La cuina dels bombers
Transcripción
La cuina dels bombers
Capítol X ENTRE ALTRES FOCS I La cuina dels bombers NGREDIENTS PER A UN PRIMER PLAT DE PRIMERA INTERVENCIÓ: una persona entre devuit i seixanta-cinc anys, en bon estat físic i psíquic, il·lusionada per ajudar els altres, sense por ni vertigen, àgil i ràpida; capaç de prendre decisions en situacions crítiques d’estrès i de risc, de suportar altes temperatures i canvis climàtics sobtats, de fer feina en equip i de conviure en grup, amb actitud positiva i d’aprenentatge constant davant els canvis tecnològics i socials; horari de feina divers: matí, horabaixa, vespre, dissabtes, diumenges i festes; que li agradi l’aigua, descansar i no dormir, conèixer el territori des de les altures a les profunditats, comprendre que la millor reacció és la prevenció, conduir amb rapidesa i seguretat, sentir-se admirada per infants i adults als quals mai no defraudarà... Tot això es barreja amb unes instal·lacions adequades, una administració eficaç, uns comandaments competents en la gestió diària i de lideratge, capaços de formar equips de professionals i no desmotivar-los. S’hi ha d’afegir un material adequat i modern, un bon sou de funcionari i uns polítics honrats i agosarats. La recepta perfecta de bomber. Després de més de dos anys de treballar i conviure amb els bombers, com a responsable de formació, puc dir que va ser una experiència molt positiva. No sé si els vaig ajudar molt o poc, però sé que ho vaig intentar. Ja sé que per a ells el meu passat “policial” pesava molt i que un bon bomber comença per baix, encara que sigui comandament. Així i tot, em regalaren una còpia de la clau del despatx que ocupava, aquesta clau sempre la duc dins la cartera. Gràcies. Esper que no hi canvieu el pany. Cercant una alternativa a la ja tan copiada experiència del calendari, vaig proposar que es podria fer un llibre de receptes dels bombers amb el títol de “Receptes dels bombers de Palma”. Per això el meu amic Bonninet em va encolomar aquest tema. Encara que és fàcil fer demagògia professional o caure en una frivolitat relativa en parlar sobre la cuina dels bombers, crec que és un tema que es pot objectivitzar. Els bombers i bomberes són persones que conviuen molt de temps en un mateix espai i tots tenen una funció dins l’organització que, amb el pas dels anys, per motius físics i personals, va canviant d’acord amb les necessitats organitzatives. Tots són importants. Encara que n’hi ha que sempre són a la banqueta i entren poc en joc, la immensa majoria juguen com el Barça en aquests moments: ho broden. Amb l’horari de servei que tenen, és evident que és necessari berenar, dinar i sopar dins un règim d’autoorganització. Amb molta voluntarietat i ganes d’experimentació, a cada torn n’hi ha, sobretot els de més edat, que s’encarreguen de la intendència. Alguns Bombers de Palma 319 només hi fan incursions esporàdiques de tant en tant, volen ser els més espectaculars, però aquí allò que val és la constància. Els bombers mengen junts, i quasi tots allò mateix, fan bossa comuna i compren els productes de temporada, les seves receptes solen ser normalment senzilles, de receptari tradicional mallorquí, segons els cost dels productes, poques vegades mengen plat únic, quasi sempre hi ha ensalades, fruita i de postres, mai en falten. S’ha de veure com molts, que a ca seva no deuen escurar mai cap plat, al parc són capaços de fer totes les feines domèstiques relacionades amb la cuina i més. Hem de tenir en compte que el bomber no pot sortir del parc: ha d’estar en disposicó permanent. Quan sona l’alarma i s’encén el llum vermell del menjador, els de primera intervenció deixen la mossegada i en pocs segons ja surten del parc en el vehicle corresponent dins el qual s’acaben d’equipar. Record un dia que al menjador vaig quedar tot