Full Dominical - Bisbat de Menorca

full
dominical R
Església de Menorca
Número 1794 - Any XXXV - 23 octubre 2016
passant per la vida
DOMUND 2016:
FA M I L I A S M I S I O N E R A S
H
asta
hace
poco tiempo
eran consideraros exclusivamente
como “misioneros” los
sacerdotes y religiosos.
Después se oyó hablar
de “misioneros seglares”, es decir, de aquellos que se sentían llamados por Dios como
bautizados a colaborar
con la jerarquía en la
propagación de la fe. En
este momento nos vienen a la mente con
agradecimiento nombres y apellidos concretos de sacerdotes, religiosos y seglares que han entregado sus
vidas con alegría a la extensión del Reino
de Dios por toda la tierra.
Más adelante se fue generalizando la
expresión de “comunidades misioneras”, a
medida que creció la convicción de que
toda comunidad cristiana es esencialmente
misionera. Por una parte, sabemos que
somos evangelizados y evangelizadores al
mismo tiempo; y además, consideramos a
los misioneros como “enviados” por nuestras comunidades: una vanguardia y una
retaguardia misionera que se implican
mutuamente.
Ahora damos un paso más y nos referimos a “familias misioneras” que con su
testimonio y palabra transmiten la fe no
sólo en su entorno más inmediato, sino
que algunas de ellas se sienten llamadas
como tales a participar en la evangelización, poniéndose a disposición de la
Iglesia para trasladarse allí donde se crea
necesario.
Para profundizar en este punto os ofrezco la lectura de un fragmento de la
Exhortación Apostólica del Papa Francisco
“Amoris Laeititia”, de acuerdo con el objetivo diocesano de valorar, sostener y alentar las familias:
“La familia se convierte en sujeto de la
acción pastoral mediante el anuncio explí-
cito del Evangelio y el
legado de múltiples
formas de testimonio,
entre las cuales: la solidaridad con los pobres,
la apertura a la diversidad de las personas, la
custodia de la creación,
la solidaridad moral y
material hacia las otras
familias, sobre todo
hacia las más necesitadas, el compromiso
con la promoción del
bien común, incluso
mediante la transformación de las estructuras sociales injustas, a
partir del territorio en
el cual la familia vive, practicando las obras
de misericordia corporal y espiritual
[Relación final 2015, 93]. Esto debe situarse
en el marco de la convicción más preciosa
de los cristianos: el amor del Padre que nos
sostiene y nos promueve, manifestado en la
entrega total de Jesucristo, vivo entre
nosotros, que nos hace capaces de afrontar
juntos todas las tormentas y todas las etapas de la vida. También en el corazón de
cada familia hay que hacer resonar el kerygma, a tiempo y a destiempo, para que ilumine el camino. Todos deberíamos ser capaces de decir, a partir de lo vivido en nuestras familias: «Hemos conocido el amor que
Dios nos tiene» (1 Jn 4,16). Sólo a partir de
esta experiencia, la pastoral familiar podrá
lograr que las familias sean a la vez iglesias
domésticas y fermento evangelizador en la
sociedad” (AL 290).
Quiera Dios que las familias cristianas
de nuestra Diócesis de Menorca se sientan
llamadas a ser misioneras, a expandir el
fuego del amor de Dios que las alienta y
que algunas de ellas o algunos de sus
miembros se sientan también llamados a
colaborar en la hermosa tarea de ir por
todo el mundo a predicar el Evangelio.
Gerard Villalonga Hellín,
Administrador Diocesano de Menorca.
l’entrevista a...
ROSA Mª ORTEGA
ESTEBAN
osa Mª Ortega Esteban.
Quintanilla del Agua
-Burgos- (1960). Es
Misionera en la Fraternidad
Misionera Verbum Dei.
Licenciada en Medicina
General y Cirugía. Ha estado
en la República Democrática
del Congo y Costa de Marfil.
Está en Menorca participando
en la Campaña del Domund.
El lema de la campaña del Domund de
este año es «Sal de tu tierra». Es lo que
has hecho tú, Rosa María. ¿Qué es lo que
te motivó o impulsó a hacerlo?
En los años 1980-1982 cuando estudiaba
Medicina en Valladolid, era catequista en una
parroquia y teníamos un grupo de oración para
jóvenes, en el que disfrutábamos de la alegría de
ser hijos de Dios y de poder vivir como hermanos. Entonces conocí la Fraternidad Misionera
Verbum Dei, y me di cuenta de que el Evangelio
se podía plasmar en unas estructuras fraternas
donde vivirlo con sencillez y ofrecerlo a los
demás. Empecé a hacer prácticas en el hospital
y a tocar de cerca el sufrimiento de las personas. Fue cuando comprendí que, con mi manera
de vivir, yo podría sostener la esperanza de
muchas personas ante el sufrimiento y la muerte. Por eso soy misionera.
¿Cuál es la situación de los países donde
has trabajado?
No es buena. En Kinshasa, la capital de la
República Democrática del Congo, el 19 de
septiembre hubo manifestaciones para apoyar
que haya elecciones, como tienen previsto en
su Constitución, a finales de este año, y en las
que el actual presidente ya no podría ser elegido porque ya ha totalizado dos mandatos. Hubo
más de 100 muertos por disparos de los militares. Sin hablar de la situación de inestabilidad
continua del este de la República, donde hay un
conflicto permanente por los intereses de otros
países en la explotación de las minas. De Costa
de Marfil, no tengo noticias recientes.
¿Qué destacarías de tu experiencia como
médico y misionera?
Salir de mi tierra y de mi cultura para encontrar otras culturas, otros pueblos, otras formas
de vivir y de entender la vida, la realidad y de
hacer las cosas, me ha enriquecido enormemente. Me ha permitido descubrir lo que en mi
propia cultura hay de positivo, para valorarlo y
agradecerlo; y también lo que hay de negativo, lo
que hemos de cambiar para vivir mejor.
En Europa tenemos un gran problema: la soledad. He podido descubrir y valorar la riqueza
del continente africano, sus valores: la generosidad, la acogida, la alegría de vivir aún en medio
de la dificultad, el sentido profundo de Dios.
¿Cuál es la finalidad de la campaña del
Domund?
Sensibilizar a toda la Iglesia para que recordemos que ser cristiano es asumir la misión que
Jesús nos ha confiado: “Id por todo el mundo y
anunciad el Evangelio a todos los pueblos”
(Marcos 16,15). Y también, sensibilizar a toda la
sociedad para que nos demos cuenta de que
tenemos un gran desafío por delante: hacer de
nuestro mundo globalizado, una casa común
para todos los pueblos.
Toni Olives
Pàgina 2
Full Dominical
la paraula
de Déu
Diumenge XXX de Durant l’Any
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
35,15b-17.20-22a
El Senyor fa justícia, no té miraments pel
prestigi dels homes, no es deixa influenciar
per ningú en perjudici dels pobres; escolta la
pregària dels oprimits, no es fa el sord al clam
dels orfes ni al plany insistent de les viudes. El
Senyor rep benèvolament els qui l’honren, el
clam d’aquests homes arriba al cel, el crit
d’auxili dels desvalguts penetra més enllà dels
núvols, i ells no es consolen fins que arriba a
terme, no desisteixen mentre l’Altíssim no
intervengui per fer justícia a favor dels innocents. El Senyor no s’entretindrà, no tardarà
a sortir a favor d’ells.
Cicle C
Lectura de la segona carta de sant Pau
a Timoteu
4,6-8.16-18
Estimat, en quant a mi, la meva vida ja és oferta
com una libació vessada damunt l’altar. Ja m’ha
arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port. Després de lluitar en aquest noble
combat i acabada la correguda em mantenc
feel. I ara ja tenc reservada la corona que m’he
guanyat. El Senyor, jutge justíssim, me la donarà
quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a tots
els qui enyoren la seva manifestació. Durant la
meva primera defensa davant el tribunal no es
presentà ningú a fer-me costat; tothom m’abandonà. Que Déu els ho perdoni. Però el Senyor
m’assistia i em donà forces perquè acabàs de
proclamar l’anunci de l’evangeli, i poguessin
Salm Responsorial 33
escoltar-lo tots els pagans. I Déu m’ha salvat de
R: Quan els pobres invoquen el Senyor, la boca del lleó. El Senyor em salvarà de tots els
ell els escolta.
qui em volen perjudicar i em guardarà per al
seu Regne celestial. A ell sigui donada la glòria
pels segles dels segles. Amén.
Lectura de l’evangeli
segons sant Lluc
18,9-14
En aquell temps Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justs, i
tenien per no res a tots els altres: -“Dos
homes pujaren al temple a pregar: un era
fariseu i l’altre cobrador d’imposts. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior:
“Déu meu, vos don gràcies perquè no som
com els altres homes: lladres, injusts, adúlters, ni som tampoc com aquest cobrador
d’imposts. Dejun dos dies cada setmana i us
don la desena part de tots els meus ingressos.” Però el cobrador d’imposts, que s’havia
quedat un tros enfora, ni gosava aixecar els
ulls al cel, sinó que es pegava cops pel pit i
deia: “Déu meu, sigueu-me propici, que som
un pecador.” Vos assegur que aquest tornà
perdonat a ca seva, i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui
s’humilia serà enaltit.”
Lectura de del libro del Eclesiástico
35, 12-14.16-18
El Señor es un Dios justo, que no puede
ser parcial; no es parcial contra el pobre,
escucha las súplicas del oprimido; no desoye los gritos del huérfano o de la viuda
cuando repite su queja; sus penas consiguen su favor, y su grito alcanza las nubes;
los gritos del pobre atraviesan las nubes y
hasta alcanzar a Dios no descansan; no
ceja hasta que Dios le atiende, y el juez
justo le hace justicia.
Lectura del santo Evangelio
según San Lucas
18, 9-14
En aquel tiempo, a algunos que, teniéndose
por justos, se sentían seguros de sí mismos y
despreciaban a los demás, dijo Jesús esta
parábola: «Dos hombres subieron al templo a
orar. Uno era fariseo; el otro, un publicano. El
fariseo, erguido, oraba así en su interior: “¡Oh
Dios!, te doy gracias, porque no soy como los
demás: ladrones, injustos, adúlteros; ni como
ese publicano. Ayuno dos veces por semana y
pago el diezmo de todo lo que tengo”. El
publicano, en cambio, se quedó atrás y no se
atrevía ni a levantar los ojos al cielo; sólo se
golpeaba el pecho, diciendo: “¡Oh Dios!, ten
compasión de este pecador”. Os digo que
éste bajó a su casa justificado, y aquél no.
Porque todo el que se enaltece será humillado, y el que se humilla será enaltecido.”
Salmo responsorial 33
R: Si el afligido invoca al Señor, él lo
escucha.
evangeli i vida
D
iumenge passat el Senyor ens
convidava a pregar amb confiança. Avui, amb la paràbola de
la pregària del fariseu i del cobrador
d’imposts, ens vol ajudar a tenir clar que
la nostra pregària ha de ser humil. Més
ben dit, nosaltres hem de ser humils a
l’hora de pregar. Déu ens coneix més
profundament que nosaltres mateixos i
no el podem enganyar.
En la pregària hem de fer un estriptease espiritual. Fins i tot hem de demanar a
Déu que ens ajudi a interioritzar la nostra
vida, a descobrir tots els nostres racons,
no per angoixar-nos, sinó per conèixer-nos profundament i a partir d’aquest
coneixement donar-li gràcies de ser qui
som i per tot el bé que ha realitzat en
nosaltres, amb nosaltres i per nosaltres,
pregar per ser cada dia millors deixebles
Lectura de la segunda carta del Apóstol
San Pablo a Timoteo
4, 6-8.16-18
Querido hermano: Yo estoy a punto de ser
sacrificado, y el momento de mi partida es
inminente. He combatido bien mi combate,
he corrido hasta la meta, he mantenido la fe.
Ahora me aguarda la corona merecida, con la
que el Señor, juez justo, me premiará en aquel
día; y no sólo a mi, sino a todos los que tienen
amor a su venida. La primera vez que me
defendí, todos me abandonaron, y nadie me
asistió. Que Dios los perdone. Pero el Señor
me ayudó y me dio fuerzas para anunciar
íntegro el mensaje, de modo que lo oyeran
todos los gentiles. Él me libró de la boca del
león. El Señor seguirá librándome de todo
mal, me salvará y me llevará a su reino del
cielo. A él la gloria por los siglos de los siglos.
Amén.
P re g ue m humil s
seus, doncs Ell és un bon mestre de pregària i de vida.
Fixem-nos com quan ensenya a pregar
als seus primers deixebles: primer demana
que lloem Déu, el nostre Pare; que véngui
el seu Regne, que no és un Regne de domini, sinó d’amor i de llibertat; que es faci la
seva voluntat, que les persones visquem
estimant. I, en la segona part, ens fa demanar: el pa de cada dia, el que necessitem
avui, no hem d’acaparar; vol que ens reconeguem pecadors i demanem perdó i, a la
vegada, ens fa demanar, com a condició
d’aquest perdó, que nosaltres també perdonem als qui ens ha ofès; i fixem-nos que
hem de demanar de no caure en la temptació, no que no tinguem temptacions; i,
finalment, hem de demanar que ens alliberi del mal, del maligne, perquè el maligne
és el qui ens pot allunyar de Déu.
Francesc Triay
Aquest model que empram sovint,
convé meditar-lo i dedicar-hi temps per
assaborir-lo i personalitzar-lo, ja que
tenim el perill de recitar-lo dient el que
sabem, però sense saber el que deim.
Per això convé treballar la nostra pregària perquè sigui cada vegada una pregària
més personalitzada i més conscient.
Abans de combregar, en la celebració
de l’Eucaristia, deim el parenostre tots
junts, mirem que sigui una pregària a
plena consciència i comunitària, amb tot
el sentit de la paraula.
Una vegada més el Senyor ens convida
a seure a taula amb Ell, no perquè
siguem els millors, els nets, els qui ho
fan tot bé, sinó perquè tot i ser pecadors hem respost a la seva crida i com
els convidats a noces hem omplert la
seva sala.
Full Dominical
Pàgina 3
l’alegria de l’amor (6)
La f a m í l i a , av u i
Secretariat Diocesà de la família
N
o tanquem els ulls. Contemplem a les famílies reals. Que l’ideal no ens cegui per a
veure allò que tenim al davant, al nostre
costat, el que som nosaltres mateixos i quines són
les necessitats, somnis, limitacions, esperances... de
les persones que formem la família humana. Massa
vegades partim de l’ideal i exigim als altres molt
més que a nosaltres mateixos, jutgem i condemnem
en lloc de comprendre i perdonar. Jesús ens ensenya el camí contrari. Partir de la realitat de cadascú
per a mirar cap amunt. Un camí de perfeccionament i de misericòrdia. Quan volem millorar alguna
cosa, primer ens hem de demanar on som, on ens
trobem. Ser realistes, humils i sincers. Hi ha realitats
meravelloses i models a seguir, però també molta
misèria, patiment, desorientació i maldat. Els cristians ens hem de situar en aquest món de començaments del segle XXI amb la riquesa de tot allò que
hem rebut en herència, transmès de generació en
generació, però sense defugir dels canvis i transformacions que s’han anat produint i que experimentem en el dia a dia. Precisament, la incertesa i la
dificultat que planteja un canvi tan accelerat i radical fa que l’”Amoris laetitia” sigui una lectura tan
oportuna i necessària. El Sínode va començar per
una visió de les famílies actuals, acompanyant-les en
els seus dolors i alegries. Això ens ajudarà a no
naufragar entre un mar de relativitats i missatges
temptadors que ens condueixen, quasi sempre, a un
cul de sac.
compartir la pregària
Bri ndi s de g ra t i t ud
Gadi O.S.C.
M’
agrada aixecar la copa i brindar amb
cava, vi, cafè o aigua. Brindar en els
dies de festa gran o un dia qualsevol
per ses coses polides i ambles de la vida. Vaig
llegir que la paraula brindar procedeix de la frase
alemanya bring dir’s, que significa “t’ho ofereixo”
i que se solia pronunciar en brindar.
Brindar em recorda l’expressió que recullen els
evangelis, d’un gest habitual de Jesús: “va aixecar
els ulls al cel” (Jn 17,1), com si en alguns moments
especials fes un brindis al Pare (quan dóna gràcies, quan beneeix els pans o ajuda algú (cf. Jn 6,5;
Jn 11,41). Pregar es fer com un brindis aixecant
els ulls al cel, prendre consciència de què Déu
ens acompanya sempre i es fa proper en tot el
LECTURES DE LA
MISSA DIÀRIA
a
Salms de la 2 Setmana:
Dg. 23, XXX de Durant l’Any:
Sir 35, 12-14. 16-18 / Sal 33 / 2Tm
4, 6-8. 16-18 / Lc 18, 9-14.
Dl. 24, Sant Antoni Mª Claret,
bisbe (MO): Ef 4, 32_5, 8 / Sal 1 /
Lc 13, 10-17.
Dt. 25, Fèria: Ef 5, 21-33 / Sal
127 / Lc 13, 18-21.
Dc. 26, Fèria: Ef 6, 1-9 / Sal 144
/ Lc 13, 22-30.
Dj. 27, Fèria: Ef 6, 10-20 / Sal
143 / Lc 13, 31-35.
Dv. 28, Sant Simó i sant Judes,
apòstols (F): Ef 2, 19-22 / Sal 18
/ Lc 6, 12-19.
Ds. 29, Fèria: 1, 18b-26 / Sal 41 /
Lc 14, 1. 7-11.
Dg. 30, XXXI de Durant
l’Any: Sa 11, 22_ 12, 2 / Sal 144 /
2Te 1, 11-2, 2 / Lc 19, 1-10.
que vivim, “m’has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa” (Sl 23,5). Pregar
cada dia. Donar gracies. Alegrar-nos d’estar vius.
De poder alegrar la vida dels altres... Fer una
pausa i aixecar el cor dient interiorment: t’ofereixo aquest moment. Gràcies per aquesta estona, per l’aire que respir, per aquesta gent que
m’acompanya, per la mirada que em regales,
Senyor, que em permet donar-me compte de tot
açò i, alhora, em fa humil davant el que no som
capaç ni tant sols d’intuir. Així ofereixo la meva
copa, la senzilla pregària, els millors desitjos, la
gratitud, unint-nos en un brindis. En comunió que
pot prendre la forma d’abraçada, de mirada, de
somriure.
Emergència “CARITAS AMB HAITÍ”
C
aritas Internationalis ha llançat una crida a totes les
Caritas donants del món per
import de 250.000 euros per finançar a Haití les primeres operacions
de resposta immediata als damnificats per l’huracà “Matthew”.
En resposta a aquesta petició, Caritas
Espanyola ha posat ja a la disposició
de Caritas Haití una partida de
50.000 euros i ha llançat la campanya “Caritas amb Haití” per canalitzar la solidaritat dels donants espanyols cap a aquest país del Carib.
Caritas Menorca s’uneix a aquesta crida i posa a disposició uns
comptes bancàries.
A mesura que els equips d’emergència de Caritas Haití han pogut acce-
dir a les àrees sinistrades del sud-est
de la illa –Jérémie i Les Cayes, principalment— s’ha anat prenent consciència del grau de devastació causat
per “Matthew”, el cost del qual en
pèrdues de vides humanes s’acosta
al miler de morts. Es calcula, a més,
que 350.000 persones necessiten
ajuda urgent en un escenari de
màxima precarietat: el 80 per cent
dels habitatges han quedat arrasades
i s’han perdut el 90 per cent dels
cultius i la cabanya ramadera.
TREBALLEM PER RETORNAR
ESPERANÇA
#CaritasConHaití
GRÀCIES DE COR
notícies nostres
da
agen
Setmana d’animació missionera
Dins la setmana d’Animació
Missionera, es celebrarà una pregària, convidant especialmente els
joves. Avui diumenge dia 23 a les
20.30 h, a Sant Antoni Mª Claret de
Ciutadella.
Diumenge del DOMUND
Amb el lema: “Surt de la teva
terra”, avui dia 23 d’octubre és el
Diumenge del DOMUND.
Xerrada d’acompanyament en el dol
L’associació d’Acompanyament al
dol de Menorca: “LLIGAMS”, organitza la xerrada: “Afrontant les
pèrdues: de l’absència del sigQLÀFDWDOVLJQLÀFDWGHO·DEVqQ
cia”, per Olga Herrero Esquerdo,
psicòloga.
Divendres dia 28 d’octubre, a les
20.30 h, a la Sala Polivalent de Es
Mercadal.
Assemblea Confer
Confer de les Balears organitza
una Assemblea Regional. Dissabte
dia 29 d’octubre a Palma de
Mallorca.
Aquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca
“L’esperança dóna color a la vida”
E
l passat divendres 7 d’octubre els mestres
de Religió de Menorca van trobar-se a la
parròquia de Sant Esteve de Ciutadella
per a la celebració de l’Enviament, trobada que
serveix per a donar el punt de partida al curs
2016-17. Més d’una vintena de mestres de religió, tant de l’escola pública com de la concertada, van compartir junts una estona de pregària
en la qual també hi va participar l’Administrador Diocesà, en Gerard Villalonga i el delegat de
l’Àrea de l’Anunci, en Bosco Faner.
Enguany el lema escollit per les diòcesis de les
tres illes és “L’esperança dóna color a la vida”.
Amb aquest lema es vol fer entendre que l’esperança ha de ser un dels fonaments de la
vida i donar a entendre que per molt difícil
que siguin les coses sempre hem de veure la
part positiva, sempre hem de tenir esperança en què les coses poden millorar; quan ho
veiem tot fosc hem de donar-hi un punt de
color. Hem de ser positius i alegres, hem de
tenir esperança en un món millor i transmetre
aquesta alegria i positivitat als nostres alumnes
i centres.
Acabada la celebració els assistents vam compartir una estona parlant de com havia estat
l’inici de curs, de les dificultats d’aquest curs
2016-17 i de tota la problemàtica apareguda
GXUDQWO·HVWLXHQWUHOD&RQVHOOHULDLHOFRO‡OHFWLX
dels mestres de Religió i també entre la Conselleria i les escoles concertades.
Festa de Sant Francesc a Maó
E
l passat dimarts 4 d’octubre a l’església de
Sant Francesc van celebrar junts l’Eucaristia
en la festa titular del sant d’Assís. Es congregàrem feligresos de Sant Francesc, del Carme
i d’altres parròquies per celebrar la fe i enfortir
els llaços que uneixen com a comunitat creient.
La celebració fou presidida pel rector, Llorenç
Sales, i concelebrada pel diaca Vicent Llabrés i el
prevere Josep Sastre qui dirigí els cants. A l’homilia, el rector va afirmar que Sant Francesc va
ser capaç de vèncer les seves pors i les seves
limitacions gràcies a que es va deixar abraçar per
l’amor misericordiós del Pare que va fer d’ell una
criatura nova, totalment entregada a Déu i als
pobres. Es va fer extensible aquesta invitació a
tots els presents a seguir el model de Sant Francesc per convertir-se en parròquies acollidores
i obertes.
Després de la celebració van poder compartir
una mica de bereneta tots junts, com a signe de
fraternitat i com a expressió de l’alegria que suposa fer aquest camí junts, com a comunitat que
vol ser fidel al missatge del Senyor ressuscitat i
de convertir-se en sagraments del seu amor.
Catequistes en formació permanent
E
l passat 12 d’octubre, al Santuari de la Mare
de Déu del Toro, amb el lema: “De generació en generació” (Lc 1,50), el Secretariat
Diocesà de Catequesi, ha ofert als catequistes
de Menorca un curset de formació permanent.
Van ser un centenar els catequistes que hi participaren.
L’oferta de la diòcesi va ser una oportunitat de
trobar-se en una jornada centrada en la formació, però que també consistí en una trobada festiva dels catequistes de les diverses parròquies
de Menorca, jornada que cada any s’inicia i conclou amb un temps reservat per a la pregària i la
celebració de la fe.
Els dos cursos que s’han dut a terme aquest any
ha estat: “La Confirmació en el procés d’Iniciació Cristiana dels adolescents. El catecisme “Testimonis del Senyor”. El ponent del
qual ha estat Mn. Joan Àguila, capellà del bisbat
de Tarragona. I “Les famílies en el procés d’Iniciació Cristiana. Lectura de “Amoris Laetitia”
des de la Catequesi”. Que va dirigir Mn. Enric
Termes, delegat de catequesi de l’Arxidiòcesi de
Barcelona.
La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com
Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]