Audicions i concerts de Nadal

Transcripción

Audicions i concerts de Nadal
BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE MATARÓ GENER 2010
Audicions i concerts de Nadal
FOTOS: marcel·lí bayer
Durant la setmana del 16 al 22 de desembre a l’EMMM vam celebrar l’arribada de les festes amb tot un seguit d’activitats musicals
per mostrar al públic la feina feta. Audicions, classes obertes i un concert final a la sala Clap, juntament amb l’Orquestra i Cor de
l’Escola de Música de Barañáin, van posar el colofó al primer trimestre d’activitat de l’escola.
FOTOS: montse anguera, marcel·lí bayer, ruben bes, ignasi gómez
coneixent a ...
2
L’Escola de Música de Barañáin
Per Aradia Sànchez de la Blanca
Aquest mes hem volgut conèixer amb més profunditat l’escola que ens va visitar en el passat concert
de Nadal, l’Escola Municipal de Música Luís Morondo de la localitat navarresa de Barañáin. Per a
fer-ho, vam parlar amb el seu director, el guitarrista i pedagog Miguel Esparza, que porta 26 anys al
capdavant del projecte pedagògic d’aquest centre
que compta amb un miler d’alumnes i basa el seu
ensenyament en la pràctica instrumental en grup.
L’orquestra i el cor de l’Escola de Música de Barañáin actuant al Clap. FOTO: marcel·lí bayer
Pregunta: Háblanos un poco del proyecto de la escuela: ¿Cuántos años lleva funcionando de este modo y
cómo o porqué optasteis por este modelo?
Miguel: Como escuela de música llevamos desde 1993 funcionando con el proyecto educativo actual. El centro ha
pasado por diversas etapas desde que se empezaron a dar clases de música en la localidad, hace aproximádamente 35 años. Antes de trabajar con este proyecto de escuela éramos un conservatorio prácticamente de grado
medio. A partir de esta nueva perspectiva, de organizar la escuela en base a las clases de instrumento en grupo y
potenciar los conjuntos instrumentales, es cuando el centro se expandió duplicando el número de alumnos. En el
centro llevo de director 26 años y cuando pasamos a ser escuela de música fuí la única persona que presentó un
proyecto el cual se aprobó por todas las instituciones.
P: ¿Cómo fué este cambio? ¿Hubo dificultades?
M: Al principio fué una etapa dura porque por falta de experiencia no se creía en los resultados, pero el tiempo nos
ha dado la razón, ya que hemos podido comparar estos resultados con los anteriores, y demostrar que el proyecto
funciona.
P: ¿Que aspectos destacarías de la pedagogía de grupo en la enseñanza instrumental?
M: ¿Cómo es posible que un ingeniero, un médico, etc, puedan acabar sus carreras sin tener prácticamente clases
particulares desde que empezaron sus estudios de niños en el colegio y sin embargo se necesite una clase indiviudal para atender a un niño que con siete años quiere empezar a estudiar un instrumento musical? El aprendizaje no
se basa en el tiempo de clase, se basa fundamentalmente en las ganas que tiene uno de aprender. La clase grupal
ayuda de forma más clara a conocer al niño, ya que éste está acostumbrado a estar con otros niños y no con un
adulto a solas para recibir una clase. El ver todos los días como avanzan sus compañeros es muy importante, al
igual que el poder indicar a sus compañeros las correcciones correspondientes. No siempre la clase la tiene que
dar el profesor. Es importante ver como se explican entre ellos las cosas. El hecho de venir a clase con otros compañeros hace que les apetezca más seguir en la escuela que si viniesen de forma individual. Al final las actividades
que hacemos, fundamentalmente son para relacionarnos de alguna forma con los demás.
P:¿Cómo se organizan las clases de instrumento?
M: Nosotros trabajamos el instrumento dos horas a la semana en días alternos en grupos de 6 niños generalmente
de la misma edad y del mismo nivel. Si se divide dos horas entre 6 niños sale a 20 minutos cada niño, sin embargo
ellos están dos horas. Creo que no es razonable que el profesor repita una y otra vez las mismas cosas a diferentes
niños de forma individual. Creo sinceramente que se tira el tiempo y por lo tanto los recursos, y es deber de todos
buscar fórmulas para optimizar los recursos que se tienen, pues lógicamente no son ilimitados. Así mismo procuramos que los niños formen parte de agrupaciones grandes desde el segundo año de instrumento. Tenemos cuatro
bandas de unos 60 alumnos cada una, de diferentes edades, desde los 8 años. De esta forma los alumnos ven que
lo que se aprende en la clase de instrumento tiene una finalidad.
