Imatge personal
186
69
0
52
33
10
238
102
10
0
316
106
0
422
2.950
1.415
4.365
20. Tèxtil, confecció i pell
22. Informàtica
Total
Sector privat
Centres concertats
Família
02. Administració
04. Arts gràfiques
15. Química
16. Sanitat
22. Informàtica
Total
1r curs
Família
02. Administració
Total sector privat
Família
02. Administració
04. Arts gràfiques
1r curs
584
2n curs
389
Total
973
30
141
305
71
32
105
64
75
62
246
369
146
691
146
94
123
24
144
712
86
838
3.989
432
17
92
107
29
92
537
77
494
2.542
1.123
163
186
230
53
236
1.249
163
1.332
6.531
15. Química
16. Sanitat
18. Imatge personal
22. Informàtica
Total
1r curs
2n curs
Total
60
144
33
45
93
189
92
9
101
78
271
20
46
98
317
338
128
466
0
32
29
35
29
67
205
1.220
106
451
311
1.671
1r curs
60
2n curs
33
Total
93
728
30
141
397
434
32
105
73
1.162
62
246
470
71
691
224
75
432
37
146
1.123
261
365
123
24
138
107
29
503
230
53
482
712
32
220
566
35
702
1.278
67
86
1.043
5.209
77
600
2.993
163
1.643
8.202
Fonts consultades
– Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
– Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
– Comissions d’escolarització de Barcelona. Processos de preinscripció.
– Direcció de Planificació Educativa i Coordinació Territorial
de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona.
– Institut d’Estadística de Catalunya.
Núm 1 / 2002
La escolarización en la ciudad de Barcelona. Curso 2000-2001
La escolarización en
la ciudad de Barcelona.
Curso 2000-2001
Notas metodológicas
*Los datos de matriculación utilizados a lo largo del informe proceden del
Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. A pesar de que
faltan las cifras del alumnado matriculado en centros del extranjero y las de
algún centro privado no concertado, se ha valorado que el conjunto de la información es suficiente para conocer el estado de escolarización de la ciudad.
Se pueden detectar diferencias, en todo caso poco significativas, entre los
datos aquí utilizados y los que haya publicado el Departament d’Ensenyament.
Estas diferencias dependen de los desajustes producidos entre el momento de
recogida de la información y el de la publicación de los datos. La creación de
una base de datos única de toda la ciudad en el marco del Consorci d’Educació
de Barcelona va a contribuir a superar los desajustes actuales.
*La Direcció de Planificació Educativa y Coordinació Territorial del Institut
Municipal d’Educació de Barcelona ha creado una base de datos propia que ha
permitido la elaboración de este informe. La base de datos se alimenta de la
información procedente del Departament d’Ensenyament, del seguimiento sistemático del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de la documentación
elaborada por las diferentes áreas municipales y de los propios centros docentes, especialmente del sector público. También se recoge la información procedente de los diez distritos municipales.
Los datos demográficos y los correspondientes a la población extranjera han
sido obtenidos del censo municipal y del Observatori de la Inmigración del
Ayuntamiento de Barcelona.
*La base de datos del Institut d’Educació dispone de información relacionada con los siguientes aspectos: la denominación y localización de los centros,
la composición de su oferta educativa, autorizaciones y funcionamiento, número de unidades y alumnado matriculado, sistema y características del financiamiento público (subvenciones, convenios), así como aspectos relacionados con
los proyectos específicos que cada centro incorpora de forma progresiva. También se hace el registro y seguimiento de las modificaciones que se producen.
Esta información ha permitido, entre otras cosas, la elaboración de la cartografía que se incluye en este informe.
*El informe muestra los datos generales de la ciudad y por distritos. La presentación de los datos por distritos pretende aproximar las estadísticas a realidades más concretas. Asimismo hay que remarcar que la organización políticoadministrativa del municipio no rompe la continuidad del territorio y, por tanto,
en las zonas fronterizas el alumnado matriculado en un centro puede proceder
de otros distritos limítrofes.
*Cuando un centro docente tiene alumnado en más de un edificio, la cifra de
la matrícula se adjudica al distrito donde está ubicado el edificio principal
según publica el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
*Se ha optado por la publicación de la información desagregada en los anexos finales, de manera que pueda ser contrastada e incluso corregida en caso
de detectar insuficiencias o errores.
e
45
La población escolar
de Barcelona
Alumnado escolarizado en la ciudad
La población escolar no universitaria de Barcelona comprende a chicos y chicas de
0 a 20 años matriculados en alguno de los centros de la ciudad que imparten las
enseñanzas de régimen general establecidas por la LOGSE.
El alumnado de la ciudad escolarizado en los diversos niveles educativos,
desde las etapas de educación infantil hasta la formación profesional de grado
superior, se distribuye como muestra la tabla 1B.
Teniendo en cuenta que la población total de estas edades censada en la ciudad es de 266.790 personas, se observa que la cifra de población escolarizada
es inferior. Esta diferencia se debe a varios factores: a partir de los 16 años, hay
una parte de la población que deja el sistema educativo para incorporarse al
mercado laboral o a otros circuitos formativos; por otro lado, la formación profesional de grado superior que empieza hacia los 17-18 años coincide con el inicio de la enseñanza universitaria, cuyo alumnado no se incluye en la tabla. Otro
factor que debe considerarse con relación al total del alumnado escolarizado
en la ciudad es la atracción que Barcelona ejerce sobre la población joven censada en otros municipios. El movimiento de población censada en Barcelona
que va a escuelas de otros municipios es poco significativo en lo que respecta a
la escolarización básica y obligatoria.
