¿Perdonar? ¿Demanar perdó? No és fàcil ni un ni l`altre
Transcripción
¿Perdonar? ¿Demanar perdó? No és fàcil ni un ni l`altre
N. 9 Publicació Gratuïta ANY DE LA Full Dominical Extra MISERICÒRDIA 14 al 28 de juliol al de 2016 esglesiabarcelona.cat ¿Perdonar? ¿Demanar perdó? No és fàcil ni un ni l’altre MN. JOSEP SERRA Penitencier adjunt de la Catedral Submergits en una societat plena de normes que sovint no es compleixen i en què massa vegades hi ha accepció de persones a l’hora de judicar unes mateixes qüestions, costa realitzar un exercici d’introspecció i analitzar amb objectivitat la pròpia conducta. Els cristians som pregats de fer-ho cada dia, però podem quedar condicionats per tot el que es respira en el nostre medi. Cal que examinem la nostra vida a la llum de l’Evangeli i ens guiem per les conseqüències morals que se’n segueixen. Som uns caminants que volem seguir Jesucrist, però a la vegada som febles i podem quedar desorientats, autojustificar-nos i fins i tot tancar-nos encegats pels nostres egoismes. Aquest Any Sant de la Misericòrdia ens ha d’ajudar a viure intensament una gran realitat: “Déu és un Pare misericordiós”. Déu estima i perdona i, per fer-nos arribar el seu amor i perdó, ens envia el seu propi Fill, Jesucrist. Ell és la misericòrdia del Pare, ens ensenya el camí a seguir i lliura la seva vida perquè nosaltres la tinguem amb Ell per sempre. En realitat, no podem viure bé sense perdonar ni demanar perdó. No podem viure sense estimar i ser estimats. No podem quedar-nos tancats en nosaltres mateixos. Crist Jesús ens obre la porta a la Misericòrdia de Déu Pare. Acollir aquest do ens fa més capaços d’estimar i d’experimentar en pròpia carn que som estimats. Deixem que s’il·lumini el nostre interior i veurem clars els racons foscos i dolents de la nostra persona, els quals cal acceptar que tenim i ens convé posar-los remei. El camí, la porta o el remei no ens el podem concedir nosaltres mateixos: és Jesucrist qui ens el pot donar. Ell diu: “No he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo” (Jn 12, 47b). FER L’EXPERIÈNCIA DEL PERDÓ I LA MISERICÒRDIA DEL BON DÉU I DELS GERMANS ÉS SEMPRE UN GOIG DE VIDA Sempre tenim l’oportunitat de demanar el perdó i de donar-lo, però aquest any és tota l’Església la qual es posa comunitàriament i personal en aquesta disposició. Se’ns convida a fer-hi un esforç, a posar-nos amb bona disposició per descobrir, acceptar la nostra pobra realitat i fer un pas endavant, que va més enllà de les nostres capacitats. No en sabem gaire de demanar sincerament perdó i d’acceptar el que això comporta, i podem quedar encallats i ressentits per les ofenses i ferides que altres ens hagin fet. Poder tornar a començar per sentir-nos i ser de veritat bons germans és una oportunitat extraordinària. Fer l’experiència del perdó i la misericòrdia del bon Déu i dels germans és sempre un goig de vida, de pau i d’amor. El gran signe del perdó misericordiós de Déu és el sagrament de la penitència: “Confesseu els vostres pecats, i pregueu els uns pels altres, perquè sigueu guarits”, diu sant Jaume (Jm 5,16). De vegades costa confessar-se, però la meva experiència de confessor em fa dir que els penitents en surten molt confortats, ja que experimenten la gràcia de la misericòrdia divina i del seu gran amor. Rebre aquest sagrament amb un cor ben disposat és font de gràcia i de consol. Crist ens estima i ens comunica la gràcia d’una vida purificada per fer camí vers la seva pau i amor definitius. n Pàg. 2 església arxidiocesana de barcelona OBRAS DE MISERICORDIA 14 al 28 de juliol de 2016 NURIA CALDUCH-BENAGES Profesora de Antiguo Testamento en la Pontificia Universidad Gregoriana de Roma Perdonar las injurias “Perdonar es eliminar la categoría enemigo de nuestras relaciones, restablecer con el hermano y con el mundo una alianza que se había roto y, en consecuencia, pacificar nuestro