Sintaxi
Transcripción
Sintaxi
3 Sintaxi autoreflexió inicial 1 L’oració • • • 2 L’oració simple • • • • • • • 3 Introducció Estructura de l’oració Tipus d’oracions segons el predicat El complement directe (CD) El complement indirecte (CI) El complement circumstancial (CC) El complement preposicional (CPrep) L’atribut (Atr) El complement predicatiu (CPred) El complement agent (CAg) L’oració composta • • • L’oració coordinada L’oració juxtaposada L’oració subordinada autoreflexió final 4444444.indd 107 08/03/13 08:31 3 Sintaxi autoreflexió inicial QÜESTIONS per a la reflexió 1 Llegeix els textos següents i digues si les raons que esgrimeixen et semblen suficients per incloure l’estudi de la sintaxi en el currículum d’ensenyament: Si la sintaxi és l’armadura sobre la qual estan construïts els castells de la saviesa i del dir, aprendre-la no ha de ser un artifici que ens aparte de l’amor a les paraules, sinó una recerca del que diuen i del que callen. http://media.castalia.es I per a què serveix la sintaxi? Per al mateix que poden servir els mots encreuats o un sudoku. Fonamentalment, per pensar. Analitzar la llengua és fer gimnàstica mental per utilitzar-la millor, per escriure millor, per expressar-se millor, per comprendre millor…, és a dir, per millorar. http://minimisterios.blogspot.com Això ens ajudarà en quelcom de molt més important: ser capaços de convéncer els altres quan ho neces sitem. Álex Grijelmo, La gramàtica descomplicada (fragment adaptat) 2 Has estudiat mai una llengua estrangera? Creus que l’aprenentatge de la sintaxi t’hi podria ajudar? 3 T’ha passat algun cop que has interpretat malament un enunciat perquè estava mal construït? Explica-ho a la resta de la classe. Quines són les quatre parts de la gramàtica? Les tres parts de la gramàtica són dues: sintaxi. Francisco Marsá (filòleg) Què en saps? 1 Saps què significa la paraula sintaxi? Busca-la en 5 Per què creus que en sintaxi es parla de comple- el diccionari i fixa’t en l’etimologia. T’ajuda a saber de què es parlarà en aquest bloc? ments del verb i de complements del nom? 2 Quina diferència diries que hi ha, en la vida quoti- ció? Per què? diana, entre un objecte i un subjecte? Et sonen aquestes paraules aplicades en l’àmbit de la sintaxi? 7 Quina informació transmet el verb? 3 Avalua de l’1 al 10 els teus coneixements de sin 8 Què 6 Saps quina és la paraula més important d’una ora- taxi. creus que signifiquen els conceptes oració passiva, complement agent i subjecte pacient? 4 És el mateix una frase que una oració? Saps en què 9 Saps què és un fet circumstancial? Busca la defi es diferencien? nició de circumstancial en el diccionari. 108 Sintaxi 4444444.indd 108 08/03/13 08:31 continguts objectius 3 1 L’oració 1 Saber distingir el subjecte i el predicat en una oració. 2 Conéixer les oracions amb subjecte el·líptic i les oracions impersonals i saber distingir-les. 3 Entendre com la naturalesa del verb determina l’estructura del predicat. INTRODUCCIÓ Estructura de l’oració L’enunciat El subjecte i el predicat Tipus d’oracions segons el predicat L’oració i la frase Tipus de subjectes Oracions de predicat verbal Les modalitats oracionals El subjecte el·líptic Oracions de predicat nominal Introducció La sintaxi és la disciplina lingüística que estudia l’estructura de l’oració, tot relacionant-ne la forma amb el significat. A partir dels components significatius de l’oració (categories), estableix les regles de combinació que relacionen els sintagmes i quines funcions acompleixen. També estudia les relacions entre diverses oracions. El mot sintaxi prové del grec i significa ‘posar coses juntes, organitzar-les’. Per això diem que el fet d’analitzar sintàcticament les oracions permet organitzar el pensament. L’enunciat L’enunciat és la unitat mínima de significació que respon a les característiques següents: • Es dóna en una situació determinada. L’enunciat s’emet per donar informació; per tant, hi ha d’haver una persona que l’emeta, una altra que la reba i un context concret. Per exemple, si vull acceptar una feina, diré a la persona que em vol contractar: Només l’acceptaré si em fa un contracte, no vull treballar en negre. Òbviament, ací hi ha una situació determinada que provoca aquest enunciat. El mateix passa si dic Renoi!, perquè expresse la meua sorpresa per un motiu concret. • Té una entonació pròpia, delimitada per les pauses. Així, l’enunciat No t’ho donaré encara que no té entonació pròpia perquè és incomplet. Però si es formula completament, s’ha d’adoptar un to i una entonació adequats: No t’ho donaré encara que vingues. No seria correcte, doncs, No t’ho donaré encara que vingues hi estàs d’acord?, perquè es tracta d’un enunciat que no es formula amb l’entonació apropiada. Sintaxi 109 4444444.indd 109 08/03/13 08:31 3 L’oració 1 L’oració i la frase Sovint, els termes oració i frase s’utilitzen com a sinònims, però no signifiquen exactament el mateix. pàg. Consulta el concepte 84 de verb. • Oració: unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament, que relaciona i concreta un subjecte (o sintagma nominal) amb un predicat (o sintagma verbal). Conté un verb que en determina l’estructura i el significat, tot i que es pot elidir. Ex. –On viu? –[Viu] a Castelló. Té significat complet i és independent. Així, el sintagma El gat no és una oració perquè no completa cap idea i depén d’algun altre element; en canvi, El gat menja peix sí que ho és. La independència sintàctica de l’oració també s’explica perquè els elements que la formen es relacionen entre si i configuren una unitat; per això, el subjecte ha de concordar amb el verb i, si escau, amb els complements: El llibre és interessant. • Frase: construcció sintàctica integrada per més d’una part gramatical. Pot tenir un significat mínim, però no té un verb que en regisca l’estructura: Nyam! En general, tota oració és un conjunt de frases, però tota frase no és necessàriament una oració. A 1 Digues si els enunciats següents són oracions o frases: a El pont sobre el riu Kwai. b Vine! c Els savis busquen la saviesa; els necis creuen que l’han trobada. d Ai las! e Em vols escoltar? f Quina vergonya! g A bons ocis, mals negocis. h Salut! i A casa del paleta, mai la feina no està feta. 2 Converteix les frases en oracions, i viceversa: Quina sorpresa! → Quina sorpresa que m’has donat! a A panxa plena no hi entren penes. b A cinquanta anys, pocs banys. c A nou mal, nou remei. d A bord del veler, després del patró, el cuiner. e Això no és un problema important. f No és greu, veritat? 