Treball de recerca_retocat

Treball de recerca
¿Estudies o
fas
“xuletes”?
Inseguretat, por i evidència
Marta Garcia Romero i
Laura Senar Baliarda
Dirigit per Ana Fernández
2n de Batxillerat B i C
Escola Pia de Terrassa
Terrassa, 8 de gener de 2004
ÍNDEX
1. Introducció
3
2. Cos del treball
5
2.1 Què és la “xuleta”?
5
2.1.1 Definició de la “xuleta”
5
2.1.2 Definició a partir dels coordinadors de dues exposicions
5
titulades “L’Art de la Xuleta”
2.1.3 Definició que nosaltres proposem
2.2 Evolució de la “xuleta” a parir de quatre generacions
6
8
2.2.1 Generació dels 40-50
8
2.2.2 Generació dels 60-70
9
2.2.3 La nostra generació, els 80
11
2.2.4 Conclusió final
11
2.3 La “xuleta” al llarg de la història
13
2.3.1 Les “xuletes” tradicionals
13
2.3.1.1 El paperet
13
2.3.1.2 Suport corporal
18
2.3.1.3 Material de classe
19
2.3.1.4 Altres
20
2.3.1.5 Mètodes alternatius
21
2.3.2 La “xuleta” i la tecnologia
23
2.3.2.1 Mòbil
23
2.3.2.2 La calculadora
23
2.3.2.3 L’ordinador i perifèrics
24
2.4 Entrevistes
26
2.4.1 Entrevista realitzada a professors de l’Escola Pia de
Terrassa
2.4.2 Entrevista realitzada a dos psicòlegs
26
37
2.5 Informe de les enquestes realitzades als alumnes de primer de
batxillerat de l’Escola Pia de Terrassa
43
3. Conclusions
48
4. Fonts d’informació
50
5. Annex
53
2
1-Introducció
Al nostre entorn més proper, l’escola, succeeixen una gran varietat
d’esdeveniments que tothom n’és conscient que existeixen. Quants cops hem
sentit parlar de les “xuletes” ?, quants cops hem pensat en utilitzar-ne?
Aquestes i d’altres frases demostren que ens agradi o no, la “xuleta” sempre ha
format i formarà part de les nostres vides.
Si hi ha algun mètode que hagi marcat tota vida acadèmica, aquest és, sense
cap mena de dubte, la utilització de la “xuleta”.
A l’hora de triar el treball vàrem pensar que fos original i que fos un tema
conegut per nosaltres, així podíem realitzar-lo amb els nostres coneixements.
La dificultat principal que ens hem trobat, ha estat bàsicament, la inexistència
de llibres que parlessin d’aquest mètode, per tant ens hem basat en altres
fonts. Per exemple, ens hem informat molt a partir d’una sèrie d’entrevistes o
també a través d’internet. Com tothom sap, però, internet i la informació que el
formen no són el 100% fiable, així doncs, aquest treball es basa, en gran part,
en coneixements propis.
La realització del treball ha tingut dues etapes: els primers dos mesos
(aproximadament) vàrem estar recollint per internet tota aquella informació que
ens podia ser profitosa; la llegíem, la classificàvem i la interpretàvem. També,
durant aquesta primera etapa vam realitzar un seguit d’entrevistes a uns
professionals per tal d’adquirir uns coneixements més fiables. Llavors, vàrem
començar a redactar tot allò que consideràvem interessant.
El principal objectiu del treball, doncs, és saber les causes de la utilització de
les “xuletes”. Nosaltres, partim de la hipòtesi que alguns estudiants davant d’un
examen se senten pressionats, es posen nerviosos, no confien en ells mateixos
i per superar-lo utilitzen allò que és més fàcil: la “xuleta”, la qual els hi
proporciona una tranquil·litat.
3
Un segon objectiu és comprovar si la utilització de les “xuletes” es comença a
veure en l’adolescència i si aquells que la utilitzen assoleixen els seus
objectius.
El tercer objectiu i últim, es basa en observar l’evolució de la “xuleta” durant un
període de temps, així doncs podrem aconseguir unes previsions de futur
aproximades.
Per acabar, ens agradaria fer una breu explicació de com és l’estructura del
nostre treball, més concretament, del seu cos. Està dividit en cinc eixos:
En el primer eix hi observem tres definicions diferents del terme: de
l’enciclopèdia, de l’exposició de la “xuleta” i per últim la nostra.
En el segon eix, parlem de l’evolució de la “xuleta” al llarg de quatre
generacions.
El tercer eix està format per l’evolució de la “xuleta” al llarg de la història, el
dividim en dos tipus: les “xuletes” tradicionals, i les electròniques o
tecnològiques.
El quart eix es basa en una sèrie d’entrevistes realitzades a professors de
l’Escola Pia de Terrassa i a un parell de psicòlegs. Les entrevistes tenen les
seves respectives conclusions i comparacions de les dades.
Per últim, el cinquè eix està format per les gràfiques i les conclusions d’una
enquesta realitzada a primer curs de batxillerat de l’Escola Pia.
Finalment, des d’aquí volem agrair a tota aquella gent que ha fet que aquest
treball sigui possible. Començant per la nostra tutora de treball: Ana Fernández;
i també, als professors que han estat entrevistats: Àngel Rodríguez, Fina Jofre i
Manuel Patiño; als dos psicòlegs: Joan Vilardebò i Carme Escudé. I per últim a
tots aquells alumnes que han contestat les nostres enquestes sense cap mena
de problema. Tots han estat una part molt important d’aquest treball.
4
2- Cos del treball
2.1- Què és la “xuleta”?
2.1.1 Definició de l’enciclopèdia
En primer lloc, hem cregut necessari buscar una definició formal del terme
“xuleta”.
“ Entre estudiantes, papel con extractos o notas que se lleva escondido para
copiar en los exámenes escritos”.
Aquesta és la definició que ens dóna la “Nueva Enciclopedia Larousse”. Hem
pogut veure que el mot “xuleta” és una paraula polisèmica, ja que d’un mateix
significant en sorgeixen diferents significats.
A l’hora de buscar aquest mot en una enciclopèdia de llengua catalana, hem
vist que és una paraula que no esta aprovada per aquesta llengua.
2.1.2 Definició a partir dels coordinadors de dues exposicions
titulades “L’art de la Xuleta”1(1)
En segon lloc, hem aconseguit la definició d’una professora de l’ I.E.S
Cayetano Sampere de Elche que es diu María José. Aquesta professora va
començar a recopilar “xuletes” de diverses matèries, generacions, etc., per
poder crear un petit museu.
Aquesta professora considera que fer-se “xuletes” és, sobre tot, un art que
motiva a l’alumnat a desenvolupar la seva capacitat creativa, i de pas,
memoritzar-ne alguna cosa del seu contingut.
1
Aquesta informació esta extreta amb la consulta a la pàgina web: www.educared.net,
tracta d’un article publicat el 14 de Març del 2002 a Elche. Veure annex pàg.49
5
A part del museu que va realitzar aquesta professora, hi van haver d’altres
com ara una exposició que va realitzar l’Associació Bloc de Manresa.
L’objectiu d’aquesta exposició era mostrar aquells invents que des de fa tantes
generacions han servit i serveixen encara, per ajudar a superar exàmens a
tants i tantes estudiants desesperats i nerviosos, davant de la tortura que
suposa fer aquest tipus de proves. Així doncs, per ells, una “xuleta” és un
element de suport per ajudar a l’alumne a fer un examen.
2.1.3 Definició que nosaltres proposem:
En primer lloc, farem una breu descripció sobre allò que nosaltres entenem per
“xuleta”:
Per a nosaltres, les “xuletes” són l’últim recurs davant la por, del fracàs, la
pressió per aprovar i no deixar escapar aquells petits conceptes que se’ns fan
impossible de memoritzar, és a dir, estem parlant d’una mostra de inseguretat.
Podríem definir la “xule ta” com un mètode que utilitzen els estudiants de tots
els nivells, per tal de poder sortir-se’n d’un examen del qual no es veuen
capaços d’afrontar sense cap mena de suport.
Una “xuleta” consisteix en realitzar un “mini-esquema” amb les paraules claus i
les idees principals del tema que s’examina l’alumne. Per tant, abans
d’elaborar-la s’ha de conèixer, llegir, resumir i saber alguna cosa de la lliçó; així
doncs, una bona “xuleta” s’elabora quan la persona que la realitza té clars els
conceptes del tema, ja que és un exercici important de sintetitzar amb la
finalitat d’escriure en el mínim espai, la màxima informació possible.
La imaginació, la creativitat, l’astúcia i un domini absolut dels nervis són
imprescindibles a l’hora d’utilitzar-la.
La utilització de les “xuletes” és una falta de sinceritat, de trampa i la majoria de
cops d’injustícia. Però s’ha de diferenciar el trampós habitual (sistemàtic), del
6
trampós puntual (ocasional). El primer no dedica el mínim esforç i, en canvi, el
puntual fa trampes en aquelles matèries que té més dificultat.
La raó principal per fer trampes, és no haver estudiat, però, la majoria de
vegades es tracta també d’una manca de capacitat per preparar l’examen, una
manca d’esforç i d’interès, una manca d’organització per dedicar el temps
necessari i una manca de confiança en ells mateixos.
Aquests alumnes cauen en el més fàcil, en el que no costa, és a dir...fer
trampes.
Però tot i això, la fabricació de les “xuletes” és un art, un art que a poc a poc va
evolucionant gràcies a la capacitat imaginativa dels alumnes.
Com a conclusió, podem dir que les “xuletes” van formar, formen i formaran
part de les nostres vides, ja que és una invenció pròpia de l’ésser humà, i més
concretament, una invenció del propi estudiant.
7
2.2 Evolució de la “xuleta” a partir de quatre generacions.
Aquest apartat esta format per tres graelles de diferents generacions (la dels
40 fins als 80 ). Les graelles estan complertes amb aquells tipus de “xuleta”
que s’utilitzaven.
A sota de cada graella, hi ha una petita explicació i/o conclusió i al final de
l’apartat una conclusió final conjuntament amb la comparació dels continguts.
2.2.1 Generació dels 40-50
Suport
Material
Suport
material
de suport
corporal
Paperet
Mà
Roba
Bata
Classe
Altres
Llibre
sota
de la taula
Pergamí
Braç
Regle
Panxa
Goma
Cama
Cinturó
Dits
Canell
D’entrada, com podem observar en la graella, en aquestes generacions no
s’utilitzaven molt les “xuletes”
Personalment, pensem que no se’n feia ús, ja que els estudis es consideraven
una oportunitat futura per a l’individu, el qual volia i li agradava adquirir
coneixements per arribar allà on desitjava.
En canvi, avui dia els estudis es consideren com una bona imatge per l’individu,
és a dir, molta gent pensa que la única solució per obtenir un bon futur són els
8
estudis, i clar, molts d’ells ho fan sense mostrar interès i per poder solucionarho recorren a la “xuleta”.
Tot i així, un nombre reduït d’estudiants d’aquestes generacions feien ús de la
“xuleta”. Les més utilitzades eren aquelles que avui dia encara perduren. Estem
parlant de les que s’amaguen en el propi cos, és a dir, les de suport corporal.
Com tots sabem, es situen a les mans, als braços, a la panxa, als dits, a la
cuixa, etc. No obstant n’hi ha d’altres. Podríem dir que la més utilitzada era el
llibre sota la taula, que era la més pràctica i còmode.
També s’obserbaven aquelles en les que es necessitava un suport material,
però no eren molt abundants (paperet, pergamí, regle..).
Finalment, ens agradaria destacar que quan un alumne en aquesta època era
descobert amb una “xuleta”, actuaven igual que avui dia: retiraven l’examen i
sancionaven a l’alumne per mala conducta.
2.2.2 Generació dels 60-70
Suport
material
Paperet
Material
de suport
Suport
corporal
Mà
Roba
Classe
Altres
Sabata
Cambiasso
Boli bic
Braç
Bata
Cadira del
davant
Taula
Pergamí
Panxa
Regle
Estoig
Cama
Dits
Canell
Finestra
(se’ls
passaven
d’una
classe a
l’altra)
Llibre sota
la taula
Llibres al
lavabo
En segon lloc observem la graella dels estudiants de la generació dels 60-70.
Podem veure una clara relació amb la generació anterior. Estem parlant, més
concretament, de les “xuletes” amb suport corporal, ja que aquestes eren les
9
que més s’utilitzaven. Una mostra són aquelles escoles on les noies portaven
faldilla com a uniforme i s’amagaven la “xuleta” a la cuixa.
Per una altre banda, trobem les que necessiten un suport material, per
exemple, una de molt peculiar: el bolígraf “Bic”. Consisteix en escriure amb un
cúter a la carcassa del bolígraf tot tipus de missatges i a contrallum es podia
observar el seu contingut.
També, comencen a aparèixer nous mètodes relacionats amb el material de
classe.
Apareix el famós “cambiasso”, és a dir, substituir l’examen per un realitzat
anteriorment. Per últim, ens agradaria destacar l’originalitat de els “xuletes”: els
llibres al lavabo. Aquesta consistia en que pocs instants abans de fer l’examen,
deixaven els llibres al lavabo i a la meitat d ela prova anaven a consultar-los.
10
2.2.3 La nostra generació, els 80
Suport
material
Material de
suport
Paperet
Escai
Braç
enguixat
Calculadora Tatoos
Bufanda
Material
de la
classe
Plantes
Mocador
Finestra
Paper en
brut
Paper
transparent
Entre la
pauta i el
full
Bíblia
Xuleta
moc
Mà
Bata
descosida
Texans
Paret
Cama
Pantaló de Pupitre
xandall
Cambiasso
Braç
Camisa
Aigua
Estoig
Pergamí
Dits
Canell
Polo
Pantalons
Maquineta
Panxa
Jersei
Bolígraf bic
Regle
Goma
Tipex de
bolígraf
Bolígraf
giratori
Suport
corporal
Típex de pot
Bolígraf
desenrrollable
Estoig mirall
Retolador
borrable
Funda
d’ulleres
Roba
Taula
Cartells
de la
classe
Pissarra
Cadires
Potes de
la taula
Cinturó
Sostenidors
Faldilla
Mitges
Altres
Rellotge
fals
Mocador de
paper
Sabata
Rellotge
Llibre
Galetes
Maria
Walckman
Tirita
Paquet de
tabac
Braçalet
Forfait
Goma
elàstica
Ulleres
Bollicao
Imant de
la nevera
Primer de tot ens agradaria esmentar la gran quantitat de “xuletes” que
s’utilitzen i la seva gran originalitat.
Personalment, sabíem que circulaven una gran quantitat de “xuletes” entre els
estudiants, però moltes d’elles no n’havíem sentit mai a parlar.
11
Moltes d’aquestes tipologies les hem aconseguit a traves de l’Associació Bloc
de Manresa2. Cal destacar que nosaltres pensem que moltes de les “xuletes”
són pura llegenda, com per exemple: el rellotge fals, la planta del peu, les
“galetes Maria”... La primera consisteix en fer una imitació de l’esfera del
rellotge i enganxar-hi al damunt un plàstic per aconseguir que brilli, i al seu
darrera s’hi escriu la “xuleta” i s’aixeca:
La segona consisteix, en la “xuleta” que es situa entre la sabata i la planta del
peu:
La tercera i última, consisteix en escriure en la galeta i seguidament menjar-sela.
De manera que, arran d’aquest exemples podem considerar que aquestes
“xuletes” formen més part d’una exposició que no pas de la pròpia realitat.
2
Mirar annex: Informació de l’exposició, pàg.49.
12
Com podem observar en la graella, el nombre de tipologies ha augmentat
segons han passat els anys.
2.2.4 Conclusió final
Concloent aquest apartat, podem dir que a mesura que passen els anys el
nombre de “xuletes” va augmentant , així com la seva creativitat i originalitat.
Pensem que si aquest procés va augmentant, hi hauran uns tipus de “xuletes”
molt peculiars.
Finalment, hem pogut arribar a la conclusió que malgrat que l’estudiant d’avui
dia pretén adquirir coneixements per tenir un bon futur ho fa d’una forma
diferent a l’estudiant de generacions anteriors. La generació dels 40 fins als 70
tenien una clara motivació per aprendre, en canvi en la nostra generació no
s’observa aquest interès.
Ens agradaria destacar que aquest coneixements els realitzem a partir d’una
visió general i no pas particular.
13
2.3 La “Xuleta” al llarg de la historia: 3
El món de les “xuletes” ha evolucionat molt gràcies als avenços tecnològics.
Aquests deixen marcat el tradicional mètode que utilitzen els alumnes a l’hora
de fer un examen.
Avui dia, els clàssics conviuen amb els seus sofisticats mètodes, però malgrat
les sofisticacions el seu objectiu segueix essent el mateix: arribar al màxim
aplicant el mínim esforç.
Del paperet de tota la vida amb un o més temes escrits amb lletra minúscula,
als avançats artilugis per l’orella més propis del món dels espies que dels
alumnes. La “xuleta” ha estat, i serà un dels mètodes bàsics de tota vida
acadèmica, i fonamentalment es divideixen en les “xuletes” tradicionals i les
tecnològiques o electròniques.
2.3.1 Les “Xuletes” tradicionals:
2.3.1.1 El paperet
3
Mirar fotografies originals: annex pàg.49
14
Aquesta és la “xuleta” més típica i més utilitzada per tots els estudiants.
Consisteix en agafar el mínim espai possible d’un full i escriure-hi la màxima
informació. Es pot ocultar en diferents llocs:
1-
2-
3-
4-
5-
6-
6.1-
15
D’esquerra a dreta:
1- Estoig: consisteix en ocultar la “xuleta” en el seu interior.
2- Regle: bàsicament és enganxar-la darrera el regle.
3- Bolígraf: per tal de realitzar-la, es necessita un bolígraf que tingui
propaganda, llavors es cobreix la propaganda amb una capa de tippex i
escrivim la informació que ens interessa.
4- Goma: en una goma d’esborrar, (les que tenen funda), s’escriu a sota i
s’enganxa amb cinta adhesiva.
5- Típpex: es retalla una capa molt fina dels ingredients i s’hi enganxa cinta
aïllant, hi col·loquem la “xuleta” per sota i per tal que no es vegi anem rodant el
full dels ingredients tapant-la.
6- Pergamí: aquesta és una “xuleta” molt peculiar, consisteix en agafar un full
llarg i escriure-hi els missatges tot cargolant els dos extrems. Tot seguit, per tal
d’agafar la forma, i col·loquem una goma elàstica.
7-
8-
9-
10-
D’esquerra a dreta:
7- Bufanda: s’enganxa el paperet en el doblec de la bufanda.
8- Cinturó: es situa la “xuleta” darrera el cinturó.
16
9- faldilla : a la part interior de la faldilla hi col·loquem la “xuleta”.
10- Bata descosida: cal descosir la vora de la bata i enganxar-hi la “xuleta” amb
grapes.
11.1
11.2
12-
13-
D’esquerra a dreta:
11- Sabata: s’escriu la “xuleta” en un paper amb la forma de la sabata, i
s’enganxa entre el peu d’aquesta.
12- Entre l’examen i la pauta : tal com indica el nom, es col·loca la “xuleta” entre
el control i la pauta.
13- Entre l’examen i la taula: és una variant de l’anterior.
14-
15-
17
14- Texans: es tracta d’enganxar la “xuleta” dintre els texans amb cinta
adhesiva, per tal d’utilitzar-la s’han de creuar les cames i aixecar la vora dels
texans.
15- Sostens : consisteix en amagar-se la “xuleta”, i a mig examen treure-la.
2.3.1.2 Suport corporal
Totes aquestes “xuletes” consisteixen en escriure en el propi cos. Un bon
exemple són:
16-
17-
18-
19-
20-
21-
18
2.3.1.3 Material de classe
Totes consisteixen en utilitzar com a material de suport el material de classe.
Ho podem observar en les següents fotografies:
22-
23-
24-
25-
26-
27-
28-
29-
19
2.3.1.4 Altres
30-Mocador: consisteix en escriure al damunt d’un mocador de paper tota
aquella informació desitjada, i llavors es guarda dins el paquet.
31- aigua: es substitueixen les explicacions que hi ha a l’etiqueta de l’ampolla
per la “xuleta”.
32- Llibre: consisteix en posar el llibre dintre el calaix, i anar mirant sempre que
el professor no et vegi.
33- Walkman: es grava tota la lliçó en una cinta, i mentre fas l’examen ho vas
escoltant.
34- Tirita : es tracta de col·locar-te una tirita, i escriure tota la informació en ella.
30-
31-
32-
33-
34-
20
35- Paquet de tabac: consisteix en escriure a cada cigarreta tota la informació
de la lliçó.
36- Braçalet: s’escriu per la part de dintre del braçalet tot allò que vulguem
mirar i durant l’examen només cal girar-lo.
37- Imant de la nevera: es fa la “xuleta” en un paperet i cada vegada que el
professor miri, col·loques la “xuleta” enganxada sota de la taula amb l’imant.
35-
36-
37-
- Forfait: es substitueix el text del forfait per la “xuleta”, i cada vegada que
vulguem mirar-la només ens caldrà tirar de la seva corda (és un forfait
d’esquiar).
- Ulleres: consisteix en escri ure la “xuleta” a la part interior de la ullera, o bé es
guixa amb un objecte prim, com per exemple una agulla, tot allò que hi vulguem
escriure.
2.3.1.5 Mètodes alternatius
A part de les “xuletes” existeixen altres mètodes per superar un examen: copiar
del company. En la primera fotografia veiem a dues estudiants situades una al
darrera de l’altre. Aquesta forma de copiar és ideal pels exàmens de tipus test
ja que només cal senyalar amb la mà les respectives respostes.
21
En la segona fotografia veiem un bon exemple per copiar durant la prova que
consisteix en girar-se directament i mirar de l’examen del company.
1-
2-
També, en pocs casos ens podem trobar amb dos alumnes que s’intercanviïn
l’examen, aquest mètode no s’observa sovint però no ens podem enganyar,
existeix (mirar fotografia número 3). Per últim la fotografia número 4, aquesta
situació s’observa molt ja que bàsicament s’ha de preguntar al company la
pregunta que desitgem i aquest l’ha de respondre intentant que el mestre no el
descobreixi.
3-
4-
22
2.3.2 La “Xuleta” i la tecnologia
2.3.2.1 El mòbil
El fet de copiar ha patit una evolució com a conseqüència de les noves
tecnologies,, fins al punt que ja és habitual recórrer a l’imprescindible mòbil ( bé
en forma de missatges o a través de senyals sonores ideals pels exàmens de
tipus test). També, els més capacitats econòmicament, poden arribar a les
“xuletes electròniques”, és a dir, els materials
per l’orella que es poden
controlar des de una distància de varis quilòmetres.
Quan els joves s’han adaptat a escriure missatges al mòbil, utilitzen una mena
de vocabulari que ajuda a abreviar molt les paraules, per tant, ajuda a escriure
més informació en el mateix espai, tot afecta negativament a l’avenç de la
llengua ja que no es tenen en comte el lèxic, la gramàtica, l’ortografia, etc.
2.3.2.2 La calculadora
Per una altre part, hi ha matèries en les que són més fàcils d’utilitzar-les ja que
et deixen tenir un element de suport a l’hora de l’examen, estem parlant del cas
de les matemàtiques, ja que la majoria de vegades l’alumne pot tenir la
calculadora a mà. Llavors molts estudiants aprofiten per ocultar-hi la “xuleta”, o
fins i tot n’hi ha que tenen un programa específic per memoritzar-les. Hem
començat a investigar per internet i hem trobat una pàgina on hi ha informació
d’un exemple d’aquests programes. Aquest programa es diu SUPER COG 2.0
(Assistent de Xuletes per a HP48); pot arribar a fer tres funcions:
1- Creador de “xuletes” : · Et permet crear-les fàcilment
· Una vegada estan creades, les guarda en
un apartat especial i les pots veure tantes
vegades com vulguis, editar-les, fer-ne còpies,
guardar-les a l’ordinador, etc.
· Requereix el password
23
2- Visualitzador de “xuletes”: · Mostra a la pantalla les “xuletes”
de 22 caràcters x 7 línies.
·
Permet veure lletres, números i
símbols
matemàtics
de
qualsevol
mena.
· Existència d’una tecla d’emergència
on s’amaguen les “xuletes” i s’apaga la
calculadora.
3- Sortida d’emergència:
· Requereix d’un programa d’ocultació
de les “xuletes”.
Prement una sola tecla executa els
següents passos:
Borra la pantalla, oculta el directori que
conté les “xuletes”, es situa al directori
principal,
sospitós
mostra
i,
per
un
menú
acabar,
gens
apaga
la
calculadora.
·
Quan es torna a engegar la
calculadora,
les
“xuletes”
resten
ocultes.
2.3.2.3 L’ordinador i perifèrics
També hi podem afegir les millores informàtiques, ja que és la novetat que ha
ajudat a millorar la tècnica i la qualitat de les “xuletes”. L’aparell tecnològic que
més destaca és l’ordinador. Aquest aparell ha permès estalviar hores d’esforç i
de treball. Només ens hem de parar a pensar, per exemple, en la clàssica
“xuleta” minúscula.
A més a més, també podem citar l’escàner, ja que ens permet copiar, reduir i
imprimir la lliçó. Per tant, hem passat de la síntesi al tot . Aleshores, el treball
24
que significa resumir queda anul·lat i un dels beneficis de fer la “xuleta” ha
desaparegut.
A part de l’ordinador, el fenomen que ha brillat en aquest camp ha estat
l’aparició de l’internet. Amb aquesta, nova tecnologia tothom pot accedir a
diferents pàgines on es poden aconseguir diferents tipologies de “xuletes”, com
realitzar-les, com utilitzar-les etc,... i no només això, sinó que també es poden
aconseguir apunts de diferents matèries i, fins i tot, treballs sencers.
Un
bon
exemple
és
la
pàgina
de
“El
Rincón
del
Vago”
(www.elrincondelvago.com). En aquesta pàgina s’hi poden trobar diferents
apartats que faciliten el treball de l’alumne.
Com a conclusió, podem dir que amb aquests artilugis es pot estalviar molt
temps i treball per la simple raó que, abans, es perdia molt de temps pensant
com s’havia d’organitzar la informació per tal que ocupés el mínim espai
possible. Avui dia, únicament s’ha d’utilitzar l’ordinador i ell fa tot el treball
necessari. Podem dir que, si la tecnologia segueix avançant ràpidament el món
de les “xuletes” serà imparable..
Així doncs, la tecnologia ha vingut a simplificar, el treball però, a la vegada ha
empobrit el possible benefici intel·lectual que comportava l’esforç de realitzar la
“xuleta”, és a dir, la capacitat de sintetitzar.
25
2.4 Entrevistes
D’entrada
hem
cregut necessari fer una entrevista a un seguit de
professionals; per una banda els professors i per l’altre uns psicòlegs, per tal
d’assabentar-nos si aquests n’eren conscients o no de la quantitat de “xuletes”
que circulen entre els estudiants.
Les preguntes tenien un objectiu clar: saber quins alumnes la utilitzen, el perfil
d’aquest mateix, la franja d’edat on s’utilitza més, les conseqüències que
comporta la seva utilització..., és a dir, com les utilitza i per què ho fa.
L’estructura d’aquesta entrevista es basa en set preguntes amb les seves
respectives respostes i, al final, una breu conclusió i comparació de les dades.
2.4.1 Entrevistes realitzades a professors de l’Escola Pia
1- Com definiries una “xuleta”?
Fina Jofre4: Jo sóc de les persones que penso que la “xuleta” és un treball de
síntesi increïble, i el fet d’intentar fabricar una bona “xuleta” , no et garanteix
que l’hauràs d’utilitzar; però tot i així, la seva utilització és negativa en un
examen perquè això implica ser poc legal. Si hem de mirar la part més positiva,
els alumnes que la realitzen estan fent un treball d’esquematització molt gran. I
penso que poder arribar a comprendre una bona “xuleta”. Comporta un
coneixement del tema enorme i per tant la utilització en un examen ja no cal: El
gran problema de tots els alumnes és que no saben fer bones “xuletes”, es
recolzen amb la “xuleta”, i es confien, perquè no entenen el que és.
4
Entrevista realitzada el dia 8 abril del 2003 a l’Escola Pia del Camí Fondo. Llicenciada en
filosofia i lletres, especialització anglo-germàniques. Docent des de 1982.
26
Àngel Rodríguez5: Penso que una “xuleta” seria un procediment per poder
obtenir informació, preparada per un alumne, realitzada amb algun tipus de
material, on hi ha alguna informació escrita que pot ser rellevant pel que s’està
preguntant en algun examen. A més a més, per definició ha d’estar oculta
perquè si es veu deixa de tenir la seva funció.
Manuel Patiño6: Els alumnes que fan “xuletes” penso que és per pura il·lusió i
imaginació. En els meus temps, no abundaven aquests tipus de suport, no
sancionaven amb pagar (com pensa molta gent) sinó que retiraven l’examen.
Penso que moltes “xuletes” són pura llegenda, com per exemple, el rellotge i
tota la informació escrita a l’esfera: No crec que algú perdés tan temps i no es
parés a estudiar. Per a mi tot això són llegendes negres, ja que no les
considero realitats.
Jo definiria la “xuleta” com una pèrdua de temps amb la finalitat o objectiu
d’omplir el buit de coneixement que te nen.
En primer lloc, penso que un alumne amb “xuleta” és normal, però dintre d’uns
límits.
Jo sempre dic que l’obligació o dret d’un alumne és intentar copiar per salvar la
situació, però ara bé, l’obligació o dret d’un professor és vigilar.
Conclusions:
Hem cregut necessari preguntar, en primer lloc, a tots els
entrevistats què entenien ells pel terme “xuleta”.
Tots han coincideixen que la “xuleta” és un procediment per obtenir informació,
i que ha d’estar oculta.
La Fina Jofre, ha puntualitzat molt que la creació d’aquest mètode requereix un
treball de síntesi molt important, un alumne que realitza una bona “xuleta” té
clars els conceptes de la lliçó, i per tant, coneix aquesta mateixa: En canvi, el
Manuel Patiño, pensa que la gran majoria de vegades la realització de la
“xuleta” és una pèrdua de temps; i això ho podríem lligar amb el que diu la
primera entrevistada: “el problema de tots els alumnes és que no saben fer
5
Entrevista realitzada el dia 10 abril del 2003 a l’Escola Pia del Camí Fondo. Llicenciat en
geografia i història a la secció d’història a la UAB. Docent des de 1982.
6
Entrevista realitzada el dia 25 d’Abril del 2003 a l’Escola Pia del carrer Col·legi. Licenciat en
magisteri a Càdiz, docent des de 1965.
27
bones “xuletes”, la gent es recolza amb aquesta, es confia, per la simple raó
que no entenen el que és”, ja que si l’alumne es limita a copiar missatges del
llibre i no té clar els punts claus de la lliçó no podrà realitzar una bona “xuleta”, i
no assolirà els seus objectius.
Així doncs, podríem dir, que és una pèrdua de temps, ja que per fer una bona
“xuleta” necessites un temps necessari, és a dir, llegir i comprendre la lliçó
correctament. Molts alumnes no es paren a llegir ni a comprendre sinó que es
limiten a copiar, llavors és quan la “xuleta” perd la seva funció ja que no s’entén
el que és.
2- Segons el teu criteri, hi ha un perfil concret d’alumne que utilitza
sistemàticament les “xuletes”? I el que les utilitza puntualment?
Fina Jofre: Penso que si que hi ha el típic alumne que utilitza sempre les
“xuletes”, acostuma a ser aquell que arriba a ultima hora i realitza una “xuleta”
mal feta per tal de cobrir aquell moment; però, normalment, són aquella gent
que l’únic que fa és posar un pegat en un moment donat i, com tots els pegats,
acaben caient.
Àngel Rodríguez: Sí, però és una mica complicat. Per una banda, podríem
dir que existeix l’alumne que les utilitza habitualment, que, bé per el sistema,
per les matèria, o per algunes matèries en concret ,s’està preparant “xuletes”
per afrontar-se en un examen. El que està habituat és més difícil que
l’enganxin; o bé perquè les utilitza sistemàticament, o perquè li es més fàcil
d’amargar-se, i com és evident els gestos de la cara no són tan observables. Hi
ha l’alumne que pràcticament mai les utilitza i alguna vegada ho fa,
probablement, serà més fàcil de descobrir perquè ho farà pitjor. Per altres
coses, primer perquè tindrà més problemes de consciència i altres problemes
que no té l’alumne que les utilitza de forma habitual.
Jo diria, que a grans trets serien aquests, per una banda l’habitual i per l’altre
l’extraordinari (com diria jo). I l’alumne que és esporàdic el que fa és copiar
directament del costat.
28
Manuel Patiño: Crec que no hi ha cap perfil concret, ja que tot depèn de la
situació.
Hi ha gent que abans d’utilitzar-la es fixa amb el professor i poden deduir si
amb aquest professor la poden utilitzar, ja que el professor és “tonto” o es fa el
“tonto”.El “pasato”, per exemple, penso que normalment no es fa “xuletes”,
perquè no l’importa, es creu gran...I per posar un altre exemple crec, que
l’alumne poc treballador utilitza menys la “xuleta”.
Ara bé, no hi ha un perfil concret de l’alumne que utilitza “xuleta” però algunes
de les característiques globals són:
- El mal preparat, que no ha estudiat.
- D’altres perquè ho necessiten, perquè no volen suspendre o perquè se
senten insegurs i l’utilitzen com a últim recurs.
- “Xulejar” és la característica més important; es creu capaç de fer un
examen sense que el descobreixen i pot presumir davant dels seus amics;
aquests els anomeno “xuleteros”.
Conclusions:
coincidit.
Diuen
En aquesta pregunta la Fina Jofre i l’Àngel Rodríguez han
que
si
que
existeix
un
perfil
d’alumne
que
utilitza
sistemàticament o puntualment la “xuleta”. Tots dos diuen que és complicat de
definir aquest perfil, però que normalment el que les utilitza sistemàticament és
aquell alumne impuntual, que no presta molta atenció i que deixa les coses a
última hora. Aquest tipus és més difícil d’enganxar ja que té diferents mètodes,
diferents estratègies i simplement més seguretat a l’hora d’utilitzar-la.
L’alumne que les utilitza puntualment és aquell que se li fa impossible de
recordar un concepte i directament l’apunta a la taula; aquell que se li dona
pitjor alguna matèria en concret, etc. Aquest, com ens diu l’Àngel Rodríguez, és
més fàcil d’enxampar ja que pràcticament mai les utilitza i, per tant, no té tants
recursos com el sistemàtic.
Ara bé, afegeixen l’alumne esporàdic, aquell que per alguna raó no utilitza
“xuleta”, però es basa en copiar del company.
En canvi, el Manuel Patiño ens dona una resposta diferent a les anteriors, ell
diu que no es pot descriure el perfil concret, sinó que els alumnes que les
utilitzen ho fan per unes característiques globals (xulejar, mal preparats i
perquè ho necessiten).
29
3- Hi ha una franja d’edat on s’utilitza més la “xuleta”?
Fina Jofre: Jo diria que no, però a partir de l’ESO és quan es comencen a
veure ja que els tipus de controls que fan són més conceptuals, és a dir hi ha
una part de memòria. A partir d’aquí, penso que el que varia és la sofisticació.
Però també se n’utilitzen a partir del vostre nivell, batxillerat, i a
nivell
universitari. Però a la selectivitat penso que no se’n utilitzen masses i l’alumne
que ha estat utilitzant “xuletes” durant tota la secundaria i el batxillerat, han
estat utilitzant pegats i, com he dit abans, al final cauen. Així doncs, crec que
no se n‘utilitzen, ja que els alumnes van amb una certa por.
Àngel Rodríguez: Penso que durant l’adolescència, per una banda, quan
l’alumne comença a créixer, i ell mateix veu que les exigències són més grans.
Per exemple, un nen de 10 anys no copia en canvi nens de 12 anys comencen
a fer-ho.
D’altra banda, la utilització de les “xuletes” comporten unes conseqüències, i
aquestes són diferents segons la importància de l’examen que s’està realitzant,
és diferent fer ús de la “xuleta” en un examen parcial, trimestral o, fins i tot, en
la selectivitat. En aquest últim, si et descobreixen, per dir-ho d’alguna forma,
se’t cau el pèl, ja que el risc és molt més elevat, per tant, has de valorar fins a
quin punt val la pena utilitzar-ne.
A nivell universitari segur que es pot copiar, però és més complicat per la
simple raó que els exàmens són més complicats i diferents.
Manuel
Patiño:
Jo penso que contra més petit és l’alumne, menys la
necessita, ja que els petits no tenen la suficient valentia que suposar la seva
utilització.
A mesura que l’alumne es fa gran, més possibilitat que n’utilitzi i més necessari.
A l’ESO, per exemple no tenen molta capacitat (primer i segon) no es tan difícil
treure bons resultats com en el batxillerat i també perquè no és tan important.
Conclusions: Pel que diuen tots els entrevistats podríem treure la conclusió
que la franja d’edat on s’utilitza més la “xuleta” és durant l’adolescència, ja que
la seva utilització requereix unes conseqüències que l’alumne ha d’afrontar.
30
Durant l’infantesa no es veuen ni amb la capacitat ni amb la valentia d’utilitzarla ( paraules textuals d’en Manuel Patiño), i aquesta idea concorda amb el que
diu l’Àngel Rodríguez: “ la utilització d’aquestes comporta unes conseqüències,
que varien segons la importància de l’examen”; és a dir que no és el mateix
utilitzar-la en un examen parcial que en un de trimestral, en un examen de
secundària o un de batxillerat, les conseqüències que comporta són diferents.
Així doncs, a partir de l’ESO és quan se’n comencen a veure, per diferents
raons, bàsicament, com diu la Fina Jofre, els exàmens comencen a ser més
conceptuals.
Les altres etapes on s’utilitza bastant la “xuleta” és principalment el batxillerat
però també a nivell
universitari. Tal com ens diu la Fina Jofre i l’Àngel
Rodríguez, a nivell universitari és més complicat utilitzar-la perquè els exàmens
són més difícils i diferents.
4- Hi ha manifestacions evidents que un alumne realitza un examen amb
“xuleta”? Són observables?
Fina Jofre: Jo penso que si, però hi ha alumnes que són molt mestres en la
utilització de les “xuletes”, però s’acostuma a veure, hi ha cops que no veus la
“xuleta” però ets absolutament conscient que n’està fen ús; i el mires, fas
alguna mirada i veus que reacciona. Això sol passar més quan veus que algú
mira al company del costat.
Àngel Rodríguez: Penso que si, i de dues maneres possibles; una, l’alumne
ocasional (que no acostuma a copiar), i aquest se li nota molt que està fent
servir una “xuleta” ja que, permanentment, et mira molt perquè es pensa que el
professor se n’està adonant del que esta fent. I l’altre manera possible és a
l’hora de corregir l’examen, ja que tots els professors coneixem als alumnes i
les seves possibilitats, i a vegades, saps que un alumne no ha pogut treure una
nota molt bona en un examen si abans no treia tants bons resultats.
Quan me n’adono que un alumne n’utilitza, hi ha dues maneres de reaccionar,
una seria actuar amb mala idea i l’altre és que no es compliqui la vida i tampoc,
31
complicarme-la a mi; ja que a mi, no m’agrada prendre determinades decisions,
com per exemple, suspendre’l.
El que acostumo a fer és avisar que no copiïn abans de l’examen, per tal de
donar una oportunitat a aquell alumne que té pensat utilitzar una “xuleta”. En el
moment en que donc l’examen, totes les “xuletes” que veig, les agafo
conjuntament amb el control.
Manuel Patiño: L’evidencia més observable quan l’alumne està utilitzant la
“xuleta” és que et mira molt, llavors pots saber que està fent alguna cosa.
Conclusions:
Tots coincideixen en que si que hi ha manifestacions
observables i que la majoria de vegades es veu en aquell alumne que les
utilitza ocasionalment, ja que la manifestació més evident, com diuen tots, és
que l’alumne no para de mirar al professor i es nota que està nerviós, que es
mou molt, etc.
La Fina Jofre afegeix que aquell alumne que utilitza més la “xuleta” té més
experiència, per tant, no hi ha tantes manifestacions observables. L’Àngel
Rodríguez anomena una segona possibilitat de descobrir l’alumne que n’ha
utilitzat, i consisteix en fixar-se a l’hora de corregir l’examen; si més no, perquè
tots els professors avaluen d’una forma contínua i un alumne que no acostuma
a treure molt bons resultats no és capaç de treure una nota molt bona en un
examen determinat.
Per concluir, podem dir que la majoria d’ocasions el professor sap quin alumne
n’ha utilitzat.
5- Les reaccions quan es descobreix a algun alumne la “xuleta” són molt
característiques? ( físiques i emocionals)
Fina Jofre: Si que hi ha manifestacions evidents, quan t’aixeques de la taula i
et dirigeixes a un passadís concret, (potser per passejar...) veus gent que
canvia l’expressió de la cara, que accelera la respiració ,que et mira com dient
“si us plau... que no m’hagi vist...”, és a dir, que amb la mirada t’està dient que
l’ha pifiat.
32
M’he trobat amb molts casos diferents, per exemple, algun alumne quan li
agafes la “xuleta” sense tan sols dir-li res es posa a plorar, i també, hi ha gent
que quan li agafes es queda impassible, com si no li importés. Però aquesta
importància depèn del tipus d’examen que s’està realitzant, ja que si és un
examen parcial té una consideració, en canvi, si és un examen trimestral en té
una altre.
Però tothom pensa que quan un professor enganxa una “xuleta” té marcat a
l’alumne per sempre, i això només són prejudicis. Alguns professors no avaluen
l’examen, però a l’hora de posar la nota en un altre prova, no tenen en compte
que la persona dies anteriors havia utilitzat la “xuleta”, però a l’hora de vigilar si
que estarà més atent, és a dir, canvia la nostra actitud de control però no la
d’avaluar. Penso que això no s’ha de tenir en compte a l’hora de valorar-lo, ja
que, nosaltres, a part de professors som persones, i entenem que sovint ens
podem equivocar i també entenem que quan t’equivoques has d’aguantar amb
les conseqüències.
Quan enganxes a una persona copiant o fent ús de la “xuleta”, penso que n’hi
ha que aprenen la lliçó i n’hi ha que no. Alguns alumnes que havien utilitzat la
“xuleta” de forma puntual, en aquell moment que ho necessitava, això provoca
un trauma, i molt probablement mai més la utilitzarà. I llavors, hi ha l’alumne
que sempre va a última hora i intenta buscar l’estratègia per poder sortir-se’n
del que possiblement l’actitud és diferent.
Àngel Rodríguez: Les reaccions que té un alumne quan és descobert poden
ser, des d’aquells que neguen que allò sigui una “xuleta”, els que neguen que
estaven copiant (mirant a un company), fins els que s’enfonsen totalment. Jo,
personalment, he descobert a alguns alumnes que han utilitzat aquesta mena
de suport, però també, sóc conscient que n’hi ha molts que no els he
enxampat.
Un alumne, un cop descobert, pot ser que hagi après la lliçó i, probablement, el
que s’enfonsa, mai més la utilitzi.
Jo molts cops sé quin alumne és proper a copiar, i quin alumne mai durà una
“xuleta”
33
Manuel Patiño: Tot depèn de la tipologia d’alumne, per exemple, un alumne
que és passota, quan se’l castiga, quan se li crida l’atenció i quan es descobert
infraganti la seva primera reacció és riure.
Però jo penso, que tots els alumnes són conscients que han comès una
irregularitat i en el fons quan són enganxats passen
vergonya, alguns la
manifesten i altres no.
Altres reaccions, normalment en les noies, algunes vegades es posen a plorar i
s’enfonsen i jo, sincerament, ser que s’arrrapenteix. Per això, puc dir que a
vegades sofreix el professor i l’alumne.
Si el professor descobreix la “xuleta” l’alumne s’ha d’adaptar a les
conseqüències, i alguns queden de professors bons (no renyen molt o fins i tot
fan la vista grossa) i, altres, tot el contrari.
Jo, personalment, depèn de la situació, de la gravetat, però, insisteixo, quan el
professor entra en una classe (tant per fer un examen, o com per explicar una
lliçó), la seva obligació és saber què és el què passa. A un alumne no se’l pot
jutjar una vegada descobert, ja que res és conseqüència d’un únic factor sinó
de diversos factors.
Tots som humans, tan els alumnes com nosaltres, els professors.
Jo quan algú copia descaradament m’ofenc, perquè penso que ells pensen
que soc “tonto”, llavors m’enfado molt.
Conclusions:
Tots coincideixen en que si que hi ha manifestacions (tan
físiques com emocionals) quan es descobreix a un alumne infraganti. Podríem
globalitzar-les en dos grups:
Aquell alumne que les utilitza d’una forma puntual i aquell que ho fa de forma
habitual.
El primer, normalment, es posa a plorar i s’arrepenteix ja que no era conscient
que el podria perjudicar tant; aquests, com diuen tots els entrevistats, aprenen
la lliçó i probablement mai més la tornarà a utilitzar, ja que li provoca un trauma
i alhora s’enfonsa.
El segon, com que té més experiència, té diferents formes d’actuar; una d’elles
és negar l’evidència, és a dir, neguen que allò és una “xuleta” o que no estaven
mirant al company, una altre reacció és quedar-se impassible i altres que
comencen a riure, però aquests en el fons passen vergonya.
34
Per acabar, tots puntuen que a part de ser professors són persones i que un
alumne descobert amb “xuleta” no és jutjat per sempre a l’hora d’avaluar, però
si a l’hora de vigilar.
Aquella frase que sentim molts cops: “ Em té mania, m’ha suspès perquè em
va enxampar amb una “xuleta” “, podríem dir que és un prejudici, ja que els
mateixos professors saben que a part d’alumnes som persones, i que totes les
persones es poden equivocar i que ,normalment, d’aquesta s’aprèn.
6- Un examen fet amb “xuleta” té característiques observables?
Fina Jofre: Si...i tant! Depenent de l’examen, però jo pensant amb la meva
matèria (anglès), hi ha una part de conceptes, i una de procediments. A la part
de conceptes te n’adones que hi ha alguna irregularitat en el moment que hi ha
un trencament, és a dir, quan hi ha cinc exercicis, i dos d’ells són impecables i
els altres no. Això no lliga perquè estem parlant d’una matèria que difícilment
podrem fer el segon pas si no hem seguit el primer; i per tant, es nota. A nivell
de procediments veus que hi ha coses que no quadren, no ens hem d’oblidar,
que els professors us avaluem de forma continuada i que un alumne que a la
classe no té bons resultats, a l’examen no traurà una nota brillant i, si ho fa,
penses que l’examen no es seu. I en aquest moment que jo ho penso, parlo
amb l’alumne, i si m’ho nega, li puc dir que m’ho justifiqui, que m’ho demostri; hi
ha gent que t’ho demostra i el que haig de fer es disculpar-me, d’altres que ho
neguen, ni es plantegen justificar-ho i per tant, qui calla atorga.
Un altre tipus de “xuletes” és el “cambiasso”, que es detecta als tres segons de
veure’l, ja que es pot utilitzar amb un tipus de pregunta que tu pots intuir que
apareix, però és una, no totes... és molt difícil encertar totes les possibles
preguntes. I es sol veure perquè el plantejament de la pregunta pot determinar
qualsevol tipus de resposta, i jo penso que si que es nota.
Àngel Rodríguez: Com he comentat abans, la manera més fàcil de saber si
un examen ha estat realitzat amb “xuleta” és a l’hora de corregir-lo, ja que un
alumne que normalment no treu bons resultats, a l’examen no pot treure unes
35
notes brillants; això ho podem saber ja que nosaltres avaluem d’una forma
contínua, i coneixem a l’alumne i les seves possibilitats.
Manuel Patiño: Un examen fet amb “xuleta” es veu directament, ja que una
definició, per exemple, copiada literalment del llibre és sospitós; molts
professors el que fan és agrupar més o menys els exàmens per la situació dels
alumnes i així veuen si coincideixen.
Conclusions:
Els entrevistats en aquesta pregunta contesten breument i
coincideixen en tot, per tant un examen fet amb “xuleta” és observable ja que
tots els alumnes són avaluats d’una forma contínua i els professors coneixen
totes les seves possibilitats.
Com hem esmentat anteriorment, un alumne que a classe no participa molt, no
està atent, no treu bones notes, etc. no és possible que superi l’examen sense
cap tipus de problema.
El Manuel Patiño diu que, normalment, agrupa els exàmens segons on estan
situats els alumnes i, així, veu clarament que si les explicacions coincideixen
és probable i evident que hagin copiat.
7- Es pot definir a una persona pel tipus de “xuleta” que utilitza?
Fina Jofre: Jo penso que si, hi ha el “xapussero” que fa una “xuleta” horrible,
i hi ha el que vertaderament té un neguit per aquella matèria, una por que el pot
portar a equivocar-se i utilitzar aquest mètode. Hi ha l’indecís, aquell que té
molt clar que un concepte no el recordarà i l’escriurà a la taula, o a la mà,
penso que si, que queda bastant definit.
Àngel Rodríguez:
Podríem dir que una persona que intenta copiar sense
portar “xuleta”, és una persona mandrosa, ja que s’intenta aprofitar dels
coneixements del company. Però, tot i així, no crec que es puguin definir les
persones pel tipus de “xuleta” que utilitzen, però hi ha alumnes que
sistemàticament són “Copions”, però la major part, crec que no.
36
Manuel Patiño: Un alumne no es pot definir per el tipus de “xuleta” que
utilitza, sinó que l’alumne es defineix a través de la “xuleta”. Per posar un
exemple, una persona que és mandrosa, no perdria el temps en fer-se’n una,
sinó que directament treuria el llibre o miraria el company.
Conclusions: En aquesta pregunta els entrevistats no coincideixen tant com
amb les anteriors.
Per una banda, la Fina Jofre diu que queda bastant definit. Per altra banda, el
Manuel Patiño i l’Àngel Rodríguez pensen que no es pot definir l’alumne
segons la “xuleta” que utilitza, però que en alguna ocasió trobem que l’alumne
es defineix a través d’aquesta, per exemple: una persona mandrosa no
utilitzaria mai “xuleta” ja que l’elaboració d’aquesta requereix un temps que
aquest tipus de persona no perdria, per tan el que fa és treure el llibre
directament o copiar del company.
2.4.2 Entrevistes realitzades a psicòlegs
1- Com definiries una “xuleta”?
Joan Vilardebò7: Jo definiria el terme “xuleta” com una ajuda per la memòria.
Carme Escudé8: La “xuleta” vindria a ser com una eina que pot utilitzar un
alumne per sintetitzar en el mínim espai possible uns coneixements
determinats.
Conclusió: Els dos psicòlegs han definit d’una forma diferent el terme “xuleta”,
però les dues definicions acaben en el mateix: És una eina que consisteix en
escriure uns coneixements determinats en el mínim espai, l’objectiu de la qual
és ajudar a la memòria durant un examen.
7
Entrevista realitzada el dia 11 abril 2003 a l’escola Pia del camí fondo. Llicenciat en psicologia
a la UAB. Docent des de 1983
8
Entrevista realitzada el dia 22 de desembre 2003 al despatx de l’entrevistada. Llicenciada en
psicologia a la UAB. Docent des de 1982.
37
2- Segons el teu criteri, hi ha un perfil concret d’alumne que utilitza
sistemàticament les “xuletes”? I el que les utilitza puntualment?
Joan Vilardebò: Un perfil de persona concret, jo penso que no existeix; però
si que hi ha un perfil d’actitud, aquella persona inconstant, que deixa les coses
per última hora, que no es refia massa de les seves possibilitats, que necessita
tenir un suport físic en el qual pugui basar la seva confiança i la seva
seguretat... Molta gent que es fa “xuletes” a casa no les fa servir. De fet, cada
vegada existeix menys la figura de l’addicte a la “xuleta”
Fer una “xuleta” és una falta de treball sistemàtic a casa i que, per tant, es
dedica el temps a fer una “xuleta” en comptes de treballar i buscar aquesta
confiança que et dóna.
Carme Escudé: Els alumnes que utilitzen sistemàticament les “xuletes” tenen
un perfil concret. Podem pensar en dos tipus de perfil:
- Els insegurs, que no han desenvolupat la seva capacitat memorística, que
tenen poca capacitat d’esforç, que fàcilment es donen per vençuts i que no
confien massa amb les seves possibilitats i, per tant, necessiten utilitzar
“xuletes” per sentir-se més segurs.
- Els autosuficients, que creuen que no els cal estudiar, que fent “xuletes” i fent
trampes en tenen suficient.
Els alumnes que utilitzen “xuletes” puntualment no tenen un perfil concret.
Conclusió: Tan el Joan Vilardebò com la Carme Escudé pensen que aquell
alumne que utilitza la “xuleta” és perquè no confia amb les seves possibilitats,
que és inconstant... Ells ens ajuden a reforçar el que, durant tot el treball (i més
concretament en l’apartat següent) estem parlant: inseguretat.
La Carme destaca, també, aquell alumne autosuficient que es pensa que no cal
estudiar, que amb el mínim esforç tot es pot superar.
38
3- Hi ha una franja d’edat on s’utilitza més la “xuleta”?
Joan Vilardebò: Si, en l’adolescència. Fins als 10 anys és molt difícil que un
alumne utilitzi aquest mètode. S’utilitza en aquesta època ja que és un període
de la vida on es poden manifestar una sèrie d’incerteses, d’inseguretat, els
estudis comencen a pesar molt de cara a la família, als pares, al futur...
Carme Escudé: Crec que a partir de l’educació secundària (E.S.O). A primària
l’ensenyament no és tan fort i no és massa memorístic, per tant, no se senten
pressionats a l’hora de rendir acadèmicament.
És a mesura que els estudis són mes difícils, que l’alumne esta més temptat a
fer “xuletes” per por a suspendre.
Conclusió: Els dos coincideixen (conjuntament amb les entrevistes realitzades
als professors de l’Escola) en que on comencen a circular les “xuletes” és
durant l’adolescència, és a dir, acadèmicament estem parlant de l’Educació
Secundària Obligatòria i del Batxillera, per la simple raó que els exàmens
comencen a ser més conceptuals i també, comencen a aparèixer pressions
(dels pares, de la família...)
4- Hi ha manifestacions evidents de que un alumne realitza un examen amb
“xuleta”? Són observables?
Joan Vilardebò: Jo penso que si no te pràctica si, és a dir, si les utilitza molt
poc, ja que es veu com l’alumne busca més la mirada del professor per saber
on està, el desorienta molt que aquest s’aixequi i vagi donant voltes, que vagi
amb ulleres fosques... però la característica més observable que existeix és,
com he dit abans, que l’alumne busca molt la mirada del professor.
Carme Escudé: Personalment, crec que hi ha algunes manifestacions
observables en els alumnes quan realitzen un examen amb “xuleta” ja que
acostumen a estar molt pendents del seu entorn, a mirar sovint al professor. A
col·locar-se
d’una
forma
concreta,
es
mouen
sovint,
etc.
Aquestes
39
manifestacions serien típiques dels alumnes insegurs, quant als autosuficients
són més freds, calculadors... i per tant no es noten.
Conclusió: En aquesta pregunta tots els entrevistats, tant els professors com
els psicòlegs, coincideixen en una manifestació observable: la mirada constant
cap al professor. Es nota ja que representa que quan un alumne esta fent un
examen ha d’estar concentrat i no pas mirant al professor.
En els alumnes insegurs se’ls descobreix fàcilment, ja que no estan acostumats
a utilitzar-ne i a la pressió que suposa fer-les servir, en canvi aquells que les
utilitzen sistemàticament és més difícil descobrir-los ja que són molt més
discrets.
5- Les reaccions quan es descobreix algun alumne la “xuleta” són molt
característiques? ( físiques i emocionals)
Joan Vilardebò: Jo crec que si, i que es podrien agrupar amb dos grups, un
de negació i l’altre d’agressivitat; la de negació seria la típica persona que nega
la evidència, que no assumeix la seva responsabilitat i que busca excuses (per
exemple, la típica resposta: “ No, no es meva!”, o “Me l’he trobat a terra però
no la utilitzaré..”.
L’agressiu és aquell que no ho accepta i es basa en la seva força, per tal
d’imposar-se a aquella realitat negativa que a passat; i encara pitjora la
situació.
Carme Escudé: Les reaccions físiques quan es descobreix algun alumne amb
la “xuleta” podrien ser en l’aspecte de la cara ja que alguns es posen pàl·lids,
blancs... d’altres tot el contrari: vermells, acalorats, sufocats...
Les seves reaccions emocionals també podrien ser diferents: en funció dels
dos grups que he comentat abans.
- Els insegurs: reaccionarien mostrant-se dèbils, passant vergonya, demanant
perdó, etc.
- Els autosuficients: reaccionarien amb el mecanisme d’omnipotència, amb
sang freda i amb una certa passivitat.
40
Conclusió: Amb les respostes d’aquesta pregunta podem treure una petita
conclusió dels alumnes insegurs:
Aquells alumnes que no se senten segurs reaccionen normalment negant la
evidència, passen vergonya en el moment en el que el professor li demana
explicacions...
Però les dos entrevistes esmenten dos tipus diferents d’alumnes: el Joan
Vilardebò ens parla d’aquells alumnes agressius, és a dir, aquells que
s’enfronten a la realitat d’una forma violenta; i la Carme Escudé ens parla
d’aquells alumnes autosuficients, és a dir, aquells que ho porten d’una forma
passiva, racional, etc.
6- Un examen fet amb “xuleta” té característiques observables?
Joan Vilardebò: Jo penso que si, ja que pots comparar amb els resultats
d’altres proves realitzades, amb el treball diari al llarg del curs, etc.Ja que, una
persona que mai ha tret bons resultats, de sobte, no pot treure uns de brillants.
El professor pensa, o que ha copiat o que ha tingut un suport material per
aconseguir-ho.
Carme Escudé: Penso que depèn de la persona que l’utilitzi, ja que si és un
bon estudiant no se li notarà tant ja que potser utilitzarà la “xuleta” per un
concepte en concret, o una data, un nom... Ara bé, si és un mal estudiant pots
intuir fàcilment que ha copiat perquè normalment no saben desenvolupar els
conceptes.
Conclusió: El Joan Vilardebò ens diu que sí que és observable ja que
l’avaluació de tot estudiant és continua i que si algun resultat és sospitós es pot
comparar amb altres d’anteriors.
En canvi, la Carme Escudé pensa que si no és molt bon alumne se’l pot
descobrir fàcilment ja que com que no mostra interès, la utilització de la
“xuleta” no l’ajuda en res perquè no sabrà ni desenvolupar una idea.
41
7- Es pot definir a una persona pel tipus de “xuleta” que utilitza?
Joan
Vilardebò:
Això és molt difícil perquè depèn molt de la capacitat i
creativitat de fer la “xuleta”
Carme Escudé: Penso que és molt difícil perquè costa molt definir a una
persona mitjançant la creació d’un paperet amb missatges escrits.
Conclusió: És molt difícil definir a una persona segons el tipus de “xuleta” que
utilitza.
42
2.5 Informe de les enquestes realitzades als alumnes de
1r de batxillerat de l’Escola Pia.
Hem cregut imprescindible fer una enquesta a les persones que estan més
implicades amb el terme “xuleta”; aquests són els propis alumnes, els que la
van crear.
Partim de la hipòtesi que la gran majoria d’alumnes utilitza la “xuleta” per
aprovar i que la gran majoria de vegades aquests ho aconsegueixen. Igualment
la utilització de la “xuleta” comporta una por i una inseguretat per a l’alumne.
La mostra de les enquestes en quatre classes de primer de batxillerat de
l’Escola Pia de Terrassa. Com que les classes de batxillerat estan organitzades
segons el camp que s’estudia, vàrem decidir fer dues classes de vies
humanístiques i dues de vies cientifico-tècniques.
Aquesta enquesta està formada per 12 preguntes en bateria, aquestes
pretenen descobrir bàsicament si sempre hi ha la mateixa motivació a l’hora
d’utilitzar-les.
13,93%
si
no
Sector 3
Sector 4
86,06%
Com podem observar en la gràfica un gran nombre d’alumnes utilitza la “xuleta”
davant la realització d’un examen, i una minoritat no en fa ús.
43
La raó principal per la que tants alumnes la utilitzen és perquè se senten
insegurs, i això reforça al que, en el primer apartat del treball, parlàvem.
17,21%
0,80%
22,13%
Agobiat
Insegur
No estudiar
No sap/No contesta
45,90%
Definíem la “xuleta” com el recurs davant la por, del fracàs, la pressió per
aprovar i el suport per no deixar escapar aquells petits conceptes que són
impossibles de memoritzar, és a dir, ho podríem englobar amb una sola
paraula: inseguretat. Com podem veure en la gràfica anterior, la meitat dels
alumnes que han realitzat l’enquesta utilitzen la “xuleta” perquè se senten
insegurs, per tant afirmem el que havíem dit anteriorment. Hem comprovat que
els alumnes se senten pressionats davant el que suposa fer un examen i
acudeixen a la solució més fàcil, la més ràpida: la utilitzacióde la “xuleta”.
22,13%
36,06%
34,42%
22,95%
Llengües
Història
Matemàtiques
Totes
Les matèries on s’utilitza més és a les llengües (català, castellà i idioma) però
tot i així, amb la mínima diferencia segueixen les matemàtiques (inclòs química,
física), ja que hi ha una gran varietat de fórmules que costen de memoritzar i
l’alumne no confia en la seva memòria i temeix oblidar-les en el moment menys
oportú.
44
Com es evident, l’objectiu de l’alumne a l’hora d’utilitzar la “xuleta” és aprovar,
amb l’enquesta realitzada hem vist que normalment ho aconsegueixen i
que molt pocs no els hi funciona mai.
Mai
9,83%
4,91%
23,77%
Poques
vegades
Normalment
47,54%
Sempre
A l’hora de preguntar si alguna vegada enmig d’un examen no han sigut
capaços d’utilitzar-la més de la meitat de la gent ha contestat que sí, però que
no li passa sovint. Aquesta idea reforça, també, el que havíem comentat
anteriorment, és a dir, els alumnes es posen nerviosos quan realitzen un
examen i com que saben les conseqüències que comporta si és descobert amb
una “xuleta” molts cops prefereixen no arriscar-se i no la utilitzen.
La raó per la qual no la treuen, bàsicament, és perquè tenen por a ser
descoberts; l’alumne que tot i així la utilitza en alguna ocasió, quan nota que el
professor ve, la guarda dissimuladament i segueix fent l’examen, això comporta
que la gran majoria d’ells es posin nerviosos ja que s’han vist a la vora del límit.
45
Com podem veure en la gràfica, a part que la gran majoria tenen por a ser
enganxats, alguns tenen por a que aquesta no funcioni, és a dir, a no assolir els
seus objectius.
9,83%
9,83%
T'enganxin
23,77% 0%
No funcioni
No utilitza
No aprovar
43,44
Altres
L’estudiant sap perfectament quan es pot utilitzar la “xuleta” i en quines
ocasions és massa arriscat fer-la servir, és a dir, que la gran majoria d’alumnes
la utilitzen en els parcials, molt pocs en els trimestrals i una quarta part,
aproximadament, en els dos per igual.
Parcial
Trimestral
Igual
19,67%
4,09%
62,29%
Sector 4
Això torna a reforçar al que abans havíem comentat, ja que si l’alumne és
descobert en un examen parcial comportarà unes conseqüències diferents a
les d’un examen trimestral. En els últims seran molt més dures i severes, per
tant estem parlant tant d’inseguretat com de por.
Quan un professor descobreix una “xuleta”, la reacció bàsica de l’alumne és
passar vergonya, Així doncs, ell sap que no ha actuat correctament. Uns ho
manifesten d’una forma (plorant…) i altres d’una altre (rient…). Les persones
46
que ploren normalment solen ser noies i també aquelles persones que quasi
mai la utilitzen i que probablement mai més la tornin a utilitzar, perquè els hi
comporta un trauma. (mirar gràfica següent)
Vergonya
Ploro
6,55%
13,11%
9,19%
54,09%
4,09%
Ric
Altres
Mai enganxat
En l’entorn de la família, molt poques vegades sabent que el seu fill/a utilitza
aquest mètode per superar un examen i que si alguns se n’assabenten la gran
majoria no diu res i una minoritat s’enfaden o el castiguen… Això ens permet
dir que en el mateix entorn de la família no hi ha molta disciplina, ja que els
pares haurien de parlar amb el fill/a i comentar-li que la “xuleta” no sempre
funciona i que fer-ne ús els acabarà perjudicant.
6,55%
Enfaden
18,03%
Mai ho han
sabut
53,27%
No diuen res
6,55
Altres
Com a conclusió final, podem dir que malgrat l’adolescent actual és qualificat
de desinhibit, els resultats d’aquesta enquesta ens mostren tot el contrari, ja
que totes acaben en el mateix: inseguretat, por i evidència.
47
3- Conclusions
L’elaboració del treball ens ha ajudat a conèixer d’una forma més exacte el
món de les “xuletes” i la gran originalitat d’aquestes.
En començar el treball teníem tres objectius clars:
El primer consistia en conèixer les causes per les quals aquells alumnes
utilitzen una “xuleta”. Partíem de la hipòtesis que molts estudiants davant d’un
examen es posen nerviosos i per poder superar-lo acudeixen a allò més fàcil, a
allò que no costa: la “xuleta”. Amb la realització del treball hem pogut veure que
la raó bàsica per la que els alumnes utilitzen aquest mètode és, bàsicament,
perquè se senten pressionats. Nosaltres pensem que hi ha diferents tipus de
pressió: aquella que davant d’un examen tens por a oblidar qualsevol concepte
de la lliçó i utilitzes la “xuleta” per assegurar-te, és a dir, estem parlant d’una
total inseguretat i d’una manca de confiança en ells mateixos; i aquella de caire
familiar, és a dir, els exàmens comencen a ser importants en una certa edat
(adolescència) ja que ajuden als pares a prendre decisions, per tant, et
pressionen més per treure bones notes. L’alumne davant d’aquesta situació,
per aconseguir allò que desitja, es veu pressionat i utilitza aquest mètode per
tal de treure bona nota i adquirir una recompensa.
Un bon exemple d’aquesta última és quan els nostres pares ens han dit:
-
Si aproves sortiràs, sinó no!
-
Si treus bona nota, aniràs de vacances amb els amics, sinó et quedaràs
amb nosaltres!
El segon objectiu era comprovar si la utilització d’aquestes començava en
l’adolescència i si aquests que la utilitzen aconsegueixen els seus objectius.
Aquesta idea es relaciona amb el que anteriorment hem esmentat: les “xuletes”
es comencen a
veure en l’adolescència ja que els exàmens comencen a
adquirir importància, comencen a ser més conceptuals i, a més a més, els
resultats d’aquests ajuden a prendre decisions, per tant podem afirmar que on
comencen a circular més “xuletes” és a secundària i a batxillerat.
48
El tercer objectiu i últim, era observar l’evolució d’aquesta durant un període de
temps. Podem dir que si tot va funcionant com ara i si la tecnologia va avançant
igual o més ràpidament que avui dia, les “xuletes” seguiran estant a l’abast de
les nostres mans i, molt probablement, anirà augmentant (d’una forma
progressiva) la seva utilització i la seva originalitat.
A part d’aquests objectius hem descobert que el principal problema de tot
estudiant és que no saben fer bones “xuletes”. Tothom n’hauria de saber fer ja
que és un treball molt important, s’ha de conèixer el tema, s’ha de sintetitzar,
s’ha d’esquematitzar i, sobretot, s’ha de diferenciar aquella informació primària
d’aquella que és secundària..., per tant, a l’hora de l’examen no l’ha d’utilitzar,
però amb els avenços tecnològics aquest possible benefici de la “xuleta” ha
desaparegut.
Com a conclusió final, ens agradaria destacar que si els estudiants d’avui dia
els agradés adquirir coneixements i no estiguessin pendents d’aconseguir “el
títol” tot funcionaria d’una manera més correcta, ja que les “xuletes” a poc a
poc s’anirien extingint. El que passa, però, és que tothom valora per igual dues
persones que tenen el títol ja que no saben la manera amb la que l’han
aconseguit. Un el pot haver aconseguit a través de la utilització de les “xuletes”
i l’altre se l’ha guanyat amb el seu propi esforç; és a dir, no haurien de tenir la
mateixa recompensa. Això ho citem ja que com tothom sap, l’objectiu principal
d’utilitzar la “xuleta” és aprovar. Per tant, ens estan dient que és més important
aprovar que no pas aprendre.
Finalment, ens agradaria deixar algun possible tema de recerca que nosaltres
des de un bon principi volíem realitzar, però a mesura que hem anat fent el
treball aquest s’ha encaminat cap a un altre objectiu; el possible treball és
comparar la “xuleta” amb el sistema educatiu. També, centrar-se en un curs,
investigar la utilització de les “xuletes” i els seus resultats i, per últim, una
variant d’aquest és investigar-les per alumnes d’una forma anònima.
49
4- Fonts d’informació
-
Obres de referència
· Nueva Enciclopedia Larousse.
· Diccionario Enciclopedia Nueva Espasa ilustrada 2000.
· Enciclopèdia Catalana Bàsica de “el Periódico”.
-
Pàgines web consultades
· www.cunao.com
· www.arrakis.es/serga/chuletas/chuletas.htm.
· www.laseskakeados.com/apunchule.htm
· www.geocities.com/chuleting.htm
· www.trukos.com/chuletas/chuletsseguras.htm
· www.blues.uab.es/dppu28/maig00/chuletado/avang.htm
· www.yahoo.es
· www.fuiueb.com/e_campus/2002/05/reportaje/examens/chuletas.htm
· www.universia.es/contenidos/chat/transcrip/20020604.htm
· http://perso.wanadoo.es/blanroj/examenes.htm/
· http://webs.demasiado.com/mueretederisa/índex.htm/
· www.familia.cl/framearea.asp?p=c&c=4201
· www.miraen.com/noticia/semana/mayoll/mayoll.htm/
· www.unbichitoverde.com/3coma14/chuletas.htm
· www.grame.net/ajuntamentinforma/823_5abril2002.pdf
-
Altres
· Exposició l’Art de la Xuleta, Associació Bloc de Manresa.
· Professors de l’escola Pia de Terrassa.
· Psicòleg de l’escola Pia de Terrassa.
50
Annex
- Catàleg fotogràfic
- Informació de l’exposició de la
“xuleta”
51
ÍNDEX
1. Introducció
1
2. Cos del treball
3
2.1 Què és la “xuleta”?
3
2.1.1 Definició de la “xuleta”
3
2.1.2 Definició a partir dels coordinadors de dues exposicions
3
titulades “L’Art de la Xuleta”
2.1.3 Definició que nosaltres proposem
2.2 Evolució de la “xuleta” a parir de quatre generacions
4
6
2.2.1 Generació dels 40-50
6
2.2.2 Generació dels 60-70
7
2.2.3 La nostra generació, els 80
9
2.2.4 Conclusió final
11
2.3 La “xuleta” al llarg de la història
12
2.3.1 Les “xuletes” tradicionals
12
2.3.1.1 El paperet
12
2.3.1.2 Suport corporal
16
2.3.1.3 Material de classe
17
2.3.1.4 Altres
18
2.3.1.5 Mètodes alternatius
19
2.3.2 La “xuleta” i la tecnologia
21
2.3.2.1 Mòbil
21
2.3.2.2 La calculadora
21
2.3.2.3 L’ordinador i perifèrics
22
2.4 Entrevistes
24
2.4.1 Entrevista realitzada a professors de l’Escola Pia de
Terrassa
2.4.2 Entrevista realitzada a dos psicòlegs
24
35
2.5 Informe de les enquestes realitzades als alumnes de primer de
batxillerat de l’Escola Pia de Terrassa
41
3. Conclusions
46
4. Fonts d’informació
48
5. Annex
49
52
Treball de recerca
¿Estudies o
fas
“xuletes”?
Inseguretat, por i evidència
Marta Garcia Romero i
Laura Senar Baliarda
Dirigit per Ana Fernández
2n de Batxillerat B i C
Escola Pia de Terrassa
Terrassa, 8 de gener de 2004
53