corazón”. Con estas palabras concluyo el viaje bíblico por el que os guío en este librito cuyo objetivo es reflexionar sobre una de las obras de misericordia más difíciles de practicar: la del perdón de las ofensas. Perdonar no consiste en un esfuerzo ímprobo que solo resta humillaciones y maquilla injusticias, sino en un modo sabio de actuar que proporciona serenidad interior, restaura las relaciones rotas y posibilita la convivencia. El perdón se debe situar en el núcleo del mensaje cristiano y la Biblia nos ayuda a afrontar un tema tan peliagudo y complejo. Ofender e injuriar, sentirse afrentado y guardar rencor, son problemas tan viejos como la humanidad; la per- Es verdad que las ofensas duelen y por eso cuesta excusarlas y olvidarlas, pero si se retienen, terminan por adueñarse poco a poco de la persona, dejándola a merced de la amargura y del odio. Perdonar es construir, renacer de las cenizas, tender puentes, abrir caminos, superar males pasados, apostar por el futuro. Perdonar no solo es practicar la misericordia con el otro, sino también tenerla consigo mismo. n sona es bien capaz de cargarse de argumentos para no perdonar y vivir en el resentimiento. Los relatos del Antiguo Testamento dan fe de lo fácil que resulta romper la fraternidad y recuerdan la necesidad de evitar que la ira y el deseo de venganza se apoderen del corazón. Las parábolas del Evangelio completan esta enseñanza, “LA SATISFACCIÓ DELS NOSTRES CLIENTS, EL NOSTRE COMPROMÍS” fundamentando el comportamiento sano y libre de enemistad en el amor y la misericordia de Dios, Padre bueno y cercano, siempre dispuesto a perdonar. Prueba de todo ello es que la oración del cristiano, el Padre Nuestro, dedica al perdón una de sus siete invocaciones: “Perdónanos así como nosotros perdonamos”. Perdonar las injurias es el libro número 11, escrito por la Dra. Nuria Calduch-Benages, de la colección «Obras de Misericordia», de la editorial católica Publicaciones Claretianas. 40 anys compartint el gust de les coses ben fetes A Endermar treballem en l’organització de menjadors per a col·lectivitats, menjadors escolars, càtering i altres serveis integrals d’hostaleria i restauració. www.endermar.com Carretera de Santiga 84 · Ripollet 08291 (Barcelona) 14 al 28 de juliol de 2016 any de la misericòrdia OB RAS D E M I S E R I CO R D I A . . . PERDONAR L AS I NJU RI AS Pàg. 3 ITZIAR BRAVO “La confesión, en vez de ser un tormento, debe ser un acto de consolación espiritual” Con un semblante tranquilo, el Padre Suñer abre con una minúscula llave —cada día, de 10 h a 12 h— uno de los confesionarios de la Catedral. Al entrar, enciende la luz del habitáculo y se sienta, esperando escuchar las confesiones de los fieles que entran en la sede del obispo. Esta acción la repite, desde hace un año, en la Catedral de Barcelona, a pesar de que el jesuita lleva confesando desde 1961, fecha en que lo ordenaron sacerdote. Una experiencia intensa y longeva que le ha convertido en un erudito de lo que Ramon Llull llamaba el Arte de confesión. Con tantos años de experiencia, ¿cree que la confesión no está de moda actualmente? Sí, han disminuido las confesiones. Aunque debo decir que, en la Catedral, la gente acostumbra a asistir con bastante frecuencia. A veces somos tres confesores y todos estamos ocupados en ese par de horas. Empecemos por el principio, ¿qué actitud debe tener el fiel a la hora de confesarse? En el catecismo se indica que se necesitan cinco pasos para hacer una buena confesión: el examen de los pecados, el dolor de los pecados, el propósito de la enmienda, la propia confesión y la satisfacción de la penitencia. Todas son necesarias pero la más importante es el dolor: que uno realmente esté arrepentido de haber realizado esos pecados y, obviamente, decírselos al confesor, ya que si no la confesión no sería válida. El sacramento de la reconciliación es confesar