110 Sintaxi 4444444.indd 110 08/03/13 08:31 Les modalitats oracionals En l’acte comunicatiu, l’emissor transmet informació amb alguna intenció concreta. Per exemple, perquè vol que el receptor faça alguna cosa o que entenga el que li està explicant. Ex. pàg. Consulta els elements 154 de la comunicació. Alça’t i porta’m el diari. La velocitat és igual a la distància dividida pel temps. La comunicació també pot generar un sentiment o una opinió respecte d’un fet. Ex. Potser acabaran prompte de construir el pis. Tant de bo que acaben prompte de construir el pis. Les modalitats oracionals defineixen el tipus d’enunciat en relació amb l’emissor i la intenció comunicativa. Es classifiquen en dos grans grups: 1 Modalitats d’enunciació: segons l’actitud de l’emissor pel que fa a l’acte comunicatiu. • Enunciatives o declaratives. Informen o declaren. No necessiten marques de puntuació especials. Segons el sentit, poden ser: – Afirmatives: La contaminació causa càncer. – Negatives: La Terra no és quadrada. • Interrogatives. Demanen informació: Qui va escriure «La vaca cega»? Tenen una entonació de pregunta i poden incloure marques de puntuació especials, com l’interrogant (?). També poden ser negatives: No ha vingut el meu amic? N’hi ha de diferents tipus, segons el que es pregunta: – Totals. La resposta ha de ser sí o no: Véns al cine? – Parcials. La resposta és una part d’informació: Quin director de cinema va guanyar més premis? Segons com es pregunta, l’oració interrogativa pot ser: – Directa. La pregunta es fa directament i es marca amb el signe d’interrogació: Quants anys tens? – Indirecta. La pregunta es formula en una oració enunciativa. No hi ha cap signe d’interrogació, però sí un verb d’introducció del discurs o conjuncions (em pregunte, em demane, m’agradaria saber, etc.): M’agradaria saber si ha vingut avui a classe. • Imperatives. Donen ordres, prohibeixen, expressen peticions: Demana el comandament a ton pare. El verb apareix en imperatiu i subjuntiu: Vine ací!; No escrigues «cantava» amb b alta. Es poden combinar amb la negació: No plores. R La forma pròpia del verb per donar ordres és l’imperatiu. No és correcte l’ús de l’infinitiu en comptes de l’imperatiu: Tanqueu la porta. / *Tancar la porta. Sintaxi 111 4444444.indd 111 08/03/13 08:46 3 1 L’oració • Exclamatives. Expressen una emoció: Com m’agrada que em faces besos! Emfatitzen el que s’hi comunica: Quina nena tan bonica! Utilitzen una marca especial de puntuació: el signe d’exclamació (!). Es poden combinar amb la negació: No m’ho puc creure! 2Modalitats d’enunciat: segons l’actitud de l’emissor pel que fa a allò que comunica. • Dubitatives. Expressen dubte o possibilitat: A la millor arriba amb retard. El parlant no coneix la certesa del que està dient. Hi apareixen adverbis, locucions adverbials, etc. S’hi empren el present, el subjuntiu o perífrasis verbals: No sé on deu ser el meu fill, pot ser que siga a la universitat. • Desideratives. Expressen un desig: Tant de bo que ploga. El verb sovint està en subjuntiu. Com les imperatives, de vegades manifesten també la voluntat de reacció del receptor: Voldria que vingueres amb mi. A 3 Digues a quin tipus de modalitat pertany cadascun dels enunciats següents: interrogativa enunciativa a Quin abric més bonic! b No sé si vindrà. exclamativa c Trau els peus del sofà! d Podem millorar el sistema sanitari? desiderativa dubitativa e Voldria parlar amb tu. f He guanyat un premi! imperativa g El llenguatge humà es diferencia de l’animal perquè és abstracte. 4 Digues a quin tipus de modalitat pertanyen els enunciats destacats del text següent: El senyor Collins […] va dir que havia sentit a parlar molt de llur bellesa i que […] quan arribaria el moment escaient les veuria totes ben casades. Aquesta galanteria no fou gaire del gust d’alguna de les seues oients, però la senyora Bennet, que no gastava compliments, va respondre amb prestesa: —Sens dubte, sou molt amable, senyor, i desitge amb tot el meu cor que així siga; perquè, d’altra banda, ja les hauran desposseïdes prou. Les coses estan disposades d’una manera tan estranya! —Al·ludiu, potser, a la successió d’aquesta propietat? —Ah, senyor, sí. He de confessar-vos que és un afer molt penós per a les meues filles. No vull dir, amb això, que vós en tingueu la culpa… Retrat de Jane Austen, obra de Cassandra Austen (1810). Jane Austen, Orgull i prejudici (fragment adaptat) 112 Sintaxi 4444444.indd 112 13/03/13 10:02 estructura de l’oració El subjecte i el predicat Una oració consta de dues parts: 1 El predicat. Està format per un sintagma verbal (SV) el nucli del qual és un verb que pot tenir complements. Expressa l’acció que es duu a terme. SV verb + altres sintagmes nuclicomplements funcions sintàctiques 2El subjecte. Està format per un sintagma nominal (SN) el nucli del qual és generalment un nom que pot acompanyar-se de determinants i complements del nom. Indica qui o què duu a terme l’acció del verb. adjectiu determinatiu + nom + altres sintagmes determinantnucli L’únic element imprescindible en una oració és el verb; és a dir, hi pot haver oracions sense subjecte. També hi pot haver subjectes i predicats que consten només del nucli, sense cap complement. CN pàg. Consulta les oracions 129 subordinades. La concordança de nombre (singular o plural) i persona (primera, segona o tercera) estableix la relació entre el subjecte i el verb. tercera persona del singular a L’escriptora mallorquina ha treballat cinc anys en la novel·la. subjecte verb b Aquest matí han arribat els estudiants estrangers. verb subjecte tercera persona del plural Si modifiquem el subjecte o el verb l’oració resulta agramatical (* L’escriptora mallorquina han treballat…, * han arribat l’estudiant estranger.), cosa que demostra la necessitat de la concordança entre aquests elements i, per tant, es pot identificar el subjecte amb seguretat. Sintaxi 113 4444444.indd 113 08/03/13 08:31 3 1 L’oració A 1 Separa el subjecte del predicat de les oracions destacades del text següent: Una dama de Bàssora havia comprat un diamant meravellós. Un dia, el diamant caigué al foc i no cremà. Era fals. La dama acudí a Txelai, visir famós per la seva saviesa, i demanà la mort del marxant que li havia venut la gemma. Txelai ho acordà. Condemnà el marxant a ser menjat pels lleons en una fossa. El dia del suplici, la dama, des d’un mirador, contemplava el pobre home tremolós i envellit d’angúnia. Però el somriure de la dama s’esqueixà en un crit d’ira. El soterrani s’havia obert i, en lloc de lleons, n’havien sortit dos gats ridículs. Avançaven calmosament, flairaven amb indiferència el miserable desmaiat i van acabar saltant, àgilment, fora de la fossa. La dama anà a vomitar la seva ràbia als peus del Txelai: —De què et queixes? –li digué el gran visir–. La llei mana exigir ull per ull, dent per dent. El marxant t’enganyà; nosaltres l’hem enganyat a ell. El seu diamant era fals, els nostres lleons també: estem en paus. Màrius Torres (fragment adaptat) Màrius Torres (1910 – 1942). 2 Indica el subjecte dels verbs destacats del text anterior. Tipus de subjectes El subjecte explícit pot tenir diverses estructures: a) Substantiu: París és una ciutat bonica. b) Determinant + substantiu: Maria treballa a Sagunt. c) Determinant + substantiu + complement: La cosina petita de Maria estudia a Londres. d) Pronom: Ella vola amb avió. La xica que estudiava matemàtiques ha abandonat la carrera. e) Mot substantivat: El bé és l’objectiu de la benvolença. Menjar massa és perjudicial. f) Oració: L’aportació que vas fer era una bajanada. A més, hi pot haver subjectes múltiples, és a dir, més d’una entitat que duen a terme l’acció. Cal tenir en compte que, en aquests casos, s’ha de respectar la concordança del conjunt del subjecte amb el verb. Ex. Els estudiants i els professors han fet vaga. El president i el secretari general han presentat la renúncia. 