RESOLUCIÓ d`11 d`agost de 2011, del director general d`Avaluació

RESOLUCIÓ d`11 d`agost de 2011, del director general d`Avaluació

Num. 6614 / 22.09.2011
Conselleria d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient
RESOLUCIÓ d’11 d’agost de 2011, del director general
d’Avaluació Ambiental i Territorial, per la qual s’ordena la publicació de les declaracions d’impacte ambiental
corresponents als municipis d’Alfarp, Alpuente i Onda.
[2011/9582]
32829
Conselleria de Infraestructuras,
Territorio y Medio Ambiente
RESOLUCIÓN de 11 de agosto de 2011, del director general de Evaluación Ambiental y Territorial, por la cual se
ordena la publicación de las declaraciones de impacto
ambiental correspondientes a los municipios de Alfarp,
Alpuente y Onda. [2011/9582]
L’article 28 de Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell, pel
qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de
març, d’Impacte Ambiental, estableix que una vegada transcorregut el
termini assenyalat en l’article 26 sense que s’hagen plantejat discrepàncies, i sense perjudici de la notificació al titular, la declaració d’impacte
ambiental s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Per tant, resolc,
El artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell,
por el cual se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989,
de 3 de marzo, de Impacto Ambiental, establece que una vez transcurrido el plazo señalado en el artículo 26 sin que se hayan planteado
discrepancias, y sin perjuicio de su notificación al titular, la declaración
de impacto ambiental se publicará en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana. Por lo tanto, resuelvo:
Article únic
Publicar en el Diari oficial de la Comunitat Valenciana les declaracions d’impacte ambiental corresponents als expedients 34/2006 AIA,
Alfarp; 32/2008 AIA, Alpuente i 29/2008 AIA, Onda.
Artículo único
Publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana las declaraciones de impacto ambiental correspondientes a los expedientes 34/2006
AIA, Alfarp; 32/2008 AIA, Alpuente y 29/2008 AIA, Onda.
València, 11 d’agost de 2011.– El director general d’Avaluació
Ambiental i Territorial: Juan Giner Corell.
Valencia, 11 de agosto de 2011.– El director general de Evaluación
Ambiental y Territorial: Juan Giner Corell.
Declaració d’impacte ambiental
Declaración de impacto ambiental
Expedient: 34/2006-AIA
Títol: modificació de les normes subsidiàries homologació sector
industrial d’Alfarp (València)
Promotor: Ajuntament d’Alfarp (València)
Autoritat substantiva: Ajuntament d’Alfarp i CTV
Localització: terme municipal d’Alfarp (València)
Expediente: 34/2006-AIA
Título: modificación de las normas subsidiarias homologación sector industrial de Alfarp (Valencia)
Promotor: Ayuntamiento de Alfarp (Valencia)
Autoridad sustantiva: Ayuntamiento de Alfarp y CTV
Localización: término municipal de Alfarp (Valencia)
Descripció del projecte
1. Objecte del projecte
L’objecte del projecte pretén aconseguir l’homologació sectorial
d’una àrea urbanitzable industrial que afecta una zona classificada com
a sòl no urbanitzable d’especial protecció agrícola. L’objectiu de l’homologació és la reclassificació d’aquesta com a zona urbanitzable per
a la ubicació d’un polígon industrial. Es defineix com a ús global o
dominant l’industrial i s’admeten com a usos compatibles els hotelers,
recreatius, oficines, serveis de vendes d’automòbil, magatzems, equipaments, etc. Els usos prohibits són els residencials.
2. Descripció de les característiques més rellevants del projecte
Per mitjà d’aquest document d’homologació es pretén modificar la
classificació i la qualificació de sòl establida en les normes subsidiàries d’Alfarp, i classificar com a sòl urbanitzable sòls no urbanitzables
subjectes a una especial protecció d’ús agrícola i de regadiu, per tal de
realitzar una actuació integrada compatible amb l’estructura urbanística
del PGOU d’Alfarp, actualment en tràmit administratiu al mateix Ajuntament i en la CTU de València.
La classificació del sòl del sector és la de sòl urbanitzable d’ús
industrial. La superfície que es proposa urbanitzar és de 222.922 m²,
aproximadament. L’execució es portarà a terme amb un sol PAI, juntament amb el sector industrial adjacent a Llombai.
Els terrenys estan situats a l’oest del llit del riu Magre i a l’est del
traçat de la futura autovia CV-50, que construirà l’eix viari del sector.
Al nord d’aquest, ja al municipi de Llombai, està prevista, segons el
document de concert previ de la Conselleria de Territori i Habitatge del
PGOU de Llombai, presentat el 13 d’abril de 2005, la ubicació de l’altre
sector urbanitzable d’ús industrial. El límit dels dos sectors és el camí
València que, al seu torn, coincideix amb el límit municipal d’Alfarp.
Aquest camí és, a més, una sendera de domini públic de la comunitat
autònoma, i s’ha de respectar. Al sud limita amb sòl no urbanitzable de
protecció agrícola i de regadiu.
Descripción del proyecto
1. Objeto de proyecto
El objeto del proyecto persigue la homologación sectorial de un área
urbanizable industrial que afecta a una zona clasificada como suelo no
urbanizable de especial protección agrícola. El objetivo de la homologación es su reclasificación como zona urbanizable para la ubicación de
un polígono industrial. Se define como uso global o dominante el industrial, admitiéndose como usos compatibles los hoteleros, recreativos,
oficinas, servicios de ventas de automóvil, almacenes, equipamientos,
etc. Los usos prohibidos son los residenciales.
2. Descripción de las características más relevantes del proyecto
Mediante el presente documento de homologación se pretende
modificar la clasificación y calificación de suelo establecida en las normas subsidiarias de Alfarp, clasificando como suelo urbanizable suelos
no urbanizables sujetos a especial protección de uso agrícola-regadío, con el objeto de realizar una actuación integrada compatible con
la estructura urbanística del PGOU de Alfarp, actualmente en tramite
administrativo en el propio Ayuntamiento y en la CTU de Valencia.
La clasificación del suelo del sector es la de suelo urbanizable de
uso industrial. La superficie que se propone urbanizar es de 222.922 m²
aproximadamente. Su ejecución se llevará a cabo con un solo PAI, junto
con el sector industrial colindante de Llombai.
Los terrenos están situados al oeste del cauce el río Magro y al este
del trazado de la futura autovía CV-50 que construirá el eje viario del
sector. Al norte del mismo, ya en el municipio de Llombai, esta prevista,
según el documento de concierto previo de la Conselleria de Territorio
y Vivienda del PGOU de Llombai, presentado el 13 de abril de 2005, la
ubicación del otro sector urbanizable de uso industrial. El límite de los
dos sectores es el camino Valencia que, a su vez, coincide con el límite
municipal de Alfarp. Este camino Valencia es además vereda, de dominio público de la comunidad autónoma, que habrá que respetar. Al sur
limita con suelo no urbanizable de protección agrícola-regadío.
3. Alternatives
Pel que fa a l’estudi d’alternatives, no s’han considerat emplaçaments adjacents a aquest diferents de l’elegit.
3. Alternativas
En lo que respecta al estudio de alternativas, no se han considerado
emplazamientos colindantes al mismo distintos al elegido.
Num. 6614 / 22.09.2011
Una de les condicions que justifiquen la solució adoptada és que la
zona en qüestió és una zona a la qual no afecta el risc d’inundacions. No
obstant això, en el punt 4.6.1, risc d’inundació, s’especifica clarament
que la zona objecte d’homologació és una zona amb un alt risc d’inundació. En concret, s’especifica que ...la superfície inundable segons
dades del PATRICOVA, inclosa en l’actuació objecte d’aquest estudi
és de 28.163,86 m²... Com que és una zona amb un alt risc d’inundació
s’ha de realitzar l’estudi d’inundabilitat corresponent, que s’ha de presentar amb el programa d’actuació integrada del polígon.
Tramitació administrativa
1. Admissió a tràmit
El dia 27 de gener de 2006 la Direcció Territorial de València va
remetre l’estudi d’impacte ambiental relatiu a la modificació de les
normes subsidiàries d’homologació del sector industrial del municipi
d’Alfarp, juntament amb el certificat del resultat del tràmit d’informació
pública a què s’han sotmés tots els documents, i es va incoar l’expedient
d’avaluació d’impacte ambiental corresponent.
2. Informació pública
L’estudi d’impacte ambiental es va exposar al públic, juntament
amb la resta de la documentació tècnica, segons anuncis publicats en
el diari Las Provincias de data 4 de juliol de 2005, i en el DOGV núm.
5038, de data 29 de juny de 2005.
Durant el període d’informació pública d’un mes es van presentar
dues al·legacions, segons com consta en els certificats emesos pel secretari de l’Ajuntament d’Alfarp, en què s’incloïa l’aprovació provisional,
l’informe del tràmit d’informació al públic realitzat i un resum de les
al·legacions presentades.
3. Peticions d’informació o documentació complementària
El dia 23 de febrer de 2006 s’emet, per part d’aquest servei, un
requeriment de documentació a fi de completar l’expedient d’avaluació
d’impacte ambiental, en què se sol·licitava la documentació següent:
– Justificació de la reclassificació del sòl amb risc d’inundació
nivell 1, d’acord amb l’article 22.1 del PATRICOVA, pel qual el sòl no
urbanitzable afectat per risc d’inundació no pot ser objecte de reclassificació com a sòl urbà o urbanitzable. Per això, la necessitat de remetre l’informe, emés pel Servei d’Ordenació Territorial, sobre l’estudi
d’inundabilitat de conformitat amb l’article 16 del PATRICOVA, per tal
de concretar l’àrea afectada per risc d’inundació nivell 1. Així mateix,
s’han de remetre les mesures correctores adoptades, en funció d’aquest
informe, entre les quals cal establir-ne una que garantisca la no-afecció
a les obres de drenatge transversal previstes pel PATRICOVA.
– Certificat de l’entitat gestora sobre la capacitat de gestió de residus sòlids urbans inerts.
– Certificat sobre la capacitat de la nova EDAR que es pretén installar per depurar i assimilar les aigües residuals abocades per les indústries que s’instal·len al polígon industrial, com també un informe de les
activitats industrials que s’hi realitzaran, per tal de conéixer el tipus de
residus que s’hi generaran i si seran assimilables per l’EDAR.
– De conformitat amb l’article 19.2 de la Llei 4/2004, de 30 de juny,
d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, informe favorable
de l’organisme de conca competent o de l’entitat col·laboradora autoritzada per al subministrament, sobre la disponibilitat i compatibilitat
d’aquest increment amb les previsions dels plans hidrològics, a més
de la no-afectació o menyscabament a altres usos exigents legalment
implantats.
– Informe emés per la Direcció General de Patrimoni Cultural sobre
la conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni
cultural, d’acord amb el que disposa la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la
Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.
En resposta a aquest requeriment, el dia 15 de maig de 2006 la
Direcció Territorial de Territori i Habitatge de València rep una part de
la documentació sol·licitada, tramesa per l’Ajuntament d’Alfarp.
El dia 25 de maig de 2006 aquest Servei emet el segon requeriment
de documentació a fi de completar l’expedient d’avaluació d’impacte
ambiental, en què se sol·licita la documentació següent:
32830
Una de las condiciones que justifican la solución adoptada es que
la zona en cuestión es una zona a la que no le afecta el riesgo de inundaciones. No obstante, en el punto 4.6.1, riesgo de inundación, se especifica claramente que la zona objeto de homologación es una zona con
alto riesgo de inundación. En concreto, se especifica que ...la superficie
inundable según datos del PATRICOVA incluida dentro de la actuación
objeto del presente estudio es de 28.163,86 m²... Al ser una zona con
alto riesgo de inundación se deberá realizar el estudio de inundabilidad
correspondiente, que se presentará con el programa de actuación integrada del polígono.
Tramitación administrativa
1. Admisión a trámite
En fecha 27 de enero de 2006 la Dirección Territorial de Valencia,
remitió el estudio de impacto ambiental relativo a la modificación de
las normas subsidiarias homologación sector industrial del municipio
de Alfarp, junto al certificado del resultado del tramite de información pública al que han sido sometidos la totalidad de los documentos,
incoándose el correspondiente expediente de evaluación de impacto
ambiental.
2. Información pública
El estudio de impacto ambiental se expuso al público, junto al resto
de la documentación técnica, según anuncios publicados en el periódico
Las Provincias de fecha 4 de julio de 2005, y en el DOGV nº 5038, de
fecha 29 de junio de 2005.
Durante el periodo de información pública de un mes se presentaron
dos alegaciones, según consta en los certificados emitidos por el secretario del Ayuntamiento de Alfarp, en los cuales se incluía la aprobación
provisional, el informe del trámite de información al público realizado
y un resumen de las alegaciones presentadas.
3. Peticiones de información o documentación complementaria
En fecha 23 de febrero de 2006 se emite, por parte de este Servicio,
requerimiento de documentación con el fin de completar el expediente
de evaluación de impacto ambiental, solicitando la siguiente documentación:
– Justificación de la reclasificación del suelo con riesgo de inundación nivel 1, de conformidad con el artículo 22.1 del PATRICOVA, por
el cual el suelo no urbanizable afectado por riesgo de inundación no
podrá ser objeto de reclasificación como suelo urbano o urbanizable.
Por ello, la necesidad de remitir el informe, emitido por el Servicio de
Ordenación Territorial, sobre el estudio de inundabilidad de conformidad con el artículo 16 del PATRICOVA con el fin de concretar el área
afectada por riesgo de inundación nivel 1. Así mismo, se deberán remitir
las medidas correctoras adoptadas, en función de dicho informe, entre
las cuales deberá establecerse una que garantice la no afección a las
obras de drenaje transversal previstas por el PATRICOVA.
– Certificado de la entidad gestora sobre la capacidad de gestión de
residuos sólidos urbanos inertes.
– Certificado sobre la capacidad de la nueva EDAR que se pretende
instalar para depurar y asimilar las aguas residuales vertidas por las
industrias que se instalen en el polígono industrial, así como un informe de las actividades industriales que se van a realizar, con el fin de
conocer el tipo de residuos que se van a generar y si serán asimilables
por la EDAR.
– De conformidad con el artículo 19.2 de la Ley 4/2004, de 30 de
junio, de Ordenación del Territorio y Protección del Paisaje, informe
favorable del organismo de cuenca competente, o entidad colaboradora
autorizada para el suministro, sobre su disponibilidad y compatibilidad
de dicho incremento con las previsiones de los planes hidrológicos,
además de la no afectación o menoscabo a otros usos exigentes legalmente implantados.
– Informe emitido por la Dirección General de Patrimonio Cultural
sobre la conformidad del proyecto con la normativa de protección del
patrimonio cultural, de acuerdo con lo dispuesto en la Ley 4/1998, de 11
de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano.
En contestación a este requerimiento se recibe, en fecha 15 de mayo
de 2006, por parte de la Dirección Territorial de Territorio y Vivienda
de Valencia, parte de la documentación solicitada, remitida por el Ayuntamiento de Alfarp.
En fecha 25 de mayo de 2006 se emite, por parte de este Servicio,
el segundo requerimiento de documentación con el fin de completar el
expediente de evaluación de impacto ambiental, solicitando la siguiente
documentación:
Num. 6614 / 22.09.2011
– Informe sobre l’estudi d’inundabilitat remés el 21 de març de 2006
per l’Ajuntament d’Alfarp a la Secció de Planejament de la Comissió
Territorial d’Urbanisme per a poder prosseguir el tràmit d’avaluació
d’impacte ambiental.
– Certificat sobre la capacitat de gestió de residus sòlids urbans i
inerts.
– Certificat sobre la capacitat de l’EDAR de la Mancomunitat del
Marquesat per a depurar i assimilar les aigües residuals generades per
les indústries que s’instal·len al polígon industrial o, si escau, de l’ampliació prevista.
– Informe emés per la Direcció General de Patrimoni Cultural sobre
la conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni
cultural, d’acord amb el que disposa la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la
Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
En resposta a aquest requeriment es rep, el dia 22 de juny de 2007
i el dia 16 de novembre de 2006, per part de la Direcció Territorial de
Territori i Habitatge de València i per part de l’Ajuntament d’Alfarp,
una part de la documentació complementària sol·licitada.
El dia 20 de desembre de 2006 aquest servei emet el tercer requeriment de documentació per tal de completar l’expedient d’avaluació
d’impacte ambiental, en què se sol·licita la documentació següent:
– D’acord amb l’article 18 de la normativa del Pla d’acció territorial
de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA), ha de presentar l’estudi d’inundabilitat
aprovat per la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori, després de l’informe favorable previ de l’organisme de conca
competent.
Aquest estudi d’inundabilitat s’ha de completar amb el que s’estableix en les conclusions de l’informe a l’estudi d’inundabilitat relatiu
a l’homologació modificativa del sector industrial d’Alfarp (València),
del dia 5 d’octubre de 2006, emés pel Servei d’Ordenació Territorial de
la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial de la Conselleria de Territori i Habitatge.
– En compliment de l’article 11 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del
Patrimoni Cultural Valencià, cal obtenir informe favorable de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.
– D’acord amb l’article 19.2 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, un informe favorable de
l’organisme de conca competent o de l’entitat col·laboradora autoritzada per al subministrament, sobre la seua disponibilitat i compatibilitat
d’aquest increment amb les previsions dels plans hidrològics, a més
de la no-afectació o menyscabament a altres usos exigents legalment
implantats.
En resposta a aquest requeriment, amb data 10 de maig de 2007 la
Direcció Territorial de Territori i Habitatge de València rep la documentació complementària sol·licitada.
Sol·licitud d’informes sectorials
En l’expedient incoat s’inclouen els següents informes sol·licitats
durant la seua tramitació:
1. Informe del Servei de Suport Tècnic de la Direcció General d’Ordenació del Territori, de data 22 de desembre de 2006, sobre l’estudi
del paisatge de l’homologació modificativa del sector industrial del
municipi d’Alfarp (València), que conclou el següent:
En conclusió, cal informar que: l’objecte d’aquest informe és l’homologació modificativa del sector industrial del municipi d’Alfarp
(València), el tràmit d’informació pública del qual va concloure abans
de l’entrada en vigor de la LUV, 1 de febrer de 2006, i per tant no és exigible i, de conformitat amb el que s’ha assenyalat més amunt, l’estudi
d’integració paisatgística, sense perjudici que, tal com s’ha indicat més
amunt, el paisatge ha d’actuar com a criteri condicionant.
Per això, s’emet aquest informe en contestació a la sol·licitud
d’aquest Servei Territorial de Planificació i Ordenació Territorial, i
s’assenyala que per la data d’informació pública de l’expedient de referència no cal que s’acompanye d’un instrument de paisatge, de manera
que no cal que aquest servei emeta informe al respecte.