que hemos sido débiles y no hemos tenido fuerzas para hacer el bien y evitar el mal. ¿Qué supone que la confesión sea un sacramento? Los sacramentos son acciones que se hacen en nombre de Jesucristo para que nos aplique su redención. Por tanto, cuando el sacerdote da la absolución no lo hace con autoridad propia o personal sino con la autoridad de Cristo. Por eso, la confesión es un sacramento y no puramente un acto de penitencia interna. Y, por esta razón, es necesaria la mediación de un sacerdote. Exacto. Esta penitencia se administra a través de la institución tal como la instituyó Jesucristo, que dio esta autoridad a los Papas y obispos. El obispo puede ayudarse de sus sacerdotes, a los que les delega esta autoridad. Pero la confe- sión tiene un aspecto jurídico: aquel que te absuelve lo hace en nombre de la Iglesia. ¿Cada cuanto es conveniente confesarse? No hay una fecha concreta. Propiamente se suele decir que una vez al año –durante Cuaresma o Pascua- se deben confesar los pecados graves. Para las almas que buscan más perfección o cuidado espiritual, sería recomendable confesarse cada quince días o un mes. Hay personas que desde la primera comunión o la confirmación no se han confesado… Es verdad. Si pasa, se aprovecha la ocasión para confesar bien y que se vayan con paz espiritual y con conciliación con la Iglesia. Confesarse es sencillo: a veces, los penitentes piensan que deben confesar todos los pecados y se torturan un poco pensando si ese pecado se ha hecho o no. Lo que realmente debemos hacer es recordar los pecados que en ese momento nos vengan a la cabeza, confesarlos con arrepentimiento pidiendo la misericordia de Dios y que el Señor nos limpie y nos haga realmente hijos suyos. Por tanto, la confesión, en vez de ser un tormen- to, debe ser un acto de consolación espiritual. ¿Todos los pecados son perdonables? Todos los pecados son perdonables. Esto la Iglesia lo tiene definido e incluso los pecados que están reservados al Santo Padre, en caso de peligro de muerte, cualquier sacerdote puede absolverlos. ¿Qué alicientes da la Iglesia para que en este Año Jubilar la gente se confiese? El Santo Padre ha dado a los misioneros de la misericordia la potestad de perdonar pecados graves y, en general, ha exhortado a todos los sacerdotes a que, en la medida de sus posibilidades y responsabilidades, frecuenten el confesionario. ¿Qué mensaje daría a todos aquellos que tienen miedo de ir a confesarse? Es un acto de misericordia, de reconciliación. Es un acto gozoso. Ciertamente hay que ir con pena por haber pecado, pero es una pena dulce porque sabemos que el Señor perdona y que en la confesión Él nos abraza con su misericordia y nos regenera como hijos de Dios. n Pàg. 4 església arxidiocesana de barcelona 14 al 28 de juliol de 2016 DR. SALVADOR PIÉ Misionero de la misericordia M ISER ICO R D I A HACI A LOS DEM ÁS El mandamiento de amar a los enemigos El "amad a vuestros enemigos" (Mt 5,44=Lc 6,27) es un mandamiento "que por cuanto nos consta, nadie jamás en la historia había pronunciado palabras semejantes" (I. Gomá). En efecto, así formulado, no se encuentra en ninguna parte del mundo mediterráneo antiguo antes de Jesús, siendo la petición impresionantemente directa y concisa, totalmente sorprendente, de amar a vuestros enemi- gos. De hecho, en el texto evangélico (Mt 5,44/Lc 6,27) no hay ninguna cita de un documento anterior o contemporáneo, de tal manera que este mandamiento no se encontraba en la tradición judía. De hecho, Jesús interrumpió la tradición veterotestamentaria del odio de Dios contra los malos (cf. Sal 5,5; 25,5; 118,113-115; 138,1922; 2 Crón 19,2), la conocida como "ley del talión" ("ojo por ojo, diente por diente": Mt 5,38). En este contexto, es muy sóignificativo que Lucas presente a Jesús (cf. Lc 23,34) y a Esteban (cf. Hch 7,60) rezando por su enemigos. Nótese que la primera