Las tasas de escolarización
Para tener una visión más completa, aunque también más compleja, de la población escolar en la ciudad, debe disponerse de la tasa de escolarización. La tasa de
escolarización indica el número de niños escolarizados sobre el total de la población censada correspondiente a estos grupos de edad.
En lo que respecta a la etapa de educación infantil (0-3 años), la tasa de escolarización es del 33%. En la enseñanza básica y obligatoria, las tasas de escolarización
son superiores al 100% debido, precisamente, al alumnado escolarizado en la ciudad pero censado en otras poblaciones (tabla 2). La existencia de alumnos repetidores de edades superiores a las que corresponden a las etapas educativas es otro de
los factores que incrementa la tasa de escolarización.
Cambios en la población escolar de la ciudad
La población escolar de Barcelona ha ido variando en los últimos años, tanto en lo
que se refiere al perfil y las características del alumnado como, también, a su número.
Estos cambios responden a factores internos del propio sistema escolar, como la
ampliación de la edad escolar obligatoria, y también a factores externos, como los
movimientos demográficos y el aumento de la inmigración extranjera
La ampliación de la edad escolar obligatoria
Con la ampliación de la enseñanza obligatoria hasta los 16 años se incorpora al sistema educativo a jóvenes y adolescentes que antes se quedaban fuera o que se situaban en una zona marginal del sistema. Hoy prácticamente toda la población entre los
14 y los 16 años está dentro del sistema escolar, incrementando de este modo el
número de alumnos escolarizados. Esta decisión también ha tenido otros efectos,
como los cambios de comportamientos y de actitudes en los centros, tanto por parte
del alumnado como por parte de los docentes.
Los altibajos de la natalidad
La caída del número de nacimientos hasta ahora ha afectado fundamentalmente a las enseñanzas infantil y primaria. En la actualidad, las generaciones
menos numerosas son las que tienen entre 6 y 8 años, ya que el número de
nacimientos alcanza sus niveles más bajos en los primeros años de la década
de 1990, tal como puede verse en el cuadro siguiente, y, de forma más general,
en la pirámide de edades (gráfico 2). Actualmente ya se está notando cierta
recuperación de la natalidad.
46
e
Documents
El descenso demográfico y otros factores, como la presión social y las nuevas
necesidades familiares, han facilitado y acelerado la escolarización de los niños
en la etapa del parvulario, a partir de los 3 años. En Barcelona, prácticamente el
100% de la población de 3 a 16 años está escolarizada.
Tanto la prolongación de la escolarización obligatoria como la incorporación de
los niños al parvulario han compensado, en parte, la pérdida de alumnado que
habría producido en el conjunto del sistema la caída de la natalidad.
El aumento de la inmigración extranjera
La población extranjera de 0 a 14 años residente en la ciudad era, en enero de
2001, de 9.707 personas. En los últimos años, la incorporación de alumnado
extranjero al sistema educativo barcelonés está aumentando tanto en número
como en diversidad de procedencias. Este crecimiento afecta a cada distrito de
forma muy desigual, dando lugar incluso a diferencias muy significativas entre las
escuelas de una misma zona.
Concretamente, las escuelas públicas y algunas escuelas privadas concertadas
de Ciutat Vella trabajan con un elevado porcentaje de alumnos de origen extranjero en sus aulas. En una situación en la que existe una alta proporción de alumnos
de origen inmigrante respecto al número total de alumnos de la escuela decimos
que se da el fenómeno de concentración. En estos casos, las escuelas han de establecer mecanismos específicos para llevar a cabo una labor educativa satisfactoria para todo el alumnado.
Sin embargo, cuando en una misma zona todos los alumnos de la minoría de
diferente origen sociocultural se agrupan en una sola escuela mientras que en las
demás no se observa ninguna presencia de este colectivo, nos encontramos ante
el fenómeno de segregación o guetización. En este caso es necesaria una intervención y una acción decidida de la Administración para asegurar que el conjunto
de las escuelas de la zona acogen y atienden de forma compartida a la población
inmigrada que vive en su territorio.
Pese a la diversidad de procedencias, entre los extranjeros no comunitarios predominan los alumnos de origen latinoamericano, con los que, por razones lingüísticas y de proximidad cultural, es más fácil llevar a cabo la labor educativa.
La escolarización en la ciudad
La doble red escolar
En Barcelona, 741 centros escolares imparten enseñanzas de régimen general, de
los que 283 son de titularidad pública (con el 35% del alumnado) y 458 son de
titularidad privada (con el 65% de los alumnos).
La LODE clasifica los centros escolares según su titularidad: los centros públicos
tienen como titular a una administración pública; los centros privados tienen como
titular a una persona física o jurídica de carácter privado, y los centros concertados
son centros privados sostenidos con fondos públicos.
La distribución del alumnado según la titularidad del centro varía en función de
los niveles educativos, aunque a lo largo de la educación obligatoria, es decir, de
los 6 a los 16 años, el porcentaje es bastante similar (tabla 3).
Ambos sectores, público y privado, funcionan con dinámicas muy diferentes,
resultado de sus orígenes y su desarrollo, pero también por el tratamiento normativo y funcional que regula los centros públicos, los centros privados e, incluso,
los centros privados concertados. Existe, por lo tanto, una doble red escolar en la
que resulta difícil encontrar y mantener puntos comunes para responder conjuntamente a los retos y las necesidades de la ciudad.
En el campo de la planificación, las diferencias en la aplicación de criterios son
muy importantes y afectan a aspectos como la apertura o el cierre de un centro, la
ampliación o la reducción de aulas en un curso, la estructura del centro, la continuidad entre los niveles de enseñanza, etc.