P: Hemos tenido la oportunidad de escuchar algunos de los conjuntos de vuestra escuela y hemos percibido una gran calidad en los resultados. ¿Cómo lo lográis?
M: Además de todo el trabajo hecho durante el curso, intentamos que todas las agrupaciones salgan de Navarra
al menos para pasar una noche fuera. De esa forma, la clase, la agrupación y el proyecto forman una unidad, no
siendo la clase siempre lo más importante. Sobran clases y faltan actividades que den sentido a la misma.
3
breus
Alumnes d’iniciació
a la trobada ACEM
Sound Painting amb el claustre de
professors de l’EMMM.
L’EMMM ja forma part de l’ACEM,
l’Associació Catalana d’Escoles de Música, i és per això que hem estat convidats a participar en la trobada Més Música, que l’associació organitza cada dos
anys. La trobada tindrà lloc el proper 17
d’abril a Sant Celoni, amb l’alumnat de 6
i 7 anys com a protagonista. Durant tot
el matí, els alumnes de les escoles participants de la zona del Vallès Oriental,
Vallès Occidental i Maresme, juntament
amb les seves famílies, faran una sèrie
de tallers que culminaran en un concert
participatiu basat en el conte africà El
tam-tam màgic de la granota. Recordeu
que les famílies dels alumnes participants hauríeu d’haver rebut i retornat la
confirmació d’assistència o no assistència a la trobada a l’IME.
El passat 18 de Desembre, Agustí Martínez, professor del “Centre de les arts”
de l’Hospitalet, va impartir un curs accelerat de Sound Painting als professors de
l’Escola Municipal de Música de Mataró. El Sound Painting és un llenguatge de
composició i direcció creat per Walter Thompson, i està dirigit a ballarins, músics,
poetes i artistes visuals. S’interpreta a través de la improvisació estructurada i utilitza al voltant d’uns 750 gestos que el director-compositor va combinant mentre
va creant l’obra. Els professors van poder experimentar amb els seus instruments
aquest llenguatge, i alhora, viure i observar en primera persona els beneficis que
poseeix aplicat a l’aprenentatge musical.
FOTOS: montse anguera
sabies que ... ?
Sabies que, igual que els percussionistes produeixen sons quan toquen instruments de percussió, tots podem utilitzar el propi cos com
un gran instrument de percussió? I és que el nostre cos ens permet
fer una gran quantitat de sons diferents utilitzant les mans, els dits,
els peus i la veu.
Amb la percussió corporal podem experimentar d’una manera fàcil
i directa la pulsació i el ritme a través del moviment i la gestualitat. La
percussió corporal és, doncs, una manera que tots tenim a l’abast de
fer música i ens ajuda a desenvolupar aspectes com la coordinació o
la precisió rítmica.
Si voleu veure percussionistes corporals en acció busqueu al youtube
vídeos del Keith Terry o de grups com Stomp, Mayumana, Blast o
Barbatuques. I si voleu aprendre un ritme de rock, funky o samba
amb percussió corporal, busqueu-ne del Javier Romero Naranjo.
A percudir-te s’ha dit! El cos t’ho agrairà!
Josep Ollé
web del mes
Calaix de músic
Estrenem secció amb una web que realment és un calaix
musical on hi podreu trobar un bon grapat d’informació molt
ben elaborada i ordenada. Es tracta d’una pàgina elaborada pel departament d’Educació Musical de Blanquerna, amb
molts recursos pedagògics, doncs com ells mateixos diuen,
és un centre de recursos virtuals per a l’educació musical.
No deixeu de fer-hi un cop d’ull i capbussar-vos en algun
dels seus calaixos. Molt recomanable!
http://grups.blanquerna.url.edu/musical
FOTO: michael melnyk
4
us recomanem ...