sol, fins i tot me’n vaig anar a l’emissora per si podia ajudar. És ver que s’han fet grans bauxes, grans paelles, arrossots bruts, peixets i peixots, carn de tot tipus..., però els grans àpats no deixen de ser excepcionalitats i els bombers sempre els aprofiten per treure alguna cosa dels convidats de torn, encara que només siguin bones relacions i amistat. Al menjador dels bombers es veu la funcionalitat d’un equip i també les seves mancances i discordances. Tal volta és una època que s’està acabant amb els vells bombers que a poc a poc es van jubilant. Nous bombers, nou parc, noves formes d’intendència, nous gustos, el culte a la fibra, nous objectius del servei. Bon profit i per molts d’anys! Sebastià Amengual i Coll director general d’Interior 320 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS Capítulo X ENTRE OTROS FUEGOS I La cocina de los bomberos NGREDIENTES PARA UN PRIMER PLATO DE PRIMERA INTERVENCIÓN: Una persona de entre dieciocho y sesenta y cinco años, en buen estado físico y psíquico, ilusionada por ayudar a los demás, sin miedo ni vértigo, ágil y rápida; capaz de tomar decisiones en situaciones críticas de estrés y de riesgo, de soportar altas temperaturas y cambios climáticos repentinos, de trabajar en equipo y de convivir en grupo; actitud positiva y de aprendizaje constante frente a los cambios tecnológicos y sociales; horario de trabajo diverso: mañana, tarde, noche, sábados, domingos y fiestas; que le guste el agua, descansar y no dormir, conocer el territorio desde las alturas a las profundidades, comprender que la mejor reacción es la prevención, conducir con rapidez y seguridad; sentirse admirada por niños y adultos a los cuales nunca defraudará... Todo esto se mezcla con unas instalaciones adecuadas, una eficaz administración, unos jefes competentes en la gestión diaria y de liderazgo, capaces de formar equipos de profesionales y no desmotivarlos. Se le ha de añadir un material adecuado y moderno, un buen sueldo de funcionario y unos políticos honrados y atrevidos. La receta perfecta de bombero. Después de más de dos años trabajando y conviviendo con los bomberos, como responsable de formación, puedo decir que fue una experiencia muy positiva, no sé si les ayudé mucho o poco, pero sí que lo intenté. Ya sé que para ellos mi pasado ‘policial’ pesaba mucho y que un buen bombero comienza por abajo, aunque sea jefe. A pesar de eso, me regalaron una copia de la llave del despacho que ocupaba, esta llave siempre la llevo en la cartera. Gracias. Espero que no cambiéis la cerradura. Buscando una alternativa a la ya tan copiada experiencia del calendario, propuse que se podría hacer un libro de recetas de los bomberos con el título “recetas de los bomberos de Palma”. Por eso mi amigo Bonninet me encargó el tema presente. Aunque es más fácil hacer demagogia profesional o caer en una relativa frivolidad al hablar de la cocina de los bomberos, creo que es un tema que se puede objetivizar. Los bomberos y bomberas son personas que conviven mucho tiempo en un mismo espacio y todos tienen una función dentro de la organización, la cual con el paso de los años, por motivos físicos y personales, van cambiando de acuerdo con las necesidades organizativas. Todos son importantes, aunque los haya que siempre están en el ‘banquillo’ y entren poco en juego, la inmensa mayoría juegan como el ‘Barça’ en estos momentos, lo bordan. Con el horario de servicio que tienen, es evidente y necesario merendar, comer y cenar dentro de un régimen de autoorganización. Con mucha voluntariedad y ganas de experimentación, en cada turno hay, sobre todo los de más edad, que se encargan de la Bombers de Palma 321 intendencia, algunos sólo hacen incursiones esporádicas de vez en cuando queriendo ser los más espectaculares, pero aquí lo que vale es la constancia. Los