El tratamiento diferenciado por parte de la Administración de las dos redes financiadas con recursos públicos, junto con otros factores como el descenso del alumnado por
la disminución de la población, no ha facilitado el entendimiento entre los sectores.
En términos de proporción entre el sector público y el sector privado concertado, Barcelona es una excepción en el conjunto de municipios catalanes, en el que
Núm 1 / 2002
la mayor parte del alumnado está escolarizada en el sector público. El déficit histórico que arrastra la escuela pública en Barcelona es hoy un reto para las políticas educativas en la ciudad.
La enseñanza pública: las escuelas y los institutos
En lo que respecta a las enseñanzas de régimen general, la escuela pública, en
Barcelona, se cifra en un total de 283 centros. Mayoritariamente está gestionada
por la Generalitat de Cataluña, aunque también hay escuelas gestionadas por la
Diputación de Barcelona (3) y por el Ayuntamiento (63).
Características
La escuela pública numéricamente es minoritaria, y pese a tener presencia en
todo el territorio, está implantada de forma desigual.
Los centros docentes públicos acogen y atienden al conjunto de la población en
edad escolar, es decir, incorporan la diversidad de perfiles sociales existentes sin
ningún tipo de discriminaciones. En la medida en que el alumnado de cada centro
represente a la población de la zona o del barrio, la escuela puede cumplir satisfactoriamente una función de cohesión social.
La proximidad entre la vivienda y la escuela, especialmente en la enseñanza
básica y obligatoria, permite que el alumnado se vincule más estrechamente con
las iniciativas culturales y los recursos del territorio. También evita desplazamientos innecesarios a los escolares de la ciudad.
El déficit de escuelas de primaria de algunos distritos, como L'Eixample y
Sarrià, tiene carácter histórico. Pese a la incorporación a la red pública de las
antiguas escuelas del CEPEPC (Colectivo de Escuelas por la Escuela Pública
Catalana) y la construcción en los últimos años de nuevos centros, la oferta de
plazas públicas sigue siendo insuficiente para responder a la demanda en algunas zonas de la ciudad. Este hecho llega al extremo de obligar a los alumnos a
desplazarse a otras zonas o bien a matricularse en centros privados concertados porque no pueden ser escolarizados en la misma zona en la que viven. En
este contexto, la rigidez de la oferta pública, junto con la falta persistente de
una respuesta satisfactoria a las necesidades expresadas, ha provocado la contención de la demanda hacia el sector público.
En L'Eixample, por ejemplo, el número de preinscripciones para el parvulario (P3) en los
centros públicos suele ser superior a la oferta inicial de plazas. En el curso 2000-2001, el
20% de las solicitudes no ha podido entrar en el centro solicitado en primera opción.
El desajuste entre la demanda y la oferta también se hace muy evidente en el
primer ciclo de la educación infantil (0-3 años).
Los institutos de secundaria, con una oferta académica muy satisfactoria, han
ido adaptándose a las nuevas funciones y exigencias tanto del sistema escolar
como de los cambios socioculturales. Sin embargo, la ubicación física de los institutos de secundaria responde a criterios ya superados, como la separación del
alumnado según el sexo. Por este motivo en más de una ocasión encontramos dos
institutos uno al lado del otro. La distribución actual también es el resultado de
haber construido allí donde se disponía de un solar público.
El encaje entre la rigidez del parque escolar (con concentración de equipamientos en zonas con escasa población escolar), los nuevos fenómenos sociodemográficos que afectan a la población de la ciudad y la implantación del actual sistema
educativo se está llevando a cabo con algunos desajustes, como la inadecuación,
en algunas zonas, entre la oferta y la demanda, o las dificultades existentes en las
vinculaciones entre las escuelas de primaria y los institutos.
Grado de ocupación
El grado de ocupación de los centros públicos es variable según los distritos
(mapa 1).
En distritos como L'Eixample, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, y algunas zonas de
Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu y Sant Martí, la ratio alumnos–aula está
mayoritariamente entre 22 y 25 alumnos, es decir, el grado de ocupación está
cerca del máximo establecido por la normativa.
Por otro lado, en algunas zonas de los distritos de Nou Barris, de Sant Andreu y
en la Zona Franca, en el distrito de Sants-Montjuïc, hay centros con una baja ocupación que, seguramente, representan la única posibilidad del alumnado de la
zona de ser escolarizado. Cuando incorporamos esta situación como un dato más
Núm 1 / 2002
del conjunto de la ciudad, sin hacer el correspondiente análisis, se provoca una
imagen distorsionada de la oferta global, que parece excesiva. La paradoja radica
en que hay plazas vacantes, pero por su ubicación –necesaria– no pueden ser utilizadas por la población de las zonas donde hay falta de plazas.
Los servicios y los equipamientos de las escuelas públicas
Los centros educativos, a fin de adaptarse a las nuevas necesidades escolares y
responder a los cambios en las formas y las organizaciones familiares, han ido
incorporando nuevos servicios. El servicio de comedor, el servicio de atención
antes y después del horario estrictamente escolar o las actividades extraescolares
requieren un esfuerzo y una organización cada vez más potentes y más complejos.
Lo que inicialmente era una respuesta a situaciones individuales se va convirtiendo
en un servicio cada vez más generalizado y utilizado por el conjunto del alumnado.
La oferta de servicios por parte de las escuelas y los institutos es muy elevada,
tal como refleja la tabla 4.
La mayoría de los centros también están dotados de equipamientos destinados
al refuerzo pedagógico del alumnado en áreas del conocimiento y el desarrollo de
la persona que complementan la labor docente en el aula (tabla 5).