tradición cristiana vio, en el amor a los enemigos, la gran novedad aportada por la ética cristiana como el mandamiento "más nuevo", el "princi pal precepto", "el superlativo del amor al prójimo". Además, en Lc 6,36 se muestra el fundamento del amor del prójimo en la misericordia y en Mt 5,48 se explicita su función como aspiración a la perfección. Más adelante, san Agustín sitúa el mandamiento del amor a los enemigos como "un don de los hijos de Dios perfectos" y santo Tomás de Aquino afirma que tal tipo de amor a los enemigos "pertenece a la perfección de la caridad". n PAPA FRANCESC Bisbe de Roma MONS. JOAN JOSEP OMELLA Arquebisbe metropolità de Barcelona MONS. SEBASTIÀ TALTAVULL Bisbe auxiliar de Barcelona Es cierto que puedo hablar con el Señor, pedirle enseguida perdón a Él, implorárselo. Y el Señor perdona, enseguida. Pero es importante que vaya al confesionario, que me ponga a mí mismo frente a un sacerdote que representa a Jesús, que me arrodille frente a la Madre Iglesia llamada a distribuir la misericordia de Dios. Es cierto que hay un juicio en la confesión, pero hay algo más grande que el juicio que entra en juego. Es estar frente a otro que actúa in persona Christi para acogerte y perdonarte. Es el encuentro con la misericordia. La misericòrdia de Jesús encomanada als seus deixebles per poder ser veritables fills del Pare es manifesta sobretot en la capacitat de perdonar els altres. Es pensa en determinats ambients que el perdó és una mostra de feblesa. No ho és, ja que sempre és una victòria sobre un mateix. És una decisió desitjada i volguda amb la qual ens situem més propers a l'amor i més forts davant l'odi o davant aquelles raons humanes que anteposarien el nostre propi egoisme a la capacitat d'estimar i perdonar sense condició. L’exigència del perdó, fins i tot als enemics, forma part de l’essència de l’Evangeli i, per tant, de la identitat cristiana més transparent. No té sentit que un cristià es mantingui en la venjança i el rancor. El perdó és l’única reacció capaç de desfer aquestes situacions. L’Església sempre ha demanat i continuarà demanant perdó de forma pública i privada, a través del sagrament del perdó i directament al qui s’ha ofès; un exercici d’humilitat i, alhora, un gest de llibertat per la voluntat de reconciliació que suposa. *Fragmento extraído del libro El nombre de Dios es misericordia 14 al 28 de juliol de 2016 any de la misericòrdia LA MISERICÒRDIA VISCUDA I TE STIMONIADA Pàg. 5 MN. R. OCTAVI SÁNCHEZ Rector de la parròquia sant Joan Maria Vianney Vianney, ministre de misericòrdia El Santo Cura de Ars, el hombre que se hizo misericordia (Edibesa, 2009) és el títol d’un llibre sobre Sant Joan Maria Vianney, escrit pel sacerdot Jorge López Teulón, originari de la parròquia que porta el nom d’aquest sant a la ciutat de Barcelona (c/ Joan Güell, 60). El títol és un bon resum del que va ser la vida d’aquest sant, que seria bo que tothom conegués precisament en aquest Any Jubilar que el papa Francesc ha dedicat a la misericòrdia. Des de ben petit, el nen Joan Maria va practicar la misericòrdia amb els més necessitats, quan veia una persona pobre o desvalguda no podia romandre de braços creuats, li TERRA SANTA 8 dies: Del 22 al 29 d’agost de 2016. 10 dies:Del 30 de novembre al 9 de desembre de 2016. 8 dies:Del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017. ÍNDIA CATÒLICA Santuaris de Goa i Kerala Del 18 al 29 d’agost de 2016. donava allò que tenia o el portava a casa seva perquè la seva bona mare el procurés el menjar o l’ajuda que necessitava. Ja al poblet d’Ars, com a rector, va fundar “La providència” una espècie d’orfenat per a noies desvalgudes, que fou model d’institucions similars que es van establir més endavant per tota França. Ell mateix s’encarregava de la catequesi i de la seva formació cristiana, ja que mai va separar l’ajut material del suport espiritual. Però