2. Informe de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià,
de data 11 de gener de 2007, patrimonial comprés en l’article 11 de la
Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, que conclou
el següent:
32831
– Informe sobre el estudio de inundabilidad remitido el 21 de marzo
de 2006 por el Ayuntamiento de Alfarp a la Sección de Planeamiento
de la Comisión Territorial de Urbanismo para poder proseguir con el
trámite de evaluación de impacto ambiental.
– Certificado sobre la capacidad de gestión de residuos sólidos urbanos e inertes.
– Certificado sobre la capacidad de la EDAR de la Mancomunitat
del Marquesat para depurar y asimilar las aguas residuales generadas
por las industrias que se instalen en el polígono industrial, o en su caso
de la ampliación prevista.
– Informe emitido por la Dirección General de Patrimonio Cultural
sobre la conformidad del Proyecto con la normativa de protección del
patrimonio cultural, de acuerdo con lo dispuesto en la Ley 4/1998, de 11
de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano.
En contestación a este requerimiento se recibe, en fecha 22 de junio
de 2007 y en fecha 16 de noviembre de 2006, por parte de la Dirección Territorial de Territorio y Vivienda de Valencia y por parte del
Ayuntamiento de Alfarp, parte de la documentación complementaria
solicitada.
En fecha 20 de diciembre de 2006 se emite, por parte de este servicio, el tercer requerimiento de documentación con el fin de completar el
expediente de evaluación de impacto ambiental, solicitando la siguiente
documentación:
– De acuerdo con el artículo 18 de la normativa del Plan de acción
territorial de carácter sectorial sobre prevención del riesgo de inundación en la Comunitat Valenciana (PATRICOVA), deberá presentar estudio de inundabilidad aprobado por la conselleria competente en materia
de ordenación del territorio, previo informe favorable del organismo de
cuenca competente.
Dicho estudio de inundabilidad deberá completarse con lo establecido en las conclusiones del informe al estudio de inundabilidad relativo a
la homologación modificativa del sector industrial de Alfarp (Valencia),
de fecha 5 de octubre de 2006, emitido por el Servicio de Ordenación
Territorial de la Dirección General de Planificación y Ordenación Territorial de la Conselleria de Territorio y Vivienda.
– En cumplimiento del artículo 11 de la Ley 4/1998, de 11 de junio,
del Patrimonio Cultural Valenciano, deberá obtenerse informe favorable
de la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano.
– De acuerdo con el artículo 19.2 de la Ley 4/2004, de 30 de junio,
de Ordenación del Territorio y Protección del Paisaje, informe favorable
del organismo de cuenca competente, o entidad colaboradora autorizada
para el suministro, sobre su disponibilidad y compatibilidad de dicho
incremento con las previsiones de los planes hidrológicos, además de la
no afectación o menoscabo a otros usos exigentes legalmente implantados.
En contestación a este requerimiento se recibe, en fecha 10 de mayo
de 2007 por parte de la Dirección Territorial de Territorio y Vivienda de
Valencia, la documentación complementaria solicitada.
Solicitud de informes sectoriales
En el expediente incoado se incluyen los siguientes informes solicitados durante su tramitación:
1. Informe del Servicio de Apoyo Técnico de la Dirección General
de Ordenación del Territorio, de fecha 22 de diciembre de 2006, sobre el
estudio del paisaje de la homologación modificativa del sector industrial
del municipio de Alfarp (Valencia), el cual concluye lo siguiente:
En conclusión cabe informar que: el objeto del presente informe
es la homologación modificativa del sector industrial del municipio de
Alfarp (Valencia), cuyo trámite de información pública concluyó con
anterioridad a la entrada en vigor de la LUV, 1 de febrero de 2006, no
siéndole, por tanto y de conformidad con lo anteriormente señalado,
exigible el estudio de integración paisajística, sin perjuicio de que, tal
y como se ha indicado anteriormente, el paisaje actuará como criterio
condicionante.
Por ello, se emite el presente informe en contestación a la solicitud
de ese Servicio Territorial de Planificación y Ordenación Territorial,
señalando que por la fecha de información pública del expediente de
referencia no es necesario que se acompañe de instrumento de paisaje,
por lo que no cabe emitir informe al respecto por este servicio.
2. Informe de la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano, de fecha 11 de enero de 2007, patrimonial contemplado en el
artículo 11 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural
Valenciano, el cual concluye lo siguiente:
Num. 6614 / 22.09.2011
De manera que, vist el precepte indicat i de conformitat amb l’informe dels serveis tècnics s’emet informe favorable a l’efecte patrimonial
comprés en l’article 11 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, l’estudi d’impacte ambiental de l’homologació
modificativa del sector industrial d’Alfarp i l’addenda de patrimoni
cultural a l’estudi d’impacte ambiental d’agost de 2006, sempre que es
complisquen les mesures correctores de tipus etnològic descrites més
amunt, l’obligació d’aportar la part de l’estudi etnològic que falta sobre
el sistema de reg, que els promotors s’han compromés a realitzar quan
es concrete l’actuació.
3. Informe del Servei d’Ordenació Territorial de la Direcció General
de Planificació i Ordenació Territorial, de data 4 d’octubre de 2006,
relatiu a l’estudi d’inundabilitat de l’homologació modificativa del sector industrial del municipi d’Alfarp (València), que conclou que:
Conclusions:
Vist el contingut de l’estudi d’inundabilitat de l’homologació
modificativa del sector industrial A-1 del terme municipal d’Alfarp
i els informes emesos per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer,
s’estima que no n’és procedent l’aprovació, pel fet de no considerar
suficientment complides les previsions compreses en el Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana
(PATRICOVA).
Per tot el que s’ha exposat fins ara, es considera que la valoració
d’aquest estudi ha de quedar posposada al coneixement de l’ordenació
detallada del sector, en especial, les condicions d’ús al costat del llit, i
del compliment dels requisits indicats en l’informe de l’organisme de
conca.
4. 2n Informe del Servei d’Ordenació Territorial de la Direcció
General de Planificació i Ordenació Territorial, de data 4 de juny de
2007, relatiu a l’estudi d’inundabilitat de l’homologació modificativa del sector industrial del municipi d’Alfarp (València), que conclou
que:
Conclusions
Vist el contingut de l’estudi d’inundabilitat de l’homologació modificativa del sector industrial A1 del terme municipal d’Alfarp i els informes emesos per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, s’emet un
informe favorable condicionat a l’aprovació de l’estudi d’inundabilitat,
pel fet de considerar suficientment complides les previsions compreses en el Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació
a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA). L’aprovació de l’estudi es
considera subsumida en la de l’instrument de planejament que habilita
l’actuació (Pla parcial), i ha de complir les condicions següents:
– L’Ajuntament d’Alfarp, com a administració competent, ha de
verificar el compliment de les mesures correctores proposades en l’estudi d’inundabilitat i la que s’estableix en l’article 30 de la normativa
del pla referent al fet que l’ordenació detallada del sòl urbanitzable del
sector industrial A-1-Alfarp, adjacent al llit del riu Magre, ha de disposar de terrenys destinats a espais lliures i zones verdes públiques al llarg
de tota la seua extensió. Els espais lliures i les zones verdes esmentades
han de complir les condicions dimensionades exigides per als jardins
per la legislació urbanística aplicable. El tractament i l’enjardinament
ja de ser l’adequat al seu caràcter inundable i de suport d’un ecosistema
ripari. En cap cas es poden computar com a zona verda els terrenys
ocupats pel llit.
– El promotor ha de presentar al Servei d’Ordenació Territorial de
la Conselleria de Territori i Habitatge els plànols d’ordenació del sector Sud A-1 Alfarp juntament amb l’annex de la xarxa de drenatge del
projecte d’urbanització del sector Industrial, que ha de comprendre la
construcció d’uns canals de protecció a les zones Sud A-2 i A-1 Alfarp,
que recullen les aigües del drenatge transversal de la futura autovia CV50, que provenen dels barrancs d’Antoní la Sardinera, del Castell i de la
senda de l’Estepar, com també la canalització del barranc de la Creueta
i l’adequació de la desembocadura, d’acord amb els cabals obtinguts en
l’estudi d’inundabilitat.
D’altra banda, si l’actuació afecta el domini públic hidràulic o la
zona de policia o la possible incidència en el règim de corrents, cal
ajustar-se al que es disposa en la normativa vigent (Text Refós de la
Llei d’aigües i la resta de disposicions que la desenvolupen). Igualment, cal obtenir una autorització prèvia per a l’abocament de les aigües
32832
Por lo que visto el precepto indicado y de conformidad con el informe de los servicios técnicos se informa favorablemente a los efectos
patrimoniales contemplados en el artículo 11 de la Ley 4/1998, de 11 de
junio, del Patrimonio Cultural Valenciano el estudio de impacto ambiental de la homologación modificativa del sector industrial de Alfarp y
adenda de patrimonio cultural al estudio de impacto ambiental de fecha
agosto de 2006 siempre que se cumplan las medidas correctoras de índole etnológico antes descritas, cual es la obligación de aportar la parte del
estudio etnológico que falta sobre el sistema de riego, que se han comprometido los promotores a realizar al concretarse la actuación.
3. Informe del Servicio de Ordenación Territorial de la Dirección
General de Planificación y Ordenación Territorial, de fecha 4 de octubre de 2006, relativo al estudio de inundabilidad de la homologación
modificativa del sector industrial del municipio de Alfarp (Valencia),
el cual concluye que:
Conclusiones
Visto el contenido del estudio de inundabilidad de la homologación
modificativa del sector industrial A-1 del término municipal de Alfarp
y los informes emitidos por la Confederación Hidrográfica del Júcar, se
estima que no procede su aprobación, al no considerar suficientemente
cumplidas las previsiones contenidas en el Plan de acción territorial
sobre prevención del riesgo de inundación en la Comunitat Valenciana
(PATRICOVA).
Por todo lo anteriormente expuesto se considera que la valoración
del presente estudio debe quedar pospuesta al conocimiento de la ordenación pormenorizada del sector, en especial las condiciones de uso
junto al cauce, y del cumplimiento de los requisitos indicados en el
informe del organismo de cuenca.
4. 2º informe del Servicio de Ordenación Territorial de la Dirección
General de Planificación y Ordenación Territorial, de fecha 4 de junio
de 2007, relativo al estudio de inundabilidad de la homologación modificativa del sector industrial del municipio de Alfarp (Valencia), el cual
concluye que:
Conclusiones
Visto el contenido del estudio de inundabilidad de la homologación
modificativa del sector industrial A1 del término municipal de Alfarp y
los informes emitidos por la Confederación Hidrográfica del Júcar, se
emite informe favorable condicionado a la aprobación del estudio de
inundabilidad al considerar suficientemente cumplidas las previsiones
contenidas en el Plan de acción territorial sobre prevención del riesgo de
inundación en la Comunitat Valenciana (PATRICOVA). La aprobación
del estudio se considerará subsumida en la del instrumento de planeamiento que habilita la actuación (plan parcial), debiendo cumplir las
siguientes condiciones:
– El Ayuntamiento de Alfarp, como administración competente,
deberá verificar el cumplimiento de las medidas correctoras propuestas
en el estudio de inundabilidad y la establecida en el artículo 30 de la
normativa del plan referente a que la ordenación pormenorizada del
suelo urbanizable del sector industrial A-1-Alfarp, colindante con el
cauce del río Magro, deberá disponer de terrenos destinados a espacios
libres y zona verdes públicas a lo largo de toda su extensión. Los mencionados espacios libres y zonas verdes deberán cumplir las condiciones
dimensionadas exigidas para los jardines por la legislación urbanística
aplicable. El tratamiento y ajardinamiento será el adecuado a su carácter
inundable y de soporte de un ecosistema ripario. En ningún caso se pondrán computar como zona verde los terrenos ocupados por el cauce.
– El promotor deberá presentar en el Servicio de Ordenación Territorial de la Conselleria de Territorio y Vivienda los planos de ordenación
del sector Sur A-1–Alfarp junto con el anejo de la red de drenaje del
proyecto de urbanización del sector industrial, que deberá contemplar la
construcción de unos canales de protección en las zonas Sur A-2 y A-1
Alfarp que recojan las aguas del drenaje transversal de la futura autovía
CV-50, provenientes de los barrancos de Antonio de la Sardinera, del
Castell y de la senda l’Estape, así como el encauzamiento del barranco
de la Creueta y adecuación de la desembocadura, de acuerdo con los
caudales obtenidos en el estudio de inundabilidad.
Por otra parte, en cuanto la actuación afecte a dominio público
hidráulico o zona de policía o a la posible incidencia en el régimen
de corrientes, deberá ajustarse a lo dispuesto en la normativa vigente
(Texto Refundido de la Ley de Aguas y demás disposiciones que la
desarrollen), igualmente se deberá obtener autorización previa para el
Num. 6614 / 22.09.2011
pluvials, i també si es preveu realitzar captacions d’aigua superficial o
subterrània.
5. Informe de la Divisió de Carreteres de la Direcció General
d’Obres Públiques de la Conselleria d’Infraestructures i Transport, de
data 26 de març de 2007, referent a la informació pública del projecte
bàsic i l’estudi d’impacte ambiental variant de la carretera CV-50, tram
l’Alcúdia-Llombai, en contestació a l’al·legació presentada pels ajuntaments de Llombai i Alfarp. Aquest informe conclou que:
S’ha de mantenir la zona de protecció a 50 m de l’autovia, sempre
que aquests sectors industrials assumisquen la realització de les mesures
correctores adients a fi d’evitar l’impacte acústic de la nova autovia
CV-50 sobre aquests sectors, de manera que es complisca la legislació
de soroll vigent sobre això. Per tant, la realització de les mesures correctores necessàries per a evitar l’impacte acústic negatiu sobre els sectors
industrials previstos han de ser a càrrec d’aquests polígons industrials.
6. Informe de l’Entitat de Sanejament d’Aigües (EPSAR), de data
12 d’abril de 2006, sobre la capacitat del sistema de sanejament i depuració de Marquesat per a admetre els cabals d’aigües residuals generats
pel sector industrial d’Alfarp, que conclou que ...Aquesta entitat de
sanejament d’aigües informa sobre la viabilitat del tractament a l’EDAR
de Marquesat de les aigües residuals generades per l’homologació modificativa del sector industrial d’Alfarp, sempre que es complisquen els
condicionants següents:... Entre els quals, cal destacar el tercer: ...3.
Perquè es puga realitzar la connexió efectiva, han d’estar executades
les actuacions previstes.
7. Certificat de la mercantil GIRSA (Gestión Integral de Residuos
Sólidos, SA), de data 28 de juliol de 2006, sobre la suficiència i la
capacitat de la gestió de residus sòlids urbans d’Alfarp en relació amb
l’homologació modificativa del sector industrial d’Alfarp, que certifica
la capacitat del tractament a la planta de tractament de Guadassuar fins
que entre en funcionament el Pla zonal X, XI i XII, al qual pertany el
municipi d’Alfarp.
8. Certificat de la Comunitat de Regants de Llombai, de data 20
d’octubre de 2006, com a titular de l’explotació dels pous: Castell
d’Alèdua, les Fontanelles i el Castellar (inscrits en el Registre d’aigües),
que en la mesura de la seua capacitat, aquesta comunitat de regants
garanteix el subministrament d’aigua en la quantitat i la qualitat necessàries per a subministrar el polígon industrial Alfarp-Llombai, segons
les seues necessitats. A més, afig: ... la Comunitat de Regants està disposada a realitzar totes les sol·licituds i les gestions necessàries per a
obtenir de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer l’autorització per al
canvi d’ús de l’aigua de reg a ús industrial i l’augment de volum màxim
anual, si escau.
Afeccions legals
1. Després de la consulta de les cartografies temàtiques i els estudis integrants dels sistemes d’informació territorial publicades per la
COPUT, PGOF, CTV i Xarxa Natura, no s’han detectat afeccions sobre
l’àrea d’estudi.
2. PATRICOVA
L’àmbit de la zona d’estudi es troba afectat amb risc d’inundació 1
per la zona VC29: con del riu Magre, segons el Pla d’acció territorial de
caràcter sectorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat
Valenciana (PATRICOVA).
Ha de complir les previsions compreses en la normativa del Pla
d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat
Valenciana (PATRICOVA).
3. Camins ramaders
L’àmbit del sector proposat afecta el camí ramader anomenat senda
del Camí de València, amb una amplària de 20,89 m, i que en constitueix precisament el límit pel sud.
D’altra banda, el camí ramader anomenat assegador Real d’Aragó,
amb una amplària legal de 75,22 m, corre paral·lel a l’eix del riu Magre.
Encara que no penetra en el sector, corre paral·lel a aquest i, per tant, cal
respectar-ne el domini públic.
Cal respectar en tot el traçat i tota l’amplària el que es disposa en
la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders i la Llei 11/1994,
d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
4. Rambles i canals
L’actuació afecta, directament i indirectament, el domini públic
hidràulic o la zona de policia o la possible incidència en el règim de
corrents del riu Magre, situat al llarg del límit oest del sector.
32833
vertido de las aguas pluviales, así como si se prevé realizar captaciones
de agua superficial o subterránea.
5. Informe de la División de Carreteras de la Dirección General
de Obras Públicas de la Conselleria de Infraestructuras y Transporte,
de fecha 26 de marzo de 2007, referente a la información pública del
proyecto básico y estudio de impacto ambiental variante de la carretera
CV-50 tramo l’Alcúdia-Llombai, en contestación a alegación presentada
por ayuntamientos de Llombai y Alfarp. Dicho informe concluye que:
Se mantendrá la zona de protección a 50 m de la autovía siempre y cuando dichos sectores industriales asuman la realización de las
medidas correctoras oportunas a fin de evitar el impacto acústico de la
nueva autovía CV-50 sobre estos sectores, de forma que se cumpla la
legislación de ruido vigente al respecto. Por lo tanto, la realización de
las medidas correctoras necesarias para evitar el impacto acústico negativo sobre los sectores industriales previstos correrán a cargo de dichos
polígonos industriales.
6. Informe de la Entitat de Sanejament d’Aigües (EPSAR), de fecha
12 de abril de 2006, sobre la capacidad del sistema de saneamiento y
depuración de Marquesat para admitir los caudales de aguas residuales
generados por el sector industrial de Alfarp, el cual concluye que ...
Esta entidad de saneamiento de aguas informa la viabilidad del tratamiento en la EDAR de Marquesat de las aguas residuales generadas por
la homologación modificativa del sector industrial de Alfarp siempre y
cuando se cumpla con los siguientes condicionantes:... Entre los cuales
destacar el tercero: ...3. Para que se pueda realizar la conexión efectiva,
deberán estar ejecutadas las actuaciones previstas.
7. Certificado de la mercantil GIRSA (Gestión Integral de Residuos Sólidos, SA), de fecha 28 de julio de 2006, sobre suficiencia y
capacidad de la gestión de residuos sólidos urbanos de Alfarp en relación a la homologación modificativa del sector industrial de Alfarp, el
cual certifica la capacidad del tratamiento en la planta de tratamiento
de Guadassuar hasta que entre en funcionamiento el Plan Zonal X, XI y
XII al que pertenece el municipio de Alfarp.
8. Certificado de la Comunidad de Regantes de Llombai, de fecha
20 de octubre de 2006, como titular de la explotación de los pozos:
Castell de Aledua, Fontanelles y Castellar (inscritos en el Registro de
aguas), que en la medida de su aforo, dicha comunidad de regantes
garantiza el suministro de agua en cantidad y calidad necesarias para
suministrar al polígono industrial Alfarp-Llombai, según sus necesidades. Además añade: ... la comunidad de regantes está dispuesta a
realizar todas las solicitudes y gestiones necesarias para obtener de la
Confederación Hidrográfica del Júcar la autorización para el cambio de
uso del agua de riego a uso industrial, y el aumento de volumen máximo
anual en su caso.
Afecciones legales
1. Tras la consulta de las cartografías temáticas y estudios integrantes de los sistemas de información territorial publicadas por la COPUT,
PGOF, CTV y Red Natura, no se han detectado afecciones sobre el área
de estudio.
2. PATRICOVA
El ámbito de la zona de estudio se encuentra afectado con riesgo
de inundación 1 por la zona VC29: cono del río Magro, según el Plan
de acción territorial de carácter sectorial sobre prevención del riesgo de
inundación en la Comunitat Valenciana (PATRICOVA).
Deberá cumplir las previsiones contenidas en la normativa del Plan
de acción territorial sobre prevención del riesgo de inundación en la
Comunitat Valenciana (PATRICOVA).
3. Vías pecuarias
El ámbito de sector propuesto afecta a la vía pecuaria denominada
vereda del Camino de Valencia, con una amplitud de 20,89 m, y que
constituye precisamente su límite por el sur.
Por otro lado, la vía pecuaria denominada cañada Real de Aragón,
con una anchura legal de 75,22 m, discurre paralela al eje del río Magro.
Aunque no penetra en el sector, discurre paralelo a él y por tanto se
deberá respetar su dominio público.
Deberán ser respetadas en todo su trazado y anchura acorde a lo
dispuesto en la Ley 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecuarias y la Ley
11/1994, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana.
4. Ramblas y cauces
La actuación afecta, directa e indirectamente, al dominio público
hidráulico y/o zona de policía o a la posible incidencia en el régimen de
corrientes del río Magro, situado a lo largo del límite oeste del sector.
Num. 6614 / 22.09.2011
Es pretén construir una xarxa separativa d’aigües residuals i pluvials perquè les aigües pluvials es puguen abocar directament a un canal
públic.
Cal ajustar-se al que es disposa en la normativa vigent sobre el
domini públic del riu Magre (Text Refós de la Llei d’Aigües i la resta
de disposicions que la desenvolupen). Igualment, cal obtenir una autorització prèvia per a l’abocament de les aigües pluvials, i també si es
preveu realitzar captacions d’aigua superficial o subterrània.
5. Jaciments arqueològics
Segons l’EsIA no hi ha jaciments paleontològics identificats, encara
que n’hi ha un de pròxim a la zona límit amb el Tello, la Torre d’Alèdua.
Es presenta informe favorable a l’EsIA a l’efecte patrimonial comprés en l’art. 11 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del patrimoni cultural
valencià.
6. Infraestructures de transport
Hi ha afecció a la carretera CV-520 a causa de la xarxa primària de
connexió a aquest polígon, que ha de constar d’una rotonda que s’ha
de situar en aquesta carretera i que ha de donar accés a través d’un vial
primari intern als 2 sectors del polígon (Alfarp i Llombai, ambdós en
tramitació).
També es veurà afectat el sector per la futura autovia CV-50, el
traçat de la qual circularà pel límit est del sector.
Cal que es respecten les zones de protecció i de domini públic per
afecció de vials, exposades en la Llei 6/1991, de 27 de març, de Carreteres de la Comunitat Valenciana, i també la Llei 14/2005, de 23 de
desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Financera i Administrativa i
d’Organització de la Generalitat Valenciana.
Consideracions ambientals
1. Pel que fa a la litologia, la zona d’estudi està formada per lloses
calcàries terciàries i crostes calcàries quaternàries sobre materials detrítics. En concret, la zona on es realitzarà l’homologació es troba dins
d’una unitat formada per graves i llims, que hi confereix característiques
com ara permeabilitat alta, estabilitat de talussos baixa i vulnerabilitat
d’aqüífers baixa.
Segons la classificació de la FAO (1974), el tipus de sòl existent està
format per fluvisòls. Són sòls desenvolupats sobre dipòsits al·luvials el
material original dels quals el constitueixen dipòsits, predominantment
recents, d’origen fluvial, lacustre o marí. Es troben en àrees periòdicament inundades, si no és que estan protegides per dics, de planes
al·luvials, ventalls fluvials i valls pantanoses. Aquestes planes s’han
anat formant per l’acumulació de sediments erosionats de les cadenes
muntanyoses de l’interior de la Comunitat Valenciana durant milers
d’anys i actualment, encara que de forma esporàdica, continuen rebent
aportacions periòdiques a partir dels episodis de riuades i inundacions.
Tradicionalment, són els sòls utilitzats com a zona d’horta i d’arbres
fruiters als voltants dels nuclis urbans. Són sòls susceptibles d’aconseguir una productivitat elevada quan es donen circumstàncies d’una
profunditat adequada, topografies planes i textures equilibrades. Però
també tenen limitacions i problemes derivats de la possibilitat d’experimentar inundacions, una elevada altura de la capa freàtica, textures
extremes i risc de salinitat.
2. D’acord amb l’EsIA presentat, en l’àmbit d’actuació no s’ha trobat cap espècie inclosa en els annexos I i II de l’Ordre de 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d’Agricultura i Pesca, sobre protecció
d’espècies endèmiques o amenaçades. Tampoc es comprén cap espècie
del Catàleg nacional d’espècies amenaçades (RD 439/1990 de 30 de
març, BOE núm. 82, del 5 d’abril de 1992), actualitzat per les ordres
de 29 agost de 1996, 9 de juliol de 1998, 9 de juny de 1999, 10 de
març de 2000, 28 de maig de 2001, MAM/2734/2002 de 21 d’octubre i
MAM/1653/2003 de 10 de juny, totes publicades en el Butlletí Oficial
de l’Estat (BOE).
Els terrenys objecte d’estudi estan formats per cultius, principalment
cítrics i bresquilleres, alguns dels quals es mantenen en actiu, mentre
que d’altres es troben abandonats.
Segons l’EsIA, a més de la presència de les espècies de cultiu, es
troben formacions de caràcter nitròfil, associades a aquests cultius en
producció o en procés d’abandonament i, d’altra banda, les formacions
nitròfiles i halonitròfiles associades a tota mena d’ambients com ara
vores de camins, terrenys improductius, etc., vegetació ruderal i viària.
Tenint en compte el grau d’antropització, les espècies trobades solen ser
d’una àmplia distribució cronològica. És bastant escassa i poc diversa.
32834
Se pretende construir una red separativa de aguas residuales y pluviales para que las aguas pluviales puedan ser vertidas directamente a
cauce público.
Deberá ajustarse a lo dispuesto en la normativa vigente respecto al
dominio público del río Magro (Texto Refundido de la Ley de Aguas y
demás disposiciones que la desarrollen). Igualmente se deberá obtener
autorización previa para el vertido de las aguas pluviales, así como si se
prevé realizar captaciones de agua superficial o subterránea.
5. Yacimientos arqueológicos.
Según el EsIA no existen yacimientos paleontológicos identificados,
aunque existe uno cercano en la zona límite con el Tello, la Torre de
Aledua.
Se presenta informe favorable al EsIA a los efectos patrimoniales
contemplados en el art. 11 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano.
6. Infraestructuras de transporte.
Existe afección a la carretera CV-520 debido la red primaria de
conexión a este polígono constará de una rotonda que se ubicará en esta
carretera y que dará acceso a través de un vial primario interno a los 2
sectores del polígono (Alfarp y Llombai, los dos en tramitación).
También se verá afectado el sector por la futura autovía CV-50,
cuyo trazado circulará por el límite este del sector.
Deberán respetarse las zonas de protección y de dominio público
por afección de viales expuestas en la Ley 6/1991, de 27 de marzo, de
Carreteras de la Comunitat Valenciana, así como la Ley 14/2005, de 23
de diciembre, de Medidas Fiscales, de Gestión Financiera y Administrativa y de Organización de la Generalitat Valenciana.
Consideraciones ambientales
1. En cuanto a la litología, la zona de estudio esta formado por lastras calizas terciarias y costras calcáreas cuaternarias sobre materiales
detríticos. En concreto la zona en la que se va a realizar la homologación está dentro de una unidad formada por gravas y limos, confiriéndole características como permeabilidad alta, estabilidad de taludes baja,
vulnerabilidad de acuíferos baja.
Según la clasificación de la FAO (1974) el tipo de suelo existente
está formado por fluvisoles. Son suelos desarrollados sobre depósitos
aluviales cuyo material original lo constituyen depósitos, predominantemente recientes, de origen fluvial, lacustre o marino. Se encuentran
en áreas periódicamente inundadas, a menos que estén protegidas por
diques, de llanuras aluviales, abanicos fluviales y valles pantanosos.
Estas llanuras se han ido formando por la acumulación de sedimentos
erosionados de las cadenas montañosas del interior de la Comunitat
Valenciana durante miles de años y actualmente, aunque de forma esporádica, siguen recibiendo aportes periódicos a partir de los episodios de
riadas e inundaciones. Tradicionalmente son los suelos utilizados como
zona de huerta y frutales en los alrededores de los núcleos urbanos.
Son suelos susceptibles de alcanzar una elevada productividad cuando
se dan circunstancias de adecuada profundidad, topografías llanas y
texturas equilibradas. Pero también tienen limitaciones y problemas
derivados de la posibilidad de sufrir inundaciones, elevada altura de la
capa freática, texturas extremas y riesgo de salinidad.
2. De acuerdo con el EsIA presentado, en el ámbito de actuación,
no se ha encontrado ninguna especie incluida en los anexos I y II de la
Orden de 20 de diciembre de 1985, de la Conselleria de Agricultura y
Pesca, sobre protección de especies endémicas o amenazadas. Como
tampoco se recoge ninguna especie del Catálogo nacional de especies
amenazadas (RD 439/1990, de 30 de marzo, BOE nº 82, del 5 de abril
de 1992,) actualizado por las órdenes de 29 agosto de 1996, 9 de julio
de 1998, 9 de junio de 1999, 10 de marzo de 2000, 28 de mayo de 2001,
MAM/2734/2002 de 21 de octubre y MAM/1653/2003 de 10 de junio,
publicadas todas ellas en el Boletín Oficial del Estado (BOE).
Los terrenos objeto de estudio están formados por cultivos principalmente de cítricos y melocotoneros algunos de los cuales se mantienen en activo mientras que otros se encuentran abandonados.
Según el EsIA, además de la presencia de las especies de cultivo se
encuentran formaciones de carácter nitrófilo, asociadas a estos cultivos
en producción o en proceso de abandono, y por otro lado, las formaciones nitrofilas y halonitrofilas asociadas a todo tipo de ambientes como
bordes de camino, terrenos baldíos, etc., vegetación ruderal y viaria.
Dado el grado de antropización, las especies encontradas suelen ser de
amplia distribución cronológica. Es bastante escasa y poco diversa.
Num. 6614 / 22.09.2011
Cal destacar també la vegetació del llit del riu Magre, ja que conforma un dels límits del polígon. És un riu sec la flora del qual es caracteritza per la presència de plantes de la família de les gramínies i d’altres
com els baladres.
No es troben en l’àmbit àrees forestals que hagen patit incendis a
partir de l’entrada en vigor de la Llei 4/1992, de Sòl No Urbanitzable.
3. Segons l’EsIA, la zona de cultiu està compresa en una àrea de
cultius de cítrics i d’arbres fruiters, de manera que presenta una fauna
constituïda per espècies adaptades a ambients fortament antropitzats. El
catàleg presentat recull les espècies que, d’una manera o d’una altra, es
relacionen amb diferents ambients que es donen a la zona en general.
Aquesta llista és una simple recopilació de noms en què s’assenyala la
probabilitat de la seua presència a la zona o no. Per això, resulta molt
bàsica i dóna poca informació sobre la fauna existent al sector, ja que no
assenyala en quins punts es pot trobar predomini de cada espècie ni com
fan ús de l’àrea d’estudi, indicant si és l’àrea de campeig, de nidificació
o quins són els punts més freqüents de pas. Per tant, la informació al
respecte resulta insuficient i comporta una difícil valoració de la zona.
En la llista presentada en l’EsIA com a fauna representativa de la
zona i que es pot veure afectada per l’actuació no s’han trobat espècies
amb algun tipus de protecció d’acord amb el Decret 32/2004, de 27 de
febrer, del Consell, pel qual es crea i es regula el Catàleg valencià d’espècies de fauna amenaçades, en què s’estableixen categories i normes
per a protegir-les. L’EsIA no especifica l’afecció del projecte a aquestes
espècies que apareixen en la llista esmentada.
Segons el que s’ha vist en l’EsIA, no cal indicar la presència d’individus catalogats com d’especial interés o en perill d’extinció, ni es troba
a les àrees objecte d’estudi cap de les espècies del Catàleg nacional
d’espècies amenaçades, Reial Decret 439/1990, de 30 de març.
4. Per al subministrament d’aigua potable del sector industrial proposat, es necessita un cabal d’aigua potable de 56,6 litres/s, que proposa
subministrar mitjançant la utilització de pous de reg que hi ha a la zona,
que són:
– Pou núm. 1: pou de la Comunitat de Regants, l’administrador del
qual és Vicente Adán Joares, situat al Castell d’Alèdua, polígon 2, de
Llombai, amb una capacitat de 4.000 l/min. Actualment bomba a una
bassa a 300 metres de distància. Allí se situarà una planta potabilitzadora des d’on eixirà la nova infraestructura fins al polígon.
– Pou núm. 2: el Castellar, polígon 2, a 1,5 km de distància amb
4.500 l/min, connectat a la mateixa bassa que el pou anterior. També
pertany a la Comunitat de Regants.
– Pou Navarro: situat a la partida d’Escondella al terme municipal
d’Alfarp, amb una capacitat de 17.000 l/min.
Segons l’EsIA, el consum previst per a la zona industrial AlfarpLlombai serà de 210.600 m³/any. En l’actualitat, els sòls objecte d’homologació són sòls cultivats en regadiu amb una dotació aproximada anual de 5.500 m³/ha/any, cosa que comporta un consum actual de
289.575 m³/any. Per tant, segons la documentació aportada, el consum
d’aigua del sector industrial seria inferior al consum actual per al reg,
amb una diferència de 78.975 m³/any.
Es presenta la sol·licitud realitzada a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb data 24 de maig de 2005, per a obtenir l’informe
regulat en l’art. 19.2 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat,
d’Ordenació de Territori i Protecció del Paisatge sobre disponibilitat de
recursos hídrics per als usos previstos en l’ordenació. Cal destacar que
fins ara no s’ha rebut l’informe esmentat en aquest Servei.
No es presenta la sol·licitud ni el certificat de la Confederació
Hidrogràfica del Xúquer per a la concessió d’aigües subterrànies del
pou núm. 1 de la Comunitat de Regants, del pou núm. 2 el Castellar i
del pou Navarro (excepte abastiment) per a ús industrial, d’acord amb
l’article 59 i següents de la Llei d’Aigües; article 104 i següents i concordants del Reglament domini públic hidràulic. S’entén que actualment
l’ús de l’aigua d’aquests pous és el de reg d’ús no industrial; per tant,
cal tenir resolt l’expedient administratiu que exigeix la Llei d’aigües per
a poder disposar d’aquests subministraments.
Per tant, encara que s’acredita que hi ha cabal suficient per a abastir
el nou polígon industrial plantejat, cal obtenir l’informe de la CHX de la
disponibilitat d’aquests, a més de tenir resolts els tràmits administratius
per al canvi d’ús dels pous esmentats, exigits per la legislació d’aigües,
32835
Cabe destacar también la vegetación del cauce del río Magro, ya
que este conforma uno de los límites del polígono. Es un río seco cuya
flora se caracteriza por la presencia de plantas de la familia de las gramíneas y otras como adelfas.
No se encuentran en el ámbito áreas forestales que hayan sufrido
incendios a partir de la entrada en vigor de la Ley 4/1992, de Suelo No
Urbanizable.
3. Según el EsIA, la zona de cultivo esta comprendida en un área
de cultivos citrícolas y frutales, por lo que presenta una fauna constituida por especies adaptadas a ambientes fuertemente antropizados.
El catálogo presentado recoge aquellas especies que de algún modo u
otro se relacionan con diferentes ambientes que se dan en la zona en
general. Esta lista es una simple recopilación de nombres en la que se
señala la probabilidad de su presencia en la zona o no. Por lo que resulta
muy básica y da poca información sobre la fauna existente en el sector,
pues no señala en que puntos se puede encontrar predominancia de cada
especie ni como hacen uso del área de estudio, señalando si es el área
de campeo, de nidificación o cuales son los puntos más frecuentes de
paso. Por tanto, la información a este respecto resulta insuficiente, lo
que lleva a una difícil valoración de la zona.
En el listado presentado en el EsIA como fauna representativa de
la zona y que puede verse afectada por la actuación, no se han encontrado especies con algún tipo de protección de acuerdo con el Decreto
32/2004, de 27 de febrero, del Consell, por el que se crea y regula el
Catálogo valenciano de especies de fauna amenazadas, en el que se establecen categorías y normas para su protección. El EsIA no especifica la
afección del proyecto a estas especies que aparecen en el listado.
Según lo visto en el EsIA, no cabe indicar la presencia de individuos
catalogados como de especial interés o en peligro de extinción, ni se
encuentran en las áreas objeto de estudio, ninguna de las especies del
Catálogo nacional de especies amenazadas Real Decreto 439/1990, de
30 de marzo.
4. Para el suministro de agua potable del sector industrial propuesto,
se requiere un caudal de agua potable de 56,6 litros, los cuales propone
suministrar mediante la utilización de pozos de riego existentes en la
zona, los cuales son:
– Pozo nº 1: pozo de la Comunidad de Regantes, cuyo administrador es Vicente Adán Joares, situado en el Castell Aledua, polígono 2
de Llombai, con una capacidad de 4.000 l/min. Actualmente bombea a
balsa a 300 metros de distancia. Allí se situará una planta potabilizadora
desde donde saldrá la nueva infraestructura hasta el polígono.
– Pozo nº 2: Castellar, polígono 2, a 1,5 km de distancia con 4.500
l/min, conectado a la misma balsa que el pozo anterior. También pertenece a la Comunidad de Regantes.
– Pozo Navarro: situado en la partida Escondella en el término
municipal de Alfarp, con una capacidad de 17.000 l/min.
Según el EsIA, el consumo previsto para la zona industrial AlfarpLlombai será de 210.600 m³/año. En la actualidad, los suelos objeto
de homologación son suelos cultivados en regadío con una dotación
aproximada anual de 5.500 m³/ha/año, lo que supone un consumo actual
de 289.575 m³/año. Por tanto, según la documentación aportada, el consumo de agua del sector industrial sería menor que el consumo actual
para riego, con una diferencia de 78.975 m³/año.
Se presenta, la solicitud realizada a la Confederación Hidrográfica
del Júcar, en fecha 24 de mayo de 2005, para obtener informe regulado
en el artículo 19.2 de la Ley 4/2004, de 30 de junio, de la Generalitat, de
Ordenación de Territorio y Protección del Paisaje sobre disponibilidad
de recursos hídricos para los usos previstos en la ordenación. Destacar
que hasta la fecha no se ha recibido dicho informe en este Servicio.
No se presenta, la solicitud ni el certificado de la Confederación
Hidrográfica del Júcar para la concesión de aguas subterráneas del pozo
nº 1 de la Comunidad de Regantes, del pozo nº 2 Castellar y del pozo
Navarro (excepto abastecimiento) para uso industrial, de acuerdo con el
artículo 59 y siguientes de la Ley de Aguas; artículo 104 y siguientes y
concordantes del Reglamento dominio público hidráulico. Se entiende
que actualmente el uso del agua de estos pozos es el de riego no de uso
industrial, por tanto deberá tener resuelto el expediente administrativo
que precisa la Ley de Aguas, para poder disponer de estos suministros.
Por tanto, aunque se acredita que existe caudal suficiente para abastecer al nuevo polígono industrial planteado, se deberá obtener el informe de la CHJ de disponibilidad de los mismos, además de tener resuelto
los trámites administrativos para el cambio de uso de los citados pozos,
Num. 6614 / 22.09.2011
com també tenir resolta la manca d’infraestructures necessàries per a
connectar els pous ja existents amb les xarxes de subministrament corresponents.
Per a l’evacuació d’aigües pluvials i residuals, es projecta una xarxa
separativa que conduirà les residuals fins a la nova EDAR, que s’ha
de construir i que està projectada que s’ubique a l’extrem sud-oest del
sector, al costat del riu Magre i de la carretera CV-520. A més, no es
presenta el projecte de la nova EDAR, de manera que no es disposa
d’informació sobre:
– les característiques tècniques d’aquesta EDAR,
– les característiques de l’abocament generat (paràmetres de l’abocament),
– punts d’abocament,
– tipus de dispositiu controlador d’abocament que s’hi instal·larà,
– estudi hidrogeològic per a abocament d’aigües procedents de
l’EDAR a domini públic. La capacitat d’aquesta EDAR ha de respondre, com a mínim, a una demanda de 2.500 m³/dia.
Cal recordar que l’abocament d’aigües residuals exigeix autorització administrativa prèvia de l’organisme de conca competent (article
100 del Text Refós de la Llei d’Aigües). D’altra banda, per a la reutilització de l’efluent es requereix autorització o la concessió atorgada per
aquesta confederació.
D’altra banda, es presenta informe de l’Entitat de Sanejament d’Aigües (EPSAR), de data 18 de maig de 2006, sobre la capacitat del sistema de sanejament i depuració de Marquesat per a admetre els cabals
d’aigües residuals generats pel sector industrial d’Alfarp. D’aquest
informe s’extrau que l’EDAR del Marquesat dóna servei als municipis
d’Alfarp, Catadau i Llombai i està dissenyada per a tractar 1.875 m³/dia.
En l’actualitat, l’influent és de 1.078 m³/dia.
Com que el cabal generat previst per l’actuació conjunta és de 1.724
m³/dia, se supera la capacitat de l’EDAR del Marquesat, i així, l’informe
esmentat conclou que si no es construeix una EDAR pròpia i es pretén
connectar el sistema públic de sanejament, s’han d’executar les actuacions d’ampliació i millora de la planta previstes per a poder efectuar la
connexió efectiva i poder tractar el nou cabal generat.
Cal destacar que en el II Pla Director de Sanejament d’Aigües de la
Comunitat Valenciana es preveuen actuacions d’ampliació i de millora.
Cal obtenir informació sobre el fet que s’augmentarà la capacitat de la
planta i així es permetrà la recepció i el tractament de cabals superiors
als actuals.
5. Pel que fa a la hidrologia superficial, el polígon industrial proposat limita per l’oest amb el llit del riu Magre, i es veu travessat per la
séquia d’Alèdua.
A causa de l’ocupació del sòl, es passarà d’un terreny agrícola a
una superfície urbanitzada, i això implica la pavimentació i l’asfaltatge
de la majoria del sòl, que suposa una pèrdua de la permeabilitat del terreny i, per tant, una disminució de la humitat del sòl, la qual cosa serà
perjudicial tant per a les zones que s’inclouen en el sector com per a les
adjacents. Això implica que la séquia i les ramificacions d’aquesta reben
més aigua d’escolament en l’època de pluja.
D’altra banda, per a l’eliminació de les aigües pluvials del sector,
l’evacuació al riu Magre, cal obtenir l’autorització administrativa de la
Confederació Hidrogràfica del Xúquer, prèviament a l’actuació per a
l’abocament de les aigües pluvials (article 9 del Reglament de domini
públic hidràulic, RD 849/1986).
A més, quant a la séquia d’Alèdua, que travessa el sector proposat,
cal garantir el reg de parcel·les situades fora del sector; per això, aquesta
infraestructura de reg ha de ser entubada, enterrada o conservada, quan
passe pel sector.
Pel que fa al risc d’inundabilitat, convé destacar que l’àmbit de la
zona d’estudi es troba afectat amb risc nivell 1 per la zona VC29: con
del riu Magre, segons el PATRICOVA. Es tracta de tota la zona del
sector que afronta per l’oest amb la ribera del riu Magre.
El promotor presenta en la seua documentació l’estudi d’inundabilitat i una addenda posterior a aquest estudi, on repara les deficiències
trobades pels tècnics de Conselleria i de la Confederació Hidrogràfica
del Xúquer.
El segon informe del Servei d’Ordenació Territorial de la Direcció
General de Planificació i Ordenació Territorial, de data 4 de juny de
2007, es basa en el contingut de l’estudi d’inundabilitat de l’homologació modificativa del sector industrial del terme municipal d’Alfarp i en
32836
exigidos por la legislación de Aguas, así como tener resuelta la falta de
infraestructuras necesarias para conectar los pozos ya existentes con las
redes de suministro correspondientes.
Para la evacuación de aguas pluviales y residuales se proyecta una
red separativa que conducirá las residuales hasta la nueva EDAR que
se deberá construir y que está proyectada su ubicación en el extremo
suroeste del sector junto al río Magro y a la carretera CV-520. Además,
no se presenta proyecto de la nueva EDAR, con lo cual, no se dispone
de información acerca de:
– las características técnicas de dicha EDAR,
– características del vertido generado (parámetros del vertido),
– puntos de vertido,
– tipo de dispositivo controlador de vertido que se va a instalar,
– estudio hidrogeológico para vertido de aguas procedentes de la
EDAR a dominio público. La capacidad de dicha EDAR deberá responder como mínimo a una demanda de 2.500 m³/día.
Recordar que, el vertido de aguas residuales precisa autorización
administrativa previa del organismo de cuenca competente (artículo
100 del Texto Refundido de la Ley de Aguas). Por otro lado, para la
reutilización del efluente se requiere autorización o concesión otorgada
por esta Confederación.
Por otro lado, se presenta informe de la Entitat de Sanejament
d’Aigües (EPSAR), de fecha 18 de mayo de 2006, sobre la capacidad
del sistema de saneamiento y depuración de Marquesat para admitir los
caudales de aguas residuales generados por el sector industrial de Alfarp.
De dicho informe se extrae que la EDAR del Marquesat da servicio a
los municipios de Alfarp, Catadau y Llombai y está diseñada para tratar
1.875 m³/día. En la actualidad el influente es de 1.078 m³/día.
Como el caudal generado previsto por la actuación conjunta es de
1.724 m³/día, se supera la capacidad de la EDAR del Marquesat con lo
cual, el citado informe concluye que si no se construye una EDAR propia y se pretende conectar el sistema público de saneamiento, deberán
ejecutarse las actuaciones de ampliación y mejora de la planta previstas
para poder efectuar la conexión efectiva y poder tratar el nuevo caudal
generado.
Hay que destacar que en el II Plan Director de Saneamiento de
Aguas de la Comunitat Valenciana se prevén actuaciones de ampliación
y mejora. Se tendrá que obtener información acerca de que se aumentará
la capacidad de la planta y con ello se permitirá la recepción y tratamiento de mayores caudales que los actuales.
5. En cuanto a la hidrología superficial, el polígono industrial propuesto limita por el oeste con el cauce del río Magro, y se ve atravesado
por la acequia de Aledua.
Debido a la ocupación del suelo se pasará de un terreno agrícola a
una superficie urbanizada, lo cual implica la pavimentación y asfaltado
de la mayoría del suelo, suponiendo una perdida de la permeabilidad del
terreno y por tanto una disminución de la humedad del suelo, lo cual
será perjudicial tanto para las zonas que se incluyen en el sector como
para las adyacentes. Esto implica que la acequia, y sus ramificaciones,
reciban mayor agua de escorrentía en la época de lluvia.
Por otro lado, para la eliminación de las aguas pluviales del sector la
evacuación al río Magro, se deberá obtener la autorización administrativa de la Confederación Hidrográfica del Júcar, previamente a la actuación, para el vertido de las aguas pluviales (artículo 9 del Reglamento
de dominio público hidráulico, RD 849/1986).
Además, respecto a la acequia de Aledua, que atraviesa el sector
propuesto, se deberá garantizar el riego de parcelas situadas fuera del
sector, por ello, dicha infraestructura de riego deberá ser entubada, enterrada o conservada, a su paso por el sector.
Respecto al riesgo de inundabilidad, destacar que el ámbito de la
zona de estudio se encuentra afectado con riesgo nivel 1 por la zona
VC29: cono del río Magro, según el PATRICOVA. Se trata de toda la
zona del sector que linda por el oeste con la ribera del río Magro.
El promotor presenta en su documentación, estudio de inundabilidad y una posterior adenda a dicho estudio subsanado las deficiencias encontradas por los técnicos de Conselleria y de la Confederación
Hidrográfica del Júcar.
El segundo informe del Servicio de Ordenación Territorial de la
Dirección General de Planificación y Ordenación Territorial, de fecha
4 de junio de 2007, está basado en el contenido del estudio de inundabilidad de la homologación modificativa del sector industrial del
Num. 6614 / 22.09.2011
l’informe emés per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, conclou
amb l’aprovació de l’estudi d’inundabilitat subsumida en la de l’instrument de planejament que habilita l’actuació (pla parcial), i ha de complir unes condicions, que tindran un caràcter obligatori de compliment
i formaran part dels condicionants que s’estableixen en el punt segon
d’aquesta declaració d’impacte ambiental.
D’altra banda, si l’actuació afecta el domini públic hidràulic o la
zona de policia o la possible incidència en el règim de corrents, cal ajustar-se al que disposa la normativa vigent (Text Refós de la Llei d’Aigües
i la resta de disposicions que la desenvolupen). Igualment, cal obtenir
una autorització prèvia per a l’abocament de les aigües pluvials, i també
si es preveu realitzar captacions d’aigua superficial o subterrània.
6. Quant a les infraestructures de transport, el nou polígon proposat
afectarà la carretera CV-520 ja que la xarxa primària de connexió a
aquest polígon constarà d’una rotonda, que se situarà en aquesta carretera i que donarà accés a través d’un vial primari intern als 2 sectors del
polígon Alfarp-Llombai.
A més, el sector es veurà afectat per la futura autovia CV-50, el
traçat de la qual circularà pel límit est del sector.
Cal que es respecten les zones de protecció i de domini públic per
afecció de vials, exposades en la Llei 6/1991, de 27 de març, de Carreteres de la Comunitat Valenciana, com també la Llei 14/2005, de 23 de
desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Financera i Administrativa i
d’Organització de la Generalitat Valenciana.
7. L’instrument de planejament proposat afecta el camí ramader
anomenat senda del Camí de València, amb una amplària legal de 20,89
m, i que constitueix precisament el límit pel sud. D’altra banda, el camí
ramader anomenat assegador Real d’Aragó, amb una amplària legal de
75,22 m, corre paral·lel a l’eix del riu Magre. Encara que no penetra en
el sector, corre paral·lel a aquest i, per tant, cal respectar-ne el domini
públic.
La proposta ha de complir tots els requisits exigits per l’article 12 de
la Llei 3/1995, que tracta sobre les modificacions del traçat dels camins
ramaders com a conseqüència d’una nova ordenació territorial. Així
mateix, s’ha de mantenir l’amplària legal dels camins ramaders afectats,
establida en 20,89 i 75,22 metres en el tram comprés. A més, cal respectar el caràcter de domini públic dels camins ramaders, ja que la superfície no computa a l’efecte de compliment d’estàndards urbanístics.
8. L’EsIA no integra en la seua documentació un estudi d’ordenació
i protecció del paisatge, es fa referència a l’afecció sobre el paisatge
mitjançant el punt 4.1.4, paisatge (pàgines 35 a 36 de l’EsIA), que pertanyen al punt 4, inventari ambiental i descripció de les interaccions
ecològiques clau (pàgina 23 de l’EsIA). Segons la documentació referida, el paisatge serà el factor que patirà un impacte més desfavorable, per
l’eliminació d’un paisatge agrícola i l’aparició d’un paisatge industrial.
L’efecte sobre el paisatge tindrà lloc tant en la fase de construcció com
en la de funcionament, per l’aparició d’edificacions, persones, vehicles, etc. i serà irreversible. L’impacte sobre el paisatge serà perjudicial, d’una intensitat alta, d’una extensió total o generalitzada, d’efecte
immediat, permanent i irreversible.
D’altra banda, hi ha un informe del Servei de Suport Tècnic de la
Direcció General d’Ordenació del Territori, de data 22 de desembre de
2006, sobre l’estudi del paisatge de l’homologació modificativa del
sector industrial del municipi d’Alfarp (València), que conclou que, per
la data d’informació pública de l’expedient de referència, no cal que
s’acompanye d’instrument de paisatge, de manera que no cal que aquest
servei emeta informe al respecte.
9. Segons l’EsIA, en l’àmbit d’estudi no hi ha cap jaciment arqueològic o paleontològic, o de cap element etnològic, localitzat en l’àmbit
sobre els sòls que es reclassifiquen, que passen de ser sòl no urbanitzable a sòl urbanitzable.
S’aporta l’informe favorable definitiu previst en l’article 11 de la
Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, resultat de
comprendre en l’EsIA aquestes actuacions realitzades, els resultats i el
programa de vigilància o les mesures correctores al respecte i l’addenda
de patrimoni cultural a l’estudi d’impacte ambiental d’agost de 2006.
L’informe aprova l’actuació, sempre que es complisquen les mesures
correctores de tipus etnològic, que és l’obligació d’aportar la part de
32837
término municipal de Alfarp y en el informe emitido por la Confederación Hidrográfica del Júcar, concluye con la aprobación del estudio
de inundabilidad subsumida en la del instrumento de planeamiento que
habilita la actuación (plan parcial), debiendo cumplir unas condiciones,
las cuales serán de obligado cumplimiento y formarán parte de los condicionantes que se establecen en el punto segundo de esta declaración
de impacto ambiental.
Por otra parte, en cuanto la actuación afecte a dominio público
hidráulico y/o zona de policía o a la posible incidencia en el régimen
de corrientes, deberá ajustarse a lo dispuesto en la normativa vigente
(Texto Refundido de la Ley de Aguas y demás disposiciones que la
desarrollen), igualmente se deberá obtener autorización previa para el
vertido de las aguas pluviales, así como si se prevé realizar captaciones
de agua superficial o subterránea.
6. Respecto a las infraestructuras de transporte, el nuevo polígono
propuesto afectará a la carretera CV-520 debido a que la red primaria de
conexión a este polígono constará de una rotonda que se ubicará en esta
carretera y que dará acceso a través de un vial primario interno a los 2
sectores del polígono Alfarp-Llombai.
También, el sector se verá afectado por la futura autovía CV-50,
cuyo trazado circulará por el límite este del sector.
Deberán respetarse las zonas de protección y de dominio público
por afección de viales expuestas en la Ley 6/1991, de 27 de marzo, de
Carreteras de la Comunitat Valenciana, así como la Ley 14/2005, de 23
de diciembre, de Medidas Fiscales, de Gestión Financiera y Administrativa y de Organización de la Generalitat Valenciana.
7. El instrumento de planeamiento propuesto afecta a la vía pecuaria denominada vereda del camino de Valencia, con una anchura legal
de 20,89 m, y que constituye precisamente su límite por el sur. Por
otro lado, la vía pecuaria denominada Cañada Real de Aragón, con una
anchura legal de 75,22 m, discurre paralela al eje del río Magro. Aunque no penetra en el sector, discurre paralelo a él y por tanto se deberá
respetar su dominio público.
La propuesta deberá cumplir con todos los requisitos exigidos por
el artículo 12 de la Ley 3/1995, que trata de las modificaciones del
trazado de las vías pecuarias como consecuencia de una nueva ordenación territorial. Asimismo, se mantendrá la anchura legal de las vías
pecuarias afectadas, establecida en 20,89 y 75,22 metros en el tramo
contemplado. Además, se deberá respetar el carácter de dominio público
de las vías pecuarias, puesto que su superficie no computa a efectos de
cumplimiento de estándares urbanísticos.
8. El EsIA no integra en su documentación un estudio de ordenación y protección del paisaje, se hace referencia a la afección sobre el
paisaje mediante el punto 4.1.4, Paisaje (páginas del 35 a 36 del EsIA),
perteneciente al punto 4, Inventario ambiental y descripción de las interacciones ecológicas clave (página 23 del EsIA). Según la documentación referida, el paisaje será el factor que sufrirá más impacto desfavorable, debido a la eliminación de un paisaje agrícola y la aparición
de un paisaje industrial. El efecto sobre el paisaje ocurrirá tanto en la
fase de construcción como en la de funcionamiento por la aparición de
edificaciones, personas, vehículos etc. y será irreversible. El impacto
sobre el paisaje será perjudicial, de intensidad alta, de extensión total o
generalizada, de efecto inmediato, permanente e irreversible.
Por otro lado, existe informe del Servicio de Apoyo Técnico de la
Dirección General de Ordenación del Territorio, de fecha 22 de diciembre de 2006, sobre el estudio del paisaje de la homologación modificativa del sector industrial del municipio de Alfarp (Valencia), el cual
concluye que por la fecha de información pública del expediente de
referencia no es necesario que se acompañe de instrumento de paisaje,
por lo que no cabe emitir informe al respecto por este Servicio.
9. Según el EsIA, en el ámbito de estudio no se encuentra ningún
yacimiento arqueológico o paleontológico, o de elemento alguno etnológico, localizado en el ámbito sobre los suelos que se reclasifican pasando de ser suelo no urbanizable a suelo urbanizable.
Se aporta el informe favorable definitivo previsto en el artículo 11
de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano,
resultado de contemplar en el EsIA estas actuaciones realizadas, los
resultados y el programa de vigilancia y/o medidas correctoras al respecto y la adenda de patrimonio cultural al estudio de impacto ambiental
de agosto de 2006. El informe aprueba la actuación, siempre y cuando,
se cumpla con las medidas correctoras de índole etnológico, lo cual es
la obligación de aportar la parte del estudio etnológico que falta sobre
Num. 6614 / 22.09.2011
l’estudi etnològic que falta sobre el sistema de reg, que els promotors
s’han compromés a realitzar quan es concrete l’actuació.
Després de revisar l’informe favorable definitiu previst en l’article
11 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, que
forma part de l’expedient d’avaluació d’impacte ambiental d’aquest
servei, amb núm. 45/2006-AIA, relatiu a la modificació de les normes
subsidiàries d’homologació sector industrial de Llombai (València),
s’extrau la localització en l’àmbit de diversos elements etnològics que
comparteix amb el sector proposat a Alfarp. Aquests elements són:
xarxa de séquies i murs de pedra en sec. En l’informe esmentat s’aprova
l’actuació, sempre que es complisquen les mesures següents:
– Xarxa de séquies: sobre aquestes sí que hi haurà una afecció
directa i es proposa la documentació d’aquest sistema hidràulic. En
el moment de posar en marxa el projecte cal comunicar a la Direcció
General de Patrimoni Cultural Valencià i Museus l’extracció dels carreus per a poder resoldre sobre el museu dipositari.
– Arquitectura de pedra en sec, ribassos o marges: l’informe proposa la utilització d’aquesta tècnica per a la realització dels bancals de les
zones verdes enjardinades que genere el nou sector industrial.
Tenint en compte que aquests elements es troben presents al sector
d’Alfarp, aquesta declaració ha de prendre les mesures exposades en
l’informe esmentat.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què
resulta preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambiental prèvia a la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprovació
definitiva d’aquest, segons es desprén de l’article 5 de la Llei d’Impacte Ambiental i concordants del seu reglament, annex I, apartat 8.g del
Decret 162/1990, de 15 d’octubre.
2. En l’expedient s’han observat els tràmits previstos en el Decret
162/1990, de 15 d’octubre, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament
d’impacte ambiental, modificat pel Decret 32/2006, de 10 de març, del
Consell; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, i
en les altres disposicions que hi són aplicables.
3. L’article 16.2. m, del Decret 131/2007, de 27 de juliol, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, atribueix a
la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre
l’avaluació d’impacte ambiental.
Per tant, tenint en compte tot això, i fent ús de les facultats que tinc
legalment atribuïdes, formule la següent:
Declaració d’impacte ambiental
32838
el sistema de riego, que se han comprometido los promotores a realizar
al concretarse la actuación.
Revisado el informe favorable definitivo previsto en el artículo 11
de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del patrimonio cultural valenciano que
forma parte del expediente de evaluación de impacto ambiental de este
Servicio, con nº 45/2006-AIA, relativo a la modificación de las normas
subsidiarias de homologación sector industrial de Llombai (Valencia),
se extrae la localización en el ámbito de diversos elementos etnológicos
que comparte con el sector propuesto en Alfarp. Estos elementos son:
red de acequias y muros de piedra en seco. En el citado informe se
aprueba la actuación, siempre y cuando, se cumpla con las siguientes
medidas:
– Red de acequias: sobre ellas sí habrá una afección directa y se
propone la documentación de dicho sistema hidráulico. En el momento
de puesta en marcha del proyecto se deberá comunicar a la Dirección
General de Patrimonio Cultural Valenciano y Museos la extracción de
los sillares para poder resolver sobre el museo depositario.
– Arquitectura de piedra en seco, ribazos o márgenes: el informe
propone la utilización de dicha técnica para la realización de los bancales
de las zonas verdes ajardinadas que genere el nuevo sector industrial.
Dado que estos elementos están presentes en el sector de Alfarp,
esta declaración tomará las medidas expuestas en el citado informe.
Consideraciones jurídicas
1. El proyecto examinado constituye uno de los supuestos fácticos en los que resulta preceptiva la formulación de una declaración de
impacto ambiental, previa a la resolución administrativa que se adopte
para la aprobación definitiva de aquél, según se desprende del artículo
5 de la Ley de Impacto Ambiental y concordantes de su reglamento,
anexo I, apartado 8.g del Decreto 162/1990, de 15 de octubre.
2. En el expediente se han observado los trámites previstos en el
Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell, por el que se aprueba el Reglamento de impacto ambiental, modificado por el Decreto
32/2006, de 10 de marzo, del Consell, en la Ley 2/1989, de 3 de marzo,
de la Generalitat Valenciana y en las demás disposiciones que le son de
aplicación.
3. El artículo 16.2.m del Decreto 131/2007, de 27 de julio, del Consell, por el que aprueba el Reglamento Orgánico y Funcional de la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, atribuye a la
Dirección General de Gestión del Medio Natural la competencia sobre
la evaluación del impacto ambiental.
Por todo lo anterior, y en uso de las facultades que tengo legalmente
atribuidas, emito la siguiente:
Declaración de impacto ambiental
Primer
Abans de l’aprovació definitiva d’aquesta Conselleria, el promotor
ha de presentar al Servei d’Ordenació Territorial de la Conselleria de
Territori i Habitatge els plànols d’ordenació del sector SUD A-1, juntament amb l’annex de la xarxa de drenatge del projecte d’urbanització
del sector industrial, que ha de comprendre la construcció d’uns canals
de protecció a les zones SUD A-2 i A-1 Alfarp, que recullen les aigües
del drenatge transversal de la futura autovia CV-50, que provenen dels
barrancs d’Antoní la Sardinera, del Castell i de la senda de l’Estepar,
com també la canalització del barranc de la Creueta i l’adequació de la
desembocadura, d’acord amb els cabals obtinguts en l’estudi d’inundabilitat.
Primero
Antes de la aprobación definitiva de esta Conselleria, el promotor
deberá presentar, en el Servicio de Ordenación Territorial de la Conselleria de Territorio y Vivienda los planos de ordenación del sector Sur
A-1 junto con el anejo de la red de drenaje del proyecto de urbanización
del sector industrial, que deberá contemplar la construcción de unos
canales de protección en las zonas Sur A-2 y A-1 Alfarp que recojan las
aguas del drenaje transversal de la futura autovía CV-50, provenientes
de los barrancos de Antonio de la Sardinera, del Castell y de la senda
L’Estape, así como el encauzamiento del barranco de la Creueta y adecuación de la desembocadura, de acuerdo con los caudales obtenidos en
el estudio de inundabilidad.
Segon
Estimar acceptable, al sol efecte ambiental i sense perjudici de l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi siguen aplicables,
la modificació de les normes subsidiàries d’homologació del sector
industrial d’Alfarp (València), sempre que es desenvolupe d’acord amb
el que s’estableix en la documentació presentada i supeditat al compliment dels condicionants que es desenvolupen en el punt tercer d’aquesta
declaració, que s’han d’establir en la fitxa de planejament.
Segundo
Estimar aceptable a los efectos ambientales y sin perjuicio de la previa obtención de las autorizaciones sectoriales que le sea de aplicación,
la modificación de las normas subsidiarias de homologación del sector
industrial de Alfarp (Valencia), siempre que el mismo se desarrolle de
acuerdo con lo establecido en la documentación presentada y supeditado
al cumplimiento de los condicionantes que se desarrollan en el punto
tercero de esta declaración, los cuales deberán establecerse en la ficha
de planeamiento.
Tercer
Se supedita l’aprovació definitiva al fet que es reflectisquen en les
fitxes de planejament i gestió del sector els condicionants següents:
Tercero
Se supedita la aprobación definitiva a que se refleje en las fichas de
planeamiento y gestión del sector los siguientes condicionantes:
Num. 6614 / 22.09.2011
1. Abans del començament de les obres, cal presentar l’informe sollicitat amb data 24 de maig de 2005 a la Confederació Hidrogràfica del
Xúquer per al subministrament, sobre la seua disponibilitat i compatibilitat d’aquest increment amb les previsions dels plans hidrològics, a més
de la no-afectació o menyscabament a altres usos exigents legalment
implantats, regulat en l’art. 19.2 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la
Generalitat, d’Ordenació de Territori i Protecció del Paisatge.
2. L’Ajuntament, com a administració competent, ha de verificar el
compliment de les mesures correctores proposades en l’estudi d’inundabilitat i la que s’estableix en l’article 30 de la normativa del pla referent
al fet que l’ordenació detallada del sòl urbanitzable del sector industrial
A-1, adjacent al llit del riu Magre, ha de disposar de terrenys destinats a espais lliures i zones verdes públiques al llarg de tota l’extensió
d’aquest. Els espais lliures i les zones verdes esmentades han de complir
les condicions dimensionades exigides per als jardins per la legislació
urbanística aplicable. El tractament i l’enjardinament ha de ser l’adequat
al seu caràcter inundable i de suport d’un ecosistema ripari. En cap cas,
es podran computar com a zona verda els terrenys ocupats pel llit.
3. No es donaran les llicències d’activitat a les indústries:
– fins que no estiga executada i preparada per al funcionament la
nova EDAR projectada a l’extrem sud-oest del sector proposat, al costat
del riu Magre i de la carretera CV-520,
– fins que no estiga resolt l’expedient corresponent d’autorització
d’abocament de l’efluent de la depuradora i de les aigües pluvials al riu
Magre (article 100 del Text Refós de la Llei d’Aigües) i l’autorització o
la concessió complementària per a la reutilització d’aquest efluent.
Cal recordar que aquesta EDAR donarà servei al polígon adjacent
de Llombai i que en la declaració d’impacte ambiental d’aquest sector, emesa per aquest servei amb data 17 de desembre de 2007, també
es condiciona l’obtenció de les llicències d’activitat a l’execució de
l’EDAR esmentada.
Queden prohibits els abocaments al barranc sense la depuració prèvia.
4. L’abocament generat pel desenvolupament urbanístic ha de complir els límits d’abocament establits en l’Ordenança municipal d’abocaments o, si no n’hi ha, en el model d’ordenança d’abocaments de
l’entitat de sanejament per tal de preservar la integritat del sistema de
sanejament i la qualitat de l’efluent.
5. S’han de respectar les zones de protecció i de domini públic per
afecció de la futura CV-50 i de la carretera CV-520, exposades en la
Llei 6/1991, de 27 de març, de Carreteres de la Comunitat Valenciana,
com també la Llei 14/2005, de 23 de desembre, de Mesures Fiscals, de
Gestió Financera i Administrativa i d’Organització de la Generalitat
Valenciana.
6. L’homologació ha de complir tots els requisits exigits per l’article 12 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, que
tracta sobre les modificacions del traçat dels camins ramaders com a
conseqüència d’una nova ordenació territorial. Així mateix, s’ha de
mantenir l’amplària legal dels camins ramaders afectats, establida en
20,89 metres per a la senda del Camí de València i 75,22 metres per a
l’assegador Real d’Aragó. A més, cal respectar el caràcter de domini
públic dels camins ramaders, ja que la seua superfície no computa a
l’efecte de compliment d’estàndards urbanístics.
7. La xarxa d’aigües pluvials del sector ha de travessar un separador
de greixos, olis i sòlids en suspensió abans de l’abocament.
8. L’Ajuntament ha d’exigir a les empreses, després de la realització de les obres, certificats de recepció de residus sòlids inerts per part
d’abocadors o empreses autoritzades per a la gestió d’aquest tipus de
residus.
9. Durant la fase d’execució, cal definir l’àrea on quedarà aparcada
temporalment la maquinària d’obra indicant, si escau, el lloc on es portaran a terme les tasques de neteja i manteniment d’aquesta àrea. Així
mateix, es recorda que els canvis d’oli, filtres i qualsevol altre residu
de manteniment de maquinària i vehicles s’han de gestionar degudament per un taller o un gestor de residus tòxics i perillosos degudament
autoritzat, i que s’exigiran a les empreses els certificats que acrediten el
lliurament dels residus generats a empreses gestores autoritzades.
10. S’han de complir obligatòriament els condicionants descrits per
als elements etnològics que es veuran afectats per l’actuació i que es
32839
1. Antes del inicio de las obras, deberá presentar el informe solicitado en fecha 24 de mayo de 2005 a la Confederación Hidrográfica del
Júcar para el suministro, sobre su disponibilidad y compatibilidad de
dicho incremento con las previsiones de los planes hidrológicos, además de la no afectación o menoscabo a otros usos exigentes legalmente
implantados, regulado en el artículo 19.2 de la Ley 4/2004, de 30 de
junio, de la Generalitat, de Ordenación de Territorio y Protección del
Paisaje
2. El Ayuntamiento, como administración competente, deberá verificar el cumplimiento de las medidas correctoras propuestas en el estudio
de inundabilidad y la establecida en el artículo 30 de la normativa del
plan referente a que la ordenación pormenorizada del suelo urbanizable
del sector industrial A-1, colindante con el cauce del río Magro, deberá
disponer de terrenos destinados a espacios libres y zona verdes públicas
a lo largo de toda su extensión. Los mencionados espacios libres y zonas
verdes deberán cumplir las condiciones dimensionadas exigidas para
los jardines por la legislación urbanística aplicable. El tratamiento y
ajardinamiento será el adecuado a su carácter inundable y de soporte de
un ecosistema ripario. En ningún caso se pondrán computar como zona
verde los terrenos ocupados por el cauce.
3. No se darán las licencias de actividad a las industrias:
– hasta que no esté ejecutada y lista para el funcionamiento la nueva
EDAR proyectada en el extremo suroeste del sector propuesto, pegada
al río Magro y a la carretera CV-520,
– hasta que no esté resuelto el correspondiente expediente de autorización de vertido del efluente de la depuradora y de las aguas pluviales
al río Magro (artículo 100 del Texto Refundido de la Ley de Aguas) y
la complementaria autorización o concesión para la reutilización de
dicho efluente.
Recordar que esta EDAR dará servicio al polígono adyacente de
Llombai, y que en la declaración de impacto ambiental de este sector,
emitida por este Servicio en fecha 17 de diciembre de 2007, también se
condiciona la obtención de las licencias de actividad a la ejecución de
la citada EDAR.
Quedan prohibidos los vertidos al barranco sin depuración previa.
4. El vertido generado por el desarrollo urbanístico deberá cumplir
con los límites de vertido establecidos en la Ordenanza municipal de
vertidos o, en su defecto, en el modelo de ordenanza de vertidos de la
entidad de saneamiento al objeto de preservar la integridad del sistema
de saneamiento y la calidad del efluente.
5. Deberán respetarse las zonas de protección y de dominio público
por afección de la futura CV-50 y de la carretera CV-520, expuestas en
la Ley 6/1991, de 27 de marzo, de Carreteras de la Comunitat Valenciana, así como la Ley 14/2005, de 23 de diciembre, de Medidas Fiscales, de Gestión y Administrativa y de Organización de la Generalitat
Valenciana.
6. La homologación deberá cumplir con todos los requisitos exigidos por el artículo 12 de la Ley 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecuarias, que trata de las modificaciones del trazado de las vías pecuarias
como consecuencia de una nueva ordenación territorial. Asimismo, se
mantendrá la anchura legal de las vías pecuarias afectadas, establecida
en 20,89 metros para la vereda del camino de Valencia y 75,22 metros
para la cañada Real de Aragón. Además, se deberá respetar el carácter
de dominio público de las vías pecuarias, puesto que su superficie no
computa a efectos de cumplimiento de estándares urbanísticos.
7. La red de aguas pluviales del sector deberá atravesar un separador
de grasas, aceites y sólidos en suspensión antes del vertido.
8. El Ayuntamiento exigirá a las empresas, tras la realización de las
obras, certificados de recepción de residuos sólidos inertes por parte
de vertederos o empresas autorizadas para la gestión de este tipo de
residuos.
9. Durante la fase de ejecución, se deberá definir el área donde
quedará aparcada temporalmente la maquinaria de obra indicando, en
su caso, el lugar donde se llevarán a cabo las labores de limpieza y
mantenimiento de la misma. Asimismo, se recuerda que los cambios de
aceite, filtros y cualquier otro residuo de mantenimiento de maquinaria
y vehículos deberán ser debidamente gestionados por taller o gestor
de residuos tóxicos y peligrosos debidamente autorizado, se exigirán
a las empresas los certificados que acrediten la entrega de los residuos
generados a empresas gestoras autorizadas.
10. Serán de obligado cumplimiento los condicionantes descritos
para los elementos etnológicos que se verán afectados por la actuación
Num. 6614 / 22.09.2011
van imposar en l’informe de la Direcció General de Patrimoni Cultural
Valencià, amb data 7 de maig de 2007, relatiu a la modificació de les
normes subsidiàries de l’homologació del sector industrial de Llombai
(València), expedient d’aquest servei amb núm. 45/2006-AIA.
11. Durant la fase d’execució, cal preveure i identificar una zona per
a la provisió dels materials que s’empraran en les obres d’urbanització
i edificació, i evitar l’ocupació dels terrenys adjacents.
12. Cal garantir la continuïtat de totes les infraestructures de reg,
canalitzacions i canonades que travessen el sector i tinguen una funcionalitat més enllà dels límits d’aquest. La séquia d’Alèdua ha de ser
entubada, enterrada o conservada, quan passe pel sector.
Qualsevol desviament o alteració ha de disposar de l’autorització
de la comunitat de regants propietària o, en qualsevol cas, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que determinarà la manera en què es
portaran a terme les actuacions proposades.
13. Per a l’adequació de la zona verda cal utilitzar terra adequada,
en cap cas residus, i espècies vegetals autòctones que no requerisquen
una gran quantitat d’aigua per a subsistir. Aquestes espècies s’han d’utilitzar igualment en la restauració dels possibles talussos naturals que
s’executen amb motiu de la urbanització.
En cas que els cultius adjacents es vegen afectats durant les obres,
s’han de realitzar els treballs de restitució de la situació original
d’aquests.
32840
y que fueron impuestos en el informe de la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano, de fecha 7 de mayo de 2007, relativo a la
modificación de las normas subsidiarias de homologación del sector
industrial de Llombai (Valencia), expediente de este Servicio con núm.
45/2006-AIA.
11. Durante la fase de ejecución, se deberá prever e identificar una
zona para el acopio de los materiales a emplear en las obras de urbanización y edificación, evitando la ocupación de los terrenos colindantes.
12. Se deberá garantizar la continuidad de todas las infraestructuras
de riego, canalizaciones y tuberías que atraviesen el sector y tengan una
funcionalidad más allá de los límites del mismo. La acequia de Aledua
deberá ser entubada, enterrada o conservada, a su paso por el sector.
Cualquier desvío o alteración deberá contar con la autorización de la
comunidad de regantes propietaria o, en todo caso, de la Confederación
Hidrográfica del Júcar, quien determinará la forma en la que se llevarán
a cabo las actuaciones propuestas.
13. Para la adecuación de la zona verde se deberá utilizar tierra adecuada, en ningún caso residuos, y especies vegetales autóctonas que no
requieran gran cantidad de agua para su subsistencia. Dichas especies
deberán emplearse igualmente en la restauración de los posibles taludes
naturales que se ejecuten con motivo de la urbanización.
En caso de que los cultivos colindantes se vean afectados durante
las obras, se deberán realizar los trabajos de restitución de la situación
original de los mismos.
Quart
Es notifica a les parts interessades que contra aquesta resolució, pel
fet de no ser un acte definitiu en via administrativa, no s’hi pot interposar cap recurs, la qual cosa no és cap inconvenient perquè es puguen
utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret i dels seus interessos
consideren pertinents.
Cuarto
Se notifica a las partes interesadas que contra la presente resolución,
por no ser un acto definitivo en vía administrativa no cabe recurso alguno, lo cual no es inconveniente para que puedan utilizarse los medios
que en defensa de su derecho e intereses estimen pertinentes.
Cinqué
Aquesta declaració d’impacte ambiental s’ha de publicar en el Diari
Oficial de la Comunitat Valenciana d’acord amb el que es disposa en
l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell, pel qual
s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març,
d’Impacte Ambiental, modificat pel Decret 32/2006, de 10 de març, del
Consell.
Quinto
La presente declaración de impacto ambiental se publicará en el
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana de acuerdo con lo dispuesto en
el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell, por
el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de
3 de marzo, de Impacto Ambiental, modificado por el Decreto 32/2006,
de 10 de marzo, del Consell.
València, 12 de febrer de 2008.– La directora general de Gestió del
Medi Natural: Mª Ángeles Centeno Centeno.
Valencia, 12 de febrero de 2008.– La directora de Gestión del Medio
Natural: Mª Ángeles Centeno Centeno.
Declaració d’impacte ambiental
Expedient: 32/08-AIA
Títol: explotació porcina d’enceball
Promotor: Víctor Manuel Martínez Martínez
Autoritat substantiva: Ajuntament d’Alpuente
Objecte del projecte: obtenir la llicència ambiental per a una explotació porcina
Localització: partida Cañadizos, polígon 22, parcel·la 651, del terme
municipal d’Alpuente (València)
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants del projecte
Es pretén obtenir la llicència ambiental per a iniciar una activitat
porcina d’enceball, les característiques de la qual, segons la documentació aportada, són:
– L’explotació ha de disposar d’una capacitat per a 1.040 porcs d’enceball, que engreixaran des dels 20 kg fins a 100 kg pes viu, moment en
què es destinaran a l’escorxador.
– La parcel·la està constituïda per una superfície de 24.370 m²,
sobre els quals s’ha de construir una nau de 877,25 m², com també un
magatzem, un llatzeret i una bassa exterior de purins.
– Es calcula que els purins generats, basant-se en el Reial decret
324/2000, d’ordenació de les explotacions porcines, suposaran un volum
anual de 2.236 m³, que ha de quedar retingut en fosses de purins impermeabilitzades de 438,6 m³ i en una bassa exterior de 120 m³, quantitat
que representa una autonomia d’emmagatzematge de purins superior
a tres mesos. Els purins s’han de sotmetre a tractament enzimàtic, de
manera que en millore les propietats fertilitzants i en disminuïsca la
càrrega contaminant.
Declaración de impacto ambiental
Expediente: 32/08-AIA
Título: explotación porcina de cebo
Promotor: Víctor Manuel Martínez Martínez
Autoridad sustantiva: Ayuntamiento de Alpuente
Objeto del proyecto: obtener la licencia ambiental para una explotación porcina
Localización: partida Cañadizos, polígono 22, parcela 651, del término municipal de Alpuente (Valencia)
Descripción del proyecto
1. Descripción de las características más relevantes del proyecto.
Se pretende obtener la licencia ambiental para iniciar una actividad
porcina de cebo, cuyas características, según la documentación aportada, son:
– La explotación dispondrá de una capacidad para 1.040 cerdos de
cebo, que se engordarán desde los 20 kg hasta 100 kg p.v., momento en
que se destinarán a matadero.
– La parcela está constituida por una superficie de 24.370 m², sobre
los que se construirá una nave de 877,25 m², así como un almacén, un
lazareto y una balsa exterior de purines.
– Se calcula que el purín generado, en base al Real decreto 324/2000
de ordenación de las explotaciones porcinas, supondrá un volumen
anual de 2.236 m³, que quedará retenido en fosas de purines impermeabilizadas de 438,6 m³ y en balsa exterior de 120 m³, que supone
una autonomía de almacenamiento de purín superior a tres meses. El
purín se someterá a tratamiento enzimático de manera que mejore sus
propiedades fertilizantes y disminuya su carga contaminante.
Num. 6614 / 22.09.2011
– Els purins s’utilitzaran com a adob orgànic en camps de cultiu, es
considerarà el nitrogen com el factor limitant, i caldrà reduir progressivament el volum aplicat, com a conseqüència de l’efecte residual del
nitrogen orgànic en el sòl.
– Es disposa de 44,4 ha de superfície agrícola, on s’han d’aplicar els
purins com a adob, sense que se sobrepassen els 170 kg de N/ha i any,
segons el que estableix el Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre
protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries, a pesar de no correspondre el municipi a una
zona vulnerable a la contaminació per nitrats procedents de fonts agrícoles. S’hi aporta contracte d’acceptació subscrit pels propietaris d’aquestes parcel·les, cultivades principalment per ametler, vinya i cereal.
– Els cadàvers s’emmagatzemaran en contenidors homologats i cal
que es retiren per una empresa gestora autoritzada per a fer-ho.
– Entre les mesures higienicosanitàries, s’inclou disposar d’una
tanca perimetral de l’explotació, gual sanitari per a la desinfecció de les
rodes dels vehicles que hi accedeixen, llatzeret per a animals malalts i
malla de galliner per a evitar l’entrada de vectors a la nau.
– El subministrament d’aigua potable ha de procedir de la xarxa
d’abastiment municipal.
– L’explotació es localitza a 900 m del nucli de població més pròxim.
Tramitació administrativa
1. Informació pública. Remissió de l’expedient
L’expedient es va iniciar l’1 de febrer de 2008, amb la remissió
per part de l’Ajuntament d’Alpuente, del projecte d’activitat, l’estudi
d’impacte ambiental i l’expedient municipal.
La informació pública s’ha realitzat mitjançant la publicació en el
Butlletí Oficial de la Província núm. 226, de 22 de setembre de 2007,
com també als veïns limítrofs a l’activitat, sense que s’hi hagen presentat al·legacions.
Informes sectorials
L’expedient municipal comprén els informes següents:
– Informe favorable de l’arquitecte tècnic municipal.
– Autorització de la Conselleria de Cultura i Esport del projecte de
prospecció arqueològica en relació amb el projecte, de data 8 d’octubre
de 2007.
– Informe municipal de compatibilitat urbanística.
– Informació pública sense la presentació d’al·legacions.
– Informe favorable de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació del dia 19 d’abril de 2007.
Afeccions legals
El sòl on s’ha de desenvolupar l’activitat es qualifica com a sòl
no urbanitzable comú, segons les normes subsidiàries de planejament
municipal.
L’activitat proposada no afecta cap espai natural protegit de la província de València ni cap espai natural actualment inclòs en l’àmbit de
plans d’ordenació dels recursos naturals o plans rectors d’ús i gestió
aprovats, en tramitació o en redacció, o alguna altra figura reglamentada
en desenvolupament de la Llei 11/1994, d’Espais Naturals Protegits de
la Comunitat Valenciana.
El municipi d’Alpuente no està considerat com a zona vulnerable
segons el Decret 13/2000, de 25 de gener, del Consell, pel qual es designen, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, determinats municipis com
a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries.
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que es poden veure afectats de manera
important pel projecte d’activitat i identificació d’impactes
En l’estudi d’impacte ambiental s’ha realitzat una descripció molt
generalista del medi biòtic i abiòtic de l’entorn on s’ha de desenvolupar
l’activitat, i es descriuen posteriorment els elements ambientals susceptibles de ser afectats pel projecte, entre els quals s’inclouen: geologia,
clima, vegetació, fauna, hidrologia i paisatge.
Els impactes més rellevants que l’activitat pot causar sobre el medi,
recollits en l’estudi d’impacte ambiental, són:
– Sòl: no s’hi preveu, mentre es tinguen en compte una sèrie de
mesures com ara l’adobament en les dosis adequades i el seguiment de
les especificacions indicades en el Codi de bones pràctiques agrícoles
de la Comunitat Valenciana, entre altres mesures.
32841
– El purín se utilizará como abono orgánico en campos de cultivo,
considerándose al nitrógeno como el factor limitante, debiendo reducirse progresivamente el volumen aplicado, como consecuencia del efecto
residual del nitrógeno orgánico en el suelo.
– Se dispone de 44,4 ha de superficie agrícola donde aplicar el purín
como abono, sin que se sobrepase los 170 kg de N/ha y año, según lo
establecido en el Real decreto 261/1996, de 16 de febrero, sobre protección de las aguas contra la contaminación producida por los nitratos
procedentes de fuentes agrarias a pesar de no corresponder el municipio
a una zona vulnerable a la contaminación por nitratos procedentes de
fuentes agrícolas. Se aporta contrato de aceptación suscrito por los propietarios de dichas parcelas, cultivadas principalmente por almendro,
viña y cereal.
– Los cadáveres serán almacenados en contenedor homologado y
retirados por empresa gestora autorizada a tal efecto.
– Entre las medidas higiénico-sanitarias, se incluye disponer de
vallado perimetral de la explotación, vado sanitario para la desinfección de las ruedas de los vehículos que acceden a la misma, lazareto
para animales enfermos y tela pajarera para evitar la entrada de vectores
en la nave.
– El suministro de agua potable procederá de la red de abastecimiento municipal.
– La explotación se localiza a 900 m del núcleo de población más
próximo.
Tramitación administrativa
1. Información pública. Remisión del expediente
El expediente se inició el 1 de febrero de 2008, con la remisión por
parte del Ayuntamiento de Alpuente, del proyecto de actividad, estudio
de impacto ambiental y expediente municipal.
La información pública se ha realizado mediante la publicación en
el Boletín Oficial de la Provincia nº 226, de 22 de septiembre de 2007,
así como a los vecinos colindantes a la actividad, sin que se haya presentado alegaciones.
Informes sectoriales
El expediente municipal recoge los siguientes informes:
– Informe favorable del arquitecto técnico municipal
– Autorización de la Conselleria de Cultura y Deporte del proyecto
de prospección arqueológica en relación con el proyecto, de fecha 8 de
octubre de 2007
– Informe municipal de compatibilidad urbanística
– Información pública sin la presentación de alegaciones
– Informe favorable de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación de fecha 19 de abril de 2007.
Afecciones legales
El suelo donde se desarrollará la actividad se califica como suelo no
urbanizable común, según normas subsidiarias de planeamiento municipal.
La actividad propuesta no afecta a ningún espacio natural protegido
de la provincia de Valencia ni a ningún espacio natural actualmente
incluido en el ámbito de planes de ordenación de los recursos naturales
o planes rectores de uso y gestión aprobados, en tramitación o en redacción, o alguna otra figura reglamentada en desarrollo de la Ley 11/1994
de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana.
El municipio de Alpuente no está considerado como zona vulnerable según el Decreto 13/2000, de 25 de enero, del Consell, por el que
se designan, en el ámbito de la Comunitat Valenciana, determinados
municipios como zonas vulnerables a la contaminación de las aguas por
nitratos procedentes de fuentes agrarias.
Consideraciones ambientales
1. Elementos ambientales que pueden verse afectados de forma
importante por el proyecto de actividad e identificación de impactos.
En el estudio de impacto ambiental se ha realizado una descripción muy generalista del medio biótico y abiótico del entorno donde se
desarrollará la actividad, describiéndose posteriormente los elementos
ambientales susceptibles de ser afectados por el proyecto, entre los que
se incluye: geología, clima, vegetación, fauna, hidrología y paisaje.
Los impactos más relevantes que la actividad puede causar sobre el
medio, recogidos en el estudio de impacto ambiental, son:
– Suelo: no se prevé, mientras se tengan en cuenta una serie de
medidas como son el abonado en las dosis adecuadas y el seguimiento
de las especificaciones indicadas en el Código de buenas prácticas agrícolas de la Comunitat Valenciana, entre otras medidas.
Num. 6614 / 22.09.2011
– Aigües: no s’hi preveu sobre les aigües subterrànies ni superficials, sempre que es gestionen correctament els purins generats a l’explotació.
– Atmosfera: per emanació d’olors, associada principalment als
purins generats, i es pot reduir l’impacte considerablement amb una
gestió correcta d’aquests.
– Vegetació: no s’hi preveu.
– Paisatge: no s’hi preveu, ja que es considera una zona de baixa
fragilitat paisatgística, i l’explotació s’integra en la zona, que presenta
trets rurals compatibles amb l’activitat.
No s’ha realitzat una valoració rigorosa d’impactes, basant-se en
mètodes de valoració establits, i es proposen una sèrie de mesures correctores sense vinculació directa amb els impactes reals, per als quals
es considera necessari l’establiment d’aquestes mesures protectores i
correctores.
Entre les mesures correctores compreses en l’estudi d’impacte
ambiental s’inclou:
– Efectuar la neteja periòdica de les naus.
– Retirar diàriament les baixes que es produïsquen a l’explotació.
– Transportar els purins amb un vehicle adequat, i evitar pèrdues
d’aquests durant el trajecte. Així mateix, cal que s’efectue la neteja periòdica dels vehicles utilitzats per al transport dels purins.
– Assegurar la ventilació correcta de l’explotació.
– No escampar purins en canals públics, perímetres de protecció de
les captacions d’abastiment urbà i a les proximitats de brolladors.
– No aplicar purins en zones on el nivell freàtic siga inferior a 15
metres de profunditat, o afloren materials permeables per fissuració o
carstificació.
– Aplicar els purins quan les condicions dels sòls de les parcel·les i
les condicions climatològiques ho aconsellen.
– Efectuar l’adobament de manera que no s’apliquen dosis superiors
a les indicades, per tal d’evitar la contaminació del sòl, i consegüentment, la disminució de la productivitat dels cultius.
– Construir un drenatge perimetral al llarg dels límits de la parcel·la
per impedir que es produïsca l’entrada d’aigua d’escorrentia a la parcella.
– Efectuar periòdicament campanyes de desratització i de desinfecció.
– Retirar tots els residus que es produïsquen d’acord amb les seues
característiques i amb el que s’estableix en la legislació vigent sobre la
matèria.
– Disposar d’una tanca perimetral de l’explotació per mitjà d’una
malla galvanitzada, gual sanitari de formigó i llatzeret per als animals
malalts.
Algunes d’aquestes mesures correctores no tenen rigor tècnic, ja que
no en permeten l’aplicació si no es disposa d’informació, fruit d’estudis
del terreny, com és la mesura que proposa no utilitzar purins en zones
on el nivell freàtic es trobe a menys de 15 metres de profunditat, o afloren materials permeables per fissuració i carstificació, mesures que un
agricultor de la zona o el mateix ramader no sabrà posar en pràctica si
no disposa d’un estudi hidrogeològic que li permeta decidir al respecte.
Malgrat aquestes consideracions, el projecte d’activitat ramadera es
considera viable sempre que s’adopten els condicionants compresos en
aquesta declaració d’impacte ambiental.
Pel que fa al programa de vigilància ambiental, no s’ha realitzat un
desenvolupament d’aquest; i s’indica únicament que consistirà en un
sistema que garantirà el compliment de les indicacions i les mesures
protectores i correctores incloses en l’estudi d’impacte ambiental.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què
resulta preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambiental
prèvia a la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprovació definitiva d’aquest, segons el que es desprén de l’article 5é de la Llei d’Impacte Ambiental i concordants del seu reglament, annex I apartat 1.h.
2. En l’expedient s’han observat els tràmits previstos en el Decret
162/1990, de 15 d’octubre, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament
d’impacte ambiental; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat
Valenciana, i en les altres disposicions que hi són aplicables.
32842
– Aguas: no se prevé sobre las aguas subterráneas ni superficiales,
siempre que se gestione correctamente el purín generado en la explotación.
– Atmósfera: por emanación de olores, asociada principalmente a
los purines generados, pudiéndose reducir el impacto considerablemente
con una correcta gestión de los purines.
– Vegetación: no se prevé
– Paisaje: no se prevé, ya que se considera una zona de baja fragilidad paisajística, integrándose la explotación en la zona, la cual presenta
rasgos rurales compatibles con la actividad.
No se ha realizado una valoración de impactos rigurosa, en base a
métodos de valoración establecidos, proponiendo una serie de medidas
correctoras sin vinculación directa con los impactos reales, para los que
se considera necesario el establecimiento de dichas medidas protectoras
y correctoras.
Entre las medidas correctoras recogidas en el estudio de impacto
ambiental se incluye:
– Efectuar la limpieza periódica de las naves.
– Retirar diariamente las bajas que se produzcan en la explotación.
– Transportar el purín mediante vehículo apropiado, evitándose pérdidas del mismo durante el trayecto. Asimismo, se efectuará la limpieza
periódica de los vehículos empleados para el transporte de los purines.
– Asegurar la correcta ventilación de la explotación.
– No esparcir purines en cauces públicos, perímetros de protección
de las captaciones de abastecimiento urbano y en las proximidades de
manantiales.
– No aplicar purines en zonas en las que el nivel freático sea inferior a 15 metros de profundidad, o afloren materiales permeables por
fisuración o karstificación.
– Aplicar los purines cuando las condiciones de los suelos de las
parcelas y las condiciones climatológicas así lo aconsejen.
– Efectuar el abonado de forma que no se apliquen dosis superiores
a las indicadas, con el objeto de evitar la contaminación del suelo, y
consecuentemente, la disminución de la productividad de los cultivos.
– Construir un drenaje perimetral a lo largo de los lindes de la parcela para impedir que se produzca la entrada de agua de escorrentía a
la parcela.
– Efectuar periódicamente, campañas de desratización y desinfección periódicas.
– Retirar todos los residuos que se produzcan conforme a sus características y a lo establecido en la legislación vigente en la materia.
– Disponer de vallado perimetral de la explotación mediante malla
galvanizada, vado sanitario de hormigón y lazareto para los animales
enfermos.
Algunas de estas medidas correctoras carecen de rigor técnico, ya
que no permiten su aplicación si no se dispone de información fruto de
estudios del terreno, como es la medida que propone no utilizar purines
en zonas en las que el nivel freático esté a menos de 15 metros de profundidad, o afloren materiales permeables por fisuración y karstificación, medidas que un agricultor de la zona o el propio ganadero no sabrá
poner en práctica si no dispone de un estudio hidrogeológico que le
permita decidir al respecto. A pesar de estas consideraciones, el proyecto de actividad ganadera se considera viable siempre que se adopten los
condicionantes recogidos en esta declaración de impacto ambiental.
En cuanto al programa de vigilancia ambiental, no se ha realizado
un desarrollo del mismo; indicándose únicamente que consistirá en un
sistema que garantice el cumplimiento de las indicaciones y medidas
protectoras y correctoras incluidas en el estudio de impacto ambiental.
Consideraciones jurídicas
1. El proyecto examinado constituye uno de los supuestos fácticos en los que resulta preceptiva la formulación de una declaración de
impacto ambiental, previa a la resolución administrativa que se adopte
para la aprobación definitiva de aquél, según se desprende del artículo
5 de la Ley de Impacto Ambiental y concordantes de su reglamento,
anexo I apartado 1.h.
2. En el expediente se han observado los trámites previstos en el
Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell, por el que se aprueba
el Reglamento de impacto ambiental, en la Ley 2/1989, de 3 de marzo,
de la Generalitat Valenciana, y en las demás disposiciones que le son
de aplicación.
Num. 6614 / 22.09.2011
3. L’article 16, apartat 2, lletra m), del Decret 217/2007, de 26
d’octubre, pel qual es modifica el Decret 131/2007, de 27 de juliol,
del Consell, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la
Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, atribueix
a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre
l’avaluació d’impacte ambiental.
Per tot això i fent ús de les facultats legalment atribuïdes, formule
la següent
Declaració d’impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, al sol efecte ambiental i sense perjudici de l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi siguen aplicables,
l’explotació de porcí d’enceball, situada al polígon 22, parcel·la 651, del
terme municipal d’Alpuente (València) promoguda per Víctor Manuel
Martínez Martínez, sempre que es desenvolupe d’acord amb les previsions de l’estudi d’impacte ambiental i els condicionants i les modificacions que s’estableixen a continuació:
– Cal disposar d’un informe definitiu favorable, a l’efecte patrimonial, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
– A l’hora d’utilitzar els purins com a fertilitzants s’ha de limitar la
zona d’aplicació a camps de cultiu i pastures no naturals, i s’han d’evitar les proximitats de corrents d’aigua, rius, rierols, barrancs, etc., com
també fonts, conduccions subterrànies d’aigua i altres possibles focus de
contaminació. No s’ha de superar la quantitat de 170 kg de N/ha i any.
S’ha de soterrar, preferentment, de manera immediata per tal d’evitar
les possibles pèrdues de nitrogen amoniacal.
– Basant-se en el Reial Decret 324/2000, d’Ordenació de les Explotacions Porcines, s’ha de respectar com a distància mínima, en la distribució de fem sobre el terreny, la de 100 m, respecte d’altres explotacions del grup primer, i 200 m, respecte de les explotacions incloses en
la resta dels grups definits en l’article 3.b) del Reial Decret 324/2000
i dels nuclis urbans. Quant als cursos d’aigua, s’ha de respectar el que
s’estableix en el Reglament de domini públic hidràulic, que desenvolupa els títols preliminar, I, IV, i VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost,
d’Aigües, aprovat pel Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, i el que es
disposa en els diferents plans hidrològics de conca.
32843
3. El artículo 16, apartado 2, letra m, del Decreto 217/2007, de 26 de
octubre, por el que se modifica el Decreto 131/2007, de 27 de julio, del
Consell, por el que se aprueba el Reglamento Orgánico y Funcional de
la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda atribuye a la Dirección General de Gestión del Medio Natural la competencia
sobre la evaluación de impacto ambiental.
Por todo ello y en uso de las facultades legalmente atribuidas, formulo la siguiente
Declaración de impacto ambiental
– L’eliminació de cadàvers s’ha de gestionar d’acord amb el Reial
Decret 1429/2003, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condicions d’aplicació de la normativa comunitària en matèria de subproductes
d’origen animal no destinats al consum humà.
– Els residus zoosanitaris infecciosos i químics que es produïsquen
a l’explotació han de ser manipulats i emmagatzemats degudament, i
s’han d’acumular en contenidors homologats amb aquesta finalitat i
retirats per un gestor autoritzat.
– S’ha de comunicar a aquesta Direcció General qualsevol variació
que es produïsca en la destinació dels residus.
Primero
Estimar aceptable, a solo los efectos ambientales y sin perjuicio
de la previa obtención de las autorizaciones sectoriales que le sean de
aplicación, la explotación de porcino de cebo, situada en el polígono 22,
parcela 651, del término municipal de Alpuente (Valencia) promovida
por Víctor Manuel Martínez Martínez, siempre que el mismo se desarrolle de acuerdo con las previsiones del estudio de impacto ambiental y
los condicionantes y modificaciones establecidos a continuación:
– Deberá disponerse de informe definitivo favorable, a los efectos
patrimoniales, de la Conselleria de Cultura, Educación y Deporte.
– A la hora de utilizar el purín como fertilizante, se limitará la zona
de aplicación a campos de cultivo y pastizales no naturales, evitando
las proximidades de corrientes de agua, ríos, arroyos, barrancos, etc.,
así como fuentes, conducciones subterráneas de agua y otros posibles
focos de contaminación. No se superará la cantidad de 170 kg de N/ha
y año. Se deberá, preferentemente, enterrar inmediatamente para evitar
las posibles pérdidas de nitrógeno amoniacal.
– En base al Real Decreto 324/2000, de Ordenación de las Explotaciones Porcinas, deberá respetarse como distancia mínima, en la distribución de estiércol sobre el terreno, la de 100 m, respecto a otras
explotaciones del grupo primero, y 200 m, respecto a las explotaciones
incluidas en el resto de los grupos definidos en el artículo 3.b del Real
Decreto 324/2000 y a los núcleos urbanos. En relación con los cursos de
agua, se respetará lo establecido en el Reglamento de dominio público
hidráulico, que desarrolla os títulos preliminar, I, IV, y VI y VII de la
Ley 29/1985, de 2 de agosto, de Aguas, aprobado por el Real Decreto
849/1986, de 11 de abril, y lo dispuesto en los diferentes planes hidrológicos de cuenca.
– La eliminación de cadáveres deberá gestionarse conforme al
Real Decreto 1429/2003, de 21 de noviembre, por el que se regulan las
condiciones de aplicación de la normativa comunitaria en materia de
subproductos de origen animal no destinados al consumo humano.
– Los residuos zoosanitarios infecciosos y químicos que se produzcan en la explotación, deben ser manipulados y almacenados debidamente, acumulándose en contenedores homologados a tal efecto y
retirados por gestor autorizado.
– Se comunicará a esta Dirección General cualquier variación que
se produzca en el destino de los residuos.
Segon
Notificar les persones interessades que contra aquesta resolució, per
no ser un acte definitiu en via administrativa, no s’hi pot interposar cap
recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè es puguen utilitzar els
mitjans que en defensa del seu dret consideren pertinents.
Segundo
Notificar a los interesados que contra la presente resolución, por no
ser un acto definitivo en vía administrativa, no cabe recurso alguno; lo
cual no es inconveniente para que puedan utilizarse los medios que en
defensa de su derecho estimen pertinentes.
Tercer
Publicar aquesta declaració d’impacte ambiental en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana de la forma reglamentària, d’acord amb
el que es disposa en l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre,
del Consell, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei
2/1989, de 3 de març, d’Impacte Ambiental.
Tercero
Publicar la presente declaración de impacto ambiental en el Diari
Oficial de la Comunitat Valenciana de la forma reglamentaria, de acuerdo a lo dispuesto en el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución
de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto Ambiental.
València, 28 de febrer de 2008.– La directora general de Gestió del
Medi Natural: Mª Angeles Centeno Centeno.
Valencia, 28 de febrero de 2008.– La directora general de Gestión
del Medio Natural: Mª Ángeles Centeno Centeno.
Declaració d’impacte ambiental
Expedient: 29-08 – AIA
Promotor: Azulev, SA
Autoritat substantiva: Direcció General per al Canvi Climàtic de la
Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.
Declaración de impacto ambiental
Expediente: 29/08 – AIA
Promotor: AZULEV, SA
Autoridad sustantiva: Dirección General para el Cambio Climático
de la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda.
Num. 6614 / 22.09.2011
Objecte del projecte: sol·licitud de l’autorització ambiental integrada per a la fabricació de paviment ceràmic.
Localització: avinguda Manuel Escobedo, 13, 12200 Onda
(Castelló)
Descripció del projecte
1. Característiques
Les instal·lacions se situen a l’avinguda Manuel Escobedo núm. 13,
al municipi d’Onda (Castelló) i ocupen una superfície de 74.926 m² de
sòl industrial.
Azulev, SA vol satisfer la demanda de formats grans de paviment
ceràmic, i per a fer-ho vol incorporar a les seues instal·lacions existents
una línia de premsa, una màquina per a esmaltar, un forn i una màquina
per a classificar.
L’ampliació augmenta el 21,2% el consum d’aigua, l’energia el
22,8% i la capacitat de producció, el 23,34%. A més de tot això, s’incrementen més del 25% les emissions atmosfèriques i la generació de
residus líquids.
La modificació no comporta un augment de terreny ocupat, ja que
té lloc dins de les instal·lacions existents.
La fabricació de rajoles supera les 75 tones diàries i és una activitat sotmesa a avaluació d’impacte ambiental, ja que està catalogada en
l’annex I, grup 4, lletra l, de la Llei 6/2001, de 8 de maig, de modificació del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’Avaluació
d’Impacte Ambiental.
Les instal·lacions estan compostes per 10 sitges, 5 premses i assecadors, 5 màquines per a esmaltar, 3 forns i 5 línies de selecció i paletització.
Qualificació del sòl
Les instal·lacions d’Azulev SA se situen en terrenys qualificats
urbanísticament com a sòl industrial, categories Ind.3 i Ind.4, segons el
pla general d’ordenació urbana, publicat en el butlletí oficial núm. 110,
de 12 de setembre de 1998, de la província de Castelló.
Primeres matèries i energia
L’energia elèctrica consumida l’any 2006 va ser de 7.839.110 de
kWh. El consum de gas natural va ser de 72.933.786 kWh i el de gasoil
B, de 60.450 litres.
Les primeres matèries emprades són: argila atomitzada, aigua,
esmalts, frites, colors, serigrafies, base de serigrafia, vehicles de serigrafia, cola de serigrafia i additius.
L’aigua emprada procedeix de l’explotació del pou comunitari
el Salvador (l’any 2006 va subministrar 20.100 m³) i d’un altre pou
propi situat a les instal·lacions (disposa de concessió d’explotació per a
extraure 18.000 m³ anuals). Durant l’any 2006, les entrades mesurades
per comptador van ser de 26.930,75 m³ i després de l’ampliació, l’any
2007, les entrades van ser de 32.646,89 m³. L’ampliació va augmentar
el consum en 5.711 m³ anuals, és a dir, el 21,2%.
Aigües residuals
Les aigües residuals industrials i les aigües residuals domèstiques es
troben separades i s’emmagatzemen en basses. L’ampliació no requereix
la construcció de més basses, però necessita més freqüència de neteja de
les basses i de recollida pel gestor autoritzat.
Les aigües residuals domèstiques procedeixen dels serveis del personal i es recullen en diverses basses distribuïdes a les proximitats dels
lavabos, que retira un gestor autoritzat.
Les aigües residuals industrials es generen en la línia d’esmalt, al
laboratori i a la zona de preparació d’esmalts. Contenen esmalts, vehicles de serigrafia i colors ceràmics. L’aigua residual es transporta amb
un camió cisterna fins a una fàbrica atomitzadora d’argiles, on s’avaluen
les argiles i es reutilitza l’aigua.
Procés de fabricació
L’argila atomitzada arriba amb camió a la fàbrica i es descarrega a
les tremuges. Des d’allí es trasllada a les tremuges de les premses, on
es conformen les peces. Aquestes passen seguidament a l’assecador
vertical continu, després avancen per la línia d’esmalt, i es recobreixen
amb els esmalts i les serigrafies.
Les peces esmaltades es fiquen al forn monoestrat continu, després
passen el control de qualitat i es classifiquen per tons i per la qualitat de
l’acabat superficial.
Les peces s’envasen automàticament en caixes de cartó i s’hi formen
palets, s’emmagatzemen i queden llestos per a expedir-los als clients.
32844
Objeto del proyecto: solicitud de la autorización ambiental integrada
para la fabricación de pavimento cerámico
Localización: avenida Manuel Escobedo, 13, 12200 Onda (Castellón)
Descripción del proyecto
1. Características
Las instalaciones se sitúan en la avenida Manuel Escobedo nº 13,
en el municipio de Onda (Castellón) y ocupan una superficie de 74.926
m² de suelo industrial.
Azulev, SA desea satisfacer la demanda de formatos grandes de
pavimento cerámico, para ello desea incorporar a sus instalaciones existentes una línea de prensa, una esmaltadora, un horno y una máquina
de clasificar.
La ampliación aumenta el 21,2% el consumo de agua, la energía
en el 22,8% y la capacidad de producción en el 23,34%. Además de lo
anterior, se incrementan en más del 25% las emisiones atmosféricas y
la generación de residuos líquidos.
La modificación no conlleva un aumento de terreno ocupado, pues
ocurre dentro de las instalaciones existentes.
La fabricación de azulejos supera las 75 toneladas diarias, es una
actividad sometida a evaluación de impacto ambiental, pues está catalogada en el anexo I, grupo 4, letra 1, de la Ley 6/2001, de 8 de mayo, de
modificación del Real Decreto Legislativo 1302/1986, de 28 de junio,
de Evaluación de Impacto Ambiental.
Las instalaciones están compuestas por 10 silos, 5 prensas y secaderos, 5 esmaltadoras, 3 hornos y 5 líneas de selección y paletización.
Calificación del suelo
Las instalaciones de Azulev, SA se sitúan en terrenos calificados
urbanísticamente como suelo industrial, categorías ind.3 e ind.4, según
el plan general de ordenación urbana, publicado en el boletín oficial
núm. 110, de 12 de septiembre de 1998, de la provincia de Castellón.
Materias primas y energía
La energía eléctrica consumida en el año 2006 fue de 7.839.110 de
kWh. El consumo de gas natural fue de 72.933.786 kWh y el de gasóleo
B de 60.450 litros.
Las materias primas empleadas son: arcilla atomizada, agua, esmaltes, fritas, colores, serigrafías, base de serigrafía, vehículos de serigrafía,
cola serigráfica y aditivos.
El agua empleada procede de la explotación del pozo comunitario
el Salvador (el año 2006 suministró 20.100 m³) y de otro pozo propio
situado en las instalaciones (dispone de concesión de explotación para
extraer 18.000 m³ anuales). Durante el año 2006 las entradas medidas
por contador fueron de 26.930,75 m³ y tras la ampliación, en el año
2007, las entradas fueron de 32.646,89 m³; la ampliación aumentó el
consumo en 5.711 m³ anuales, es decir, el 21,2%.
Aguas residuales
Las aguas residuales industriales y las aguas residuales domésticas
se encuentran separadas y se almacenan en balsas. La ampliación no
requiere la construcción de más balsas, pero precisa de una mayor frecuencia de limpieza de las balsas y recogida por el gestor autorizado.
Las aguas residuales domésticas proceden de los servicios del personal y se recogen en varias balsas distribuidas en las proximidades de
los aseos. Las retira un gestor autorizado.
Las aguas residuales industriales se generan en la línea de esmaltado, en el laboratorio y en la zona de preparación de esmaltes. Contienen
esmaltes, vehículos de serigrafía y colores cerámicos. El agua residual
se transporta mediante camión-cisterna hasta una fábrica atomizadora
de arcillas, donde se valorizan las arcillas y se reutiliza el agua.
Proceso de fabricación
La arcilla atomizada llega en camión a la fábrica y se descarga en
las tolvas. Desde allí se traslada a las tolvas de las prensas, donde se
conforman las piezas. Éstas pasan seguidamente al secadero vertical
continuo, luego avanzan por la línea de esmaltado, recubriéndose con
los esmaltes y serigrafías.
Las piezas esmaltadas se introducen en el horno monoestrato continuo, luego pasan el control de calidad y se clasifican por tonos y por la
calidad de su acabado superficial.
Las piezas se envasan automáticamente en cajas de cartón y se forman palés con ellas, se almacenan y quedan listos para expedirlos a los
clientes.
Num. 6614 / 22.09.2011
Emissions atmosfèriques
Les emissions atmosfèriques de naturalesa gasosa procedeixen de la
combustió del gas natural als forns i assecadors, i del gasoil B.
Residus
Els residus perillosos que genera l’activitat són: olis usats, papers i
plàstics contaminats, guants, draps i esponges, aerosols, envasos metàllics, elements mercurials, productes ceràmics caducats, absorbents contaminats, piles botó, teles de pantalles serigràfiques, cartutxos de tinta
buits, cartutxos de tòners i dissolvents orgànics no halogenats.
Els residus no perillosos que es produeixen durant la fabricació són:
test cuit, test cru, llots aquosos que contenen material ceràmic, suspensions aquoses que contenen material ceràmic, cartó, plàstic, fusta
dels palets, components electrònics i informàtics, mànegues dels filtres,
corretges, corrons de fibra de vidre, residus especials (mostres i manteniment), fem domèstic procedent del menjador, papers i cartons de
l’oficina i runes.
2. Alternatives ambientals
Pel fet de tractar-se d’una fàbrica establida i en funcionament des de
fa anys, no escau analitzar les alternatives ambientals de l’emplaçament
actual.
La fabricació utilitza les millors tècniques disponibles per a prevenir
i corregir els impactes ambientals.
Encara que la depuració de les aigües residuals industrials no es fa
in situ, la valorització d’aquestes aigües la realitza en un atomitzador un
gestor autoritzat, amb el trasllat previ d’aquestes aigües amb un camió
cisterna.
Tramitació administrativa
1. Tramitació
El 23 d’octubre de 2007, l’Àrea de Qualitat Ambiental remet un
exemplar de l’estudi d’impacte ambiental i una còpia del projecte bàsic
de sol·licitud d’autorització ambiental integrada; sol·licita que se l’informe sobre la idoneïtat de la documentació per sotmetre-la a avaluació
d’impacte ambiental.
El 30 d’octubre de 2007 es remet l’informe d’idoneïtat a l’Àrea de
Qualitat Ambiental.
El 8 de febrer de 2008 la cap del Servei de Control Integrat de la
Contaminació remet el certificat del tràmit d’informació pública; a més,
adjunta una ampliació de documentació; també sol·licita l’avaluació
d’impacte ambiental del projecte esmentat.
2. Informació pública
El Servei de Control Integrat de la Contaminació remet per mitjà
d’una nota de règim intern la comunicació que ha finalitzat el termini
d’informació pública del projecte bàsic per a la sol·licitud de l’autorització ambiental integrada, sense que s’hi hagen rebut al·legacions.
3. Peticions d’informació o documentació complementària
L’única documentació complementària sol·licitada és la que es comprén en l’informe d’idoneïtat esmentat més amunt.
Informes sectorials
No se n’han sol·licitat.
Afeccions legals ambientals
D’acord amb la informació compresa en els sistemes d’informació
geogràfica de la Conselleria de Territori i Habitatge, el projecte no presenta afeccions legals sobre ens ambientals protegits per la legislació
vigent.
Consideracions ambientals
1. Elements que es poden veure afectats de manera important pel
projecte de l’activitat
La fabricació de paviment ceràmic és una activitat que consumeix
una gran quantitat d’energia i genera emissions de partícules sòlides
i gasos a l’atmosfera, com també residus i aigües residuals industrials. També es produeixen, en menor mesura, vibracions i contaminació
acústica, però aquesta última es troba per davall dels llindars legals
corresponents.
2. Identificació i valoració dels impactes
Els impactes que causa l’activitat sobre el medi ambient s’han identificat i valorat en l’estudi d’impacte ambiental.
3. Consideracions sobre la proposta de mesures correctores i del
porgrama de vigilància ambiental
Per a eliminar les partícules sòlides de les emissions atmosfèriques
s’utilitza un filtre de mànegues i un filtre de llavar venturi.
32845
Emisiones atmosféricas.
Las emisiones atmosféricas de naturaleza gaseosa proceden de la
combustión del gas natural en los hornos y secaderos, y del gasóleo B.
Residuos
Los residuos peligrosos que genera la actividad son: aceites usados,
papeles y plásticos contaminados, guantes, trapos y esponjas, aerosoles, envases metálicos, elementos mercuriales, productos cerámicos
caducados, absorbentes contaminados, pilas botón, telas de pantallas
serigráficas, cartuchos de tinta vacíos, cartuchos de tóneres y disolventes orgánicos no halogenados.
Los residuos no peligrosos que se producen durante la fabricación
son: tiesto cocido, tiesto crudo, lodos acuosos que contienen material
cerámico, suspensiones acuosas que contienen material cerámico, cartón, plástico, madera de los palés, componentes electrónicos e informáticos, mangas de los filtros, correas, rodillos de fibra de vidrio, residuos
especiales (muestras y mantenimiento), basura doméstica procedente
del comedor, papeles y cartones de la oficina y escombros.
2. Alternativas medioambientales
Por tratarse de una fábrica establecida y en funcionamiento desde
hace años, no procede analizar las alternativas medioambientales del
emplazamiento actual.
La fabricación emplea las mejores técnicas disponibles para prevenir y corregir los impactos medioambientales.
Aunque la depuración de las aguas residuales industriales no se
efectúa in situ, la valorización de las mismas se realiza en una atomizadora por un gestor autorizado, previo traslado de las mismas en un
camión-cisterna.
Tramitación administrativa
1. Tramitación
El 23 de octubre de 2007, el Área de Calidad Ambiental remite un
ejemplar del estudio de impacto ambiental y una copia del proyecto
básico de solicitud de autorización ambiental integrada; solicita que
se le informe sobre la idoneidad de la documentación para someterla a
evaluación de impacto ambiental.
El 30 de octubre de 2007 se remite el informe de idoneidad al Área
de Calidad Ambiental.
El 8 de febrero de 2008 la jefa del Servicio de Control Integrado de
la Contaminación remite el certificado del trámite de información pública, además adjunta una ampliación de documentación; también solicita
la evaluación de impacto ambiental del referido proyecto.
2. Información pública
El Servicio de Control Integrado de la Contaminación remite en
nota de régimen interno la comunicación de que ha finalizado el plazo
de información pública del proyecto básico para la solicitud de la autorización ambiental integrada, sin haber recibido alegaciones al respecto.
3. Peticiones de información o documentación complementaria
La única documentación complementaria solicitada es la contenida
en el informe de idoneidad citado anteriormente.
Informes sectoriales
No se han solicitado.
Afecciones legales medioambientales
De acuerdo con la información contenida en los sistemas de información geográfica de la Conselleria de Territorio y Vivienda, el proyecto no presenta afecciones legales sobre entes medioambientales protegidos por la legislación vigente.
Consideraciones ambientales
1. Elementos que pueden verse afectados de forma importante por
el proyecto de la actividad
La fabricación de pavimento cerámico es una actividad que consume gran cantidad de energía y genera emisiones de partículas sólidas y
gases a la atmósfera, así como residuos y aguas residuales industriales.
También se producen en menor medida vibraciones y contaminación
acústica, pero esta última se encuentra por debajo de los umbrales legales correspondientes.
2. Identificación y valoración de los impactos
Los impactos que causa la actividad sobre el medio ambiente han
sido identificados y valorados en el estudio de impacto ambiental.
3. Consideraciones sobre la propuesta de medidas correctoras y del
programa de vigilancia ambiental
Para eliminar las partículas sólidas de las emisiones atmosféricas se
emplea un filtro de mangas y un filtro lavador venturi.
Num. 6614 / 22.09.2011
L’ampliació de les instal·lacions contribueix a una millora del medi
socioeconòmic, ja que es tradueix en una creació de 23 nous llocs de
treball.
Els paviments esmaltats i cuits que no passen el control de qualitat
s’emmagatzemen en contenidors metàl·lics, que són retirats per un gestor autoritzat, i s’avaluen en una fàbrica de formigó.
Les restes de fabricació que no han passat la cocció i les que procedeixen dels filtres de mànegues s’envien a l’atomitzador per tal de
valorar-les.
Les aigües residuals industrials s’acumulen en una bassa. Un gestor
de residus autoritzat neteja els llots de la bassa i recull en un camió
cisterna les aigües i les lliura a una fàbrica d’atomització d’argiles. La
bassa ha sigut acreditada per un tècnic competent com a estanca i impermeable.
Les aigües residuals domèstiques s’acumulen en diverses basses
pròximes als lavabos i un gestor autoritzat les transporta amb un camió
cisterna fins a la depuradora d’aigües de Vila-real. Les basses han sigut
acreditades com a estanques.
Els cartons, plàstics, contenidors metàl·lics i de fusta són recollits
per un gestor autoritzat.
L’oli usat per la maquinària s’utilitza per a engreixar els rodaments
dels corrons dels forns.
La preparació dels esmalts es limita a les demandes de producció
per tal d’evitar un excés de producte i la caducitat d’aquest.
El promotor ha d’observar el conveni de col·laboració signat entre
Ascer i aquesta conselleria per a la gestió dels envasos.
Azulev SA nomena un tècnic encarregat del control i la supervisió
dels aspectes ambientals de la fàbrica.
El promotor preveu auditar cada 3 anys els focus emissors per mitjà
d’un organisme de control autoritzat, i complir d’aquesta manera l’article 21 de l’Ordre de 18 d’octubre de 1976 (Ministeri d’Indústria), sobre
prevenció i correcció de la contaminació industrial de l’atmosfera. A
més, ha de controlar les emissions amb una freqüència anual o inferior,
segons com estableixen els articles 28 i 29 de l’ordre esmentada. Tots
els mesuraments, els ha d’anotar en el Llibre de registre de les emissions.
S’estableix un sistema de manteniment preventiu i periòdic per als
sistemes de depuració de partícules.
L’última auditoria sobre emissions atmosfèriques, realitzada per un
OCA el 13 de febrer de 2003, certifica que el filtre de mànegues, els
quatre assecadors i els dos forns compleixen els valors límit d’emissió
per als diferents contaminants avaluats, que estan fixats en l’annex IV
del Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es desenvolupa la Llei
38/1972, de 22 de desembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric.
L’última auditoria d’emissions atmosfèriques, realitzada per un
OCA, del filtre de mànegues de l’esmaltadura i la premsada és del 17
de gener de 2006, i certifica que compleixen els valors límit d’emissió.
El promotor es compromet a realitzar inspeccions periòdiques d’autocontrol, segons com estableixen els articles 28 i 29 de l’Ordre de 18
d’octubre de 1976 (Ministeri d’Indústria), sobre prevenció i correcció
de la contaminació atmosfèrica d’origen industrial, i anotar-les en el
Llibre oficial de registre per a activitats potencialment contaminadores,
segons el model de l’annex IV (article 33). Els càlculs realitzats, segons
com indica l’annex II, revelen que els fumerals existents efectuen una
dispersió correcta dels contaminants emesos.
Les emissions acústiques diürnes i nocturnes no sobrepassen els
nivells de recepció externs de l’annex II, taula 1, de la Llei 7/2002,
de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Protecció contra la
Contaminació Acústica, per a l’ús industrial dominant dels terrenys que
envolten les instal·lacions.
Per a estalviar energia, s’instal·len recuperadors de calor als forns
i el forn nou disposarà addicionalment d’un assecador de boxs. Tota
la maquinària està dotada d’un variador de freqüència per a l’estalvi
energètic; a més s’utilitzarà un nou compressor de velocitat variable. El
personal vigila l’ús de l’enllumenat i dels equips informàtics per reduirne el consum al mínim.
El promotor es proveeix d’aigua subterrània del pou comunitari el
Salvador, que subministra la major part del consum; a més, ha acreditat
disposar de l’autorització de concessió d’explotació per un cabal anual
de 18.000 m³ al seu pou, que complementa el subministrament i garanteix una disponibilitat superior a les necessitats.
32846
La ampliación de las instalaciones contribuye a una mejora del
medio socioeconómico, pues se traduce en una creación de 23 nuevos
puestos de trabajo.
Los pavimentos esmaltados y cocidos que no pasan el control de
calidad se almacenan en contenedores metálicos que son retirados por
un gestor autorizado, se valorizan en una fábrica de hormigón.
Los restos de fabricación que no han pasado la cocción y también
las que proceden de los filtros de mangas se envían al atomizador para
su valorización.
Las aguas residuales industriales se acumulan en una balsa. Un
gestor de residuos autorizado limpia los lodos de la balsa y recoge en
camión-cisterna las aguas, entregándolas a una fábrica de atomizado de
arcillas. La balsa ha sido acreditada por un técnico competente como
estanca e impermeable.
Las aguas residuales domésticas se acumulan en varias balsas próximas a los aseos y un gestor autorizado las transporta en camión-cisterna
hasta la depuradora de aguas de Vila-real. Las balsas han sido acreditadas como estancas.
Los cartones, plásticos, contenedores metálicos y de madera son
recogidos por un gestor autorizado.
El aceite usado por la maquinaria se emplea para engrasar los rodamientos de los rodillos de los hornos.
La preparación de los esmaltes se ciñe a las demandas de producción para evitar exceso de producto y la caducidad del mismo.
El promotor observará el convenio de colaboración firmado entre
Ascer y esta Conselleria para la gestión de los envases.
Azulev, SA nombra un técnico encargado del control y supervisión
de los aspectos medioambientales de la fábrica.
El promotor prevé auditar cada 3 años los focos emisores mediante un organismo de control autorizado, cumpliendo de este modo con
el artículo 21 de la Orden de 18 de octubre de 1976 (Ministerio de
Industria), sobre prevención y corrección de la contaminación industrial
de la atmósfera; además, autocontrolará las emisiones con frecuencia
anual o menor, conforme establecen los artículos 28 y 29 de la citada
orden. Todas las mediciones las anotará en el Libro de registro de las
emisiones.
Se establece un sistema de mantenimiento preventivo y periódico
para los sistemas de depuración de partículas.
La última auditoría sobre emisiones atmosféricas, realizada por un
OCA data del 13 de febrero de 2003 y certifica que el filtro de mangas,
los cuatro secaderos y los dos hornos cumplen con los valores límite de
emisión para los diferentes contaminantes evaluados, los cuales están
fijados en el anexo IV del Decreto 833/1975, de 6 de febrero, por el
que se desarrolla la Ley 38/1972, de 22 de diciembre, de Protección del
Ambiente Atmosférico.
La última auditoría de emisiones atmosféricas, realizada por un
OCA, del filtro de mangas del esmaltado y prensado es del 17 de enero
de 2006, certifica que cumplen con los valores límite de emisión.
El promotor se compromete a realizar inspecciones periódicas de
autocontrol, según establecen los artículos 28 y 29 de la Orden de 18 de
octubre de 1976 (Ministerio de Industria), sobre prevención y corrección
de la contaminación atmosférica de origen industrial, y anotarlas en el
Libro oficial de registro para actividades potencialmente contaminadoras, según el modelo del anexo IV (artículo 33). Los cálculos realizados
según indica el anexo II revelan que las chimeneas existentes efectúan
una correcta dispersión de los contaminantes emitidos.
Las emisiones acústicas diurnas y nocturnas no sobrepasan los niveles de recepción externos del anexo II, tabla 1, de la Ley 7/2002, de 3 de
diciembre, de la Generalitat Valenciana, de Protección contra la Contaminación Acústica, para el uso industrial dominante de los terrenos que
rodean las instalaciones.
Para ahorrar energía se instalan recuperadores de calor en los hornos
y el horno nuevo dispondrá adicionalmente de un secadero de boxes.
Toda la maquinaria está dotada de variador de frecuencia para el ahorro
energético, además se va a emplear un nuevo compresor de velocidad
variable. El personal vigila el uso del alumbrado y de los equipos informáticos para reducir su consumo al mínimo.
El promotor se abastece de agua subterránea del pozo comunitario
el Salvador, el cual suministra la mayor parte del consumo, además ha
acreditado disponer de la autorización de concesión de explotación por
un caudal anual de 18.000 m³ en su pozo propio, que complementa el
suministro y garantiza una disponibilidad mayor que las necesidades.
Num. 6614 / 22.09.2011
No consten documentalment en l’expedient els tractaments per a
prevenir la presència de Legionella pneumophila.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix, segons el que preveu l’annex
I, grup 4, lletra l, de la Llei 6/2001, de 8 de maig, de modificació del
Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’Avaluació d’Impacte Ambiental, un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la
formulació d’una declaració d’impacte ambiental prèvia a la resolució
administrativa que s’adopte per a l’aprovació definitiva d’aquest, segons
es desprén de l’article 1, punt 1, de la Llei 6/2001, de 8 de maig.
2. En l’expedient s’han observat els tràmits previstos en el Decret
162/1990, de 15 d’octubre, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament
per a l’execució de la Llei 2/1989, d’Impacte Ambiental.
3. L’article 5 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, atribueix a l’òrgan ambiental la competència per a la formulació de les declaracions
d’impacte ambiental dels projectes a què s’aplique la Llei 2/1989, d’Impacte Ambiental.
4. L’article 16, apartat 2, lletra m, del Decret 217/2007, de 26
d’octubre, pel qual es modifica el Decret 131/2007, de 27 de juliol,
del Consell, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la
Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, i atribueix
a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre
l’avaluació d’impacte ambiental.
Per tant, tenint en compte tot això i fent ús de les facultats que tinc
legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d’impacte ambiental
32847
No constan documentalmente en el expediente los tratamientos para
prevenir la presencia de Legionella pneumophila.
Consideraciones jurídicas
1. El proyecto examinado constituye, según lo previsto en el anexo
I, grupo 4, letra l, de la Ley 6/2001, de 8 de mayo, de modificación del
Real Decreto Legislativo 1302/1986, de 28 de junio, de Evaluación De
Impacto Ambiental, uno de los supuestos fácticos en los que resulta
preceptiva la formulación de una declaración de impacto ambiental,
previa a la resolución administrativa que se adopte para la aprobación
definitiva de aquél; según se desprende del artículo 1, punto 1, de la Ley
6/2001, de 8 de mayo.
2. En el expediente se han observado los trámites previstos en el
Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell, por el que se aprueba
el reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de Impacto Ambiental.
3. El artículo 5 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, atribuye al
órgano ambiental la competencia para la formulación de las declaraciones de impacto ambiental de los proyectos a los que se aplique la Ley
2/1989 de Impacto Ambiental.
4. El artículo 16, apartado 2, letra m, del Decreto 217/2007, de 26 de
octubre, por el que se modifica el Decreto 131/2007, de 27 de julio, del
Consell, por el que se aprueba el Reglamento Orgánico y funcional de la
Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, atribuye
a la Dirección General de Gestión del Medio Natural la competencia
sobre la evaluación de impacto ambiental.
Por tanto, en vista de todo lo anterior y en uso de las facultades que
tengo legalmente atribuidas, formulo la siguiente
Declaración de impacto ambiental
Primer
Estimar acceptable, a l’efecte ambiental i sense perjudici de les
autoritzacions administratives prèvies que siguen preceptives, el projecte bàsic de la societat Azulev, SA per a la sol·licitud de l’autorització
ambiental integrada, sempre que el projecte es desenvolupe segons la
mesura correctora establida en l’apartat segon d’aquesta declaració.
Primero
Estimar aceptable, a los solos efectos ambientales y sin perjuicio
de las autorizaciones administrativas previas que le sean preceptivas,
el proyecto básico de la sociedad Azulev, SA para la solicitud de la
autorización ambiental integrada, siempre que el proyecto se desarrolle
según la medida correctora establecida en el apartado segundo de la
presente declaración.
Segon
Per tal de prevenir la presència de Legionella pneumophila i d’acord
amb l’article 8, apartats c) i d) del Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol,
pel qual s’estableixen els criteris higienicosanitaris per a la seua prevenció i control, el promotor ha d’acreditar davant l’òrgan substantiu, un
programa de tractament de l’aigua procedent del pou i un programa de
neteja i desinfecció de tota la instal·lació.
Segundo
Con el fin de prevenir la presencia de Legionella pneumophila y de
acuerdo con el artículo 8, apartados c) y d) del Real Decreto 865/2003,
de 4 de julio, por el que se establecen los criterios higiénico-sanitarios
para su prevención y control, el promotor acreditará ante el órgano sustantivo, un programa de tratamiento del agua procedente del pozo y un
programa de limpieza y desinfección de toda la instalación.
Tercer
Notificar a les persones interessades que contra aquesta resolució,
pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix
indefensió, no s’hi pot interposar cap recurs; sense perjudici d’utilitzar
els mitjans que en defensa del seu dret es consideren pertinents.
Tercero
Notificar a las personas interesadas que contra la presente resolución, por ser un acto de trámite que no pone fin al procedimiento ni
produce indefensión, no cabe recurso alguno; sin perjuicio de utilizar
los medios que en defensa de su derecho se estimen pertinentes.
Quart
Publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana aquesta
declaració d’impacte ambiental, d’acord amb el que disposa l’article 28
del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell, pel qual s’aprova el
Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’Impacte
Ambiental.
Cuarto
Publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la presente
declaración de impacto ambiental, de acuerdo a lo dispuesto en el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell, por el que
se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de
marzo, de Impacto Ambiental.
València, 22 de febrer de 2008.– La directora general de Gestió del
Medi Natural: Mª Ángeles Centeno Centeno.
Valencia, 22 de febrero de 2008.– La directora general de Gestión
del Medio Natural: Mª Angeles Centeno Centeno.