Cuando finaliza el horario lectivo, el 80% de los centros de educación infantil y
primaria siguen abiertos, cediendo los espacios (exteriores, en gran parte) a actividades mayoritariamente deportivas, aunque también culturales y de ocio, dirigidas
a la población infantil y juvenil de todo el barrio. Se trata de actividades gestionadas por entidades del barrio: clubes deportivos, centros culturales, juveniles o
recreativos, etc., que establecen un acuerdo o convenio con la escuela y el distrito.
La participación en la gestión de los centros
La presencia y el funcionamiento de los consejos escolares de centro permiten disponer de un espacio de participación donde confluyen los diversos actores de la
comunidad educativa: el profesorado y el personal de gestión del centro, los padres
y las madres, el conjunto del alumnado y los representantes del titular del centro. Es
un órgano de participación en el gobierno del centro: programación, seguimiento y
evaluación de sus actividades, basado en el principio de corresponsabilidad.
Las entidades de la ciudad, en la escuela
En Barcelona, un gran número de entidades y organizaciones se coordinan a través del Instituto de Educación para ofrecer a niños y jóvenes actividades y servicios educativos que complementan y refuerzan los aprendizajes escolares, al
mismo tiempo que dan a conocer la diversidad de equipamientos de la ciudad.
La acción municipal
La acción del Ayuntamiento en materia escolar sobrepasa el ámbito estrictamente
competencial. En este sentido, es destacable la colaboración de escuelas e institutos con los distritos, especialmente con el Área de Servicios Personales. Esta
colaboración incluye varios campos, desde la participación en las iniciativas del
territorio hasta el trabajo conjunto con relación a la población escolar que se
encuentra en una situación más desfavorecida: becas de comedor, afrontar el
absentismo escolar, seguimiento de la escolaridad.
Los centros privados: los conciertos escolares
En Barcelona, el sector privado concertado gestiona dos terceras partes de los
centros escolares del tramo de la enseñanza básica y obligatoria.
Los requerimientos, los criterios y los procedimientos para el otorgamiento de conciertos están establecidos por la LODE y la LOPAGC . Pueden acogerse al régimen de
conciertos los centros privados que prestan el servicio público de la educación, desarrollan la enseñanza básica y reúnen los requisitos previstos en las leyes:
- la participación de las familias, profesorado y alumnado,
- la gratuidad de las enseñanzas objeto del concierto,
- el derecho a definir el carácter propio,
- el pleno respeto a la libertad de conciencia,
- el carácter voluntario de la práctica confesional,
- el hecho de que las actividades escolares complementarias,
extraescolares y de servicios no pueden tener carácter lucrativo.
Los centros privados concertados responden a tipologías, orígenes y tradi-
e
47
ciones diferentes. Por lo tanto, presentan cierta diversidad tanto por los niveles de enseñanza que ofrecen como por las formas de organización y las características de los titulares.
El número de plazas escolares mantenidas con fondos públicos a través de conciertos o subvenciones ha ido creciendo debido, en parte, a la implantación de la
reforma, a causa del incremento de grupos que ha supuesto la prolongación de
las edades de enseñanza obligatoria. Pero también ha influido la forma en que se
han aplicado los criterios de financiación a la enseñanza no obligatoria: prácticamente todas las aulas de parvulario de los centros privados concertados que
desarrollan enseñanza obligatoria están subvencionados.
En algunas zonas de la ciudad existe un exceso en la oferta de plazas. Sin
embargo, el sector privado ha ido adaptándose más a los flujos de la demanda,
cerrando centros en unas zonas y abriendo más aulas en otros centros.
En la enseñanza básica y obligatoria (3-16 años) casi todas las plazas ofrecidas
por los centros privados disfrutan de la financiación de la Administración. El sistema de conciertos también está presente en la enseñanza no obligatoria, de forma
especialmente notoria en la formación profesional (más del 50%).
La dinámica territorial
Los servicios que ofrecen los centros escolares de un territorio suelen ser utilizados mayoritariamente por la población del propio territorio, de manera que
la escuela se erige como servicio de proximidad adquiriendo un papel importante en la vida del barrio.
Junto con esta dinámica de proximidad territorial se da también una dinámica
de movilidad provocada por la fuerte atracción que ejercen los centros privados de
los distritos de Les Corts y, especialmente, de Sarrià-Sant Gervasi.
Esta atracción se basa en la tradición de zona escolar, en la voluntad de promoción personal de las familias y, sobre todo, en la elevada oferta privada que hay.
Los efectos negativos de esta situación se concretan en el incremento de tiempos
de desplazamiento a que se somete el alumnado y en el caos circulatorio cotidiano que se genera al inicio y al final del horario escolar.
El alumnado procedente de otras poblaciones del área metropolitana también
accede a estos distritos donde la concentración de oferta escolar es desproporcionada con relación a la población escolar real.
La estructura de los centros
y la continuidad entre niveles educativos
La LOGSE define las características y los objetivos de los diversos niveles de enseñanza. Así mismo, establece las condiciones y los requisitos indispensables para
el ejercicio de la docencia. Este conjunto de elementos determina la estructura
global del sistema escolar que se aplica en los centros docentes y establece de
forma muy precisa las tipologías de los centros docentes y los niveles educativos
que han de impartirse.
La estructura de los centros docentes según el tipo de enseñanza
La variabilidad en la estructura de los centros depende, en primer lugar, del
tipo de titularidad (tabla 7).
El sector público organiza los centros según la normativa vigente: las guarderías infantiles imparten el primer ciclo de la educación infantil, de los 0 a los 3 años;
los centros de educación infantil y primaria (CEIP) imparten el segundo ciclo de la
educación infantil y la educación primaria, de los 3 a los 12 años, y los institutos
de educación secundaria (IES) imparten la educación secundaria obligatoria a
partir de los 12 años y, opcionalmente, los bachilleratos y la formación profesional, a partir de los 16 años.
El sector privado, en cambio, se caracteriza por una gran diversidad según cómo
agrupe cada centro los niveles de enseñanza que ofrece, lo que contrasta con la
rigidez del sector público. La laxitud y flexibilidad que se le permite a este sector
puede llegar a poner en peligro la organización escolar y ser poco respetuosa con
los criterios educativos actuales.
Esta excesiva flexibilización hace posible que un 30% de los centros privados
concertados tenga una sola línea de ESO, mientras que en el sector público el porcentaje es solo del 17%. Hay que tener en cuenta que cuando en un centro de
secundaria existe un número bajo de alumnos, y, por lo tanto, de grupos, se hace
48
e
Documents
difícil la organización para la diversificación de asignaturas y créditos.
Los 12 centros públicos que tienen una sola línea de ESO no responden a un
modelo establecido, sino que se ven forzados a ello por dos causas: la atención a
necesidades específicas de escolarización en un territorio (Zona Franca y Bon Pastor) y porque, circunstancialmente, no han tenido matrículas para llenar más de
un grupo. En cambio, la mayoría de los 50 centros privados concertados que ofrecen una sola línea lo hacen porque ello responde a su propio modelo de centro.
Del mismo modo, los centros privados concertados flexibilizan su estructura
para tener aulas de niños de hasta 2 años. Así pueden abrir la matrícula con un
año de antelación y favorecer la captación de alumnos (tabla 9).
En el cuadro siguiente se muestra muy gráficamente el contraste entre la diversidad de los centros públicos y la de los privados concertados.
La continuidad entre niveles educativos (primaria-secundaria)
Para regular el paso de primaria a secundaria, la normativa establece vínculos entre
los centros. En el caso del sector público, un IES o más se vinculan con un conjunto
de CEIP, de forma que el alumnado de primaria tiene garantizada la plaza en alguno
de los institutos a los que está adscrito su centro, donde podrá cursar la secundaria
obligatoria y continuar con el bachillerato y/o los ciclos de formación profesional.
La organización de los itinerarios entre la escuela de primaria y el instituto es
uno de los aspectos de la planificación que tiene más consecuencias educativas
para el alumnado, ya que permite garantizar, si se hace bien, la continuidad pedagógica desde los 3 hasta los 18 años, respetando las características y el desarrollo
de los adolescentes y los jóvenes.
Si las adscripciones de escuelas a un instituto son demasiado numerosas, es
más difícil garantizar la continuidad pedagógica. Actualmente, 48 institutos públicos (el 74% del total) reciben alumnado de hasta 4 escuelas de primaria, y no hay
ninguna que reciba de más de 8.
El mapa escolar, a revisión
El mapa escolar es la herramienta principal para la planificación y la ordenación
escolares en un territorio, es decir, para la distribución de escuelas en la ciudad.
Los objetivos del mapa escolar son: la calidad de la enseñanza, la igualdad de
oportunidades en el acceso al saber, la universalización de la enseñanza secundaria, el equilibrio territorial y la adecuación de la oferta de formación profesional a
la demanda socioeconómica del país.
El mapa escolar actual, que data de 1995, está aún hoy en proceso de aplicación.
Pese al éxito de ocupación de los centros recientemente inaugurados y la previsión
de incremento de demanda de los que se están construyendo, las actuaciones programadas para nuevas construcciones aún están incompletas o van atrasadas.
Por otro lado, se han consolidado algunas de las reducciones de grupos realizadas en el sector público para responder a situaciones coyunturales, lo que, de
forma práctica, ha ido modificando el mapa escolar sin responder a un planteamiento riguroso y completo.
La reducción de unidades y de centros por falta de matrícula no se ha hecho con
los mismos criterios en ambos sectores. En el sector público, en general, se ha
hecho de modo más radical y a menudo con falta de previsión. En cambio, la baja
matrícula en centros privados no ha supuesto la reducción proporcional de los
conciertos. Incluso en algunos casos se han autorizado y subvencionado unidades
privadas en zonas donde había plazas escolares suficientes. Estas decisiones han
afectado negativamente tanto a los centros privados como a los centros públicos
de las zonas en cuestión.
Además de la desigual oferta pública y privada, los cambios demográficos, tanto
en lo que respecta a la natalidad como a las migraciones, y las nuevas intervenciones urbanísticas, sobre todo en los distritos de Sant Andreu y Sant Martí, llevan a
una necesaria revisión del mapa escolar de la ciudad que tenga en cuenta, entre
otros aspectos, la utilización racional de los recursos públicos, la estructuración y
la organización adecuadas de los centros, la escolarización del alumnado extranjero evitando la segregación, el cumplimiento de los objetivos de cada etapa, el
incremento de la oferta pública en zonas donde hay demanda potencial, etc.
En definitiva, es precisa una revisión que, más allá de evaluar el número de plazas necesarias, implique una reorganización del servicio escolar que, en igualdad
de condiciones, garantice el éxito a toda la población escolar de la ciudad.
Núm 1 / 2002
La escolarización por niveles
educativos
Educación infantil (0-3 años)
La educación infantil comprende dos ciclos: el primer ciclo o guardería infantil (de
los 0 a los 3 años) y el segundo ciclo o parvulario (de los 3 a los 6 años). Su finalidad
es contribuir al desarrollo físico, intelectual, afectivo, social y moral de los niños.
Los centros de educación infantil pueden impartir el primer ciclo, el segundo o
ambos, según establece la LOGSE. Los centros de titularidad pública solo imparten el
primer ciclo (0-3 años). Entre los centros privados la oferta es diversa: algunos solo
tienen alumnado hasta los 3 años, pero la gran mayoría lo tienen hasta los 5 años.
La tasa de escolaridad global de 0 a 3 años es del 33%, una cifra bastante
elevada. El incremento más importante se da a los 2 años, en que la tasa de
escolaridad llega hasta el 63%. Posiblemente esta dato expresa, entre otros
aspectos, el alto nivel de ocupación de las mujeres.
La presencia del sector privado es mayoritaria, con el 80% del alumnado. En el sector público, el Ayuntamiento gestiona 39 centros y el Departamento de Enseñanza, 5.
La demanda de plazas del sector público es muy elevada, y la oferta es tan insuficiente que no puede responder satisfactoriamente. La demanda no atendida en
los centros públicos correspondiente a la preinscripción para el curso 2000-2001
fue del 56%, con 3.434 solicitudes para una oferta de 1.517 plazas. Para el curso
2002-2003 está previsto incrementar la oferta municipal con unas 500 plazas.
Educación básica y obligatoria
La LOGSE considera educación básica el tramo que comprende el segundo ciclo de
educación infantil (3 a 6 años), la educación primaria (6 a 12 años) y la educación
secundaria obligatoria (12 a 16 años). La enseñanza obligatoria cubre de los 6 a
los 16 años y se concreta en dos etapas: la educación primaria y la educación
secundaria obligatoria.
En las etapas de primaria y de secundaria obligatoria, el sector público tiene
una presencia minoritaria, con el 36% del alumnado. El sector privado está concertado prácticamente en su totalidad. Los centros no concertados o subvencionados se concentran en la etapa de parvulario y la mayoría no ofrecen continuidad
hacia la educación primaria.
Por distritos, la distribución del alumnado según la titularidad es bastante desigual. Sin embargo, los distritos que muestran baja matrícula en el sector público
(como L'Eixample, Sarrià-Sant Gervasi y Gràcia) coinciden con los que, en los últimos
años, han tenido una demanda no atendida muy significativa. La simple falta de oferta pública en estas zonas ha dificultado el aumento de alumnado en este sector.
Educación postobligatoria
Las enseñanzas postobligatorias agrupan al alumnado que ha obtenido el graduado de enseñanza obligatoria y que ha optado entre el bachillerato y la formación
profesional de grado medio. A la formación profesional de grado superior se accede con la titulación de bachillerato; sin embargo, se está experimentado el acceso
al grado superior desde la formación profesional de grado medio. También es
posible acceder a las enseñanzas de formación profesional a través de las pruebas cuando se reúnen requisitos de edad y de experiencia laboral.
En prácticamente los 71 institutos hay alumnos matriculados en los bachilleratos
de ciencias de la naturaleza y de la salud, humanidades y ciencias sociales y tecnología. También hay 121 centros privados que hacen bachillerato de estas modalidades.
La formación profesional de grado medio se imparte en 19 institutos y en 50
centros privados. La formación profesional de grado superior se ofrece en 20 institutos y en 57 centros privados.
Los centros no tienen la misma oferta en lo que respecta a las diversas etapas,
modalidades y ciclos que imparten.
El bachillerato, con unos 30.000 alumnos, tiene una matrícula muy superior a la
de la formación profesional de grado medio, que no llega a los 7.000 alumnos. Sin
embargo, debe tenerse en cuenta que se está implantando de forma generalizada
el nuevo sistema, en el que la enseñanza profesional ha sufrido un cambio muy
importante respecto al sistema anterior. Posiblemente aún no se hayan modificado las percepciones y los comportamientos de épocas pasadas.
Núm 1 / 2002
La tabla 15 anterior también nos aporta información sobre el grado de concertación de los centros privados. Pese a tratarse de una enseñanza postobligatoria, el
número de conciertos es muy alto, especialmente en lo que respecta a la formación profesional, donde es superior al 50% en las dos etapas.
Posiblemente, se ha hecho una extensión de la política de conciertos aplicada en el
sistema anterior cuando la formación profesional de primer grado incorporaba alumnado a partir de los 14 años que, generalmente, no disponía del graduado escolar.
El alumnado matriculado en 4º de ESO y en 2º de bachillerato durante el curso
2000-2001 forma los grupos base para el acceso a las enseñanzas posteriores:
bachilleratos y ciclos formativos de grado medio, en el primer caso, y universidad
y ciclos formativos de grado superior en el caso del alumnado que acaba el bachillerato satisfactoriamente.
En el conjunto de las etapas educativas no universitarias, las enseñanzas profesionales son, de modo especial, la puerta de entrada al mercado de trabajo. Por lo
tanto, la oferta formativa habría de contemplar de forma más precisa las necesidades y las características del mercado laboral. Hay que decir, no obstante, que los
informes y los estudios existentes sobre esta cuestión en general son parciales y
afectan solo a algunas familias o ámbitos productivos sectoriales.
Las tablas siguientes muestran la oferta inicial de la preinscripción hecha en el
año 2001. Para cada uno de los ciclos formativos se da la cifra de las solicitudes
presentadas por el alumnado para acceder a las plazas.
Según estos datos, en cuanto al sistema escolar se produce un desajuste entre la
oferta y la demanda, incluso más intensa en el sector público que en el privado.
En el sector público, de los 24 ciclos de formación profesional de grado medio, el
62% tienen más demanda que oferta; en la formación profesional de grado superior,
este desajuste se produce en el 65% de los 49 ciclos que se ofrecen en la ciudad.
En el sector privado el desajuste se reduce al 44% de los ciclos de formación profesional de grado medio y el 12% de los ciclos de formación profesional de grado superior.
Hay que tener en cuenta que en algunos casos la preinscripción para los
ciclos formativos de grado superior coincide con la preinscripción en la universidad y, en la medida en que no son incompatibles, se producen duplicidades.
e
49
L'Eixample
L'Eixample es un distrito que se ha caracterizado históricamente por tener un importante déficit de escuelas públicas, pese a que se redujo con la incorporación, en su
momento, de un número importante de centros del CEPEPC, lo que genera un alto
nivel de demanda no atendida en este sector (escuela pública). La demanda no atendida ha significado la pérdida de 500 matrículas en total a lo largo de los últimos cuatro cursos (tabla 22). Este déficit de escuela pública nutre la elevada oferta privada
existente, especialmente la privada concertada.
Sants-Montjuïc
En el distrito de Sants-Montjuïc, por su extensión, se dan dinámicas muy diversas
en función de la zona o del barrio de que se trate. En la Zona Franca, por ejemplo,
la dinámica es de desplazamiento hacia zonas más céntricas del mismo distrito,
de manera que el alumnado que se queda en los centros públicos de esta área es
muy homogéneo y pertenece a un nivel socioeconómico muy bajo. Este hecho
genera una concentración de plazas vacantes en el sector público en la Zona Franca, donde las escuelas desempeñan una función social vital para el territorio: la
de prestar la atención necesaria en el tramo de la educación básica.
En el barrio de Sants, la escuela pública tiene mucha tradición y está muy consolidada. En lo que respecta a la escuela concertada, los centros más pequeños
han ido cerrando, mientras que otros se han reforzado.
En cuanto a Poble Sec, se está empezando a dar un fenómeno de concentración
de población inmigrante, lo que demandará un cuidadoso seguimiento durante
los próximos años.
En lo que se refiere a Hostafrancs, existe una concentración de población
gitana con prácticas de escolarización distintas de las del resto de la población
de la zona. Aquí, el absentismo escolar y el rechazo por parte de los vecinos
tienen un peso relevante.
Sants-Montjuïc es uno de los distritos donde la escuela municipal tiene una
presencia más significativa. De los 13 CEIP municipales que existen en Barcelona,
5 están situados en este distrito.
Les Corts
La escuela en los distritos
Con este capítulo se pretende dar una información básica de la situación en cada
uno de los distritos de la ciudad. Hemos considerado que los datos principales
que han de tenerse en cuenta al dibujar esta estructura son los siguientes:
- Tasa de escolarización según los grupos de edad.
- Distribución del alumnado por sectores según el nivel educativo.
- Distribución proporcional según los sectores de los centros educativos,
y comparación con el conjunto de la ciudad.
- Distribución del alumnado por sectores según los niveles educativos.
- Número de centros según la tipología de la oferta educativa
y la titularidad (tabla y mapa).
Cada apartado va acompañado de un breve comentario con algunos de los aspectos que
han ayudado a configurar el perfil que encontramos en cada uno de los distritos o bien con
determinados elementos que deben considerarse a la hora de entender la planificación.
Ciutat Vella
En estos últimos años el distrito de Ciutat Vella ha vivido muchos cambios que han
afectado a la composición del alumnado de las escuelas. Los factores de cambio
más destacados han sido, por un lado, la inmigración, que ha crecido tanto en
número de personas como en diversidad de procedencias, y, por otro, las remodelaciones urbanísticas realizadas, que han atraído población de clase media, lo que
ha dado lugar a cierta heterogeneidad socioeconómica. A partir de estos elementos, la amplia diversidad de culturas que se ve actualmente en las aulas de las
escuelas de Ciutat Vella no se ve en otras zonas de la ciudad.
Dadas las características socioeconómicas de la población, Ciutat Vella ha sido
y es escenario de políticas de colaboración entre las distintas administraciones, y
de estas con las asociaciones e iniciativas de carácter social del mismo distrito
con el objetivo de trabajar en proyectos comunes para el desarrollo de la zona.
El distrito de Les Corts está claramente dividido por la Diagonal: por encima,
Pedralbes, y, por debajo, Les Corts. La distribución de escuelas públicas es muy
desigual entre ambas zonas: los CEIP se concentran en Les Corts y los IES, en
Pedralbes. Esta situación ha provocado que 2 IES tengan hasta 15 CEIP adscritos.
Por esta razón, se hace muy importante el trabajo de itinerarios entre los centros
de primaria y los de secundaria.
La mala distribución territorial de los centros del sector público y la consecuente dificultad para garantizar la continuidad de primaria a secundaria, con el elemento añadido de una amplia oferta privada que tiene resuelta esta problemática,
decantan mucho la demanda hacia el sector privado y hacen muy difícil incrementar la demanda de escuela pública. La oferta del sector privado concertado es de
las más amplias, tras la de Sarrià-Sant Gervasi.
Sarrià-Sant Gervasi
El rasgo más característico de la escolarización en el distrito de Sarrià-Sant Gervasi es la extensa oferta de plazas en escuelas privadas concertadas de varios
tipos y condiciones y, a causa de esta concentración, la atracción de alumnos que
se desplazan desde el resto de la ciudad y también desde otros municipios. En el
sector privado existe un elevado porcentaje de centros de grandes dimensiones
(más de 1.500 alumnos).
Gràcia
En el distrito de Gràcia hay diferencias significativas entre la zona alta del distrito y la baja. En la zona baja se da una elevada demanda no atendida en la
escuela pública, con especial énfasis en la guardería infantil y en la educación
primaria. La falta de espacios para nuevas construcciones dificulta especialmente hallar una solución.
Los CEIP del distrito están vinculados a IES de tres distritos diferentes (Gràcia,
Horta-Guinardó y Sarrià-Sant Gervasi), lo que provoca una elevada movilidad del
alumnado de secundaria.
50
e
Documents
Horta-Guinardó
En el distrito de Horta-Guinardó, tanto la escuela pública como la privada de órdenes religiosas tienen una larga tradición y una buena valoración por parte de la
población. Ello provoca que todas las plazas ofrecidas estén muy solicitadas.
La oferta pública del distrito forma un conjunto bien consolidado y con un peso
específico, constituido por las escuelas de la Generalitat (con un buen número de
centros procedentes del CEPEPC) y las del Ayuntamiento.
Nou Barris
Durante las décadas de 1960 y 1970, el distrito de Nou Barris fue escenario de un
apretado plan de construcción de escuelas a causa de la presión demográfica de la
inmigración y la disponibilidad de solares aptos para ubicar nuevos equipamientos educativos. La mayor parte de los centros de Nou Barris datan de esa época.
En cambio, el actual desajuste entre la oferta de plazas por parte del sector
público y la población en edad de escolarización es lo que explica la existencia de
un elevado número de plazas no cubiertas.
Otra característica de este territorio es que mientras la escuela pública incorpora un abanico de perfiles de población muy diverso, la privada se concentra a
menudo en solo una parte de dicho abanico.
Sant Andreu
La escolarización en el distrito de Sant Andreu se caracteriza por el equilibrio
entre la oferta de plazas y la matrícula, tanto en lo que respecta al sector público
como al privado concertado.
En las zonas más aisladas urbanísticamente, la distribución territorial de centros públicos y privados no es equilibrada. Dadas las dinámicas de escolarización
que se han establecido, los centros públicos cubren la escolarización de una franja de la población que no accedería a otros centros.
Sant Martí
Sant Martí es el distrito que disfruta del porcentaje más elevado de alumnado
escolarizado en centros públicos.
En estos momentos, habrá que adaptar la distribución territorial de los centros
para responder a las demandas emergentes, resultado de las remodelaciones
urbanísticas realizadas en Poblenou y el Frente Marítimo.
Consideraciones finales
En la compleja trama educativa de la ciudad, garantizar una escolarización del más
alto nivel y un servicio educativo que compense las desigualdades sociales son los
objetivos que deben prevalecer en la acción política educativa.
Ello significa, por un lado, dotar de capital cultural a todo alumnado más allá de
las diferencias de origen social, cultural y de género, y que este capital contribuya
a suavizar o eliminar los obstáculos de acceso al mercado laboral.
También supone avanzar hacia la escuela del éxito, un modelo de escuela
donde el fracaso no tenga lugar y que, muy al contrario, promocione el desarrollo
del alumnado en las distintas áreas en que se lo educa: conocimientos y conceptos, actitudes, valores y normas, habilidades y procedimientos, asegurando el
aprendizaje de un conjunto de contenidos básicos para todos.
Significa avanzar hacia el concepto de institución escolar, un modelo de servicio
escolar que mantenga una continuidad pedagógica desde el inicio de la enseñanza hasta el final de la educación posobligatoria, que trabaje un proyecto pedagógico realizable y coherente, con autonomía pero también en cooperación con otras
instituciones.
Y, en último lugar, implica avanzar hacia la escuela de proximidad, un modelo
de relación de la escuela con su entorno que no se limite únicamente a una oferta
de plazas próximas al domicilio del alumnado, sino que implique una escuela cercana a la vida de la comunidad, que contribuya a la dinamización de la población
del barrio, que ofrezca sus espacios más allá del horario escolar para otros usos,
que, en definitiva, se vincule a la sociedad, a sus problemas y a sus dinámicas.
Núm 1 / 2002
Los cambios en la estructura de las enseñanzas, las nuevas finalidades educativas atribuidas a la escuela, la incorporación de niños y niñas de origen extranjero,
la inclusión de un perfil de adolescentes que antes quedaba fuera de la educación
obligatoria, los efectos de la disminución de la natalidad, en primer lugar, y de su
reciente aumento, con el consecuente incremento de la demanda de plazas de
guardería infantil, entre otros condicionantes, hacen que la oferta de servicios
escolares de la ciudad tenga que ir cambiando y adaptándose para dar respuesta
a las nuevas necesidades de la población.
En un contexto como el actual, la importancia de defender este modelo es capital para combatir las tendencias liberales que, en el proceso imparable de globalización, llevan a la educación a convertirse en un agente de desigualdades, clasismo y segregación sociocultural. En efecto, la mercantilización de la educación, ya
muy visible en el tercer ciclo universitario, en las enseñanzas de régimen especial
–de idiomas y artísticas– y en la oferta de guardería infantil, pone serios obstáculos a la universalización del derecho a la educación.
Además, ahora que empieza a estar del todo aplicada la LOGSE (el curso 20002001 es el primero, tras diez años de coexistencia de los dos sistemas, en que ya no
ha habido ningún alumno sujeto al sistema antiguo), ya nos encontramos a las puertas de tener que estrenar una nueva normativa (la llamada Ley de calidad) que supone no pocas contradicciones con el sistema vigente.
El Ayuntamiento de Barcelona, a parte de gestionar y dirigir 70 centros docentes como titular, tiene el compromiso de hacer una educación de calidad y compensadora de desigualdades para todos los ciudadanos y ciudadanas en edad
escolar.
Es el momento, pues, de rehacer el mapa escolar, de repensarlo y de planificarlo sin perder de vista este modelo de servicio escolar de ciudad, antes al contrario, teniéndolo como referente.

2000-2001 - bcnroc - Ajuntament de Barcelona

Transcripción

Documentos relacionados

dislexia superficial. intervención. aula de apoyo.

Tutorial para descargar las fotos de Flickr

Educació PRIMÀRIA