bomberos comen juntos y casi todos al mismo tiempo, hacen fondo común y compran los productos de la temporada, sus recetas suelen ser normalmente sencillas, de recetario tradicional mallorquín, según el precio de los productos pocas veces comen un plato único, casi siempre hay ensaladas y nunca falta fruta y postres. Se tiene que ver como muchos que en su casa no deben fregar nunca un plato, en el parque son capaces de realizar todas las faenas domésticas relacionadas con la cocina y más. Hemos de tener en cuenta que el bombero no puede salir del parque, tiene que estar en permanente disponibilidad. Cuando suena la alarma y se enciende la luz roja en el comedor, los de primera intervención dejan el cubierto y en pocos segundos ya salen del parque dentro del vehículo correspondiente donde se acaban de equipar. Recuerdo un día que me quedé solo en el comedor, y me tuve que ir a la emisora por si podía ayudar. Cierto es que se han hecho grandes excepciones, grandes paellas, arroces ‘bruts’, y pescados y carnes de todos tipo..., pero las grandes comilonas no dejan de ser excepcionales y los bomberos siempre aprovechan sacar algo de los invitados de turno, aunque sólo sean buenas relaciones y amistad. En el comedor de los bomberos se ve la funcionalidad de un equipo y también sus carencias y discordancias. Tal vez sea una época que se está acabando con los viejos bomberos que poco a poco se van jubilando. Nuevos bomberos, nuevo parque, nuevas formas de intendencia, nuevos gustos, el culto a la fibra, nuevos objetivos del servicio. Buen provecho y felicidades.! Sebastià Amengual i Coll Director General de Interior 322 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS Chapter X FOOD BETWEEN FIRES F Firefighters recipe IRST RESPONSE MAIN COURSE INGREDIENTS: Person between the ages of eighteen and sixty-five, in good physical and mental condition, eager to help others, not afraid of heights, agile and fast, capable of making snap decisions in critical and risky situations as well as able to stand high temperatures, able to cohabitate and work well in groups, a positive attitude, willing to be in a state of constant apprenticeship towards technological and social changes. Varied working hours: morning, noon and night, Saturdays, Sundays and holidays. Doesn’t mind getting wet, dirty or getting no sleep, able to judge distances and heights as well as being able to understand that the best reaction is prevention, drive fast and safely, not mind being admired by children and adults who you will never let down…. All above mixed with adequate facilities, an efficient administration, superiors competent in daily management and leadership, capable of forming teams and not demoralizing them. To this we add: modern equipment, a decent civil servants salary, and the dauntless support of local politicians. End result: the perfect recipe for a Fireman. After two years living and working with them as Training Supervisor I must say it has been a very positive experience. I don’t know if I was of any help but I certainly tried. Given my past in law enforcement I am aware that all good professionals start out at the bottom, regardless of rank. Given that, they were nice enough to give me a copy of the key to my old office which that I still carry in my wallet. Thank you. I hope none one changes the lock! Seeking a fresh alternative to the much imitated “calendar” experience, I proposed that a book be published of Firehouse recipes entitled: Palma Fire Fighter Recipes and out of that came the invitation by Boninet (Rafael Bonnin) to make this written contribution. As easy as it is to fall prey to professional demagoguism and trivialize about firehouse cooking, I think it’s a subject that can be objectified. Fire fighters are people that spend a great deal of time