Mediterrània,territori i paisatge

▼
Levante EL MERCANTIL VALENCIANO ■ Miércoles, 11 de octubre de 2006
EL
RACÓ DEL
LA PÁGINA VERDE
El Jardí acull una exposició amb vistes aèries i per satèl·lit de la conca mediterrània
Eva Pastor*, València
SI VOLS ANAR-HI
Quan i on? L’exposició es
podrà visitar fins el pròxim
19 de novembre a l’Estufa
freda del Jardí Botànic de
València.
El passat 5 d’octubre es va inaugurar al Jardí Botànic l’exposició Mediterrània: Territori i
Paisatge, una iniciativa de l’Obra Social de Caixa Catalunya
acollida pel Botànic i la Federació Escola Valenciana. A l’acte,
el director de la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya, Jordi
Sargatal, estigué acompanyat
pel director del Botànic, Antoni
Aguilella i pel president d’Escola Valenciana, Diego Gómez. A
més de la inauguració, els assistents pogueren gaudir d’una
conferència amb el títol Un nou
model de gestió del territori a càrrec del mateix Sargatal.
A la mostra, ubicada a l’Estufa Freda, al centre del Jardí, trobarem una sèrie de panels amb
fotografies aèries i per satèl·lit
del per fil mediterrani de les
nostres terres. D’una banda
l’exposició és purament visual,
les imatges composen una mostra pictòrica de colors, formes i
relleus fascinants. La bellesa
plàstica es reflexa així a totes i
cadascuna de les imatges exposades.
A quin hora? L’horari de
l’exposició és de 10 a 19
hores a octubre i fins les 18
hores al novembre.
Quins dies? Tots els dies
menys dilluns, que tanca el
Jardí
Quant val? L’entrada és
gratuïta pels visitants del
Jardí.
La puc veure a altre lloc? Del
23 de novembre fins al 21 de
desembre també es podrà
visitar l’exposició a la
Biblioteca del Campus de
Burjassot de la Universitat
de València.
Puc saber més? Tota la
informació al telèfon 96 315
68 00/17 i a la web del Jardí
(http://www.uv.es/jardibota
nic/cultura).
La petjada de l’home
▼
4
BOTÀNIC
Mediterrània,territori i paisatge
Tot i això també hi ha una lectura molt més profunda sobre el
paisatge, que no és altra cosa
aula
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
CARTELL. Una imatge del cartell de la mostra que acull el Jardí Botànic.
que la interacció dels humans
amb el seu territori, donat que
se’ns ofereix la possibilitat de
descobrir i interpretar el seu estat a la conca mediterrània. L’ex-
posició es troba dividida en cinc
àmbits: Què és la mediterrània?,
els bioclimes i l’ambient, la matriu territorial, el paisatge humanitzat i, la ciutat i el territori.
Amb cadascú d’ells anirem a
poc a poc endevinant com és i
com està el paisatge mediterrani des d’una visió global.
A més a més ens anirem familiaritzant amb els conceptes
territori i paisatge, i descobrirem que depenen tant de les
condicions ecològiques com de
les culturals. Així, haurem desenvolupat una nova mirada, la
socioecològica.
Una nova mirada
La ciència del paisatge està
basada en aquesta mirada i tracta de millorar-ne la seua eficiència ambiental i econòmica.
Fins i tot avui dia les noves tècniques de teledetecció aporten
noves visions i perspectives a
tots aquest tipus d’estudis.
L’exposició de la Fundació
Territori i Paisatge sur t d’un
Atles ambiental de la Mediterrània, basat en la identificació i comentari d’un cert nombre de situacions exemplars
concretes, representatives dels
diferents fenòmens territorials
i paisatgístics que caracteritzen
la conca mediterrània. Un llibre
on es fonen la socioecologia, l’economia, l’agronomia, l’enginyeria i la teledetecció. La mostra és un recull de les imatges
més representatives obtingudes
al procés de recerca realitzat
per a la creació del catàleg.
*Gabinet de Didàctica
del Jardí Botànic
LECCIONES DE NATURALEZA
Crónica de una muerte anunciada
Alertan que «ni todo el dinero del mundo frenará la extinción» del buitre de los corderos
Ricardo Sales García, Valencia
El Jardín Botànic de Valencia acogió al final del pasado curso una
conferencia sobre La recuperación
de las poblaciones del quebrantahuesos, que estuvo a cargo del biólogo Gerardo Sánchez Báguena,
miembro de la Fundación para la
Conservación del Quebrantahuesos y director del proyecto Life del
Gobierno de Aragón. En el acto se
dijo que se está intentando recuperar esta ave para reintroducirla
en los Pirineos y la cordillera Cantábrica Ibérica, donde se extinguió
el pasado siglo XX. El quebrantahuesos, nombre común que significa romper hueso, tiene la denominación científica de Gypaetus
barbatus, que proviene de Gyp
(buitre), aetus (águila) y barbatus
(barbudo).
● Problemas de conservación:
LEVANTE-EMV
● Identificación: Es un ave rapaz
que mide 3 metros de envergadura,y pesa unos 7 kg. Los jóvenes
son de una coloración pardo-oscura, hasta llegar a la fase adulta. El
plumaje del adulto es de color anaranjado y negro. Este color es adquirido al tomar baños de barro,
pigmentándose las plumas. Si no
tomara estos baños, las plumas
permanecerían blancas. Alcanzan
la madurez hacia los 7 ó 9 años. Posee pico fuerte y ganchudo, garras
prominentes. Sus ojos están rode-
huesos anuales. Al ingerir el hueso aprovecha una sustancia orgánica denominada osteína que forma el tejido celular de los huesos
en los animales. Es curioso saber
que el quebrantahuesos puede engullir un fémur de cabra directamente. Muchas veces utiliza los
despeñaderos o rompederos para
fragmentar los huesos. Sólo los pollos se alimentan de tejidos blandos. Por lo común, nacen dos pollos, que dependen de sus padres
para subsistir. Pero si el alimento
escasea, sólo nace uno. Cuando
nacen dos pollos, se produce un
problema denominado cainismo,
que significa que el pollo más
grande, más fuerte, expulsa del nido al más pequeño, más débil, precipitándolo al vacío. Este comportamiento también ocurre en otras
especies.
WEB. Página en internet de la Asociación para la Recuperación del Quebrantahuesos.
ados por un característico anillo
ocular rojo situado dentro de un
antifaz a modo de barba. De ahí su
denominación científica. Esta especie no presenta dimorfismo sexual, es decir, ambos progenitores
son iguales. También es denominado por los pastores como Buitre
de los corderos, águila naranja o de
Navidad. Estas denominaciones
se refieren: La primera, a que se
alimentan de huesos de corderos;
la segunda, a su coloración anaranjada, y la tercera, porque se reproduce sobre el mes de diciembre. Vuela casi todo el día, ya que
se pasa volando el 70 u 80% de las
horas de sol.
● Hábitat: Esta rapaz no es muy
selectiva. Sólo lo es en cuanto a la
alimentación. Suele volar a baja altura cuando busca alimento. Han
sido avistados a una altitud de
5.000 metros. Nidifica en acantilados y cortes rocosos de difícil accesibilidad.
● Alimentación: Es la única ave
osteófaga del mundo. Esto significa que se alimenta de huesos, principalmente de ungulados (cabras,
corderos y rebecos). Una pareja
de quebrantahuesos, para alimentarse ellos y su cría, necesita disponer de 450 a 500 kilogramos de
Uno de los principales problemas
de conservación para esta especie
es la pérdida de hábitat y la falta de
alimento, «falta ganado, ya que
cada vez hay menos pastoreo», dijo
el biólogo. «Ni todo el dinero del
mundo frenará la extinción de esta
especie», alertó. Otro problema es
el los tendidos eléctricos, donde
muchos mueren por electrocutación. También el veneno sigue
diezmando a la especie. «El veneno va dirigido principalmente hacia otros animales como zorros y tejones», denominados erróneamente por la gente alimañas-. Como
consecuencia de este envenenamiento, mueren los quebrantahuesos.