114 Sintaxi 4444444.indd 114 08/03/13 08:31 El subjecte el·líptic Hi ha oracions en què el subjecte és el·líptic: no s’explicita perquè s’ha esmentat prèviament i es pot recuperar gràcies a la concordança amb el verb, o perquè es coneix. Ex. Els alumnes del centre treballen i estudien. Molts tenen família. A més Ø, han de fer els deures que els donem. Maria Solei posà un fill ben assegut a cada una de les cadires del menjador i Ø agafà una cadira baixa de la cuina. El subjecte indeterminat es pot recuperar gramaticalment però no fa referència a ningú en concret. Aquestes oracions també s’anomenen impersonals semàntiques o falses impersonals. Ex. Et criden per telèfon. Han lliurat el premi al poeta. A 3 Escriu oracions el subjecte de les quals tinga l’es- 4 Digues si el substantiu destacat és subjecte de tructura que s’indica a continuació: l’oració en què apareix o no ho és: a Determinant + substantiu b Substantiu c Pronom d Adjectiu substantivat e Determinant + substantiu + complement f Oració g Infinitiu substantivat a La senyora del cinquè pis compra cigrons a la botiga del carrer estret. b No tinc por de sentir el que m’has de dir. c Ai, em fa molt de mal la panxa! d Voldria que vingueres més a prop de l’estufa per no haver-me de moure. e He posat els calcetins al calaix dret. Oracions impersonals Hi ha oracions en què no apareix el subjecte perquè no existeix. És a dir, no es pot saber qui fa l’acció, ni amb l’ajuda de les persones gramaticals ni a partir del context, com passa amb el subjecte el·líptic. Es tracta d’oracions impersonals, que poden tenir diverses estructures: a) Verbs de temps atmosfèric: Plou molt aquesta nit. R El verb haver-hi es conjuga sempre en singular, encara que el complement que l’a companye siga plural: Hi ha bones notícies. b) Es (o se) + verb en tercera persona del singular en sentit general: A Anglaterra es condueix per l’esquerra. Es ven pis moblat a la zona alta de la ciutat. c) Verb haver-hi: Hi ha tres cotxes aparcats. d) Estructures genèriques del tipus: Sembla que se’n sortirà satisfactòriament. Fa olor de roses. Sintaxi 115 4444444.indd 115 12/03/13 16:25 3 1 L’oració A 5 Identifica el tipus de subjecte dels verbs destacats de les oracions següents: a Tallaran tots els arbres que estiguen malalts. b No me’n sé avenir. c Cada dia, els jugadors i els entrenadors fan declaracions idèntiques. d Miquel, que ja havia decidit anar d’excursió tot sol, va dir que ell pensava anar al Montgó. e Les voreres han estat refetes i adaptades per a les persones amb poca mobilitat. f Diuen que avui vindrà el secretari del partit. g Hi ha massa coses a dir sobre aquest tema. h Jordi va establir les bases de la societat. 6 Indica el subjecte del verb destacat de les oracions següents. Si es tracta d’una oració impersonal, digues de quin tipus és. a Hi ha tres avions a punt d’aterrar. b Diuen sempre el que vols sentir perquè els votes. c No he tingut temps de venir abans. d En aquesta biblioteca posen sempre l’aire condicionat i hi fa un fred que pela. e Apareixen tot d’esquemes i il·lustracions que expliquen millor el tema. f No aguante més la seva impertinència. g Busca en el text les paraules que no entengues. h Avui ha sortit el sol. i Se sent pudor de cremat. j És increïble que no haja vingut. k Ha plogut intensament, aquests dies. 7 Troba el subjecte dels verbs destacats: Quan el món es mou De casa estant, totes les revolucions són urgents. Si els revolucionaris se t’instal·len al pis de sota, però, aviat trobaràs la seva bullanga amenaçadora i sorollosa. Les úniques revoltes que no espanten són les dels llibres d’història, perquè sabem com comencen i com acaben. Milers d’esclaus enlairant els ulls, el senyal de la victòria als dits de la mainada, la mirada riallera dels qui per fi pensen que hi ha confiança en un futur. Són imatges que hem vist mil vegades en l’escenari de moltes revolucions pendents que després van acabar malament o que simplement no van acabar. Però, un cop més, conforta contemplar el coratge dels ciutadans que amb les mans buides fan canviar de bàndol els tancs. És una sensació que cal assaborir bé perquè sol durar poc. Quan s’hagi cremat el quadre de l’últim dictador i se n’hagin enderrocat totes les estàtues, els que ara aturen les bales amb els botons de la camisa hauran d’obrir pas als nous amos. El món es mou, més ben dit, ho fa la Sisena Flota, però només per mantenir oberta l’aixeta del petroli i per garantir que les cues de refugiats no amenaçaran les nostres fronteres. Els que fan les revolucions i les reguen amb la seva sang són els que no les guanyen mai. Ho va escriure amb encert David Mamet en el guió d’una de les seves pel·lícules. Els diners mouen el món, diu un dels personatges. No, el rectifica un altre amb un punt de romanticisme, és l’amor qui fa moure el món. Tens raó, afegeix el primer, l’amor… als diners. X evi Sala , Avui, 3-3-2011 (fragment adaptat) 116 Sintaxi 4444444.indd 116 08/03/13 08:31 tipus d’oracions SEGONS EL PREDICAT El verb dóna entitat a l’oració i és el nucli del sintagma verbal, de manera que en determina l’estructura. Segons les característiques sintàctiques del verb, es defineixen diversos tipus d’oracions: de predicat verbal, que poden ser transitives o intransirives, i de predicat nominal. Oracions de predicat verbal Les oracions de predicat verbal o predicatives són les que tenen com a nucli un verb predicatiu que, gràcies a la naturalesa semàntica, té un significat rellevant (és imprescindible per entendre el significat de l’oració) i pot portar complements. Ex. Enric ha escrit un article. El nadó ha dormit tota la nit. Les vendes de cotxes han disminuït molt. Segons els complements que demane el verb, les oracions predicatives es classifiquen en transitives i intransitives. Oracions transitives Es construeixen al voltant d’un verb transitiu, és a dir, un verb que per tenir sentit complet exigeix un complement directe (CD), sobre el qual recau l’acció verbal. Ex. Núria explica anècdotes. Adrià rep molts correus electrònics cada dia. Montalbano va descobrir l’autor del crim. l’estructura pàg. Consulta verbal de la forma 90 passiva. Les oracions transitives són actives, perquè expressen un subjecte agent que duu a terme alguna acció que recau en un altre element, el CD. La majoria d’aquestes oracions admeten la transformació a la veu passiva, en què el CD de l’oració activa esdevé el subjecte pacient, de manera que adquireix més importància en el sentit de l’oració. Oració activa Montalbano va descobrir l’autor del crim. subjecteverb CD Oració passiva L’autor del crim va ser descobert per Montalbano. subjecte pacient verb forma CAg passiva Sintaxi 117 4444444.indd 117 08/03/13 08:31 3 1 L’oració Oracions intransitives Les oracions regides per verbs intransitius no necessiten un complement per tenir sentit complet. Tanmateix, hi ha alguns verbs que demanen un complement de caràcter obligatori introduït per una preposició (complement de règim verbal o preposicional). En aquests casos es parla d’oració intransitiva indirecta. Ex. Josep plora Ø. Gerard no s’adona de res. El conserge telefona a l’operari. A 1 Transforma les oracions actives en passives sense canviar-ne el temps verbal: a Joana va omplir la bossa. b Els lladres van ferir el policia. c Han descobert un amagatall. d Potser el meu home ja ha trobat el cotxe. e La meua amiga llepa el llapis. f El crític ha ressenyat la novel·la del seu amic. g Aquesta noia no entén l’exemple. 2 Digues si les oracions següents són transitives o intransitives: a Somriu cada vegada que el veu. b Ha trencat les ulleres. c Camina tot abstret. d Compra sabatilles usades. e Viu al setè pis d’un gran edifici. f Somia tota la nit. g Somia que li publiquen la novel·la. Oracions de predicat nominal Les oracions de predicat nominal o copulatives tenen com a nucli el verb ser, estar, semblar o paréixer (anomenats verbs copulatius), que no té un significat lèxic rellevant i uneix els constituents de l’oració. Per això, el pes semàntic de la construcció es trasllada a l’atribut, que és el complement que aporta la informació sobre el subjecte i el sentit de l’oració. Ex. Mariona és molt generosa. L’examen sembla fàcil. L’alumnat està molt atent. 118 Sintaxi 4444444.indd 118 08/03/13 08:31 A 3 Digues si les oracions següents són predicatives o copulatives: a No vindrà tard, avui. b Va semblar que ho diguera d’amagat. c La teua mare no va dir que estigués esgotada. d El meu pare es va penedir de tot. e Se sent molt atabalat. f No va ser ell, el culpable. 4 Indica l’atribut de les oracions copulatives anteriors. 5 Llegeix el text següent i fes les activitats que hi ha a continuació: A la riba de l’Oka, hi vivien feliços molts camperols; la terra no era fèrtil però, llaurada amb constància, produïa el necessari per viure folgadament i encara donava per guardar alguna cosa. Ivan, un dels llauradors, va anar un cop a la fira de Tula i hi va comprar una preciosa parella de gossos perquè li cuidaren la casa. Al cap de poc, els animalons es van fer coneguts per tots els camps de la vora de l’Oka per les seues contínues trapelleries, en les quals provocaven destrosses als sembrats; les ovelles i els vedells tampoc no en sortien ben parats. Nicolai, veí d’Ivan, va comprar una altra parella de gossos a la primera fira de Tula perquè li defensaren la casa, els camps i les terres. Però, mentre cada camperol –per estar més ben defensat– augmentava el nombre de gossos, els gossos es feien més exigents. Ja no s’acontentaven amb els ossos i les altres sobralles de la casa, sinó que calia reservar-los els millors trossos de les matances, i va caldre construir-los recintes coberts i dedicar més temps a cuidar-los. […] Mentrestant, la misèria s’havia assentat al poble; els nens, coberts de parracs, empal·lidien de fred i de gana, i els homes, per molt que treballaren de punta a punta de dia, no aconseguien arrancar del sòl l’aliment necessari per a la seua família. Un bon dia, es queixaven de la seva sort davant l’home més vell i més savi del poble, i com que en culpaven el cel, l’ancià els va dir: —La culpa la teniu vosaltres; us queixeu que a casa vostra hi falta el pa per als vostres fills, que s’esllangueixen, prims i descolorits, i veig que tots manteniu dotzenes de gossos grassos i llustrosos. —Són els defensors de les nostres llars! –van exclamar els llauradors. —Els defensors? De qui us defensen? —Senyor, si no fos per ells, els gossos estranys es menjarien el nostre bestiar, i fins i tot se’ns menjarien a nosaltres mateixos. —Cecs, cecs! –va contestar el vell–. No veieu que els gossos us defensen a cadascú de vosaltres dels gossos dels altres, i que si ningú no en tingués no necessitaríeu defensors que es mengen tot el pa que hauria d’alimentar els vostres fills? Elimineu els gossos, i la pau i l’abundància tornaran a les vostres llars […]. Lev Tolstoi, A la riba de l’Oka (fragment adaptat) a Subratlla els verbs en forma personal amb una línia, i els verbs en forma no personal amb dues. b Classifica aquests verbs en una taula com la següent: verbs predicatius verbs transitius verbs copulatius verbs intransitius c Escriu en veu passiva les oracions en negreta. Et semblen naturals? Sintaxi 119 4444444.indd 119 08/03/13 08:31 continguts objectius 3 2 L’oració simple 1 Aprofundir l’anàlisi del sintagma verbal. 2 Conéixer tots els complements del verb i saber-los distingir. 3 Saber dur a terme la substitució pronominal de cada complement. El complement directe (Cd) el complement preposicional (CPrep) Substitució pronominal Substitució pronominal el complement indirecte (CI) l’atribut (atr) Substitució pronominal Substitució pronominal el complement circumstancial (CC) el complement predicatiu (cpred) Substitució pronominal Substitució pronominal el complement agent (cag) R El verb és el nucli sintàctic i semàntic de l’oració. Pot presentar-se sol o bé acompanyat de complements que en donen més informació. El complement directe (CD) El complement directe és obligatori en els verbs transitius perquè en completa el sentit i representa l’objecte de la significació verbal. Pot tenir diverses estructures: a) Sintagma nominal: No vull la poma. He vist la darrera pel·lícula del director francés. b) Pronom: Tenia son, però ara ja no en tinc gens. c) Oració: Pregunta qui vindrà. El CD no va precedit de preposició, llevat que siga un pronom o que calga evitar ambigüitats: Només t’estima a tu. A qui ha vist Josep? El caràcter obligatori d’aquest complement permet identificar-lo, perquè, si se’n prescindeix, l’oració perd significat (*He vist). Per localitzar-lo, també es pot recórrer a la substitució pronominal o a la transformació de l’oració activa a passiva, en la qual el CD fa funció de subjecte pacient. Ex. Joaquim escriu la seua primera novel·la. Joaquim l’escriu. pàg. Consulta l’oració passiva. 117 El director va analitzar el projecte. El projecte va ser analitzat pel director. 120 Sintaxi 4444444.indd 120 08/03/13 08:31 Substitució pronominal El CD, segons la forma que tinga, es pot substituir pels pronoms següents: 1a persona em, ens Ens ha avisat massa tard. 2a persona et, us T’acompanyarà l’àvia. CD determinat el, la els, les La camisa és allà, agafa-la. Ja tinc els resultats. Els vols saber? CD indeterminat en Si vols cireres, menja’n unes quantes. neutre ho No sé què ha passat perquè no m’ho heu explicat. reflexiu o recíproc es Mercè es pentina cada dia. 3a persona Consulta la pàg. morfologia dels 92 pronoms febles. A d Els vaig saludar quan tornaven. e La van felicitats tots. f En trià dos. g La van prestar als fills. h Dóna-me’n un parell. 1 Digues si els sintagmes destacats de les oracions següents fan la funció de CD o no. Explica com ho has sabut. a Van caminar cap a l’estació. b Per la serralada arriben molts comerciants. c No portes més entrepans. d Quines llesques de pa que m’has preparat! e Em fa mal el genoll. f Ha tornat tots els llibres a la biblioteca. g Ha esdevingut la culpable. h Anem al cinema tots junts. 2 Substitueix els pronoms destacats de les oracions següents per un sintagma nominal que funcioni com a CD: a Jo en vaig comprar tres. b No ho entenc! c El vaig estimar molt. 3 Substitueix el CD destacat de cadascuna de les oracions següents per un pronom: a Ha dit això. b No tinc rams de roses. c Jo no crec que arribe tard. d Vaig oblidar la clau al cotxe. e Va rebre els seus companys. f No sé si estima en Pere. g No sé si estima la Tina. h Vol més maduixes? i Ha trobat les seues amigues estudiant a la biblioteca. j Ha estudiat el que calia. El complement indirecte (CI) El complement indirecte expressa el destinatari o l’experimentador de l’acció del verb. Es pot trobar tant en oracions transitives com intransitives. Pot tenir les estructures següents: a) Sintagma proposicional introduït per a o per a: He deixat el cotxe a Pere. He deixat els diners per a Martina. b) Pronom: Ens van donar moltes responsabilitats. c) Oració: Vaig respondre totes les preguntes a qui me les va fer. Sintaxi 121 4444444.indd 121 08/03/13 08:31 3 L’oració simple 2 Substitució pronominal El CI, segons la forma que tinga, es pot substituir pels pronoms següents: R El pronom li no s’apostrofa: Li has de portar aquest paquet. 1a persona em, ens M’ha llegit el conte. 2a persona et, us T’ha agradat la pel·lícula? singular / plural li, els Els alumnes volen el dossier que els vas prometre. reflexiu o recíproc es Laia i la seua cosina s’envien correus electrònics. 3a persona La combinació de CD i CI En la substitució del complement directe i indirecte en una mateixa oració, cal tenir en compte que el pronom del CI s’anteposa al del CD. Ex. M’agrada el codonyat i la mare me’n compra sovint. M’ha preguntat què havia passat i li ho he explicat. Si no li dónes la motícia, li la donaré Jo. Demana els diners al teu germà, però després torna-li’s. En els parlars valencians més septentrionals i en altres llocs el pronom li adopta la forma hi en combinació amb un pronom de tercera persona de CD determinat, i es posposa al CD: L’hi he donat. Ja la hi donaré. Aquesta combinació CD+CI respon a l’ordre que tenien els pronoms en la llengua antiga. A 1 Troba el CI de les oracions següents i substitueix-lo per un pronom: a Has donat les claus a la teua mare? b He comprat joguines als nens. c He fet els encàrrecs per al meu company de pis. d He escrit un correu a una amiga meua. e Han dut l’informe al cap de secció. 2 Subratlla el CD de les oracions següents amb una ratlla i el CI amb dues: a M’ha agradat molt la festa d’aniversari. b No els ho va dir amb prou de temps. c Deixa’m acabar això per donar-ho a la redacció. d Va comprar un diari per al seu nebot. e Et van veure voltant per la seu a la nit. f A la vesprada et duré la fruita. g Joan va dir a Martí que vinguera prompte 3 Ompli els buits amb els pronoms de CI i CD. a Donaràs més taronges a l’amic? Sí donaré. donab Donaràs taronges als amics? Sí ré. c Donaràs aquelles taronges als amics? Sí donaré. donad Donaràs taronges a l’amiga? Sí ré. e Donaràs taronges a les amigues? Sí donaré. f Donaràs aquelles taronges a les amigues? Sí donaré. g Has comprat les sabates per als xiquets? Encara he comprades. no h Has comprat les sabates per a les xiquetes? Encahe comprades. ra no 122 Sintaxi 4444444.indd 122 08/03/13 08:31 El complement circumstancial (CC) Expressa una circumstància en la qual es produeix l’acció verbal: lloc, temps, manera, instrument, causa, etc. Per això, sintàcticament se’n pot prescindir, però l’oració perd contingut semàntic. Ex. Hem de trobar una solució aviat. No faig les circumferències amb compàs. CC de temps CC d’instrument Treballe a Torrent. Vam anar a la platja amb Esther. CC de lloc CC de companyia Fa bé els exercicis. Necessite el llibre per estudiar. CC de manera CC de finalitat Tot i que, en general, el complement circumstancial és optatiu en l’oració, n’hi ha alguns que són obligatoris per a determinats verbs: Vam anar. / Vam anar al teatre. El CC pot tenir les estructures següents: a) Sintagma nominal o preposicional: Arribaré aquesta nit. Soparem a les nou. b) Pronom: Fes-ho per nosaltres. c) Sintagma adverbial: Fes-ho avui. Fes-ho en un tres i no res. d) Oració subordinada (proposició): Fes-ho quan pugues. Encara que informe sobre l’acció verbal, sovint el CC pot aparéixer davant o darrere del verb: A la vesprada, els xiquets van fer els deures. / Els xiquets van fer els deures a la vesprada. Substitució pronominal Per substituir el CC per un pronom feble, s’ha de tenir en compte de quin tipus és i quina estructura té: CC de lloc introduït per la preposició de en Ara sóc al dentista, però n’eixiré prompte. CC de lloc introduït per altres preposicions hi Veniu a la sala, us hi espere. CC de manera, instrument i companyia hi De reüll, hi mirava. A 1 Subratlla els CC de les oracions següents i digues de quin tipus són: a Isabel treballa tot el dia i tota la nit. b Els ministres es fixen ells mateixos el sou a l’inici de la legislatura. c El sacerdot va deixar el missal al calaix. d Vine amb mi a la calçotada! e Això està fabricat amb fusta. f No treballa malament, aquesta xica. g No podré arribar abans de les nou. Sintaxi 123 4444444.indd 123 08/03/13 08:31 3 L’oració simple 2 El complement preposicional (CPrep) El complement preposicional (o de règim verbal) és obligatori en alguns verbs que, a més, exigeixen una preposició que faça de nexe entre el predicat i el complement. R El caràcter obligatori del CPrep fa que no es puga confondre amb un CC, i el fet que vaja introduït per una preposició el distingeix del CD. Ex. Vaig avergonyir-me de la meua germana. Està satisfet del seu comportament. L’estructura del CPrep acostuma a ser un sintagma nominal precedit per la preposició que regeix el verb. Tanmateix, cal tenir en compte que es poden produir fenòmens sintàctics que alteren aquesta forma: • Canvi de preposició. Davant d’infinitiu, la preposició en canvia per a o per. Ex. Pense en les víctimes de la catàstrofe. Pense a ajudar les víctimes de la catàstrofe. • Caiguda de la preposició. Si el CPrep és una oració subordinada introduïda per les conjuncions que o si, la preposició desapareix. Ex. pàg. Consulta les oracions 129 subordinades. Estic convençut de la seua sinceritat. Estic convençut que diu la veritat. Substitució pronominal Per substituir el CPrep per un pronom feble, cal tenir en compte la preposició que regeix el verb: preposició de en Havia de trucar a Ferran, però me n’he oblidat. preposicions a, amb, en, per o per a hi Fa un horari nou i no s’hi acaba d’acostumar. A 1 Escriu dues oracions amb cada un dels verbs següents. En una hi ha d’haver un CD o un CC, i en l’altra, un CPrep. a fer b fer de c descuidar-se de d descuidar 2 Susbtitueix el CPrep pel pronom feble adequat: a S’ha oblidat de la reunió. b S’ha avesat al nou horari. c Confia que acabarà la feina a temps. d Estem segurs que triomfarem. 3 Distingeix el tipus de complement que acompanya el verb en les oracions següents: a Vaig venir ací per plaer. b S’atabala per qualsevol cosa. c S’ha comprat un televisor en un gran magatzem. d Va confiar la seua filla a un estrany. e No vull renunciar al lloc de treball. f Va confiar en el seu home. g Ens vam complaure en la contemplació de la seua bellesa. h T’has oblidat de la promesa que em vas fer. 124 Sintaxi 4444444.indd 124 08/03/13 08:31 L’atribut (Atr) L’atribut és el complement que expressa alguna característica del subjecte, amb el qual ha de concordar en gènere i nombre. És propi de predicats amb verbs copulatius (ser, estar, semblar i paréixer) i semicopulatius (anar, esdevenir, fer-se, posar-se, quedar-se, restar, etc.). Ex. La gent és molt desconsiderada. El dinar ha resultat barat. L’atribut pot tenir les estructures següents: a) Sintagma nominal: Tu seràs un gran traductor. b) Sintagma adjectival: Maribel està cansada. c) Sintagma preposicional: Sembles suec. d) Sintagma adverbial: Òscar és així. e) Oració subordinada: Tristana és qui me’l va recomanar. Substitució pronominal determinat o identificatiu el, la, els, les Aquelles xiques pareixen les teues germanes, però no les són. indeterminat o no identificatiu ho Fa cara d’enfadat, però no ho està. emfatitzat en Que n’és, d’amable, la teua mare! A 1 Indica l’atribut de les oracions següents i substitueix-lo pel pronom corresponent: a Aquest incendi no sembla fortuït. b La germana de Marc és la xica de la dreta. c Tirèsies era cec. d Avui estic tan cansada! e Víctor és el marit de la meua germana. f Beethoven era sord i malcarat. 2 Indica l’estructura sintàctica de l’atribut de les oracions següents i substitueix-lo pel pronom corresponent: a Amina és de Borriana. b El puré està congelat. c Estic molt cansat. d Això no és teu. e Els xics simpàtics són aquells d’allà. f Esteu esgotats. Beethoven retratat per Joseph Karl Stieler (1819). Sintaxi 125 4444444.indd 125 08/03/13 08:31 3 L’oració simple 2 El complement predicatiu (CPred) Aquest complement abasta dos constituents de l’oració. D’una banda, dóna informació sobre el subjecte o el complement directe, i hi ha de concordar en gènere i nombre. De l’altra, també dóna informació sobre la realització de l’acció verbal. Els alumnes van tornar cansats de l’excursió. Els alumnes van tornar les activitats corregides. El complement predicatiu pot tenir les estructures següents: a) Sintagma adjectival: La mare ha esperat els resultats nerviosa. b) Sintagma nominal: El van escollir president. c) Sintagma preposicional: Jordi treballa de cambrer. Substitució pronominal El complement predicatiu es pronominalitza amb el pronom hi. Ex. Miquel es posava trist. → Miquel s’hi posava. A 1 Indica l’element que complementa el CPred destacat de les oracions següents i digues quina funció hi fa: a Ens van servir el dinar fred. b Vam arribar nerviosos al claustre. c Ens va regalar un anell trencat. d Vaig veure Miquel recolzat a la paret. e La mestra va respondre segura la pregunta. El complement agent (CAg) pàg. Consulta l’estructura 117 de l’oració passiva. Aquest complement només apareix en oracions passives i es correspon amb el subjecte de l’oració activa. És un sintagma preposicional introduït per la preposició per (a vegades, de o per part de). Ex. La ràdio va ser inventada per un italià. 126 Sintaxi 4444444.indd 126 08/03/13 08:31 A 1 Transforma les oracions següents a la veu activa o 4 Indica si els sintagmes destacats de les oracions passiva, segons que convinga: següents són atributs o complements predicatius. Després, especifica’n l’estructura, la paraula que complementen i la funció que hi fa. a La companyia Timbal Fosc representarà a Gandia El verí del teatre. b Ventura Camacho ha escrit Els tres rius de Kiso. c Aquesta pel·lícula ha estat produïda per una companyia anglesa. d Visconti va dirigir Senso. e Vulcà va ser traït per la seua companya Venus. 2 Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses: a El complement directe es pot substituir per el, la, els, les i lo. b El CPred és similar a un atribut però no depén d’un verb copulatiu. c Els verbs predicatius són els únics que poden por tar CI. d El CPred és sempre un adjectiu. e L’atribut es pot substituir pels mateixos pronoms que utilitzem per substituir el CD. f El CI es pot substituir per li i els. g El CI només apareix si abans hi ha un CD, excepte en verbs com m’agrada, em molesta, etc. h L’atribut és sempre un adjectiu. i El CD porta la preposició a en poques ocasions. j El CPrep és necessari per a l’oració i porta la pre posició que regeix el verb. k El CAg pot anar acompanyat d’altres comple ments del verb, llevat de CD. 3 Escriu oracions que tinguen les estructures següents: a Verb + CD b Verb + CI c Verb + CC d Verb + CPred e Verb + Atr f Verb + CAg g Verb + CD + CI + CC de finalitat h Verb + CC de temps + CC de causa i CC de lloc + verb + CC de manera a El ministre va qualificar la situació d’insostenible. b Els senyors Highin van estimar el seu nebot com un fill. c M’he quedat parat en sentir la notícia. d Els polítics de l’oposició van refusar entossudits l’aprovació de les noves taxes. e El Dr. Jekyll havia estat fins llavors un senyor molt respectable. f Em va donar el dossier tot estripat. g Els cavalls van arribar esgotats a la meta. h Èdip va ser el culpable de la terrible epidèmia. i El jurat va considerar l’acusat culpable d’homi cidi involuntari. j No crec que aquesta decisió els parega correcta. 5 Digues la funció que fan els complements de les oracions següents: a Busque casa al Grau amb vistes al mar. b Vaig dubtar de la feina feta pel Govern durant els últims anys. c Shelley va escriure en poc temps la seua obra més famosa. d L’ésser humà intenta la supervivència infructuo sament al final del riu. e Avui, Júlia no ve a treballar perquè està malal ta. f Diumenge, els meus sogres van discutir de polí tica amb els seus amics. g Aquest oli és molt bo. El porten del Maestrat. h Els cotxes del circuit urbà de València fan molt de soroll amb el motor. i Els rics amb sentit moral del deure no són feliços malgrat els diners. j El xiquet estava molt content per la festa d’ani versari. k Aquest estiu farem un viatge a París. l Els periodistes han explicat els fets objectiva ment als ciutadans Sintaxi 127 4444444.indd 127 13/03/13 10:01 2 L’oració composta objectius 3 1 Distingir l’oració simple de l’oració composta. continguts 3 L’oració l’oració coordinada l’oració subordinada Conjuncions de coordinació Les oracions subordinades substantives 2 Conéixer els principals tipus d’oracions compostes i saber-los distingir. 3 Saber les conjuncions habituals de coordinació i subordinació. 4 Reconéixer els principals pronoms relatius en una oració. Les oracions subordinades adjectives l’oració juxtaposada Les oracions subordinades adverbials L’oració coordinada L’oració simple ha de tenir, com a mínim, un verb en forma personal, sentit complet i entonació pròpia marcada per les pauses. A més d’oracions simples, amb un sol verb, en podem trobar de compostes, és a dir, amb més d’un verb. Cadascuna de les parts que formen l’oració composta s’anomena proposició; es relacionen mitjançant mecanismes diversos (conjuncions, signes de puntuació, pronoms relatius), que fan de nexe d’unió. Avui canviaré les safates de lloc i rentaré els plats. Proposició 1 nexe Proposició 2 oració Les oracions compostes coordinades inclouen, com a mínim, dos verbs que tenen la mateixa importància en l’oració. És a dir, cap de les proposicions que les componen no depén de l’altra, sinó que són independents i poden fun cionar de manera autònoma com a oracions simples. Oració simple 1: Joana ha contestat un correu electrònic. Oració simple 2: Joana ha revisat l’informe. Joana ha contestat un correu electrònic i ha revisat l’informe. Proposició 1 oració nexe Proposició 2 R Hi ha tres tipus d’oracions compostes: les que relacionen elements al mateix nivell sintàctic (coordinada i juxtaposada) i la que assenyala una relació de dependència sintàctica (subordinada). 128 Sintaxi 4444444.indd 128 12/03/13 16:28 Conjuncions de coordinació Per unir dues proposicions i formar una oració coordinada utilitzem conjuncions, les quals aporten també un matís de significat a la relació que s’estableix entre les dues proposicions. copulatives i, ni Va estudiar i se’n va anar al llit. No es va acabar l’entrepà ni tampoc la beguda. disjuntives o, o bé Vols anar al cinema o vols eixir a fer un volt? distributives així… com, ara… ara, entre… i, el mateix… que, l’una… l’altra, ni… ni, no solament… sinó que No solament va trencar el vidre sinó que es va carregar la persiana. Així regalava diners com els robava. adversatives però, sinó, així i tot, amb tot, en canvi Va dir-li que hi anara, però no s’hi va presentar. Va guanyar un munt de diners a la loteria; així i tot, no era feliç. consecutives doncs, així, consegüentment, per tant, en conseqüència Els àpats amb massa greixos són nocius; per tant, hauríem de limitar-ne el consum. continuatives encara, així mateix, a més, d’altra banda Estava mig arruïnada i encara creia que li donarien un crèdit. L’oració juxtaposada Les oracions juxtaposades, com les coordinades, estan formades per proposi cions que tenen sentit complet i poden funcionar de manera autònoma. En aquest cas, per unir-les es fan servir signes de puntuació. Ex. pàg. Revisa els usos dels 49 signes de puntuació. De vegades he d’estudiar; preferiria anar al cinema. De vegades he d’estudiar; també he de treballar. Sovint, aquestes oracions es poden convertir en coordinades: De vegades he d’estudiar i treballar. L’oració subordinada Hi ha oracions compostes en què les proposicions que les formen presenten una relació de dependència semàntica i sintàctica. Es tracta de les oracions subordinades, en què la proposició subordinada no s’entén sense la principal. Ex. Les xiques que van venir a jugar amb nosaltres eren estrangeres. Segons l’estructura i el valor sintàctic de les oracions subordinades, es classifiquen en: • Substantives: equivalen a un substantiu. • Adjectives: equivalen a un adjectiu. • Adverbials: equivalen a un adverbi. Sintaxi 129 4444444.indd 129 08/03/13 08:31 3 L’oració composta 3 Les oracions subordinades substantives Aquestes oracions equivalen a un substantiu i, per tant, poden fer les mateixes funcions que fa un substantiu en una oració simple. M’agrada que ploga. → M’agrada la pluja. Pel que fa a l’estructura, poden ser: • Completives: introduïdes per la conjunció que (o a vegades, si). Ex. M’ha sorprés que hages reaccionat així. • D’infinitiu: formades per un infinitiu (amb complements o sense) i sense ne xe introductori. Ex. M’agrada llegir poesia. • Interrogatives: introduïdes per un pronom interrogatiu que, fa de nexe entre les dues proposicions i desenvolupa alguna funció dins de la subordinada. Ex. No sé què pensa de la proposta. • De relatiu: introduïdes per un pronom relatiu sense cap antecedent explícit, que fa de nexe entre les dues proposicions i desenvolupa una funció sintàcti ca dins de la subordinada. pàg. Consulta els pronoms 93 relatius. Ex. Qui no vulga pols que no vaja a l’era. Les oracions subordinades substantives poden fer funcions sintàctiques: subjecte complement directe Fumar perjudica la salut. Qui ho sàpia pot marxar. M’agrada que em regales flors. Sembla obvi que hauran de convocar eleccions. He promés que els acompanyaria al metge. Em preguntava on eren els altres paquets. No sé si arribarà puntual a l’entrevista. Demana-li què necessita per acabar la feina. complement indirecte Han regalat la casa a qui l’havia demanat. atribut El teu futur és treballar dur amb nosaltres. La nostra esperança és que aproves. complement preposicional Va avergonyir-se d’haver subornat el notari. Va reconéixer la voluntat de denunciar-lo. Està orgullós que cante al Liceu. complement circumstancial complement agent Va descobrir la conspiració sense que el president ho sospitara. Les hores extres són compensades pel qui les paga. 130 Sintaxi 4444444.indd 130 12/03/13 16:28 Les oracions subordinades adjectives Aquestes oracions s’introdueixen amb un pronom relatiu i equivalen a un adjectiu amb funció de CN. El pronom relatiu va sempre darrere de l’antecedent, és a dir, del mot a què es refereix; i fa una funció sintàctica en l’oració subordinada. Les xicotes eren de fora del poble. + Les xicotes van venir a jugar a la platja. Les xicotes que van venir a jugar a la platja eren de fora del poble. Hi ha dos tipus d’oracions subordinades adjectives: • Explicatives: amplien o afegeixen una explicació no essencial sobre l’antecedent, per això s’escriuen entre comes. Ex. R Van llançar els cotxes, que eren vells, perquè ja no hi jugaven. (Van llançar tots els cotxes.) • Especificatives: determinen o especifiquen l’antecedent per restringir-ne el significat, per això s’escriuen sense comes. Ex. Van llançar els cotxes que eren vells perquè ja no hi jugaven. (Van llançar només els que eren vells.) En les oracions explicatives, el pronom relatiu que és equivalent al compost el qual, la qual, els quals, les quals: Van llançar els cotxes, els quals eren vells, perquè ja no hi jugaven. Aquesta equivalència no es dóna en les oracions especificatives. Els pronoms relatius pronom antecedent funció observacions exemples que persones o coses Subjecte, CD o CC de temps En oracions explicatives es pot substituir pel compost (el qual, la qual, etc.). Els treballadors que no ho accepten seran indemnitzats. Els llibres que m’han regalat m’interessen molt. què coses CPrep o CC Precedit de preposició. Equivalent al relatiu compost. La feina a què es dedica és curiosa. El centre en què estudia té molt de prestigi. qui persones CI Precedit de preposició. Equivalent al relatiu compost. L’autor a qui van donar el premi és novell. La xica amb qui ix és australiana. on referència locativa CC de lloc Si cal, precedit de preposició. Equivalent al relatiu compost. El centre on estudia té molt de prestigi. Subjecte, CD, CI, CPrep, CC Precedit de la preposició corresponent és equivalent a què, qui o on. En oracions explicatives, és equivalent a que. Precedit de preposicions tòniques o locucions preposicionals. Els diaris, els quals duien la notícia en portada, van amagar informació. No s’ha trobat l’arma amb la qual van assassinar el president. el qual, la qual, els quals, les quals persones o coses Sintaxi 131 4444444.indd 131 08/03/13 08:31 3 L’oració composta 3 Les oracions subordinades adverbials Aquestes oracions equivalen a un adverbi i funcionen com a complements circumstancials. Ex. Quan isca de l’escola passaré a recollir l’encàrrec. No es pentina perquè no vol. Fes el treball com t’he dit. Aquest és l’institut on estudia la seua filla. Les oracions subordinades van introduïdes per conjuncions o locucions adverbials, que també matisen la relació semàntica entre les proposicions que les constitueixen. quan, mentre, abans que, així que, ara que, des que, després que, fins que, tan aviat com Quan acabe ja em trucarà. En arribar, va explicar-nos l’accident. on, on que Aquest camí no us conduirà on voleu. de manera com, com si, tal com, segons com, segons (que) Ho feia com li havien dit. comparatives com si, tant… com, tan/ tant… com, més que, menys que, com més… més, com menys… menys, millor que, pitjor que, no… tant… com de temps complement circumstancial de lloc causals ja que, com que, vist que, atès que, a causa de/que, per finals per a què (només en oracions interrogatives), perquè, a fi que, per tal que, a fi de (+ infinitiu), per tal de (+ infinitiu), per a oracions consecutives tant, talment… que condicionals si, posat que, en cas que, només, tret que, mentre, mentre que, sempre que, llevat, a menys que, a condició que concessives encara que, per més que, tot i que, malgrat que, per bé que Menjava com si s’acabara el món. Pere estudia menys que ho fa un acadèmic. Pere estudia tant com ho fa un acadèmic. Pere estudia més que ho fa un acadèmic. Com que has vingut tard, ara t’has d’esperar que acabe. No vinc amb vosaltres a Alcoi perquè fa mal temps. M’agradaria saber per a què puc utilitzar aquest estri. Et dic tot això perquè ho faces ràpid. Per tal d’agilitzar els tràmits han repartit la documentació S’havia cansat tant que pensava que no arribava al cim. Si beus, no conduïsques. Llevat que begues begudes sense alcohol, no conduïsques. Posat que hi estiga d’acord, aplicarem les modificacions Per més que insistisca, ho li concediran el permís retribuït. Malgrat que li vam dir que no hi anara, s’hi va entossudir. 132 Sintaxi 4444444.indd 132 08/03/13 08:31 A 1 Digues si les oracions següents són coordina- 4 Digues quina funció fa la proposició subordi- des, juxtaposades o subordinades: nada de les oracions següents: a He tingut un mal de cap terrible i també he patit mal de panxa. b Com que em feia molt mal la panxa, no he menjat res. c Ni bec ni menge, en realitat. d Em prenc el medicament per tal de posar-me bé. e M’he pres tantes medecines que m’he curat. f He fet bondat, he fet cas del metge. 2 Digues quina és la proposició principal i quina és la subordinada en les oracions següents: a Avui he vingut perquè m’ho ha aconsellat la mestra. b Tinc tant de fred que em congelaré. c He d’anar a fer el treball per aprovar l’examen. d No sé si haurà acabat la feina. e Si molesteu el conductor, us poden sancionar. f Encara que vinguen mal dades, aguantarem el tipus. g Li feia la foto mentre se n’enamorava més i més. h No ha estudiat, ja que pensa que, de totes maneres, no aprovarà. 3 Digues de quin tipus és cadascuna de les oracions coordinades següents: adversativa, copulativa, distributiva, consecutiva, disjuntiva, continuativa a Avui dia, la gent parla massa i no fa res. b No va dir-me que fos intel·ligent, sinó que no era estúpid. c Estudies o treballes? d No solament estudia anglés, sinó que també estudia alemany. e No tenia diners; a més, havia perdut les propietats. f Ara es queixava ara l’afalagava. g Has fet la compra? No? Doncs, així, no tenim res per dinar. a Les desgràcies només són assumibles pels qui en són responsables. b Ha demanat si avui hi havia menú. c Estudia la possibilitat d’haver de denunciar-lo. d M’encanta que vingues a casa. e La idea és que els inversors guanyen diners. f Està orgullós d’haver guanyat el partit. g Recorde d’haver estudiat molt. h No refusaré l’ajuda a qui me l’oferisca. i Vam acabar els deures sense que ens ho demanaren. j Va venir més tard del que li van dir. 5 Indica l’antecedent de les subordinades adjectives següents: a Tots els cotxes que han cremat eren aparcats al carrer. b La sirena i l’ocell van fer uns crits que feien esgarrifar el més valent. c Se m’ha espatllat la fotocopiadora de color que vaig comprar l’any passat. d Uns amics de Toledo, que a més són valen cians, han vingut de visita. 6 Digues de quin tipus és el complement circumstancial o la subordinada adverbial que hi ha en les oracions següents: a Vindré a veure’t tan prompte com puga. b Va salvar-se de l’accident perquè portava el cinturó posat. c L’alumne balla millor que el professor. d En cas que estiga malalta, és millor deixar-la en pau. e Vaig passar-li les proves a fi que les corregira. f Tret que portes els diners, no cal que vingues. g L’examen estava ben fet, per bé que hi havia massa faltes d’ortografia. h Va treballar tant que es va posar malalt. i Ximo ha cuinat les bajoques bullint-les massa estona. Sintaxi 133 4444444.indd 133 12/03/13 16:29 3 Sintaxi autoreflexió final QÜESTIONS per a la reflexió 1 Penses que l’estudi de la sintaxi pot provocar que l’estudiant «s’aparte de l’amor a les paraules»? 2 Com estudiaries aquesta part de la llengua 6 Poden tenir complements els adjectius i els adverbis? 7 Creus que és el mateix allò que fa una paraula que allò que és? Posa’n exemples. sense que resultara feixuga? 3 Podries defensar la inclusió de la sintaxi en el currículum d’ensenyament de la llengua? 4 Diries que aquesta part de l’estudi de la llengua s’assembla una mica a les matemàtiques? Per què? 5 Et pareix que una oració pot començar amb el predicat, continuar amb un subjecte i recuperar el predicat? Per què creus que es produeix aquest fenomen? 8 Creus ara que els coneixements de sintaxi poden ajudar a redactar millor, a construir millor les frases? 9 Et sembla que es podria inventar un joc entretingut per a l’ordinador que treballara justament els conceptes de sintaxi? Imagina com podria ser. 10 Busca una analogia de les oracions coordinades, juxtaposades i subordinades en la vida real. En quines situacions la gent está coordinada, juxtaposada o subordinada? Què en saps? 1 Defineix els termes sintaxi i funció sintàctica. 2 Una oració té sempre predicat? I subjecte? 3 Poden tenir complements els adjectius i els adverbis? Són això també funcions sintàctiques? 4 De quina manera fàcil es pot saber si una oració subordinada és substantiva, adjectiva o adverbial? 5 Digues, breument, quins tipus de trucs pots utilitzar per identificar aquests elements: • El complement directe • El complement indirecte • El complement circumstancial • El complement preposicional • El complement agent • L’atribut • El complement predicatiu 134 Sintaxi 4444444.indd 134 08/03/13 08:31