together and everyone has a function within the structure though as the years go by whether it be for personal or physical motives, these functions often change according to the needs of the organization. They’re all important, even those who always seem to be the sitting it out on the bench, everyone plays as if they were “Barça” teammates, and during those moments, they all shine. With all the working hours that they put in, it’s obvious that breakfast lunch and dinner have to be for the most part “self-service”. Thanks to plenty of volunteers and those willing to improvise, every shift has those who take care of logistics, normally the elders as well as those who contribute sporadically hoping to achieve something extraordinary, but mostly what counts the is consistency. Bombers de Palma 323 Firemen eat together and usually they eat all the same thing. Everyone pitches in and buys whatever is in season. The recipes are usually simple and of traditional Mallorcan origin depending on local prices and they’re not limited to one dish but they consist of first and second course plus desert which always includes fruit. It’s amusing how some people when at home aren’t capable of washing a single dish yet when at the fire station often carry out a myriad of culinary related and domestic tasks. We need to keep in mind that the fireman cannot leave the station because he/she has to be constantly available. When the fire alarm sounds and the red light starts to flash in the dining room, those on rapid response leave with their mouths full and within a few seconds are speeding off in their corresponding vehicles. I can remember one day when I was left all alone in the dining hall, I ended up going over to the radio operator to see if I could lend a hand. There have many a great meal: “paellas” and “arròs bruts”, little fish and big fish, meat of every kind…., but even if fancy feasts aren’t the norm, the firefighter still finds a way to get something out of a lunch guest, even if it is just good company and friendship. In the station mess hall one can clearly see the daily team effort, along with the shortcomings and disagreements, something that’s coming to an end bit by bit as the elder firemen retire. New firefighters, new stations, new logistics, new preferences, new dietary tendencies, new service objectives. “Bon profit i per molts anys!* * Bon appetit and many years! 324 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS Sebastià Amengual i Coll General Director of the Interior Joan Mateu, un dels grans Joan Mateu, uno de los grandes Joan Palou, “Es lleteret” Joan Palou, “Es lleteret” 1960. Tots bombers amb fam. Gabriel Guardiola Cabot 1960. Todos bomberos con hambre. Gabriel Guardiola Cabot 1960. Paella al parc de s’Escorxador. Gabriel Guardiola Cabot 1960. Paella en el parque del Matadero. Gabriel Guardiola Cabot 1963. Torrada a l’aire lliure. Jaume Mulet 1963. Torrada al aire libre. Jaime Mulet 1963. Gabriel Guardiola Cabot 1963. Gabriel Guardiola Cabot 1963. Gabriel Guardiola Cabot 1963. Gabriel Guardiola Cabot 326 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS 1966. Arròs brut. Pedro Alcañiz 1966. Arroz ‘brut’. Pedro Alcañiz 1965. Olla al foc. S’Escorxador. Antonio González Abadal 1965. Olla al fuego. El Matadero. Antonio González Abadal 1967. Cuinant a l’exterior. S’Escorxador. Luis Pérez 1967. Cocinando en el exterior. El Matadero. Luís Pérez 1981. Tranquil discórrer a la cuina. Son Castelló. Lorenzo 1981. Tranquilo discurrir en la cocina. Son Castelló. Lorenzo 1981. Retall de premsa. DM 1981. Recorte de prensa. DM 1994. Joan Palou: estofats i greixoneres, el menjar de la mamà. Parc Auxiliar de s’Arenal. Joan Palou 1994. Joan Palou: Estofados y pucheros, la comida de mamá. P. Aux. del Arenal. Joan Palou 328 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS 1996. Bunyols de Dani, per les Verges. Son Castelló. Mascaró 1996. Buñuelos de Dani, para ‘las vírgenes’. Son Castelló. D. Mascaró 1996. “Mitos” preparant salsa. Son Castelló. DM 1996. ‘Mitos’ preparando salsa. Son Castelló. DM 1996. Son Castelló. Mateu Soler 1996. Son Castelló. Mateu Soler Bombers de Palma 329 1996. Sardines a la planxa de Guillem Adrover i Joan Soler. Son Castelló. UH 1996. Sardinas a la plancha de Guillem Adrover y Joan Soler. Son Castelló. UH 2000. Equip de cuina per a la Nit de Cap d’Any a Son Castelló. UH 2000. Equipo de cocina para Noche Vieja en Son Castelló. UH 1998. Pedro, Paco i Juan, mestres de brous i proporcions. Son Castelló. DM 1998. Pedro, Paco y Juan, maestros de caldos y proporciones. Son Castelló. DM 330 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS 2001. Paella de llagostes. Un homenatge. Joan Palou 2001. Paella de langostas. Un homenaje. Joan Palou 2002. Pere i Ramon amb les seves sopes. ABP 2002. Pere y Ramón con sus sopas mallorquinas. ABP 2003. Les paelles de Toni Gual no van de berbes. S’Arenal. Nacho Muñoz 2003. Las paellas de Toni Gual no son motivo de chanza. Arenal. Nacho Muñoz Bombers de Palma 331 2003. Toni Terrones cuinant sípies per sopar. Nacho Muñoz 2003. Toni Terrones cocinando sepias para cenar. Nacho Muñoz 2003. Ous al niu. Nacho Muñoz 2003. Huevos al nido. Nacho Muñoz 2005. Xefs selectes. Nacho Muñoz 2005. Cheffs selectos. Nacho Muñoz 332 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS 2005. “Mitos” i “Jimmy” fent frit per berenar. Paco Pérez 2005. “Mitos’ y ‘Jimmy’ haciendo frito mallorquín para merendar. Paco Pérez 2005. Ajudants escurant. Futurs cuiners? Nacho Muñoz 2005. Pinches fregando. ¿Futuros cocineros? Nacho Muñoz 2005. Avui és festa. Porcella! Nacho Muñoz 2005. Hoy es fiesta. ¡Cochinillo!. Nacho Muñoz 2006. Avui cuina Enrique. J.L. Escandell 2006. Hoy cocina Enrique. JL Escandell 2007. Arturo i les seves receptes de seducció. Paco Pérez 2007. Arturo y sus recetas de seducción. Paco Pérez 2007. Les ensalades russes de Pedro Capó. ABP 2007. Las ensaladillas de Pedro Capó. ABP 334 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS 2007. Pepe i Tomeu. Sabor i salut. Paco Pérez 2007. Pepe y Tomeu. Sabor y salud. Paco Pérez 2007. En realitat, tots som “pinches”. Nacho Muñoz 2007. En realidad, todos somos ‘pinches’. Nacho Muñoz 2007. Les truites, junts i coordinats. Nacho Muñoz 2007. Las tortillas, juntos y coordinados. Nacho Muñoz 2007. Guillem Alcina, netejant la sípia. ABP 2007. Guillem Alcina, limpiando la sepia. ABP 2008. Miguel Tugores entre olles. Dinar de jubilació. Nacho Muñoz 2008. Miguel Tugores entre ollas. Comida de jubilación. Nacho Muñoz 2008. Preparant el Trempó per berenar. ABP 2008. Preparando el ‘Trampó’ para merendar. ABP 336 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS 2007. Guillem i Toni fan fideuà per a tots. Nacho Muñoz 2007. Guillem y Toni hacen fideuà para todos. Nacho Muñoz 2008. Avui se’n jubilen tres. Paco Pérez 2008. Hoy se jubilan tres. Paco Pérez 2008. “Silito”. Demà és Sant Sebastià, ¡tot el dia!. Nacho Muñoz 2008. ‘Silito’. Mañana es San Sebastián, ¡todo el día!. Nacho Muñoz 2008. Pelant-les al sol. Paco Pérez 2008. Pelándolas al sol. Paco Pérez Bombers de Palma 337 2008. Crida el personal! … El menjar està a punt. ABP 2008. ¡Llama al personal! … la comida está lista. ABP 2008. Pep Lluís i “Mitos”, firmant la paella. ABP 2008. Pep Lluís y ‘Mitos’, firmando la paella. ABP 2008. Quique, mestre de la cuina criolla. S’Arenal. Paco Pérez 2008. Quique, maestro de la cocina criolla. Arenal. Paco Pérez 2008. Juanjo, magister coquus* de les paelles. Paco Pérez 2008. Juanjo, magíster coquus* de las paellas. Paco Pérez * mestre cuiner * Maestro cocinero 338 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS