Indicador d`economia - Indicador de economia
Transcripción
Indicador d`economia - Indicador de economia
PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA www.indicadordeeconomia.com Núm. 199 Any 15 - II Etapa SETEMBRE 2016 X TURISMO X ESPECIAL MÓRA La Costa Daurada confirma su recuperación en volumen de turistas y precios Tal como había previsto el sector, el mes de agosto ha sido muy bueno en la Costa Daurada. Después del desplome del verano pasado, como consecuencia de un mercado ruso que continúa en caída libre, las cifras se han recuperado. Durante la primera quincena del mes estrella para el sol y playa, los hoteles de la destinación registraron más del 93% de ocupación, con un incremento de precios de alrededor del 4%. El ascenso del turismo británico en la Costa Daurada ha sido uno de los factores clave. Págs. 6-7 X INFORME Dins la seva filosofia de convivència de sectors, l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol, aposta per les inversions agroalimentàries, en un municipi amb un sector serveis i un comerç molt consolidats. Pàgs. 14-15 Vermuts Miró Tarragona se posiciona como polo logístico gracias a las nuevas inversiones Amazon, El Corte Inglés y Nintendo, marcas de prestigio que apuestan por la provincia Móra aposta pel sector agroalimentari El ‘e-commerce’, nuevo vector de crecimiento de un sector con mucho potencial en el territorio La disponibilidad de suelo a buen precio y la ubicación, los activos de Tarragona Dobla vendes gràcies a la innovació i a la promoció de marca Des que va reforçar la seva estratègia de posicionament de marca, Vermuts Miró ha doblat vendes, especialment gràcies a l’increment de la demanda de vermuts de qualitat -el que ells produeixen- al mercat estatal. Uns resultats que volen seguir millorant amb nous productes pensats per acostar-se al públic jove. Pág. 5 Ferran Pellisé “L’absentista fraudulent apareix quan baixa el risc a perdre la feina” Pàg 20 (contraportada) Parés i Aubia La consultora vallenca prepara la seva convenció anual Foto: Xavi Jurío El Port de Tarragona ja és ‘port base’ de creuers i bat el seu récord El creuer de luxe Viking Sea va ser el primer en usar Tarragona com a final i començament de trajecte, el que incrementa l’impacte dels creueristes sobre la ciutat i el territori, ja que o bé hi pernocten o bé hi fan despesa en comerç i restauració. Aquest estiu, el Port bat el seu récord en aquest sector amb 22 creuers, el doble que l’any passat. Pàg. 11 Josep Maria Mainat, productor audiovisual d’èxit al panorama televisiu espanyol amb Gestmusic, serà el convidat estrella a la convenció que la consultora Parés i Aubia organitza el divendres 7 d’octubre. Enguany la trobada empresarial canvia d’escenari i se celebrarà al Convent de les Arts, a Alcover. Pàg. 9 La 19a Jornada per a Empresaris d’Empresa&Humanitats se centrarà en la reindustrialització i la sostenibilitat El 20 de setembre se celebrarà a l’Hotel Termes Montbrió una nova edició d’una de les trobades empresarials més consolidades a les nostres comarques. En aquest cas, la jornada d’Empresa&Humanitats abordadarà la necessitat de recuperar pols industrial i de fer-ho sota uns nous paràmetres de sostenibilitat ambiental i ètica. Pàg. 8 Setembre 02 2016 INFORME Logística El ‘e-commerce’ dinamiza 100.000 metros cuadrados en nuevos centros logísticos de Tarragona Las nuevas bases de empresas como Amazon, Nintendo o El Corte Inglés en diversos puntos de la provincia refuerzan el potencial de Tarragona en un sector con grandes perspectivas de crecimiento ROBERTO VILLARREAL / TARRAGONA influencia) amplio enmarcado en el hub ya en marcha". Como aspecto más positivo, obviamente, está el hecho de que sus estudios de mercado presente y futuro-, les hayan llevado a concluir que Tarragona es un "site" clave. "Da a entender que han depositado su confianza en el porvenir del área industrial de nuestra provincia", indica Mañé. La provincia de Tarragona ha sumado desde principios de verano un ramillete de buenas noticias liggadas al potencial logístico del territorio. Compañías de la talla de Amazon, El Corte Inglés o Ninte endo han anunciado una apuesta decidida por Tarragona con nuevos centros de distribución -que se su uman a otras marcas poderosas como Ikea, Frigicoll, Privalia o DHL, entre otras- que suman más de 100 0.000 metros cuadrados de superficie y, cuando estén a pleno rendimiento, al menos medio millar de pu uestos de trabajo. Las apuestas de gigantes como Amazon (con K+N como operador), con dos plantas de 42.250 metros cuadrados de superficie en Constantí, El Corte Inglés, que ha desarrollado 45.000 como primera fase de una bolsa de suelo de 230.000 en La Bisbal del Penedès, o Nintendo (EGD Logistics) con 13.500 en el polígono Les Arenelles de Vila-rodona, confirman el impacto del comercio electrónico y de las nuevas plataformas virtuales de comercialización en un sector, el de la logística, en plena transformación. Afortunadamente, a tenor de la cascada de proyectos repartidos por el territorio, las nuevas tendencias de consumo van dejando un espacio a la provincia de Tarragona. De hecho, sólo los tres casos citados suman más de 500 nuevos puestos de trabajo: entre 50 y 100 en Vila-rodona, hasta 400 en Constantí, y una cifra no facilitada por El Corte Inglés en La Bisbal. Para quien desee hacer una El corredor Montblanc-El Vendrell La creación del nuevo centro de Amazon en Constantí ha sido una de las buenas noticias de los últimos meses. estimación, la marca del triángulo verde emplea a más de un millar de personas en el área de logística y distribución en Cataluña, en su mayor parte en Montornés del Valles (Barcelona), con un centro de 200.000 metros cuadrados; la joya de la corona se mantiene en Valdemoro (Madrid), que acoge la plataforma central de distribución con medio millón de metros cuadrados. En este centro trabajan unas 3.000 personas y se almacenan más de 15 millones de unidades de productos en una superficie equivalente a 100 campos de fútbol. Cada día entran más de 700 camiones con mercancía y sale otros 450 para repartirla entre las tiendas. Si se trata de analizar la huella del comercio por internet en las oficinas del SOC en Tarragona, no todo van a ser efectos positivos. "Desde luego los pequeños almacenes y las pymes con dos o tres furgonetas de reparto van a sufrir mucho con estas nuevas estructuras, que en parte ya han sustituido el clásico servicio de paquetería de Correos", analiza Josep Enric Mañé, co-director del Máster en Dirección de Operaciones Logísticas de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona Tarragona se hace un hueco en el mapa Según Mañé, una gran parte de la actividad de las nuevas implantaciones logísticas deriva del incremento de la demanda de productos a través de los canales del e-commerce. "Con una mirada amplia -explica-, en el caso de Europa, estas multinacionales tienden a localizar sus plataformas en áreas comerciales clave para las redes de distribución, y este es el caso de su implantación en la provincia de Tarragona". Estos nuevos centros supondrán la creación de más de 500 puestos de trabajo A su juicio, coexisten varios factores que ponen a Tarragona en el mapa de las grandes compañías de distribución, "que se han instalado en las áreas próximas en función de sus estudios de localización idónea, y que aprovechan los puntos fuertes que ofrece el territorio: situación estratégica, con un importante puerto, una actividad industrial potente y un hinterland (zona de Las privilegiadas conexiones del norte y noreste de la provincia con todo el corredor del Ebro (AP-7) y con Barcelona (AP-2) mantienen intacto el atractivo de localidades que van desde Montblanc, Valls, El Pla de Santa María o Vila-rodona hasta el Baix Penedés. "La conectividad y el precio son armas de buen calibre para competir con las coronas del área metropolitana de Barcelona", argumenta Juan Gallardo, co-director del Gabinete de Estudios de la Confederación Empresarial de Tarragona (CEPTA). El aterrizaje de EGD Logistics en Les Arenelles (Vila-rodona) para distribuir los productos de Nintendo llegados desde Asia por todo el sur de Europa agota los 120.000 metros cuadrados del polígono y se suma a marcas como ID Logistics (que llegó en 2014 casi en exclusiva para Privalia), Frigicoll (que recientemente ha firmado una opción de compra sobre 85.000 metros cuadrados en Valls) , Eurofred o Westwing, club líder de mobiliario y decoración en España. Para no morir de éxito, ya se ha ini- 2016 Setembre 03 INFORME Logística El éxito de Constantí A la sombra de la marca Barcelona Tarragona explota su cercanía a Barcelona y sus mejores precios R.V. / TARRAGONA Imagen aérea del polígono de Constantí. El polígono de Constantí ha protagonizado la operación más sonada del sector logístico en Cataluña en este 2016. La socimi (Sociedad Cotizada Anónima de Inversión en el Mercado Inmobiliario) Axiaire ha alquilado al operador suizo Kuehne + Nagel (K+N) dos naves -vacías desde 2009que suman más de 40.000 metros cuadrados para dar servicio al monstruo del comercio electrónico, el estadounidense Amazon, que además ha anunciado la compra 150.000 metros cerca del aeropuerto de El Prat. Xavier Martín, director de Suelo y Construcción de IOSA Inmuebles -co-promotora del polígono junto al Consorcio de la Zona Franca de Barcelona, que lleva desde la Ciudad Condal la comercialización del suelo industrial de Constantí, ciado ya la gestión urbanística de otros 240.000 metros cuadrados de suelo industrial. En algunas de estas naves no sólo se almacena, se prepara el pedido y el envío, se carga y se descarga. "Durante el almacenamiento temporal, estas empresas tan especializadas se encargan de modificaciones en el producto, el envase o embalaje, la identificación según normativa legal, e incluso se encargan del servicio de atención a los clientes, -incluyendo la logística inversa-, lo que les convierte en pilares fundamentales de la cadena de suministro", explica Josep Enric Mañé. En el caso de Nintendo, que ya cuenta con otra área logística en Barcelona, EGD se ocupará esporádicamente de que el ha confirmado a Indicador de Economía que a mediados del año próximo estará ultimado el trámite urbanístico para poner cerrar la venta de 100.000 metros cuadrados que habían quedado sin desarrollar ante las posibles necesidades del aeropuerto de Reus, que finalmente no hará uso de ellos. "Por la configuración de las manzanas -una de 65.000 y otra de 35.000 aproximadamente-, no es un tipo de terreno demasiado abundante, pues normalmente está más fragmentado, y tenemos una clientela preferencial, con empresas de cierto tamaño, que ya se han mostrado muy interesadas", avanza Martín, que considera Constantí "un producto fantástico". "Por ubicación e infraestructuras es un lugar totalmente privilegiado", valora. software de los aparatos electrónicos se mantenga actualizado. Por lo que respecta a El Corte Inglés, su apuesta a medio y largo plazo por La Bisbal del Penedés para reforzar el servicio en Cataluña y en el arco mediterráneo es "decidida", según confirman fuentes de la compañía, a pesar de que su nuevo centro logístico recién inaugurado -en el que se han invertido cerca de 70 millones de euros- figura entre los 32 activos industriales que suman medio millón de metros cuadrados por los que quiere conseguir entre 200 y 300 millones para enjugar su deuda financiera. La idea es pasar de propietario a inquilino en las instalaciones de La Bisbal. Q A falta de que las infraestructuras eternamente reclamadas desde el territorio como la autovía A-27 7 o el Corredor ferroviario del Mediterráneo puedan entrar en funcionamiento y elevar el potencial de atracción de inversiones ligadas a la industria química o el Port, Tarragona debe conformarse e con las migajas que, gracias al factor precio-, recoge de la poderosa marca Barcelona. El valor desorbitado del metro cuadrado en las coronas metropolitanas de la capital catalana abre una ventana de oportunidades a sus vecinos del sur. Los visionarios que fueron capaces de entender las claves del comercio en internet dirigen hoy enormes plataformas, que en su mayoría apenas han necesitado un lustro para alcanzar facturaciones multimillonarias. Según los especialistas, en ese increíble ritmo de crecimiento para adaptarse a los gustos de los consumidores se halla el principal motor de nuevas implantaciones en el sector logístico. "La gestión logística de la distribución se convierte en factor clave para optimizar el margen de beneficio, máxime cuando la procedencia y destino de los productos es un mercado global y cambiante que, por ende, demanda un servicio rápido, puntual, con un máximo de calidad y al mejor precio", describe Josep Enric Mañé, co-director del Máster en Dirección de Operaciones Logísticas de la URV. "Un mercado dominado, además, por fabricantes que procuran huir de los stocks y sus inconvenientes", añade. Barcelona juega en otra liga En este mercado global, el área de influencia de Barcelona y por ende la de Tarragona- aglutina el interés de los gigantes de la distribución, de modo que "existen dos mundos: Barcelona y el resto; el territorio es el que es, por lo que los operadores ya se pueden ir olvidando de conseguir suelo logístico en Barcelona a buen precio, no existe, es un oxímoron", argumenta Xavier Martín, director de Suelo y Construcción de IOSA Inmuebles. En este contexto, el factor precio se convierte en un argumento de enorme peso. "Hay empre- Infraestructuras pendientes como el Corredor Mediterráneo restan potencial. sas -razona Martín- para las que ubicarse en la corona de Barcelona es prioritario; necesitan estar cerca, pero hay otra logística que no realiza los últimos pasos de la cadena y no dependen de la inmediatez… esa parte del pastel es la que interesa atraer a Tarragona". El factor precio también es mencionado por desde el Gabinete de Estudios de la CEPTA, especialmente en el caso de Tarragona y Reus, que se mueven más en el plano de la logística convencional en la órbita del sector auxiliar de la industria química y el Port de Tarragona. "Los peor posicionados son los polígonos más antiguos de Tarragona; en algunos como el de Entrevías el metro cuadrado está ridículamente bajo y ni siquiera así se despierta la demanda… Francolí y Riuclar mantienen cierta pujanza y otros como Perafort o El Morell resultan atractivos", esboza Juan Gallardo, que insiste en la importancia estratégica de la A-27 para redondear la red viaria como "factor adicional de localización". Infraestructuras estancadas Resulta imposible redactar unas líneas sobre logística en Tarragona sin aludir al corredor ferroviario del Mediterráneo, cuya eterna indefinición continúa lastrando proyectos de enorme calado como el Logis Penedés, todavía arrinconado en un cajón hasta que no se clarifiquen todas las conexiones en el área de L'Arboç. "No sólo es el Logis Penedés, la puesta en mar- cha de un corredor viario y ferroviario más eficiente sería mejor que la lotería para toda Tarragona", sostiene Gallardo. Desgraciadamente el clima político no invita al optimismo y sería toda una sorpresa que los presupuestos de la Generalitat incluyesen alguna partida para esta macroplataforma perfilada Existen dos mundos: Barcelona y el resto. No hay suelo logístico en Barcelona a precio razonable en el Baix Penedés. Por el momento, Cimalsa, la división logística de la Generalitat, sigue más centrada en el desarrollo del Logis Intermodal de Montblanc y en la expansión del CIM El Camp tras el éxito de su primera fase. Por lo que respecta a la Zona de Actividades Logísticas (ZAL) del Port de Tarragona, tampoco se ve favorecida por la tensión latente entre Puertos del Estado y el Govern de la Generalitat. Los avances sustanciales que anunció el presidente del Port, Josep Andreu, para los próximos meses en su balance anual no se han producido. "No hay ninguna novedad por el momento", se limitan a contestar desde la Autoritat Portuària de Tarragona. Q Setembre 2016 04 OPINIÓ Editorial En veu alta Necessitats logístiques Els Premis Emprèn: suport econòmic i visibilitat a l'emprenedoria Si analitzem històricament com s'ha anat configurat l'actual mix econòmic de les comarques de Tarragona constatarem que el secret rau més en haver gestionat bé les oportunitats que ens han arribat des de fora que no pas en iniciatives 100% autòctones. I no hi ha cap mal en això. El clúster químic i altres apostes industrials, Port Aventura, BCN World... són exemples de com, per diferents motius, inversors de diverses parts del món han vist aquí oportunitats s'han anat demostrant com a ren- creuament de camins i de les necessitats de les activitats industrials que ja tenim implantades. Però el logístic és un sector en plena transformació que té en la distribució que genera l'e-commerce un dels seus grans vectors de creixement. Algunes grans marques com Amazon, El Corte Inglés o Nintendo ja estan apostant pel nostre territori, estimulades per la disponibilitat de sòl logístic a bons preus (comparats amb els de les comarques de Barcelona) i per actius com l'AP-7 o el Port de Tarragona. Però en aquest terreny, el Tarragona té grans possibilitats en el sector logístic i dels actius, tenim assignatures pendents els seus nous vectors de creixement. Però també vells que, molt especialment si parlem de obstacles com els dèficits en infraestructures. logística, cal tornar a reivindicar: el Corredor del Mediterrani i l'A-27 són els dibles, tant per les empreses com pel territori. més evidents (i sagnants, tenint en compte el temps Sense menystenir les activitats més genuïnes del que el territori fa que els reclama). Els mateixos territori, com el sector agroalimentari o un ric teigreuges que marcaran el futur de projectes com la xit de pimes, si ponderem el pes específic de tot pleZona d'Activitats Logístiques (ZAL) del Port de gat, ens adonem que el PIB tarragoní ha d'agrair Tarragona, del Logis Penedès, o d'altres plataformoltes coses als aterratges empresarials. mes ja existents o planificades al territori. La logística, com els altres sectors, també té necessitats. I Depenem molt de la inversió exterior, sí. I què? són, i perdoneu per la tautologia, logístiques. Altres territoris ja voldrien aquest (beneït) probleEstem en un moment el que no es apocalíptic afirma. Si els inputs inversors persisteixen, i ho fan, sigmar que l'economia de les comarques de nifica dues coses, i les dues bones: que tenim un Tarragona serà logística o seguit de fortaleses que continuen vives i que, com no serà. I per aconseguir a territori, no ho hem fet del tot malament a l'hora formular aquesta disjuntiva de facilitar i donar impuls a les inversions que han en positiu cal, un altre cop, apostat per nosaltres. No hem practicat mai el benposar remei als nostres dèfivingut Mr. Mashall d'estendre la catifa vermella i cits històrics. Q deixar fer i desfer, però tampoc hem posat els bastons a les rodes que s'estilen en altres zones. Ha imperat el pragmatisme. I això és bo pels negocis. Ara tenim al davant una nova oportunitat, com us expliquem en aquest número d'Indicador Dani Revenga d'Economia. Em refereixo al sector logístic, que ja Director compta a les nostres comarques amb una [email protected] tant tradició, fruit de la ubicació geogràfica de Tot premi empresarial esdevé un bon estímul per a qui el rep. D'una banda, la quantia econòmica del guardó afavoreix l'arrencada d'un projecte. De l'altra, el reconeixement obtingut permet fer més visible una iniciativa de negoci, tot facilitant-ne la seva consolidació i posicionament al mercat. Amb aquests objectius com a premissa, la Diputació de Tarragona atorga els Premis Emprèn en el marc d'un ampli ventall d'iniciatives de suport a l'emprenedoria. Enguany, en reformulem les bases per arribar a encara més sectors productius. Així, hi tindran cabuda iniciatives dels àmbits del turisme, la cultura, les experiències, la salut, l'esport, la tecnologia, l'eficiència energètica o l'economia social. Donar suport a l'emprenedoria des d'una institució com la Diputació de Tarragona significa, també, donar impuls econòmic al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Ho demostra el fet que, dels més de mig centenar de projectes presentats en aquesta renovada edició dels Emprèn, gairebé la meitat s'emmarquen en un sector tan estratègic per a la nostra regió com és la indústria del turisme. També cal destacar la participació de propostes empresarials orientades a la innovació i la tecnologia, motors econòmics indiscutibles dels nostres temps. Nascuts inicialment per potenciar iniciatives liderades per dones, amb el pas dels anys els Premis Emprèn s'han anat obrint a nous sectors i realitats per tal d'arribar a tothom. Edició rere edició, el certamen no ha parat de créixer i millorar, i no és casualitat que així sigui: la conjuntura econòmica adversa que encara afecta el conjunt de la societat ens mou a esmerçar esforços i recursos per incentivar la tasca dels autònoms, les petites empreses i el conjunt dels emprenedors i emprenedores. Tot plegat repercuteix en l'augment de les oportunitats laborals, en l'assoliment de noves quotes d'excel·lència i en la creació de talent arreu del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. La bona marxa dels projectes premiats en edicions anteriors així ho corrobora, i alhora ens encoratja a continuar refermant els Premis Emprèn com un motor econòmic de les nostres comarques. Q Josep Poblet i Tous President de la Diputació de Tarragona La dada 93,3% És l’ocupació hotelera a la Costa Daurada la primera quinzena d’agost, una xifra que permet recuperar els nivells habituals després de la davallada de l’any passat. Redacció i Disseny [email protected] [email protected] Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30 Fundat per José Pedro Rueda Gallisà Editor: DAVID ARIAS Director: DANI REVENGA Redacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVI SOLÉ, ACN Fotografia: XAVI JURÍO Disseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZ Correcció: BONAIMATGE Comercial i Administració: [email protected] Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30 EDITA: NOTA Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona) IMPRIMEIX: INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: T 893-2016 ‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT. LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL. www.indicadordeeconomia.com C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30 D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestionar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent. 2016 Setembre 05 TEMPS D’OPORTUNITATS Cas d’èxit L'hora del vermut Miró Vermuts Miró dobla vendes aprofitant l'estirada del mercat estatal i creant noves aplicacions que l'apropen al públic jove ORIOL MARGALEF / REUS Vermuts Miró, una de les empreses amb més solera de Reus, ha aconseguit millorar en els últims anys el posicionament i les vendes dels seus productes fins al punt de doblar la facturació. Aquesta societat familiar, que va fundar Emilio Miró a finals dels anys cinquanta, tancarà l'exercici 2016 amb més de 7 milions d'euros en vendes, un 15% més que l'any passat. En la marxa positiva de l'empresa conflueix un repunt important del consum de vermut de qualitat a l'estat espanyol -com el que produeix Miró-, així com la capacitat que ha tingut la pròpia empresa per modernitzar el funcionament a nivell intern i millorar el reconeixement a mercat gràcies a una ambiciosa estratègia de comunicació de marca. El vermut Miró s'elabora amb vi ben estructurat -provinent del Penedès, de la Terra Alta i la Manxa- sucre, alcohol i una barreja d'herbes aromàtiques que és el secret més ben guardat de la família. A meitat segle passat, aquesta beguda espirituosa protagonitzava tot aperitiu que es preués el cap de setmana, i Reus -que comptava amb més de 30 elaboradors, com Rofes, Yzaguirre o el propi Miró- CREIXEMENT L'empresa ha incrementat la producció dels 2,5 milions als 4 milions de litres en quatre anys, la meitat amb marca pròpia era un referent de producció industrial. Però cap als anys seixanta, el consum va entrar en declivi i la cervesa, amb molt menys grau alcohòlic, es va convertir en la beguda preferida de les noves generacions. Actualment, i malgrat que a l'estat espanyol es beu més cervesa que mai -3.538 milions de litres el 2015, segons l'Agència Tributària, els mercats assisteixen a una lenta revifada del consum de vermut, fins assolir més de 30 milions de litres. Aquest augment del consum associat a la prestigiació social de l'estil de vida mediterrani- ha trucat a la porta de productors tradicionals de vermut, com Miró. Però per donar-hi resposta l'empresa reusenca ha necessitat canviar de mentalitat i modernitzar els processos de producció. "En el passat l'empresa va apostar per proveir a marques blanques, i això va fer que la marca pròpia, que és la que tenia capacitat per diferenciar-nos davant del consumidor, quedés en un segon terme. Per millorar els nostres marges necessitàvem entre altres coses recuperar el pes de la marca en les vendes, i això és el que hem fet", explica Carles Prats, director de Vermuts Miró. Conscients que malgrat tot s'enfronten a una competència massa dura, la cervesa, on per dimensionament els fabricants tenen molta més capacitat financera i de màrqueting, Miró i els principals productors locals -De Muller (Iris), Cellers Sort del Castell (Yzaguirre)- han teixit una aliança de posicionament mitjançant la creació de la marca Vermuts de Reus. L'objectiu és recuperar el crèdit d'una manera d'elaborar vins aromatitzats que va fer fortu- PERFIL PROPI Foto: Xavi Jurío "Tot s'ha de replantejar constantment". L'evolució de l'economia no ha estat indulgent amb Vermuts Miró, una de les empreses de capçalera a Reus. Aquesta societat familiar, fundada el 1957, va apostar anys enrere per destinar gran part de la producció a servir marques de tercers. Els marges, tanmateix, es van anar fent petits i, amb ells la rendibilitat del negoci. El creixent endeutament va obligar al final a fer un reset empresarial. Calia canviar formes de produir i vendre molt consolidades al llarg de dècades, però que havien quedat desfasades. Carles Prats (62 anys), actual director gerent, es va incorporar a l'empresa fa quatre anys, i representa el canvi de mentalitat necessari. Vermuts Miró ha redreçat ara el rumb, i si tot va bé, el deute serà història en dos anys. na comercial en el passat, però més enllà de la projecció de la qualitat, l'estratègia i els interessos de cada fabricant són diferents. Així, mentre Celler Sort del Castell ha enfocat en gran part el seu creixement als mercats exteriors, Vermuts Miró prioritza les vendes al mercat interior, on també comercialitza altres vins dolços, misteles, moscatells i vins de missa. PRESTIGI L'empresa s'ha reorganitzat i rellançat per revaloritzar la genuïnitat del producte local, reconegut com a Vermut de Reus "Estem molt ben valorats a Madrid, al País Basc, i a Catalunya també estem millorant molt, a pesar que abans no era un mercat on érem gaire coneguts", afirma Carles Prats. De fet, tot i que el vermut Miró arriba a una trentena de països de tot el món, les vendes internacionals no representen per ara més que un 8% en els comptes d'explotació. "El nostre pla estratè- gia preveu el desenvolupament internacional en paral·lel a l'estatal. Els dos estan creixent, però ho fa molt més el pròxim", explica. Prats va prendre el relleu al capdavant de l'empresa de mans del seu cunyat, Pere Miró, fill del fundador i històric líder de la societat, que es va jubilar fa anys però es va mantenir actiu en el dia a dia del negoci fins a l'abril d'aquest any, quan va traspassar. Els canvis per rellançar Miró formen part d'una pla consensuat pel consell d'administració ja fa quatre anys. Amb l'esclat de la crisi, la caiguda dels marges com a proveïdors de vermuts de marca blanca ofegaven financerament l'empresa cada cop més. "Es va posar sobre la taula el model i vam apostar per recuperar la marca pròpia, per posar de relleu el que diferenciava els nostre vermut davant del consumidor", afirma Prats. Amb l'entrada del capital d'un nou soci al consell d'administració, l'empresa ha renovat part de la maquinària i ha modernitzat les rutines de producció, ha externalitzat l'estocatge, ha innovat creant aplicacions de producte, i s'ha arribat a acords de promoció amb prescriptors de prestigi. Amb el llançament de nous productes com el Vermucola -un enllaunat amb vermut i cola, al que properament s'afegiran mescles similars amb taronjada i llimona-, o les perles de vermut -esferificacions de vermut-, Vermut Miró intenta arribar a nous públics i suggerir noves maneres de consumir el seu producte. "El vermut es beu principalment abans de dinar, i molt en terrasses. EXPANSIÓ La facturació creixerà enguany un 15%, sobretot gràcies a l'augment de la demanda a Catalunya, Madrid i el nord d'Espanya Amb el Vermucola estem oferint per exemple al segment de consumidors la possibilitat d'endur-se'l a la platja", afirma el gerent. Miró ha firmat acords de col·laboració amb el xocolater barceloní Cristian Escrivà i amb el cinc estrelles Michelin Paco Pérez, amb qui ha creat el seu propi vermut. Setembre 06 2016 ACTUALITAT Turisme La Costa Daurada asume el reto de seducir al turismo "prestado" El impacto del terrorismo en destinos rivales ha beneficiado al sector de Tarragona ROBERTO VILLARREAL / TARRAGONA A falta de los datos completos de todo el mes, agosto se ha cerrado con un excelente nivel de ocupación que ya en la primera quincena registró un 93,3% en los hoteles; un 91,4% en los campings, y cerca de un 90% en los apartamentos, según datos del Observatorio del Parque Científico y Tecnológiico (PCT) de Turismo y Ocio de Cataluña. El mes de mayor ocupación turística del año permite realizar un primer balance satisfactorio de la temporada alta, no tanto por la ocupación -siempre muy ellevada en este periodocomo el incremento de la media de los precios de alojamiento, siempre desde el realismo de una campaña condicionada por el impacto del terrorismo en destinos competidores. Los datos que maneja la Federación de Empresarios de Hostelería y Turismo de la provincia de Tarragona (FEHT), el precio medio se ha incrementado en 2016 alrededor de un 4%, "sin necesidad de ofertas agresivas en pleno verano -de hasta un 30 o un 40%- por falta de demanda como sucedió en 2015; la temporada está ayudando a regar desiertos de años precedentes", La ocupación hotelera ha recuperado pulso, después que el verano pasado fuese uno de los peores de los últimos años. explica el gerente, Joan Antón. A la hora de valorar estas semanas punta de la temporada, David Batalla, presidente de la FEHT destaca tres claves esenciales de reflexión, "factores como el buen clima imperante durante todo el mes, la calidad de los establecimientos de la zona -con inversiones anuales de 35 millones por parte del sector privado-, o la difícil situación geopolítica que viven hoy los mercados competidores". Si se examinan los tres vectores, sin duda la excepcional inestabilidad internacional a consecuencia del terrorismo islámico es el de mayor influencia en 2016. Todos los empresarios turísticos consultados en el territorio destacan que la temporada está siendo "atípica", muy difícil de comparar con años anteriores, dada la situación en mercados competidores tradicionales y la importancia de fidelizar al turista que ha visitado la zona por primera vez. "Hemos recibido británicos que nos han preferido a Turquía; a franceses que han optado por España… el reto es convencer a los que nos han descubierto y a los que habían dejado de venir", reflexiona Antón. Portavoces de las asociaciones de hoteles, campings y apartamentos turísticos de la Costa Dorada, apelan a la prudencia para referirse a un temporada con "turismo prestado" debido a la situación que se ha vivido en algunos de los mercados competidores. El precio justo El segundo factor importante es el precio, que a su vez está muy ligado a las inversiones de mejora del parque de alojamiento de la Costa Daurada como factor clave para satisfacer a un cliente maduro, cada vez más exigente, que "da por hecho que va a dormir Cámpings y casas rurales Berta Cabré, presidenta de la Associació de Càmpings del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, admite que los datos recogidos hasta la fecha son muy positivos -en la primera quincena de agosto, con más de 900.000 visitantes se bordeó la barrera de los cinco millones de huéspedes en lo que va de 2016- pero entiende que sólo al cierre del mes de septiembre se podrá obtener una radiografía con una definición de cierta calidad. Las semanas finales de la temporada alta resultarán decisivas para una comparativa en detalle, aunque hay indicios, como el comportamiento del mercado holandés -ha alargado su presencia en la costa tarraconense-, más que esperanzadores. Por lo que respecta a las comarcas de interior, con un 70% de ocupación en agosto, y al turismo rural en las comarcas de l'Ebre (80%, muy por encima del mes de julio), también resultaría prematuro establecer un balance definitivo sin recoger los datos de septiembre. Desde Aturebre (Associació de Turisme Rural de les Terres de l'Ebre) reconocen que ha sido un verano mejor que los precedentes: sin duda la tranquilidad de sus alojamientos ha servido de 'cebo' para clientes, especialmente franceses, que huyen del estado de alarma generado en su país. 2016 Setembre 07 ACTUALITAT Turisme en unas instalaciones magníficas y busca sorpresas como la buena gastronomía, la animación o el turismo activo". "Una vez superada la fase, durante la crisis, de exceso de oferta, ha llegado el momento de que los empresarios puedan pedir lo que es justo por un buen producto; ellos, a su vez están haciendo los deberes, con inversiones comprometidas en este año que rondan los 50 millones, con acciones muy importantes como la reforma de El Dorado Park, la nueva área del Sangulí o varias reformas integrales en la zona de Cap Salou/Carles Bohigas", informa Joan Antón. Las fuertes inversiones que se registraron en el mundo del cámping en décadas pasadas, "cuyos propietarios se vieron obligados a generar alternativas para atraer visitantes a unos trozos de terreno que ya no se llenaban como en los 70", están llegando a los hoteles, en parte también por el impulso de segundas generaciones con perfiles entre los 40 y los 50 años "que están tomando las decisiones más enérgicas". Curiosamente, los nuevos estándares de calidad han conducido al sector turístico de la Costa Daurada a reducir el número de plazas -en torno a 3.000 en los últimos años- para El turismo británico, el que más visitantes extranjeros ha aportado. satisfacer la demanda de espacios y habitaciones más grandes. "Es reflexiona Antón- un equilibrio complejo, pero el cliente debe entender que el valor añadido tiene un precio que compense lo que se deja de ganar en volumen de habitaciones" Otra de las diferencias de este verano respecto al anterior está en el momento de formalizar las reservas. En este sentido, por fin en 2016 se ha reservado con cierta planificación: según manifiestan Berta Cabré, Xavier Roig y Quim Cristià, representantes de campings, hoteles y apartamentos respectivamente, las reservas se han hecho, este año en meses anteriores, lo que ha permitido incrementar la media de los precios de los alojamientos. El ranking de mercados 2016 ha vuelto a demostrar que el maná del mercado ruso tardará mucho en regresar, si es que lo hace. Vuelve a percibirse un ligero descenso, que fue ya del 7,7% en 2015 y alcanza un 6,6% este 2016. La fuerte bajada del petróleo ha impactado en toda la economía rusa y, hoy por hoy, España es un destino caro por el cambio de divisa para quienes pagan en rublos. El cliente ruso tenía un efecto muy beneficioso, pues además de su alto poder adquisitivo había logrado alargar la temporada en mayojunio. El turista español y catalán ha continuado siendo el mayoritario durante este mes de agosto. Los datos del PCT de la primera quincena de agosto indican que un 37% de los visitantes vienen del Estado español, lo que supone un ligero repunte. La segunda nacionalidad con más presencia es este año la británica (con un 20,6%, una cifra superior al 15,7% del año pasado). Los franceses bajan en este 2016 a la tercera posición, ya que han representado un 18,4% (20,4% en 2015). Este año destaca el repunte de un mercado siempre fiel a la Costa Daurada como es el irlandés, que pasa del 3,5% del año pasado al 5% actual. PortAventura para alargar la temporada… esperemos que los Centros Turísticos Integrados (antes Bcn World), cuando lleguen, sean también beneficiosos en este sentido", analiza Joan Antón. El turismo deportivo comienza a dar también sus frutos en este sentido. La náutica, el ciclismo, el golf o el fútbol atraen turistas invernales procedentes de países Obejtivo: ampliar la temporada El futuro complejo del CRT o el turismo deportivo son bazas de futuro para desestacionalizar la actividad turística Como suele suceder tras el balance de cada temporada turística, en este 2016 se vuelve a escuchar la impronunciable palabra mágica, que no por mucho repetirla es fácil de conseguir. "El sector no sólo vive de julio y agosto; desestacionalizar sigue siendo complejo, pero se van dando pasitos hacia delante, con todo tipo de servicios y opciones para animar al turismo familiar, y con el buque insignia de fríos en la temporada en que es imposible practicar su deporte favorito en sus países de origen. El crecimiento es exponencial. En este contexto, el sector turístico confía en que las inversiones asociadas a las instalaciones de los Juegos Mediterráneos 2017, diseminadas por todo el territorio, puedan crear sinergias positivas y beneficiar una tendencia de consumo al alza. Q Setembre 08 2016 ACTUALITAT Esdeveniments empresarials La 19a Jornada d'Estudi per a Empresaris d'Empresa&Humanitats se centrarà en la reindustrialització i la sostenibilitat La trobada se celebrarà a l'Hotel Termes Montbrió el proper dimarts 20 de setembre REDACCIÓ / REUS ELS CONTINGUTS DE LA JORNADA L'edició 2016 de la jornada de formació per a empresaris que des de 1998 organitza l'associació Empresa&Humanitats posarà el focus en dos aspectes fonamentals pel creixement econòmic: la recuperració de l'activitat industrial al territori i la necessitat que aquest procés es dugui a terme sotta els paràmetres de la sostenibilitat, tant a nivell mediambiental com ètic. 11.00 Conferència Daniel Calleja Director general de Medi Ambient de la Comissió Europea 12.30 Taula rodona: 'Industrialització i sostenibilitat al territori'. La crisi econòmica -entre d'altres factors- va provocar una descapitalització industrial molt generalitzada al continent europeu, però que va afectar de manera especialment aguda al nostre país i a les comarques de Tarragona. De cara a consolidar la recuperació econòmica, un dels principals reptes és revertir aquest procés, un exercici en el que serà necessari adoptar nous paràmetres i nous enfocaments, amb la sostenibilitat com a idea rectora. Una idea de sostenibilitat que va més enllà del respecte al medi ambient i que posa sobre la taula altres àmbits com l'ètica de les decisions empresarials, que han de permetre que les organitzacions facin camí sense deixar enrere espais devastats, entorns laborals consumits, famílies Un moment de la inauguració de la jornada de l’any passat. esgotades i prestigi professional esgotat. Una filosofia de gestió empresarial basada en l'exigència i el compromís amb les comunitats en les que les empreses es desenvolupen i que cal construir en el dia a dia amb la competència professional, els coneixements i la qualitat ètica dels directius i empresaris. Aquests seran els fils conductors d'una jornada que comptarà amb destacats ponents del món de l'empresa, com són Daniel Calleja, director general de Medi Ambient de la Comissió Europea; Miquel Borràs, gerent de Crisol de Frutos Secos, SAT i Arboreto SAT; Ramon Marsal, president de la Fundació PortAventura; Ferran Teixidó, director general d'Indústries Teixidó; Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya; Lluís M. Fargas, vicepresident de l'àrea de fiscalitat i desenvolupament corporatiu a Europa d'Alcoa; i Josep Andreu, president de l'Autoritat Portuària de Tarragona. La jornada se celebrarà a l'Hotel Termes Montbrió el dimarts 20 de setembre, a partir de les 11 del matí. S'estructurarà en diverses conferències i també una taula rodona, amb pausa-cafè i dinar, tot a les mateixes instal·lacions. Per a inscripcions i més informació, a la pàgina web jornadaehh.org. Q Miquel Borràs Gerent de Crisol de Frutos Secos, SAT i Arboreto SAT Ramon Marsal President de la Fundació PortAventura Ferran Teixidó Director general d'Indústries Teixidó Josep Maria Tost Director de l'Agència de Residus de Catalunya 16:00 Tertúlia-col·loqui Lluís M. Fargas Vicepresident de l'àrea de fiscalitat i desenvolupament corporatiu a Europa d'Alcoa. 17.00 Cloenda Josep Andreu President de l'Autoritat Portuària de Tarragona. 2016 Setembre 09 ACTUALITAT Mercado laboral Luces y sombras de la creación de empleo en Tarragona UGT alerta de los todavía bajísimos niveles de ocupación creada y de la escasa calidad de la misma R.V. /TARRAGONA Un reciente informe del sindicato UGT pone cifras a la percepción generalizada de que la ligera recu uperación económica actual no ha permitido alcanzar todavía los niveles de ocupación y calidad de e empleo que existían en Cataluña antes de la crisis. Aunque los datos del primer semestre de 2016 mu uestran una clara mejoría respecto a los ejercicios anteriores, el estudio 'La sombras de la recupe eración de la ocupación y la contratación en Cataluña" realiza una interesante comparativa con lo os niveles pre-crisis de 2007. Según el citado informe, todas las provincias catalanas arrojan resultados positivos en cuanto a datos de afiliación en una comparativa entre el primer semestre de 2016 y el de 2015. Tarragona es la que más sube con un 4,5% (de 220.000 a 231.000), con Girona a continuación (más 4,2%, de 231.500 a 242.800) y Barcelona después (más 4,1%, de 1.850.000 a 1.925.000). Lleida cierra con un aumento más leve del 2,5%, de 124.400 afiliados a 127.500. Prácticamente todas las comarcas de Tarragona registran igualmente subidas: 313 afiliados en el Alt Camp (pasa de 13.613 en 2015 a 13.926), 2.552 en el Baix Camp (de 47.708 a 50.260), 429 en Baix Ebre (de 16.054 a 16.483), 1.099 en el Baix Penedès (de 16.712 a 17.811), 195 en la Conca de Barberà (de 5.341 a 5.536), 676 en el Montsià (11.945 a 12.621), 84 en el Priorat (de La construcción es el sector más castigado. 1.172 a 1.256), 4.961 en el Tarragonès (de 103.462 a 108.423), y 15 la Terra Alta (de 1.403 a 1.418). La única excepción es la Ribera d'Ebre, que pierde 15 afiliaciones y pasa de 3.433 a 3.418. Sin embargo, a pesar de estos síntomas positivos, si la comparativa se realiza con el primer semestre de 2007, en niveles pre-crisis, se aprecia que todavía queda un amplio margen para alcanzar los niveles de hace 10 años, en concreto un 6,2% en Tarragona (14.270 afiliados menos que en junio de 2007), un 10,3% en Lleida (13.160 afiliados menos), un 1,5% en Girona (3.661 menos), que es la provincia que mejor ha resistido esta larga etapa de vacas flacas, y un 9% en Barcelona (172.590 afiliados menos). Si se repasa comarca por comarca en Tarragona, las diferencias de afiliación con 2007 son notables en todos los casos: el Alt Camp pierde 1.677 afiliados, Baix Camp 7.474, Baix Ebre -una de las zonas más castigadas en términos comparativos5.274, Baix Penedès 3.958, Conca de Barberà 1.211, Montsià 3.722, Priorat 152, Ribera d'Ebre 1.021, Tarragonès 8.570 y Terra Alta 400. Los sindicatos siguen firmes en su exigencia de que se derogue la reforma laboral, a su juicio ineficaz para crear ocupación estable y de calidad, y que por el contrario "estimula la contratación temporal y sin derechos". El informe de UGT denuncia que, al primar los convenios de empresa sobre los sectoriales, "abona la aparición de empresas multiservicios que ofrecen unos contratos de alta rotación con unas condiciones salariales entre un 30 y un 50% inferiores a las del sector". El sindicato alerta también sobre la proliferación de los 'falsos autónomos' y también sobre el exceso de bonificaciones a la Seguridad Social como única vía hacia la contrata- ción indefinida. Durante el primer semestre de 2016 en Tarragona se firmaron más de 147.000 contratos, aproximadamente el 10% del total de Cataluña. Sólo un 10% de ellos, casi 15.000, fueron indefinidos. El 75%, algo más de un millón de contratos, del total de Cataluña tuvo lugar en Barcelona; de ellos el 86% fueron temporales. Girona, que lideraba el ránking de la contratación indefinida en 2007 con un 21% del total (más de 185.000 contratos) ha caído en 2016 hasta el 14% (19.500). Con respecto a Lleida, que por su peculiar estructura productiva "se caracteriza por tener poca contratación (apenas el 6% del total) y muy temporal (90,4%)". El paro está todavía muy por encima de los niveles precrisis y el número de afiliados ha caído notablemente Por comarcas, el Tarragonès lidera el ránking de contratos con 56.500 (sólo 6.500 indefinidos), seguido del Baix Camp con 26.100 (3.000), Baix Penedès con 12.500 (1.350) y Baix Ebre con 11.880 (1.000 indefinidos). El resto se mantienen en perfiles de empleabilidad mucho más bajos: el Montsià suma casi 10.000 (940), la Conca de Barberà 7.000 (241), Ribera d'Ebre 5.000 (245), Priorat 1.750 (110) y Terra Alta 1.000 (100). Como se aprecia, la Conca y la Ribera d'Ebre ofrecen los peores ratios de trabajo temporal. Mejor comportamiento industrial de Tarragona Desde UGT, exigen políticas concretas para potenciar la ocupación en los sectores más estables y con empleo de mayor calidad, como es el caso de la industria. "No podemos resignarnos a ser un país de servicios, ni que los trabajos de las empresas padezcan una subcontratación en cadena que acaba convirtiendo los empleos estables en otros por prestación de servicios precarios e inestables", argumentan. La provincia de Tarragona es la que mejor se comporta en este sentido. La afiliación al sector industrial en 2016 supone un 18% (más de 40.000 empleos sobre un total de 230.000). Se sitúa bastante por encima de las otras demarcaciones catalanas, incluida Barcelona (16%). Girona la sigue muy de cerca, con Lleida muy lejos. Tarragona presenta 231.000 afiliaciones hasta junio de este año, frente a las 127.500 de Lleida, las 242.000 de Girona y 1.920.000 de Barcelona. De esos 231.000 empleos creados en Tarragona, 1.600 corresponde al sector agrícola, 13.250 a la construcción y el grueso, 175.000 al sector servicios, básicamente turismo. Q Josep Maria Mainat, ponent estrella de la convenció de Parés i Aubia L'esdeveniment, que cada any concentra una nodrida representació del teixit empresarial de les nostres comarques, se celebrarà el 7 d'octubre i enguany es trasllada al Convent de les Arts d'Alcover REDACCIÓ / VALLS L'empresari audiovisual i ex membre del popular grup musical La Trinca Josep Maria Mainat serà el ponent estrella de l'edició d'enguany de la convenció que organitza l'assessoria d'empreses de Valls Parés i Aubia. Enguany, la cita obligada pel teixit empresarial de les nostres comarques can- via d'escenari, deixant Mas Passamaner per passar a celebrar-se al Convent de les Arts d'Alcover. Mainat, a banda de la seva experiència al capdavant de la productora Gestmusic -model d'èxit empresarial en el panorama televisiu de l'Estat-, centrarà la seva intervenció en l'impacte empresarial de les innovacions científiques. Precisament és aquest el tema del seu llibre 'Ciència optimista', on deixa constància de la seva condició de divulgador científic, amb un estil planer i divertit. Abans, els assistents a la convenció hauran tingut ocasió d'assistir a un debat sobre iniciatives innovadores a càrrec de 6 empreses del territori, una sessió que serà conduïda pels Una de les edicions anteriors de l’esdeveniment. consultors Albert Pàmies i Xavier Plana. Com ha novetats de l'edició d'enguany, la convenció Parés i Aubia apadrina el projecte solidari "Si vols,... t'ho explico", que editarà un llibre adreçat a malalts de càncer que es distribuirà als centres d'oncologia dels hospitals catalans. En aca- bar els continguts de la convenció, hi haurà dos espais de música en directe (jazz i country-pop) amb degustació de tapes elaborades per restaurants de la zona (Portal 22, Fèlix, l'Esportell i el Petit Cup), cava (Vives Ambrós i Reverté) i cerveses artesanes (l'O i Rosita). Q Setembre 2016 10 ACTUALITAT Promoció econòmica Entra en vigor la rebaixa del 56% per aparcar tot el dia als aparcaments municipals de Tarragona La mesura es pren per dinamitzar el comerç i l'hostaleria al centre de la ciutat Presentació de la campanya informativa per estimular l’ús dels aparcaments municipals. REDACCIÓ / TARRAGONA El conseller d'Estratègies de Ciutat de l'Ajuntament de Tarragona, Alejandro Fernández, i el preside ent d'Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT), Josep Acero, van presentar les noves tarifes dels ap parcaments gestionats per l'empres municipal. Els nous preus preveuen que aparcar tot el dia passsi de costar els 12,60 euros actuals a 5,5 euros. Les noves tarifes van entrar en vigor el proper 1 de setembre. L'objectiu de les noves tarifes és aconseguir més usuaris als aparcaments i afavorir el comerç i l'hostaleria al centre de la ciutat, ja que els nous preus, més atractius, poden afavorir l'arribada de més clients. La novetat més important és la rebaixa, de 12,6 a 5,5 euros (un descompte del 56%), en el preu per aparcar tot el dia. Aquests 5,5 euros seran l'import màxim diari, de manera que a partir de les 2 h 30 minuts de tenir el vehicle estacionat en un aparcament de l'AMT es deixarà de pagar. D'altra banda, es manté la Aparcar tot el dia a un aparcament municipal de Tarragona passarà de costar 12,60 euros a 5,50 euros tarifa nocturna que permet estacionar als aparcaments municipals des de les 21 fins a les 6 h per 0,60 euros / hora. La tarifa general per minut s'incrementa lleugerament, passant dels 0,035 euros actuals als 0,037 euros. La posada en marxa de les noves tarifes va acompanyada d'una campanya informativa per difondre els nous preus i per què la ciutadania identifiqui clarament aparcaments municipals de Tarragona, dels que s'ha renovat la imatge corporativa. Aparcaments municipals de Tarragona gestiona vuit aparcaments al centre de la ciutat, que ofereixen un total de 2.558 places: Battestini, Tàrraco, Joan XXIII, Avinguda Catalunya, Rambla President Lluís Companys, Saavedra, Bastos i Torroja. Q L'ascens del Reus Deportiu a Segona A tindrà un impacte de més de 5 milions sobre la ciutat i el seu entorn REDACCIÓ / REUS Un informe sobre l'impacte econòmic de la participació de l'equip de futbol del Reus Deportiu a la Segona Divisió A revela que l'impacte econòmic que deixarà al territori ascendeix a 5,1 milions d'euros. Aquesta xifra és el resultat de sumar l'efecte directe que comportaran les despeses en restauració, hostaleria, transports i altres (1,2 milions), l'efecte indirecte sobre altres sectors productors de béns i serveis (280.000 euros), l'increment de pressupost del club que li permetrà ampliar Presentació de l’estudi a la Cambra de Comerç de Reus. demanda de béns i serveis (580.000 euros) i la repercus- sió mediàtica (3,1 milions d'euros). Q 2016 Setembre 11 PORT Creuers El creuer de luxe 'Viking Sea' estrena Tarragona com a ‘port base’ Amb 22 vaixells, el Port duplica el nombre de creuers que va rebre l'any passat i marca el seu màxim històric REDACCIÓ / TARRAGONA Per primera vegada, Tarragona s'ha convertit en port base amb l'arribada del creuer de luxe 'Viking Sea', és a dir, en punt d'inici i també de destí final del recorregut del creuer. El passat dissabte e 3 de setembre a la nit, 900 turistes, principalment nord-americans, van desembarcar a Tarragona. L'endemà, 900 turistes més van embarcar per salpar a recórrer el Mediterrani. La meta del Port de Tarragona és poder ser posicionats com a 'home port' perquè genera unes logístiques diferents amb un moviment de l'economia que resulta enriquidor pel territori. La directora comercial del Port, Genoveva a Climent, va explicar que actuant com a port base es genera ocupació hotelera perquè molts turiste es pernocten al territori per embarcar o passen la nit a la ciutat abans de tornar a casa, un cop han finalitzat el creuer. Operar com a port base suposa una logística i obre un nínxol de mercat molt diferents a fer-ho com a port d'escala. "No és només el turista que veu la ciutat de manera cultural, activa altres sectors de l'economia que un altre creuer d'escala no activaria", assenyala Climent. Els passatgers que van La ciutat flotant ‘The World’, el iot residencial més gran del món, ha estat un dels vaixells que han passat per Tarragona. Ser port base incrementa l’impacte dels creueristes sobre la ciutat i el territori embarcar a Tarragona van tenir tot el diumenge per visitar la ciutat perquè el creuer no salpava fins a la matinada però, a més, és probable que hagin fet nit a algun hotel de la zona. També és possible que els 900 passatgers que van desembarcar d’aquest vaixell dormissin en hotels de la demarcació. L'arribada del 'Viking Sea' ha estat la primera experiència com a 'home port' i ha servit per demostrar que el Port de Tarragona està preparat per continuar sent port base. Amb les limitacions d'infraestructures actuals, el port ha complert amb satisfacció el servei i l'operativa li ha permès agafar experiència per poder-ho oferir, amb millores, de cara el futur. El fet d'haver operat com a port base permetrà vendre-la amb més força. La directora comercial del port ha apuntat que es continuarà treballant en aquesta línia per oferir més ser- Tant els passatgers que acaben trajecte com els que el comencen fan despesa a l’entorn veis similars en breus. Una de les oportunitats del Port és que el sector dels creuers, com el de l'aviació, és un boom i els creueristes solen repetir l'experiència. Segons Climent, aquells que tornen a El Port exporta mòduls de maquinària industrial a Anvers tre i ferroviària; tanmateix, el Port de Tarragona posa a disposició del client serveis eficients com l'estiba altament qualificada i l'eficiència dels professionals en l'estiba. La construcció d'un projecte de project cargo pot durar uns 10 mesos o més en construir-se i, Durant el mes d'agost, es van carregar les cinc peces de grans dimensions que en els últims mesos s'han construït a Tarragona REDACCIÓ / TARRAGONA El Port de Tarragona està consolidant el seu posicionament com un dels ports de referència al Mediterrani en exportació de càrregues especials. Actualment hi ha diferents projectes en marxa a la instal·lació portuària tarragonina. Divendres 12 d'agost es va iniciar la complexa operativa d'exportació de cinc mòduls de grans dimensions amb destinació Anvers (Bèlgica) amb finalitat industrial. Aquesta operativa, que va finalitzar una setmana després, forma part d'un gran projecte que s'està construint al Port de Tarragona, i que s'anirà exportant en diferents operatives al llarg d'aquest 2016. Els mòduls de maquinària industrial es van carregar al vaixell 'Wagenborg Barge 10', atracat al moll de Cantàbria del Port de Tarragona. El vaixell que transporta els mòduls fins a Bèlgica té una eslora de fer un creuer no ho fan des de la mateixa zona. "Això afavoreix els ports que no som tan coneguts, com ho pot ser Barcelona, perquè els passatgers busquen noves zones a descobrir", va apuntar. El Barry i la Leslie, dos passatgers nord-americans que van embarcar al 'Viking Sea' i asseguraven que tenien ganes de conèixer la zona que, d'entrada, els semblava molt bonica. Un dels reclams de Tarragona és el conjunt arqueològic de Tàrraco com a patrimoni mundial de la humanitat de la UNESCO. Amb tot, Barry assenyalava que seguirien les recomanacions que els donin des de la companyia. Per als creueristes, hi havia disponible un autobús que els transporta des de la terminal del port fins a la ciutat. El 'Viking Sea' és un creuer de luxe de la companyia Viking Cruises que té capacitat per 930 passatgers. Es va construir fa només cinc mesos i té una eslora de 228 metres, un cala màxim de 6,30 metres i una mànega de 28,20 metres. El Port de Tarragona està consolidat com a destí d'escala de creuers al Mediterrani i aquest estiu ha registrat la millor temporada després que es fes una previsió de rebre 22 creuers, el doble de l'any anterior. Q Una de les estructures que es van construir al Port. 100 metres, una mànega de 33 metres i un calat màxim de 6,05 metres. L'operativa d'exportació i la consignació de 3.130 tones de tràfic de project cargo la va realitzar l'empresa Euroports Iberica TPS, que està especialitzada en aquest tipus de tràfic, i que forma part del Grup Euroports amb 22 terminals arreu de tota Europa. El tràfic de project cargo és en aquests moments una aposta del Port de Tarragona dins de l'estratègia de creixement i diversificació de tràfics. La infraestructura portuària tarragonina ofereix instal·lacions especialitzades per aquest tipus de càrrega com les àmplies àrees operacionals als molls, les rampes Ro-Ro i l'excel·lent accessibilitat via terres- El ‘project cargo’ és un segment clau dins l’estratègia de diversificació de tràfics del Port de Tarragona normalment, es necessita de diferents operatives (embarcaments) per exportar aquestes grans estructures al seu país de destinació. Q Setembre 12 2016 ANÀLISI Recursos humans "No sé qué perspectivas de crecimiento tengo en mi empresa / ¿Y por qué no se lo preguntas al de RR RHH? / ¿Para qué, si ese solo hace las nóminas y controla el absentismo?". Esta conversación resu ulta bastante ilustrativa del papel que el departamento de RRHH juega dentro de una organización.. Ciertamente, existen departamentos de RRHH que solamente se encargan de aspectos meramente burocrráticos, sin embargo en otras empresas su papel es radicalmente distinto. Cuál es el rol que RRHH debe desempeñar dentro de una organización, y qué aspectos lo condicionan y determinan será el ob bjetivo este artículo. Diferentes autores han tratado este tema, pero una de las más sencillas, y tal vez más ilustrativa es la clasificación propuesta por Tyson (1999) que tipifica el departamento según 3 posibles roles: -Administrador de Tareas: es aquel departamento que se ocupa de tareas administrativas y burocráticas, proporciona soporte administrativo a la línea de mando, su poder de decisión es prácticamente nulo, y la función de gestionar personas es de nivel bajo dentro de la empresa. -Contratista: en este caso estamos refiriéndonos a un rol reactivo, que se centra en desarrollar políticas y procedimientos dentro del marco de las operaciones de gestionar personas. Centra su actividad en la selección, formación, evaluación, retribución, comunicación interna, prevención, etc. Este rol también juega un papel clave en las relaciones laborales, y se precisan profesionales del ámbito para poder desempeñarlo. -Arquitecto: el departamento de RRHH desempeña un rol Exiten departamentos de RRHH que sólo se encargan de aspectos burocráticos, pero en otras empresas el rol es muy distinto decisivo dentro de la organización, totalmente implicado en las decisiones estratégicas de la empresa, participando en el Comité de Dirección, y teniendo un papel crítico y proactivo en el futuro de la compañía. ¿Qué puede determinar que el departamento juegue un papel u otro? La respuesta a Matilde Villarroya Profesora Departamento de Gestión de Empresas de la URV www.smart-management.es Departamento de RRHH: ¿motor de éxito? esta pregunta no es única, son muchos los factores que pueden influir, pero entre los principales destacan el tamaño de la empresa, la filosofía directiva, los antecedentes profesionales del director de RRHH, el sector de actividad, las necesidades y requerimientos del personal, entre otros. Cuando una empresa se pregunta que tipo de departamento de RRHH necesita, lo primero que debe analizar es para qué lo precisa. Existen organizaciones que simplemente lo requieren para tareas burocráticas, ya que los aspectos relacionados con la gestión de las personas los asumen, mayoritariamente, la línea de mando. ¿Esto es bueno? Pues como acostumbro a responder a mis alumnos, en recursos humanos la respuesta siempre es "depende". Y, ¿de qué depende?, pues de las expectativas de la organización. Personalmente, creo que si únicamente le exigimos la elaboración de nóminas, los controles de presencia, y la contratación de personal, seria mucho más eficiente subcontratar los servicios a una empresa especializada, cuyos costes serian inferiores a los estructurales, y estaríamos externalizando una función que no aporta valor añadido a la organización. En cambio, si lo que deseamos es que RRHH nos ayude en la gestión de las personas y a incrementar su contribución en el resultado empresarial, la empresa precisa de un director de RRHH que disponga de los conocimientos necesarios para diseñar y llevar a cabo procesos de alto valor contributivo. Procesos tales como planificación estratégica de los recursos humanos, selección de personas según las necesidades de la empresa, diseño de planes de formación adecuados a las expectativas de crecimiento de la compañía y de sus empleados, proponer y desarrollar sis- Las empresas de hoy necesitan directores de RRHH capaces de llevar a cabo procesos de alto valor contributivo temas de compensación equitativos y motivadores que sean capaces de retener y atraer al personal, diseñar planes de carrera para los empleados según sus capacidades y valía, etc. Desde la perspectiva empresarial y académica se considera que esta evolución del rol del gestor de personas es muy necesaria, aunque implementarla puede presentar algunas dudas o dificultades. Una primera alternativa seria contratar a un profesional de RRHH con experiencia suficiente que le permita asumir esta responsabilidad, pasando a formar parte de la estructura de la empresa. Esta opción sería recomendable especialmente en aquellas empresas medianas o grandes que desean crecer y desean hacerlo con un personal comprometido, y que aporte valor a la organización. Aquellas que consideran que las personas que trabajan en su organización representan un activo para la misma, un elemento clave para el negocio capaz de proporcionar una ventaja competitiva respecto de la competencia. Su labor será la de actuar de manera reactiva ante las diferentes situaciones que se presenten, o incluso proactiva, anticipándose y conseguir una fuerza laboral preparada, flexible y comprometida. En ocasiones, no obstante, esta opción no es viable para algunas organizaciones, que bien por su tamaño o bien por su forma de trabajar no pueden incorporar un nuevo director en el área de Personas. Ello ha dado pie a que algunas empresas de consultoría creen un nuevo servicio que de respuesta a esta necesidad, y que se ha denominado Human Resources Business Partners (HRBP). Se trata de una opción que intenta poner al servicio de las empresas, que así lo precisen, los conocimientos y experiencia de directores de RRHH a tiempo parcial. Se trata de personas altamente cualificadas, con amplia experiencia en la dirección y gestión de personas, y que por motivos diversos, prefieren no centrar su actividad en una sola empresa. ¿Qué empresas pueden precisar de un HRBP? Existen diferentes tipologías, organizaciones cuyo tamaño no justifique la existencia de un departamento de recursos humanos propiamente dicho, pero que sí requieran servicios concretos desarrollados con perspectiva de futuro y no de carácter puntual. Organizaciones que ya disponen de un departamento de RRHH pero que no funciona como tal, sino solo como mero departamento de administración de personal, y desearían llevar a cabo el cambio dando la oportunidad a los actuales integrantes del departamento Al margen de la opción que la empresa elija para gestionar su departamento de RRHH su papel es clave para sus éxitos con la tutela y formación que esta nueva figura puede ofrecer. En estos casos el papel de HRBP es clave, dado que durante el periodo establecido, no solo desarrolla y ejecuta las políticas que no se llevaban a cabo antes de su incorporación, sino que además formará al personal propio, que se beneficiará de su experiencia y conocimientos. Una vez finalizado el periodo establecido de permanencia del HRBP la empresa puede decidir renovarlo, contratarlo o dar por terminada la relación. Finalmente, también es adecuado para aquellas organizaciones que no estén completamente seguras de la necesidad de contratar a un director de RRHH y deseen conocer los beneficios que les podría representar esta opción. Por todo lo visto, y al margen de la opción que la empresa elija para gestionar las personas, bien de manera interna o subcontratada, la gestión de los recursos humanos es clave para el progreso de las organizaciones, y por ello el rol de este departamento y las políticas que diseña y lleva a cabo son de especial importancia para su futuro, y para el éxito empresarial. Q 2016 Setembre 13 ANÀLISI Investigació de mercats L’anàlisi Gestión de marca: investigar, reflexionar, reenfocar… Las empresas, sus directores y responsables, se preocupan mucho por los costes y por el aumento de los ingresos y demasiadas veces olvidan o no consideran otros indicadores igualmente importantes. Laa marca es uno de ellos. La importancia de la marca no radica en si está registrada o no, aunque pued da considerarse básico, la importancia tampoco viene dada por su expresión gráfica en un logotiipo o en cómo se aplica a la papelería, tarjetas de visita y demás. Lo importante de la marca es lo o que hay detrás de ella, lo que significa, lo que aporta, la confianza que da a los consumidores y lo que dice de los consumidores que la compran. ¿Se ha reflexionado en tu empresa sobre lo que significa la marca y lo que dice de los clientes que la compran? Hoy en día se hace hincapié en la experiencia del cliente y en las ideas que transmite o incluso la personalidad de ésta, y no sólo se relaciona con sus clientes y su mercado potencial, cada vez más se habla de los grupos de interés (stakeholders): vecinos, periodistas, trabajadores,… Todas las acciones y gestos de la empresa acaban construyendo la marca. Patrocinar un evento cultural, tener una fuga de aceite que contamina la playa, un precio carísimo de nuestros productos, un establecimiento sucio, desordenado o con productos caducados, un camarero mal afeitado o un chófer que no respeta las señales de tráfico, son acciones que pueden tener una gran repercusión en la construcción de la marca, y más en la sociedad de Internet y de las Redes sociales. ¿Hasta qué punto se controlan estos aspectos en tu empresa? La importancia de la marca viene dada por su contribución a la rentabilidad futura de la empresa. Sólo aquellos que nos conozcan van a comprarnos, y sólo nos compraran aquellos que confíen en nosotros, aquellos que tengan la impresión de que nuestro producto no les va a defraudar, aquellos que crean que nuestro producto va a cubrir sus necesidades y sus expectativas. Por el contrario, una marca que no es conocida o que no transmita bien está confianza no va a ser escogida. En un mercado competitivo las marcas compiten por los ingresos y las ventas unas con otras y también compiten por estar en la mente del cliente. Así, en la mente del cliente las distintas marcas ocupan un espacio imaginario en el que se posicionan. El consumidor sólo va a escoger aquellas marcas con las que se sienta cómodo, con las que se identifique. Con lo cual no sólo es importante ser conocidos y poder ser considerados sino también transmitir unas determinadas ideas: ser moderno, ser clásico, ser joven, diversión, seguridad,… Las empresas deberían considerar entre sus principales líneas estratégicas la construcción de la marca: ser conocidos por el mercado target, mejorar la percepción de la marca para poder ser considerados, y determinar qué ideas o valores deberían ser claves en la identidad de la marca. De estas estrategias se desprenderán acciones de publicidad, comunicación, diseño de producto,… acciones que para que tengan efecto en la marca deben ser consistentes y coherentes entre ellas. ¿Existe en tu empresa una estrategia de marca? ¿Existen unos valores clave a transmitir? ¿Hay coherencia entre las distintas acciones? Como se puede desprender de las frases anteriores, la empresa no decide qué imagen de marca tiene, la empresa sólo puede plantearse unos objetivos, marcar unas estrategias y llevar a cabo acciones para cubrir estas estrategias. La imagen de marca dependerá de más factores, de la experiencia real de los clientes, del particular desempeño de la marca en el mercado e incluso de cómo lo estén haciendo los competidores. Es decir, la empresa puede decidir que atributos hay que potenciar en la marca, pero al final son los usuarios y los consumidores los que en base a sus percepciones, experiencias,… construyen la imagen de una marca. Entonces, ¿sabes cuál es la imagen de tu marca? ¿Sabes qué valores transmite? ¿Sabes cómo se percibe en comparación con tus competidores? ¿Sabes qué parte del mercado la conoce? Sólo hay una forma de saberlo: preguntando a los clientes y mercado en general, investigando. Q Setembre 2016 14 ESPECIAL MORA Entrevista - Han elaborat un pla estratègic per dibuixar el DAFO del desenvolupament econòmic del municipi. Quines són les principals conclusions? Joan Piñol Alcalde de Móra d'Ebre ‘Hem de fer coexistir la indústria, l'energia, els serveis i el sector agroalimentari’ DANI REVENGA / MÓRA D’EBRE Des que va arribar a l'alcaldia el 2011, Joan Piñol treballa amb dos prioritats: el sanejament de le es arques municipals i el desenvolupament econòmic. En aquest últim àmbit, més enllà de potenciar els motors tradicionals del municipi, com el comerç i els serveis en general, Piñol treballa amb el repte d'incrementar la diversificació econòmica al municipi. Per això, aposten per captar noves inversions, i en aquesta estratègia una de les prioritats és el sector agroalimentari, on han identifficat importants oportunitats que podrien començar a concretar-se en els propers mesos. - Un dels eixos del seu govern és la captació d'inversions per impulsar el desenvolupament econòmic del municipi. En tenen alguna a l'horitzó? Sí, tenim dues opcions d'inversió a sobre de la taula, ja molt avançades i madures, però no en podem explicar encara els detalls perquè no estan lligades al 100%, i fins que no ho estiguin, no podem fer volar coloms. Un d'ells m'engresca especialment, perquè és un tema del sector agroalimentari, que encaixa molt bé amb el territori, perquè aquest sector és una de les claus del nostre futur. No reneguem de la indústria, de la creació d'energia, o d'altres, però penso que la Ribera d'Ebre en alguns sectors ja hem cobert la nostra quota amb escreix. I en un sector com l'agroalimentari, en un projecte innovador vinculat amb la fruita, que té molta importància al nostre territori, hi tenim grans oportuni- El turisme vinculat al riu és un dels eixos de la política de promoció econòmica de l’Ajuntament de Móra d’Ebre. tats. També perquè estem en una ubicació estratègica, a mig camí entre les Terres de l'Ebre, les comarques de Lleida, Aragó... que són zones potents en aquest sector. - Què els falta per materialitzar aquesta inversió? Tenim pendent algun serrell econòmic, que estem mirant d'assolir amb l'Institut Català de Finances, que esperem que acabi de complementar el que necessitem per tirar endavant aquest projecte. És una petita xifra, però que no és fàcil d'aconseguir en aquests moments. Esperem que dins d'aquest any ho resoldrem, per començar a materialitzar-ho durant el 2017. - Móra d'Ebre és un municipi amb una forta activitat en el sector serveis. Apostant pel sector agroali- mentari volen avançar cap a un mix econòmic més diversificat? Efectivament. Totes les economies sòlides ho són perquè tenen els ous a diverses paneres. A Móra, i a la Ribera, hem de ser capaços que coexisteixin la generació d'energia, amb el turisme, amb la producció de productes agroalimentaris de qualitat, els serveis... Com saben fer a França, on aquesta convivència es veu com quelcom normal. En aquest sentit, crec que estem fent una bona feina, ho tenim ben encarat. - En altres sectors estan movent també possibles inversions? Estem valorant un projecte dins del sector del reciclatge i la reutilització de productes, però també hem de ser prudents. Aquí tenim una dificultat afegida de requisits, que ens posen el camí una mica més costa amunt, tot i que no són inassolibles. Hem de triar molt bé entre el que fa goig i el que t'encaixa. Hi ha mercat, però també molt mercantilisme, empreses que es subhasten a qui els ofereix més facilitats, i nosaltres no tenim possibilitats econòmiques per subvencionar-los. Però continuem barallant opcions, buscant les que millor s'adeqüin a la nostra realitat. - Si es confirmen aquestes dues inversions, quin impacte tindrien sobre l'atur i l'economia de Móra d'Ebre? Entre les dues empreses podrien crear uns 20-25 llocs de treball en un any i mig. A quatre anys vista, podrien ser uns 90 llocs de treball. L'impacte seria molt important, perquè en tenim al voltant de 150 aturats. Una de les idees força és que estem geogràficament molt ben ubicats. Som un municipi amb un nivell de serveis per sobre del que és habitual, amb un nivell de vida també molt bo, dos fets que potser molta gent no acaba de veure perquè ja hi estan acostumats. Aquestes dues característiques ens confereixen un potencial com a municipi d'acollida, a nivell demogràfic. Però hem de crear les oportunitats de treball i de creació de riquesa que necessitem per aprofitar-ho. Perquè també podem ser acollidors d'activitat econòmica: les empreses també tenen en compte els factors de benestar per decidir on s'instal·len. En resum, tenim potencialitats, però és insuficient, hem de continuar movent-nos per consolidar activitats que ens encaixin i que siguin la base del nostre futur. - Una recerca que depèn molt de les perspectives econòmiques, que marquen la predisposició inversora. Com veu el moment actual? Hi ha símptomes de millora. Un exemple serien les llicències d'obra, que van a l'alça clarament en els últims anys. Però ens cal fer un pas endavant. I per això tenim una partida d'emprenedoria que preveu que l'Ajuntament arrenqui negocis que, més endavant, puguin quedar en mans privades. És lògic que en una situació delicada com la que hem viscut en els últims anys a la gent li costi llançarse. Per això nosaltres volem jugar aquest rol tractor. Com a exemple, que estem treballant en la creació d'una empresa de navegació fluvial, que pot ser un impuls important de cara al turisme. Hem fet també un primer pas amb la façana fluvial; licitarem les obres del Passeig del Pont per donar continuïtat al que vam fer al Passeig de l'Ebre; també tenim un projecte a 2016 Setembre 15 ESPECIAL MORA Entrevista la zona del Nàutic... i amb això tindríem ja arranjades tres quartes parts del nostre balcó a l'Ebre. Tot plegat, hauria de servir perquè algú s'animi a fer apostes en el sector del turisme. “En l’agroalimentari tenim grans oportunitats, que esperem concretar en inversions en els propers mesos” - Estan creant el producte turístic, però també s'ha de vendre... Aquesta és l'assignatura pendent? Si, ho és, a nivell local i comarcal. Però també és veritat que no es pot comercialitzar res si no tinc un producte molt bo i molt ben estudiat com presentar-lo. Si fem venir gent, però no tenen una bona experiència perquè les coses estan a mitges, perdrem oportunitats. Per tant, hem d'anar pas a pas: primer tenir les infraestructures i els serveis i després promocionar-ho. - Com veu el model econòmic i d'equilibri territorial a la comarca, la Ribera d'Ebre? Hem d'assumir que la Central Nuclear d'Ascó no anirà a més. I que la química de Flix ha anunciat el tancament, tot i que Flix és un poble perseverant i em consta que la Generalitat té el tema sobre la taula, espero que entre uns i altres trobaran alternatives. Però estic molt content del concepte de comarca que tenim ara al Consell Comarcal: que la Ribera és un poble amb 14 barris, i que no tots poden tenir de tot, que hem de col·laborar més. S'està començant a estructurar, com en el cas dels fons Feder, el camí de Sirga, que ens uneix a molts dels municipis... Comencem a ser capaços a posar per davant la comarca per davant dels interessos polítics. Aquest és el camí, i a mig termini donarà resultats. I el turisme és un bon exem- ple: la gent ens vindrà no per veure un poble en concret, sinó per recórrer la comarca i tots els seus atractius. - Un dels seus objectius era sanejar els comptes de l'Ajuntaent, que el va trobar molt endeutat. Com estan ara? Ara estem al 106% d'endeutament. Estàvem al 178% al començament de la legislatura anterior, amb 8.750.000 euros de deute. Amb 5 anys hem amortitzat més de 3,5 milions d'euros, que és moltíssim. L'objectiu continua sent arribar al final de legislatura amb el 75%. Ho hem pogut fer perquè ens hem cenyit a fer amb fons propis allò que havíem de fer en el dia a dia i per tirar endavant les obres li hem posat molta imaginació i creativitat buscant l'ajuda d'altres administracions. La gent no ha percebut un descens dels serveis que oferim des de l'Ajuntament, però hem aconseguit rebaixar l'endeutament significativament. - Pel que fa a grans projectes per aquesta legislatura, quins serien els més destacats? En tenim diversos en marxa per acabar-los aquesta legislatura, com són la segona fase dels talussos del castell o els diversos projectes a la façana fluvial. Pensem que, tot i les dificultats econòmiques, hem de continuar millorant el nostre poble, perquè tenim molt comerç i molts serveis, i això fa que sigui necessari tenir un poble en el que et trobis a gust, que faci goig, perquè complementa el nostre model econòmic. - L'estat de la línia R16 que uneix la Ribera amb el Camp de Tarragona i Barcelona és un greuge molt important pel benestar dels veïns i pel desenvolupament econòmic... És un tema d'extrema preocupació. Però com amb tots els que depenen de l'Estat, xoquem contra una paret. Haurem de fer alguna cosa molt contundent, perquè fa anys que lluitem i no hi ha cap avenç. I és un tema que és un handicap a la nostra capacitat de desenvolupament. La connectivi- tat amb les ciutats ens facilitaria moltíssim moltes altres modalitats de treball que avui es poden dur a la pràctica. Realment afecta molt a la nostra competitivitat com a territori. - Han posat el crit al cel perquè des de Reus es pretén recuperar fons de l'Hospital de Móra per sanejar la situació de l'Hospital de Sant Joan... És inacceptable. Des d'un punt de vista jurídic, el que es vol fer potser és correcte. Però no ho és des del punt de vista moral i polític. Els diners que s'agafen provenen dels fons que rep l'Hospital de Móra des de la Generalitat, i tenen un justificació territorial. Això vol dir que passem diners de les Terres de l'Ebre al Camp de Tarragona. A més, hem estat 10 anys amb les inversions sota zero, i això vol dir que molts aparells de l'hospital necessiten una renovació. I a nivell salarial també calen diners per “Abans de vendre el nostre producte turístic hem de tenir les infraestructures i els serveis, que és en el que treballem” actualitzar temes com els incentius anuals que no han cobrat els treballadors o el sobreesforç en número d'hores, etc... I una part d’aquests diners venen del fet que nosaltres hem condonat l’IBI a l’Hospital de Móra, fins a un import de 700.000 euros, una mesura que l’Ajuntament de Reus no ha aplicat. No és just que aquests vuit milions que són fruit de la no inversió i del sacrifici dels treballadors ara se'n vagin a Reus. I penso que a Reus hi ha altres maneres de solucionar això, perquè tenen altres empreses municipals d’on treure fons. No entenc que això ho hagi de pagar la gent de la Ribera d'Ebre. Q El Club Nàutic. El museu Julio Antonio La Plaça de Braus. El poliesportiu. Els grans projectes de la legislatura L'Ajuntament -en col·laboració amb altres administracions- impulsa diversos projectes urbanístics per continuar transformant el municipi REDACCIÓ / MÓRA D’EBRE Des del consistori de Móra d'Ebre li han posat imaginació perquè les restriccions pressupostàries no siguin un obstacle per continuar introduint al municipi les millores urbanístiques que necessita per continuar millorant els aspectes que es consideren estratègics. I això s'està aconseguint gràcies a la col·laboració amb altres administracions: la Generalitat (amb la Llei de Barris), els fons europeus Feder o la Diputació de Tarragona són alguns d'aquests partners que contribuiran a tirar endavant aquestes millores. La façana fluvial, amb el seu potencial com a reclam turístic, concentra bona part de les inversions. Però també n'hi ha d'altres en l'àmbit cultural -com la refor- ma de la Plaça de Braus o el Museu Julio Antonio-, l'esportiu -amb l'adequació del poliesportiu- o el de la mobilitat -en el cas de la rotonda de Benissanet-. Aquest és el calendari previst per executar les obres: 2016 -Adequació poliesportiu -Passeig del Pont -Impuls empresa de navegació 2017 -Club Nàutic -Plaça de braus -Passera Passeig del Pont -Segona fase dels talussos del Castell -Illa de Saurí Per definir: -Passeig Miracle Descarrega -Rotonda carretera Benissanet -Museu Julio Antonio Setembre 2016 16 TRIBUNA Estamos a medio camino de entrar en el 2017 y a pesar de los múltiples avances en tecnología nuestro mundo sigue sin parecerse en nada al ya muy cercano de Los Angeles de Blade Runner de 2019. No tenemos coches voladores ni replicantes y no estamos para nada próximos a la civilización evolucionada y soñada por Asimov. Tampoco tenemos misiones tripuladas más allá de la luna, ni hacemos vacaciones mentales como las de Total Recall. Vivimos con una capa digital que, como una pátina de polvo, lo cubre todo y penetra hasta todos los rincones de nuestro entorno. Siempre está ahí, y esto, evidente y efectivamente, ha tenido consecuencias en qué productos y servicios ofrecen las empresas turísticas, en cómo éstas se relacionan con el cliente y hasta en cómo hacemos turismo. Si miramos atrás, no ya 20-30 años, sino sólo unos 10, nuestro modus vivendi ha cambiado, y los drivers principales de este cambio han sido la tecnología en general y la digitalización e Internet en particular. En concreto, en el turismo, estamos viendo nuevos productos (AirBnB), cómo se actualizan servicios ya existentes (software de guía turístico, Monscierge), nuevos canales de distribución del producto turístico (apps de aerolíneas o TTOO), y adicionalmente, cambios en el comportamiento del comprador de turismo (mayoritariamente online desde webs, redes y apps) y en nuevas formas de hacer turismo ('experimentar', 'local y sostenible', 'lo que puedes hacer tú mismo' son tendencias ganadoras en el comportamiento del turista actual). La tecnología siempre ha sido un poderoso agente de cambio en el mundo del turismo. Uno de los más importantes: los primeros sistemas de reservas como Amadeus, que permitieron comprar asientos en aerolíneas por todo el mundo. Ocurrió en 1987, y hoy Amadeus, con más del 35% de cuota de mercado, sigue haciendo reservas y no solo en aerolíneas, sino en hoteles, cruceros, tour operadores (TTOO), trenes y seguros de viajes para más de 90,000 agencias en el mundo. A pesar de la explosión de agencias de viajes online a partir de 1995, que han permitido que sea el propio cliente el que se busque los recorridos y los mejores precios, los agentes de viajes siguen siendo responsables del 77% de todos las reservas de cruceros, el 55% de las reservas de viajes por avión, y del 73% de los paquetes de viaje. Las agencias no han desaparecido, ni van a desaparecer TURISMO Internet y las nuevas formas de hacer turismo Los avances tecnológicos no perjudican al sector turístico ni a sus empresas, pero si las obligan a evolucionar para adaptarse a las nuevas tendencias A pesar de la explosión de las reservas on-line en 1995 una mayoría de las ventas todavía son operadas por las agencias de viajes en el corto plazo. Las agencias que se mantienen lo hacen porque están desarrollando nuevas maneras de establecer la relación con su cliente. En general, son agencias que utilizan la tecnología para conocer a sus clientes y mantener una mejor relación con ellos, y que aprovechan este conocimiento para enfocarse totalmente a ese tipo de cliente, a su nicho, y así ser capaz de darle lo que quiere. Conocimiento, personalización y dominio de los canales de comunicación con el cliente es lo que mantiene a las agencias vivitas y coleando. El crecimiento y avances en tecnología no han perjudicado sino ayudado a la mejora de la comunicación, comodidad, productividad y velocidad del negocio y marketing de los viajes turísticos. ¿El motivo principal? La tecnología e internet han roto todas las barreras entre empresa y cliente. La tecnología y digitalización de los negocios turísticos, crean nuevos productos y métodos de más participación entre cliente y empresa, sin eliminar completamente los que existían hasta el momento. Así, han surgido para complementar, no sustituir al 100% y las empresas que han desaparecido son, como siempre, las que no han sabido ver ni adaptarse a los cambios. Y así como las OTAS y los sistemas online de gestión de inventario de hoteles (Expedia.com, Booking.com) y de restaurantes (Tenedor.es, OpenTable.com), emergieron para causar grandes disrupciones en el sector de la ocupación y distribución de los mismos, hay que distinguir entre productos nativos online que son la versión digital de algo que ya existía y empresas que a partir de la misma base tecnológica y el mismo objetivo de eliminar barreras entre cliente y servicio, están creando un producto totalmente nuevo. Esto es lo que ha conseguido por ejemplo AirBnB. Esta joven y exitosa empresa fundada en 2008 en San Francisco, ha sido capaz de crear como producto turístico los alojamientos particulares y de hacer que este inventario esté al alcance de todos y cualquiera. Y esto es lo que es nuevo y está cambiando el mundo del alojamiento turístico. Y ha sido posible gracias a la tecnología y a Internet. Porque el alquiler vacacional de apartamentos turísticos en España, ya hace muchos años que se hacía, lo que no existía era la posibili- AirBnB ha sido capaz de crar un inventario de alojamientos turísticos al alcance de todo el mundo y sin intermediarios dad de alquilarlos sin intermediario ni tan libremente como ahora gracias a plataformas como AirBnB. Según un estudio del profesor Antonio Paolo Russo, de la Universitat Rovira y Virgili, AirBnB comercializa el equiva- lente a un 3,3% de 1,8 millones de plazas y un 4,2% de los 14.000 establecimientos a los que representa CEHAT (Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos). Por otro lado, datos del Instituto Nacional de Estadística relativos a las pernoctaciones de abril 2016 en apartamentos turísticos en España revelaron un aumento del 10,34% respecto el mismo mes de 2015, y confirman la tendencia hacia una práctica creciente. Este tipo de pernoctaciones ha venido aumentando aproximadamente un 2,50% anualmente entre 2012 y 2015. La tasa acumulada en lo que llevamos de 2016, con un aumento de doble dígito, es extraordinaria. Sin duda, es un producto en alza y que ha llegado para quedarse. Según el estudio realizado por el profesor Gerard Costa de ESADE analizando datos de 2013 entre los turistas que nos visitaron en ese año en las 6 principales ciudades españolas, un 14%, se alojaron en viviendas para uso vacacional, siendo su principal cliente: familias (83%) extranjeras (79%) con adultos de mediana edad (46,8 años) que realizaron la reserva online (98%). Estos turistas hacen vida local, compran en las tiendas del barrio, utilizan el transporte público, etc. Y dado que el alojamiento les sale más barato, gastan más en todo lo demás en una proporción de 1:2. Se gastan el doble del alojamiento en comida, actividades, transporte en destino, etc. Sí que han perdido la carrera algunos hoteles, los de menos servicios y enfocados al cliente familiar, pero el sector turístico en general no se ha visto necesariamente perjudicado, ni tampoco el segmento de turismo por negocios, ni de lujo. Es una cuestión de saber anticiparse y satisfacer las necesidades del cliente. En turismo, siempre es así. Y si lo hacen, es que, como empresa, están atentos tanto al mercado como a factores de cambios en el comportamiento del turista. Al ritmo de los Millenials Quién está liderando los cambios en el mundo de Internet, son sin duda los Milennials, y éstos tienen una manera de entender la vida que difiere de las generaciones anteriores, en cuanto a compartir experiencias, a llevar una vida más en familia y más sostenible con el entorno. Y no hay duda que hacer la vida con la capa digital nos permite ser más sostenibles, estar más en contacto tanto con familiares como con amigos, y ser más productivos en el trabajo que ya compartimos y co-creamos 2016 Setembre 17 TRIBUNA con colegas. Como turistas, esto significa que también, vayamos dónde vayamos, lo haremos con nuestra capa digital. Primero para buscar el alojamiento y el transporte para llegar al destino, pero una vez allí, para encontrar y hacer una reserva en un buen restaurante, para comprar las entradas para los museos, para pedir más almohadas al conserje del hotel (si es que vamos a uno), para bajarnos una guía local después de haber leído las recomendaciones de los mejores bloggers de viajes, para conectar con los guías turísticos voluntarios a los que se les da una propina después, según nos hayan gustado o no, o para localizar el restaurante vegetariano de moda, el mejor sitio desde donde ver puestas de sol y el barrio con las mejores galerías de artistas locales. Otro ejemplo de nuevo producto / nuevo comportamiento es el del turista "bleasure", referido al viajero que mezcla viajes de negocio con placer o que aprovecha un viaje de negocios para llevarse a la familia y que éstos hagan "el turista". Desde hace más o menos un par de años, estamos viendo esta nueva manera de hacer turismo de negocios en la que los familiares pueden incluso llegar a participar en eventos de la empresa. Y de nuevo, está impulsado por el hecho que los Millenials quieren compartir sus éxitos con sus seres queridos, así como Recorridos virtuales por los destinos, aplicaciones para hacer el check-in en los hoteles, etc... ya están en la agenda del sector turístico por el hecho de que la tecnología permite a los organizadores de los eventos y a los proveedores de servicios, llegar más fácil y rápidamente al cliente, a todo su entorno y a satisfacer mucho mejor todas sus necesidades. Así, a través de apps específicas para el viaje de incentivos, por ejemplo, la colaboradora y su familia tienen en todos sus terminales, a) la información pre-viaje, b) la agenda de todo lo que ocurre durante el viaje (tanto para ella, como para su marido e hijos para que puedan disfrutar de los servicios del hotel, de las actividades paralelas contra- tadas para los familiares, o si prefiere, para que pueda salir a "descubrir" el entorno), y c) la conectividad con unas cuantas redes sociales y momentos "foto" para asegurarse que tendrán bonitos recuerdos y los comunicarán con los que se quedaron atrás. Otro ejemplo, éste de software disruptivo sobre cómo se está desarrollando ahora un tipo de servicio milenario es Monscierge. Fundado en 2009, este software hace todas las funciones de un "Concierge", esa figura que en el hotel te cuenta qué puedes hacer, dónde, cuándo, cómo llegar allí, cómo conseguir entradas, etc. El Concierge, el experto en la experiencia local (otro de los factores diferenciales de los Millenials), es ahora una máquina. Una máquina que en lugar de distanciar y separar, conecta y ayuda al cliente/turista con el entorno, al empleado del hotel con el cliente, a la familia del cliente de negocios con lo local con la vida real en otro país. Y los conecta de manera multiplataforma, desde el móvil, tableta, ordenador y pantalla en el hotel. La web estadística Statista nos dice que el porcentaje de penetración de mercado de los smartphones en España se prevé alrededor del 74% para el año 2019, y el estudio de 2015 de La Fundación Telefónica presentó los siguientes resultados: los smartphones en España se utilizan diariamente en un 93% para actividades sociales (chats, email, redes sociales), un 63% para actividades de recreo (leer noticias, escuchar música, juegos, blogs), un 39% para consultas (tiempo, salud & Wellness, restaurantes) y un 41% para actividades funcionales (banca online, moda, fastfood). La tecnología va a seguir marcando el ritmo de las empresas turísticas y de cómo nos relacionamos con los destinos Con uno de los ratios de penetración de mercado de smartphones más altos de Europa, con los datos de comportamiento descubiertos por la Fundación Telefónica, y las investigaciones en desarrollo tecnológico y comportamiento de los turistas, las empresas ya se están lanzando a proponer nuevas maneras de llegar a sus potenciales clientes: software que te permite hacer un recorrido virtual por el destino turístico que has escogido y moverte dentro de él, aplicaciones de hotel para que puedas hacer el check-in/checkout, aplicaciones para saber dónde está el resto de tu familia en tu hotel todo-incluido o que le indicarán al animador quién es exactamente ese niño que parece perdido, aplicaciones que se convierten en llave para entrar en tu habitación de hotel… no hay fin! La tecnología, la digitalización e Internet van a seguir marcando el futuro de las empresas turísticas y de cómo hacemos el turista. Los resultados preliminares del estudio que estamos llevando a cabo en EADA apuntan también a que tanto si eres un hotelero, como una agencia de viajes, o de transporte, o de cualquier otro segmento, las empresas están invirtiendo más y más frecuentemente en multiplicar las formas en cómo llegar e interactuar con el cliente y en adaptar su producto o servicio al turista que vive siempre bajo la capa digital. Q Setembre 2016 18 TRIBUNA Investigadors han demostrat que les persones humanes prenem les decisions de compra de forma emocional i després les justifiquem racionalment. Això vol dir que les decisions finals es prenen en el cervell primitiu i és aquest el que ens impulsa i el que ens motiva a l'acció de compra. Precisament d'això s'ocupa el Neuromàrqueting i ho fa aplicant tècniques que pertanyen a la neurociència per analitzar el comportament dels consumidors i intentar conèixer i comprendre els nivells d'atenció que mostren a diferents estímuls, intentant explicar-ho des de la base de la seva activitat neuronal. Per què hi ha botigues que tenen la música tan forta?. Quina raó s'amaga darrera les olors i els perfums característics d'alguns establiments de cadenes reconegudes?. Amb quina intenció es dissenyen els aparadors i la disposició dels productes, o perquè els anuncis de detergent sempre segueixen el mateix patró, són algunes de les preguntes que intenta respondre el neuromàrqueting. Patrick Renvoisé i Christophe Morin en el seu llibre "Neuromàrqueting, el Nervio de la Venta" ens expliquen que addicionalment als coneguts hemisferis dret i esquerre, el cervell es divideix en tres parts independents que actuen com a MARKETING Neuromàrqueting i el cervell reptilià òrgans separats amb diferents estructures cel·lulars i amb diferents funcions. Totes elles es comuniquen entre si, però cada una té una funció específica. Les decisions de compra es prenen de forma emocional i es justifiquen de manera racional. Hem d’orientar l’estratègia de vendes amb aquesta premisa Per un costat tenim el cervell nou, la part que "pensa", aquella que analitza tota la informació de forma racional i la comparteix amb les altres dues parts. Per un altre el cervell mig, el que té "sentiments", el que processa les emocions i també les comparteix amb les altres dues parts. I per últim tenim el cervell primitiu, el que veritablement "decideix", basant-se amb la informació rebuda i compartida amb les altres parts del cervell, controla ell, i només ell, la decisió definitiva. Aquest cervell primitiu, és el més primari que tenim, també anomenat cervell reptilià ja que el compartim amb aquesta classe i és, també, el responsable de la presa de decisions que afecten bàsicament a la nostra supervivència. Si acceptem doncs que el cervell primitiu és el veritable decisor, què hem de fer per accedir a ell?. A què respon i què és realment el que el motiva a prendre una decisió determinada? Segons Renvoisé i Morin, per tal d'augmentar la probabilitat de convèncer al nostre client a través del MANAGEMENT El deure de decidir Acabades les vacances estivals (els que n'hem fet) i posat el focus en el darrer trimestre de l'any, és moment de prendre decisions. De fet, cada dia de l'any, i gairebé a cada minut del dia, estem prenent decisions. Viure és, d'alguna manera, decidir. Per tant, sempre és moment de prendre decisions, i no només ara. Tanmateix decidir implica assumir riscos i gestionar costos d'oportunitat, pel que a vegades deixem que siguin les circumstàncies o els altres els que decideixin per nosaltres. I altres vegades ni tan sols això, senzillament vivim d'inèrcia de decisions passades. Així doncs, sempre, i també ara, es un bon moment per prendre decisions. Per assumir el repte de viure en primera persona, això és decidir en primera persona, que òbviament no vol dir decidir pensant només en un mateix, sinó decidir des de la pròpia responsabilitat. Mentre alguns parlen del dret a decidir, jo aposto pel deure de decidir. Decidir què vull per a mi i per als meus, en aquest cas per a la meva empresa o organització. Proposo una seqüència de quatre fases que ens pot ajudar en aquest reflexió. DADES. Què està passant? En el nostre entorn immediat i més llunyà, i en nosaltres mateixos, estan passant coses. Moltes coses. Hi ha molts símptomes que així ho indiquen. Coses importants i coses insignificants. Infinitat de coses que s'esdevenen en nosaltres i al nostre voltant, que molt sovint ens passen desapercebudes perquè no hi parem atenció. Cada cosa que passa genera una dada. I si estem saturats d'alguna cosa és de dades, per tant, no discriminem i així ens perdem moltes coses. Potser la majoria irrellevants, però ben segur que alguna de significativa. Per tant, més enllà de les certeses de sempre és important aixecar el ulls, veure què està passant i valorar quines "dades" estic atenent i quines estic obviant, tenint en compte que acabem creant els nostres marcs mentals en funció de les dades que gestionem. Ara bé, les dades ens descriuen què passa, però no ens ho expliquen. Apunten els fets però per sí soles no construeixen cap relat. Necessitem organitzar-les de manera que ens ajudin a entendre allò que està passant. Ens falta informació. INFORMACIÓ. Quin sentit té? La informació es genera quan les dades s'entrellacen i agafen una forma determinada. La informació "vesteix" de significat a les dades i ens permet crear-nos una explicació que ens ajuda a comprendre'ns a nosaltres mateixos i al nostre entorn. Així doncs, la informació és sempre interpretativa. Inevitablement subjectiva i alhora irrenunciablement necessària. En aquest punt convé revisar quins són els criteris i canals de generació d'informació que utilitzem per evitar, en la cervell primitiu, primer hem de diagnosticar el seu" PAIN", la pena, la necessitat, el problema que realment té el client i que fa que la nostra alternativa sigui una de les seves opcions, què és allò que realment el preocupa?. Si tenim clar aquest tema el nostre missatge comercial o de venda ha d'anar enfocat a fer entendre al nostre futur client que el nostre producte o servei pot curar-li aquesta "pena", per fer això hem de dialogar amb ell, parlar-hi i sobretot escoltar-lo. Un cop hem fet aquesta diagnosi, hem de diferenciar el nostre "CLAIM", quina és la nostra solució i quin valor li aportem nosaltres a diferència del que li poden aportar els nostres competidors que l'ajudarà a restaurar aquest PAIN que hem identificat i que ell ens ha verbalitzat ( definir una clara Proposta de Valor ajuda a incrementar la probabilitat de convèncer). mesura del possible, biaixos reiterats que distorsionin excessivament la realitat que emergeix de les dades. Al mateix temps que ens cal un model de gestió àgil (que sigui tan sistemàtic com flexible) que ens permeti creuar de forma funcional i operativa gran quantitat de dades, que generin informació significativa, pràctica, veraç i fiable. El següent pas és transcriure tota aquesta informació de manera que ens sigui útil. Arriba l'hora del coneixement. CONEIXEMENT. Què puc aprendre? Per tal que la informació no esdevingui soroll, cal afinar la percepció i obrir-se a l'aprenentatge. Si només la utilitzem per confirmar o rebutjar les velles hipòtesis de sempre, allò que ja sabíem de vell antuvi, de què ens serveix? La Després de refelxionar, podem fer dues coses: deixar que la força de la inèrcia ens acompanyi o mirar de fit a fit a la vida i fer que passin coses Posteriorment hem de demostrar el "GAIN", el guany, el benefici que li oferim nosaltres ja que aquest cervell primitiu necessita evidències per a poder prendre decisions. Avui ja no valen les promeses, no valen falses expectatives, el que avui necessiten els nostres clients són clares evidències. Un cop definits aquests tres passos necessaris per arribar a aquest cervell primitiu responsable de la pressa de decisions, hem de crear un missatge alineat i dirigit a ell per tal d'obtenir un major impacte, ja que aquest és el que té la última paraula. Ja no podem parlar constantment de nosaltres, frases tradicionals com: el nostre producte li aportarà…., amb la nostra empresa obtindrà…., si confia amb nosaltres assolirà... ja no funcionen. Si alguna cosa té el cervell primitiu és que és egoista i que només vol sentir coses que parlin d'ell i de com podem ajudar-lo a resoldre les seves preocupacions de forma demostrable i amb clares evidències, les promeses comercials han passat a la història. Si acceptem doncs que les decisions de compra avui es prenem de forma emocional i es justifiquem de forma racional, revisem, orientem i definim la nostra estratègia de màrqueting i vendes ja que aquesta ens conduirà a incrementar els nostres resultats. Q informació ha de trasbalsar la línia de flotació de la nostra curiositat i ens ha d'interpel·lar a reformular els vells dogmes i aprendre els nous paradigmes. El coneixement és dinàmic; si s'estanca, es fossilitza. L'aprenentatge és continu; si es bloqueja, es mor. Per tant sempre amatents a la informació que ens ha de permetre la connexió amb el món canviant que ens descriuen les dades en constant evolució. Sense nous aprenentatges no hi ha transformació, només repetició. Aquesta és la llavor de la revolució del deure de decidir. El coneixement orientat a l'acció. ACCIÓ. Què vull fer? Aquest és el punt nuclear. L'acció és el verb. I decidir és verb. Com treballar, gestionar, comprar, vendre, comunicar, formar, viatjar,... L'acció és la clau de volta de tot el procés de presa de decisions. El moment en que tot es concreta. Una acció connectada amb la realitat (dades) i que pretén canviar-la. Un acció que neix de la reflexió (informació) i que no es perd en l'anàlisi. Un acció proactiva (coneixement) i que genera noves opcions. Arribats en aquest punt, podem fer dues coses: fer veure que no passa res i seguir com sempre i que la força de la inèrcia ens acompanyi, o mirar de fit a fit a la vida i fer que passin coses. Tu decideixes. És el teu deure. Q 2016 Setembre 19 TRIBUNA No es necesario profundizar en economía para observar la historia y comprobar que países que han desarrollado economías prósperas y que países han destruido toda la riqueza que tenían y han acabado en una inmensa pobreza. Ya en el siglo II el Imperio Romano fue capaz de crear una economía de mercado. No había redistribución de la riqueza, ya que los salarios y bienes de consumo estaban distribuidos muy desigualmente. Existían diversas clases sociales, la élite de la sociedad que tenía grandes riquezas sobretodo en forma de tierras, en el otro extremo los campesinos y agrícolas y una clase que se podía denominar como trabajadores cualificados formada por comerciantes expertos y cultos trabajadores que proveían bienes y servicios. La ciudad de Roma era el centro de un inmenso imperio. Existía un gobierno pacífico que exigía impuestos en un marco de legalidad, el impuesto agrario era tan sólo del diez por ciento. El derecho romano supo dotar un marco jurídico adecuado para los negocios y se alcanzó un elevado nivel de desarrollo económico. Fueron capaces de crear una producción en gran escala gracias a la existencia de mercados libres, favorecidos por la estabilidad política, la seguridad individual y la alfabetización generalizada. Cuanto mayores son las posibilidades de acumulación de capital, más ricos son y pueden llegar a ser sus individuos, comenzando por los obreros y clases modestas. El bienestar de las clases trabajadoras depende de que los trabajadores aumenten su productividad. Y la única manera de que un trabajador sea cada vez más productivo es que cada vez disponga de un equipo capital bien invertid, mayor, más productivo, de última generación. No es lo mismo cavar un hoyos con palas que con máquinas excavadoras. Por eso se gana más en Estados Unidos que en la India, no porque sean más listos o trabajen más horas sino porque en Estados un trabajador utiliza un tractor y en la India poco menos que cosecha a mano el arroz y vive en un nivel casi de subsistencia. La acumulación de capital permite aumentar la productividad, aumenta los salarios y el nivel de vida de una sociedad. El objetivo sería introducir los impuestos que menos distorsionen el proceso de mercado protagonizado por la función empresarial. Poco a poco los trabajadores compran más y mejores utensilios para que sus tierras produzcan más y son capaces de convertirse en empresarios. Pero la riqueza y el bienestar se crean y se destruyen. En principio, los ingresos estatales que exige una sociedad donde el Estado se limite a la buena definición y defensa de los derechos COYUNTYURA La riqueza y el bienestar se crean y se destruyen de propiedad, esos ingresos estatales son relativamente reducidos, son los imprescindibles para financiar los servicios de policía, justicia, defensa, etc. El proble- Cuanto mayores son las opciones de acumulación de capital, más ricos pueden llegar a ser los individuos, comenzando por los obreros ma surge cuando el Estado paulatinamente empieza a asumir cada vez áreas mayores que tradicionalmente no le eran propias y los gastos empiezan a crecer de manera exponencial y terminan convirtiéndose en una carga casi insoportable, se establecen impuestos que básicamente gravan el capital, el patrimonio y la renta de los empresarios, impuestos sobre los beneficios e impuestos sobre el capital. Alrededor de los comienzos del siglo III d.c., el próspero imperio romano desaparece. La intervención del gobierno destinando gigantescas partidas para ayudas sociales a los ciudadanos destruyen todo el desarrollo económico y así sucedió en el imperio romano. Las fases de destrucción de la riqueza son muy parecidas a lo largo de la historia: 1. Aumento del número de pobres y disminución de la producción de alimentos. La existencia de emperadores demasiado autocráticos, que podríamos definir como dictadores, que hacían prevaler sus propias leyes mediante coacción y que se autoconcedían la representación del pueblo para obtener el apoyo de los ciudadanos lanzaban mensajes muy atractivos: pan y circo gratis. El gobierno garantizaba, un día sí otro no, circo y reparto de alimentos de trigo prácticamente gratis. Eso en poco tiempo terminó con las clases trabajadoras. Los agricultores que cultivaban el trigo con mucho esfuerzo y muchas horas de trabajo ya no podían competir para vender ese trigo, quien iba a comprar trigo si lo tenían gratis en Roma. Si no podían vender el trigo se arruinaban y las consecuencias no se hicieron esperar, los agricultores abandonaron sus tierras y se fueron a Roma para convertirse también en pensionistas. " El reparto de pan casi gratis hizo que la agricultura dejara de ser rentable: los productores abandonaban sus tierras y acudían a Roma, cuya población se disparó para recibir las ayudas del El problema surge cuando el gasto público se convierte en una carga insorportable, que obliga a crear impuestos que gravan el capital gobierno" (La Acción Humana, Ludwing Von Mises). De repente se multiplicaron los pobres, la gente prefería convertirse en pensionista que matarse a trabajar en el campo. El hecho de dar una ayuda a los pobres, no ter- La historia demuestra que los gobiernos que despilfarran crean países con poca libertad, seguridad y con nula prosperidad minó con la pobreza sino que multiplicó el número de pobres. 2. Hacer inflación: aumento de precios. Eso se convirtió en un gran problema para los gobernantes, cada vez costaba más mantener a una población de pobres que continuaba creciendo. En lugar de dejar de crear pobres e incentivar nuevamente un mercado libre, los gobernantes optaron por inyectar nuevo dinero, destruir el valor de la moneda. El efecto de la inflación es una subida generalizada de precios sobretodo de los productos de primera necesidad. A los gobernantes les costaba más caro comprar el pan que tenían que regalar a los pobres. Por tanto, la inflación no hizo más que agravar el problema. Cuando se dispara la inflación a causa de políticas monetarias suicidas la culpa es de los gobiernos no de los ciudadanos aunque sus efectos negativos acaban repercutiendo sobre los trabajadores. 3. Fijación de precios máximos: destrucción del mercado. Para evitar la creciente subida de precios fijaron unas leyes que establecían unos precios máximos, es decir, unos precios por encima de los cuales no se podía comprar o vender. Consecuencia: los cereales empezaron a escasear en las aglomeraciones urbanas ya que los agricultores que quedaban dejaron de producir porque no les interesaba producir para venderlo con el precio que fijaban los gobernantes ya que no les era rentable. Si el Estado te impide vender a unos precios que puedas obtener beneficios de tu trabajo inmediatamente está destruyendo el mercado. Como todos los ciudadanos estaban abandonando el campo y se iban a las ciudades se crearon nuevas leyes que prohibían abandonar el campo y así empezó la servidumbre feudal. Pero con eso tampoco se terminó el problema, en las ciudades se había acumulado tal cantidad de gente que ya no había suficiente para alimentar a todas las personas que se habían convertido en pensionistas. La única solución para no morir de hambre fue regresar al campo y dedicarse al cultivo de cereales y otros productos para el propio consumo, economía de subsistencia. La tecnología agrícola y la urbanización romana fueron abandonados, la alfabetización disminuyó y los intercambios de bienes de consumo se desvanecieron. Desaparecieron las diferentes clases sociales, la redistribución de la renta había terminado con toda posibilidad de acumular capital y eso creó una igualdad pero por desgracia, una igualdad a la baja, había miseria para todos. El imperio romano pasó de crear riqueza a destruir riqueza. Destruyó el mercado libre gracias a las políticas intervencionistas de los gobernantes. La historia demuestra que los gobiernos que realizan un despilfarro de dinero terminan con toda economía libre y convierten un país pacífico, con seguridad y prosperidad en un país hostil, con conflictos, sin libertad de expresión y con una extrema pobreza. La perversión en el lenguaje es precisamente lo que no nos deja diferenciar entre crear y destruir riqueza. Los que se presentan como salvadores del pueblo, amantes de lo social, de la igualdad, que utilizan esas palabras que parecen llevarnos a la prosperidad, lo que quieren conseguir es un control total y utilizando ese lenguaje ganan votos. Esa salvación se acaba traduciendo en que nos quitan lo que tenemos para regalarlo, eso significa la destrucción del crecimiento. Ya no hay manera de crear riqueza, nos condenan a ser pobres. En el s.XXI, por desgracia, hay países que continúan padeciendo miseria y hambre por culpa de gobernantes que llevan a cabo políticas que conducen al desastre económico, así sucede ahora mismo en Cuba, Corea del Norte, Venezuela y también ha ocurrido en Argentina. Q Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43203 Reus · [email protected] · [email protected] · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30 Una xacra de 61.300 milions d'euros 61.300 milions euros. Aquest és el cost que té per a l'economia espanyola l'absentisme laboral. "Un disbarat", en paraules de Ferran Pellisé, que considera inacceptable que l'índex del fenomen hagi passat del 4,1% al que es va arribar entre 2008 i 2011 al 4,7% del 2015 i el 4,9 que s'estima que tindrem aquest 2016. "És realment molt preocupant: s'han creat més de 500.000 llocs de treball, el creixement PIB és superior al 3%, però el sistema no pot suportar aquesta pressió. Cal prendre'n consciència i implementar mesures per fer-hi alguna cosa", lamenta Pellisé. La demarcació de Tarragona, que ha liderat la mitjana de Catalunya en aquest problema en diverses ocasions, és la segona actualment en incidència mitjana mensual per cada mil treballadors protegits, amb 24,32, i la segona també en duració mitjana dels processos de baixa, amb 34,04. Malgrat l'elevat atur que hi ha a la província, l'estabilitat del mercat laboral i de les principals activitats econòmiques que l'alimenten podria ser el factor que propicia que l'absentisme estigui a nivells alts a Tarragona. Ferran Pellisé, director de prestacions i assessoria jurídica d’Activa Mútua “L'absentista fraudulent es manifesta quan el risc a perdre la feina baixa” La correlació entre la incapacitat temporal a la feina i el moment econòmic és perversa. Els números demostren que quan van maldades l'absentisme es contrau. Ras i curt: ningú exagera una baixa -o se la inventa- quan hi ha por a perdre la feina. Això va ser - L'absentisme s'ha tornat a disparar amb la millora de les perspectives econòmiques. L'equació és tan senzilla com sembla? Menys por a perdre la feina igual a més absentisme? En una part molt important del fenomen, malauradament sabem que és així. De gent de baixa n'hi haurà sempre perquè la gent de problemes de salut, ja sigui ocasionats o no en l'exercici de la seva feina. Però l'absentista fraudulent, el cuentista, que exagera o inventa un problema de salut es manifesta molt especialment quan baixa el risc a perdre la feina. - Les xifres ho demostren: entre 2008 i 2011 l'índex va baixar al 4,1% i ara, que aparentment les perspectives han millorat, ens enfilem al 4,9%... Efectivament, les dents de serra de l'evolució econòmica dels últims anys marquen també una evolució en paral·lel del comportament de l'absentisme. I és una autèntica llosa per a moltes empreses. L'absentisme zero no existeix, ni és desitjable, perquè les persones tenen problemes de salut i està molt bé que puguin gaudir d'una baixa protegida pel sistema. L'estat del benestar serveix per a això. Però estem lluny d'una situació ideal en aquest àmbit. - Hem d'esperar una nova crisi perquè aquests índexs tornin a baixar? Seria molt trist que fos així. Hauríem d'implementar altres mesures. Es parla molt d'inspeccions, però els recursos són escassos. Cal dir, però, que els esforços i tasca que desenvolupa són titànics. Amb més inspeccions es milloraria, segur, però crec més en altres solucions, com millorar la conciliació del treballador entre la seva vida laboral i la personal. O que els metges de les mútues puguin gestionar les incapa- així durant els anys més durs de la crisi econòmica, amb un descens important de l'índex d'absentisme. Ara que les perspectives milloren, els números tornen perillosament als nivells precrisi, amb el llast que això suposa per a moltes empreses. citats temporals i donar les altes. I que cies professionals per accident. I som espepuguin accedir als historials clínics per ser cialistes en alguns del motius de baixa més més eficients a l'hora de solucionar els habituals, com els problemes muscoesproblemes de salut dels treballadors. I quelètics o els traumàtics... No té sentit que també estimular la lluita contra l'absentis- no ho podem fer, perquè ajudaríem molt me amb bonus, o amb polítiques de retri- les empreses i, per tant, també els treballabució variable, com fem amb la productivi- dors. tat. - També parla de millorar la conciliació... - La possibilitat que els metges de les Un treballador més content amb el seu mútues gestionin les altes dels treballa- horari és menys absentista? dors per problemes de salut que no tenen Està demostrat estadísticament. Si tens a veure amb l'exercici de la professió és una vella reivin“Les estadístiques demostren dicació del sector de les mútues... que unes bones polítiques de conciliació I no és gratuïta, perquè agilitzaria molt la gestió de molentre la vida laboral i la personal tes situacions de baixa laboredueixen les baixes” ral. Fa molts anys que està sobre la taula, però no ens en sortim. En l’última reforma de la llei de bones polítiques de conciliació entre la mútues se’n va parlar molt, semblava que vida familiar i la laboral, l'absentisme baixa. s’aconseguiria, però al final, després de Nosaltres intentem conscienciar a les més de 70 esborranys, lamentablement es empreses amb les que treballem que si els va quedar fora. seus treballadors són feliços a la feina l'ab- Per què? Tan grans són les reticències a sentisme baixa en picat. I creix el comproque prevalgui el criteri mèdic de les mís i la productivitat. mútues? - L'absentisme és doncs una resposta al Els sindicats són contraris a aquesta possi- malestar laboral? ble solució. Entenen que es podria córrer És efectivament així, en molts casos. I és el risc a que els facultatius treballessin al lògic, té a veure amb la condició humana. dictat de les empreses. Considero que no De la mateixa manera que als països on les és així. Un metge és un metge treballi a la elits polítiques són corruptes l'economia sanitat pública, a la privada o a una mútua. submergida també presenta índexs elevats. I el seu criteri és científic, i avalat deon- Acció-reacció, les persones som així. Està tològicament pel jurament hipocràtic. A clar que hi ha excepcions, però en general més pels recursos dels que disposem i pels si l'empresa es porta bé amb els treballaseus coneixements les mútues podem fer dors, els treballadors es porten bé amb ella. que tot vagi millor i, en alguns casos, més - L'ambient de treball també influeix... ràpid, a l'hora de gestionar una baixa. Fa Molt. La relació entre companys, el fun100 anys que donem altes per contingèn- cionament intern, el reconeixement de la bona feina feta... fins i tot com et saluda un superior! Les empreses hi tenen molt a dir a l'hora d'atacar aquesta xacra, que tants maldecaps genera. - Hi ha un factor edat en l'absentisme? Si. Si mires estadístiques te n'adones que l'absentisme incideix més en els dos extrems de la piràmide: la gent més jove i la gent més gran. En el cas de la gent més gran podries pensar que és lògic que tinguin pitjor salut, però això no té sentit en el cas dels més joves. Per tant, la conclusió seria que l'absentisme es practica més quan penses que ja ho has donat tot o perquè encara no tens consolidats els valors de compromís amb l'empresa. Es a dir: els mes grans i els més joves. - I per sectors? Hi ha diferències? On l'índex és més alt és las serveis, amb un 4,9%, seguit de la indústria amb un 4,6%. La construcció és l'última, amb un 3,2%. Aquesta dada ens demostra la relació entre perspectives i absentisme. La construcció és el sector que més ha patit els estralls de la crisi, i els treballadors que hi queden temen pel seu lloc de treball, hi ha molta pressió. De fet, el seu índex era molt més alt durant els anys en que la bombolla encara no havia esclatat. Ara, a aquest sector els treballadors que no tenien el màxim compromís ja no hi són, perquè hi ha hagut molts acomiadaments i han estat els primers en sortir. I no oblidem que en el cas de la construcció estem parlant d'una activitat professional on, per la seva naturalesa, hi ha moltes situacions de risc i els nombre d'accidents és potencialment elevat. www.activamutua.es Text: Dani Revenga / Reus Foto: Xavi Jurio