Angelina i els moderns
Angelina i els moderns reviu el pop Català de fa 40
anys. Una música per a tots els públics, que permetrà als més joves descobrir la prehistòria de la
“Nova Cançó” i als més grans reviure emocions del
passat des d’una mirada alegre i graciosa d’una
Helena Casas que dóna vida a una estupenda Angelina Fàbregues. Una cantant de veu delicada
que es recolza en els saxos d’Albert Cirera i Marc
Marcé i el matalàs rítmic de guitarra, baix, bateria i teclats amb Dani Comas (professor de guitarra elèctrica de l’EMMM), Toni Vilaprinyó, Ildefons
Alonso i Txema Riera, brodant els arranjaments
d’unes composicions que fins i tot ens faran ballar.
La formació acaba de publicar el seu primer disc
homònim, que podeu tastar al seu myspace:
http://www.myspace.com/angelinaielsmoderns
PIERROT A LA LLUNA
Dissabte 16 de gener a les 11 i a les 12:30h
L’Auditori de Barcelona
HAYDN, QUIN CAP!
16 de gener a les 17:30h i 17 de gener a les 12h
CaixaForum de Barcelona
Sis músics amb vuit instruments i un set de percussions ens interpretaran músiques composades als segles XX i XXI. El tema central del concert és la lluna, un tema present en un nombre important de les obres
que escoltareu. La cantant entre peça i peça, ens recitarà textos, alguns
són de les cançons que canta i altres ens ajudaran a entendre el viatge
del concert. Aquest concert, recomanat a partir de 6 anys, està precedit
per una sessió pedagògica gratuïta dirigida a tota la família, que ens
ajudarà a entendre millor i potenciar el gaudi del concert.
Haydn, quin cap! és una proposta recomanada per a nens i nenes
a partir de 5 anys, que combina la música, la imatge, el teatre i la
màgia per transportar-nos al món del compositor que va posar les
bases en què s’ha desenvolupat el discurs musical fins als nostres
dies. La trama gira en torn de l’Àustria del segle XIX. La tomba de
Franz Joseph Haydn és profanada i el cap del geni ha desaparegut. Ara, quan fa dos-cents anys de la mort del mestre, el cap
apareix i, el que és més sorprenent, parla!
QUE COMENCI LA FESTA
Diumenge 17 de gener a les 6 de la tarda
Ateneu Caixa Laietana
ORQUESTRA GIRONA XXI
Divendres 22 de gener a 2/4 de 10 del vespre
Foment Mataroní
El cicle de música per a infants organitzat per la Casa de la Música
Popular ens porta de nou una interessant proposta. La Ja arriben
els Trastos Band ens presentarà els seu espectacle “Que comenci
la festa”, un concert d’animació fresc i entretingut on els nens i
nenes són els protagonistes de la festa i on s’hi barregen danses i
cançons populars amb danses i cançons de collita pròpia. Un xou
ple de sorpreses on el públic riurà, ballarà, cantarà i mourà totes
les parts del cos.
L’orquestra Girona XXI és una formació estable creada fa 3 anys
amb l’objectiu de promocionar i divulgar la creació de música contemporània. En aquest concert interpretaran obres dels autors catalans Miquel Roger i Jordi Cervelló, així com del compositor mataroní
Moisès Bertran, sota la direcció musical de Manel Valdivieso i acompanyats pels solistes Josep Fuster al clarinet i Joan Carles Martínez
a la guitarra. Recordeu que la comunitat educativa de l’EMMM gaudeix d’un 50% de descompte sobre el preu de les entrades.
GLISSANDO. Publicació de l’EMMM.
Gener de 2010. Número 2.
Si voleu col·laborar en el butlletí o donar
la vostra opinió us podeu adreçar a
[email protected]
EDICIÓ I PRODUCCIÓ:
Comissió de Comunicació de l’EMMM.
DISSENY I COMPAGINACIÓ: Alba Pujol.
DISSENY CAPÇALERA: Gina Miserachs i Laia Serra.
REDACCIÓ: Alba Pujol, Aradia Sànchez de la Blanca.
COL·LABOREN: Montse Anguera, Marcel·lí Bayer,
Ruben Bes, Lídia Borrego, Dani Comas, Ignasi Gòmez,
Pepita Masafrets, Gina Miserachs, Josep Ollé.