el lloc on més va exercir la misericòrdia va ser al confessionari, on passava una bona part de les hores del dia, tal com ens ho recorda un altre sant, el tant estimat pa- pa Joan Pau II: “M'impressiona profundament, en particular, el seu heroic servei al confessionari. Aquest humil sacerdot que confessava més de deu hores al dia menjant poc i dedicant al descans tot just unes hores, havia aconseguit, en un difícil període històric, provocar una mena de revolució espiritual a França i fora d'ella. Milers de persones passaven per Ars i s'agenollaven en el seu confessionari.” Des del confessionari ajudava espiritualment a moltes persones, tothom sortia content: els seus consells van ajudar a redreçar moltes vides, a posar esperança en molts que l’havien perdut, a unificar famílies trencades, a refermar la fe dels BRETANYA I NORMANDIA Fe i Patrimoni Del 20 al 27 de setembre de 2016. PELEGRINATGE MERCEDARI A SARDENYA Santuari de Santa Maria de Bonària Del 8 al 12 d'octubre de 2016. Sortides en grup des de Barcelona, sempre acompanyats d'un prevere o guia especialitzat al destí. Preus tancats amb tots els serveis inclosos. Consulta les nostres sortides a www.ruthtravel.es que dubtaven... la seva fama es va estendre per tot arreu, fins al punt que sortien trens especials des de l’estació de Lió per anar cap a Ars per confessar-se amb el seu rector. Però sobretot el confessionari és el lloc on el penitent experimenta la misericòrdia i l'amor de Déu, viu una experiència semblant a la del Fill pròdig quan és perdonat pel seu pare, que ple d’alegria li organitza una festa, o la de Zaqueu que és perdonat per Jesús i que se sent plenament feliç d’haver canviat de vida. Déu ens estima moltíssim, és un Pare bo sempre disposat a perdonar-nos i la confessió és un moment culminant per experimentar aquest sentiment. n Pelegrinatges i rutes bíbliques JAPÓ IRAN Un viatge de la tradició a la modernitat. Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2016. La Pèrsia Bíblica Del 7 al 17 de novembre de 2016. GEÒRGIA ETIÒPIA La festa de la túnica sagrada Del 7 al 16 d’octubre de 2016. Cristianisme etíop. Celebració de l’Epifania Timkat – a la Jerusalem africana – Lalibela Del 12 al 24 de gener de 2017. Tel. 93 467 32 44 - c/València, 247, 1r. Barcelona www.ruthtravel.es - [email protected] Pàg. 6 església arxidiocesana de barcelona PREGANT EN L'ANY SANT 14 al 28 de juliol de 2016 JOSEP RIUS-CAMPS Teòleg i biblista La cara amorosa del Déu misericordiós i benigne S’anaven apropant a ell tots els recaptadors de tributs i pecadors per escoltar-lo. Mentrestant, murmuraven tant els fariseus com els escribes dient: “¡Aquest acull pecadors i menja amb ells!”. Aleshores els adreçà aquesta paràbola: «Cert home tenia dos fills. El més jove d’ells digué al seu pare: “Pare, dóna’m la part que em toca de la propietat!” I els dividí els mitjans de vida. No gaires dies després, havent-ho aplegat tot, el fill més jove emigrà a una regió llunyana i allí dilapidà els seus mitjans de vida vivint llibertinament. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una fam terrible en aquella regió, i ell començà a passar gana. Anà a ajuntarse a un dels ciutadans d’aquella regió, que l’envià als seus camps a guardar porcs. Desitjava saciar-se amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no n’hi donava. Quan, però, reflexionà, es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres, mentre jo aquí pereixo de fam. M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: ‘Pare, he pecat contra el cel i en presència teva; ja no mereixo de dir-me fill teu: tracta’m com a un dels teus jornalers’”. S’aixecà i anà a trobar el seu pare. Quan ell, però, encara era lluny, el seu pare el va veure i es commogué; corregué i es tirà al seu coll i el va besar efusivament. Però el fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i en presència teva; ja no mereixo de dir-me fill teu: tracta’m com a un dels teus jornalers.” Digué, però, el pare dirigint-se als seus criats: “De pressa, traieu del cofre la millor roba i vestiu-lo, poseu-li un anell a la seva mà i sandàlies als seus peus; porteu el vedell gras i mateu-lo; mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a viure, estava perdut, i fa poc ha estat trobat.” I començaren a celebrar-ho. Mentrestant, es trobava el seu fill, el més gran, en el camp. Quan venia i s’apropà a la casa, va sentir música i danses i, havent convocat un dels servents, inquiria què volia dir tot allò. Ell digué: “El teu germà ha tornat i el teu pare ha fet sacrificar per a ell el vedell gras, perquè l’ha recuperat sa i bo.” Però ell s’indignà i no volia entrar. Llavors sortí el seu pare i el va pregar. Però ell en resposta digué al seu pare: “Doncs mira! Fa molts anys que et serveixo i mai no he transgredit cap manament teu ni mai no m’has donat un cabrit d’entre les cabres perquè el mengi amb els meus amics; en canvi, per al teu fill, que ho ha devorat tot amb les prostitutes, i que tot just ha vingut, has fet sacrificar el vedell gras.” Ell li respongué: “Tu estàs sempre amb mi, i tot el que és meu és teu! Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest, el teu germà, era mort i ha tornat a viure, estava perdut i ha estat trobat.”» Lc 15,1-3.11-32 En la paràbola dels dos fills (o del fill pròdig), Lluc descriu el fill més gran com un bon observant de la Llei, incapaç de fer festa pel retorn del seu germà, i el fill més jove, com qui ho ha despès tot vivint llibertinament, però que, penedit, reflexiona i torna a la casa paterna. Amb traços encertats, mostra la cara amorosa del Déu misericordiós i benigne que no passa comptes amb la humanitat per haver fet mal ús dels béns de la creació, sinó que està sempre esperant que torni el fill més jove per fer festa amb “música i danses” i celebrar el seu retorn: “Quan aquest encara era lluny, el seu pare el va veure i se li remogueren les entranyes; corregué i es tirà al seu coll i el va besar efusivament”. En comptes de passar-li factura, diu als seus criats: “De pressa, traieu del cofre la millor roba i vestiu-lo, poseu-li un anell a la mà i sandàlies als peus; porteu el vedell gras i mateu-lo; mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a viure, estava perdut, i fa poc ha estat trobat”. El fill més gran, en canvi, que no s’havia mogut de la casa paterna (“Tu estàs sempre amb mi, i tot el que és meu és teu!”), no para de retreure-li al seu pare: “Doncs, mira!, fa molts anys que et serveixo i mai no he transgredit cap manament teu ni mai no m’has donat un cabrit d’entre les cabres perquè el mengi amb els meus amics; en canvi, per al teu fill, que ho ha devorat tot amb les prostitutes i que tot just ha vingut, has fet sacrificar el vedell gras”. El pare intenta fer-li veure que s’ha oblidat del més important, que el fill més jove no ha deixat mai de ser el seu germà: “Calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest, el teu germà, era mort i ha tornat a viure, estava perdut i ha estat trobat”. De què li han servit “els molts anys” que ha ajudat servilment al seu pare sense haver transgredit mai cap manament, si ha estat incapaç d’estimar? Se n’havia anat el fill més jove de la casa pairal perquè se li havia entravessat el compliment religiós i auster que havia imposat el seu germà? n 14 al 28 de juliol de 2016 any de la misericòrdia #MISERICORDIANDO Pàg. 7 per MIQUEL ROF AGENDA 16 de juliol Eucaristia missionera 14 de juliol Organitzada per les delegacions de missions de les tres Diòcesis de la Província Eclesiàstica de Barcelona. A les 11 h, a la Casa de l’Església de Sant Feliu de Llobregat. 22-24 de juliol Pelegrinatge a Lourdes en l'Any de la Misericòrdia Organitza: Parròquia de Santa Maria del Mar Assemblea ordinària de Càritas Catalunya Com a bisbe de la Tarraconense responsable de Càritas, presidirà aquesta assemblea a les 12.30 h a la seu de la Tarraconense. 24-28 de juliol Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia (Polònia) 15 de juliol Trobada de final de curs amb els diaques de l’arxidiòcesi A les 19 h, a la parròquia de Crist Redemptor. 17 de juliol Eucaristia amb motiu del centenari de la primera pedra de la parròquia de sant Francesc d’Assís A partir de les 12 h, els feligresos aniran vestits d’època per participar en la missa. SABIE S QUE ...? Tant bon punt fou elegit papa el florentí Juli de Mèdici, que prengué el nom de Climent VII, promulgà el jubileu de l’any 1525, amb la butlla Inter sollicitudines et coram nobis, del 17 de desembre del 1524. El jubileu es celebrà amb poca participació i no gaire entusiasme. El moment històric no era propici. En l’aspecte social, Europa estava sacsejada per les guerres, amenaçada per l’avenç dels turcs i flagel·lada per la pesta. En l’aspecte religiós, era gravíssima la situació d’Alemanya que passava ràpidament a la reforma luterana, després de la publicació, el 1517, de les 95 tesis de Martí Luter contra les indulgències. De fet només feia vuit anys que havia esclatat el conflicte luterà arran de la predicació de la indulgència que Lleó X havia concedit als que col·laboressin, mitjançant una almoina, a la construcció de la nova basí- lica de Sant Pere del Vaticà. Però la crítica radical de Luter contra aquella pràctica s’havia divulgat arreu, gràcies a la impremta tot just inventada, i s’havia creat un clima d’inseguretat, de sospita o d’indiferència, poc propici per celebrar un any jubilar. En definitiva, l’any sant de 1525 fou per a Roma un any de desolació, que semblava pronosticar el desastre que li sobrevindria dos anys després amb el despietat sacco di Roma (saqueig de Roma) per les tropes de Carles V. Eren moments difícils, que feien sentir amb més força la necessitat d’una reforma de l’Església, tant en el seu cap com en els seus membres. Reforma ja reclamada des dels dies d’Avinyó i que perduraria fins el Concili de Trento. n Text de Mn. Joan Galtés, extret del llibre Els jubileus en la historia de l’Església (1300-2000) Edita: Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social - Director editorial: Ramon Ollé i Ribalta - c/ Bisbe 5, 08002 Barcelona; tel. 932 701 013; a/e: [email protected] - Web: esglesiabarcelona.cat Direcció del Full Extra: Itziar Bravo i Tomás - Producció i publicitat: BibiDigital Communication; a/e: [email protected]; publicitat telèfon: 648 70 00 71 - Disseny: Mans i Truñó - Dip. legal B. 3028-1958 QUÈ DIU LA MISERICORDIAE VULTUS SOBRE LA CONFE S SIÓ? Cap nen sense bigoti Gran Recollida de Llet en favor de Ajuda’ns, cada euro compta! La Gran Recollida de Llet és una iniciativa de la Fundació Bancària ”la Caixa”, en favor del Banc dels Aliments, per fer arribar el màxim nombre possible de litres de llet als més de 350.000 nens que actualment no tenen accés a aliments bàsics a casa nostra. Col·labora amb nosaltres i l’aportació que facis es destinarà íntegrament a les famílies que més ho necessiten del teu entorn més proper, mitjançant les seus provincials del Banc dels Aliments. També pots fer una donació enviant un SMS* amb la paraula LLET al 28024 o mitjançant el web: www.granrecollidadellet.cat Per cada deu litres de llet que es recullin l’Obra Social ”la Caixa” en donarà un litre addicional, fins a un màxim de 100.000 litres. Amb la col·laboració de: *Donació íntegra del cost de l’SMS, 1,20 euros, destinada totalment a projectes socials de la Fundació Bancària ”la Caixa”. Servei d’SMS de tipus solidari operat per Altiria TIC, núm. d’atenció al client: 902 00 28 98, altiria.com, at. correus 36059 - 28080 Madrid. Informació legal: www.obrasociallacaixa.org / [email protected] Hi col·laboren: Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo.